La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles

Què representa El CANIGÓ per a la cultura catalana?
Amb motiu de la celebració dels 125è aniversari de la primera edició del llibre de Jacint Verdaguer
Canigó (1886), la Fundació Jacint Verdaguer, amb la col•laboració de la Càtedra d’Estudis Literaris
de la Universitat de Vic, ha volgut mostrar la vigència d’aquest poema èpic tot fent una aposta
agosarada i moderna: gravar 125 persones llegint el Canigó en diversos indrets dels Països Catalans.
Els podeu veure a www.canigo125.cat.
La lectura s’acabarà el dia 26 de maig i està previst editar un pack de DVD amb tots els lectors.
Qui vulgui adquirir-los anticipadament pot adreçar-se a la Casa Museu Verdaguer info@verdaguer.cat,
tel. 938122157.
El missatge del llibre Canigó es pot resumir en els punts següents:
La Muntanya i la Pàtria
Verdaguer era un enamorat de la muntanya, va fer diverses ascensions i va recórrer el Pirineu de
cap a cap, del Canigó a la Maladeta i del Rosselló a la Vall d’Aran. Gentil, el cavaller corprès per
l’encís de les fades, mostra l’amor que sentia el poeta per la muntanya. Verdaguer, unint paisatge,
llegenda i llengua amb el Canigó, construeix el símbol de la pàtria, el naixement de la nació catalana.
Mentre perduri la muntanya de Canigó, perviurà el Canigó poema, i amb ell, la pàtria que
s’hi construeix incessantment.
El Poema i la Llengua
El poema expressa un passat historicollegendari comú sense fronteres, un territori forjat per gent
d’una mateixa llengua, la llengua que ens uneix a banda i banda del Canigó, la llengua catalana.
Les fades ofereixen els seus millors tresors a Gentil i ho fan amb la llengua que els és pròpia, amb
els noms de les plantes i les flors de cada contrada, amb els topònims específics de cada accident
geogràfic, amb les tonades i les cançons de cada racó d’aquesta pàtria que el poeta somnia
sencera.
L’obra literària, el poema Canigó, transmès de generació en generació, es constitueix com la llengua
de tot un poble, la llengua catalana. Una llengua antiga, que beu dels clàssics; però que es
renova constantment i és sempre actual.
La Identitat i el Futur
Canigó, a mig camí de la història i la llegenda, canta l’origen de la nació catalana, una nació que
—en el darrer cant— amb l’acció de l’abat Oliba de plantar la creu al cim de la muntanya expressa
el triomf de la fe sobre el món màgic de les fades.
En la segona edició del poema (1901) Verdaguer hi va incloure l’epíleg «Els dos campanars»,
en el qual planteja un final obert que qüestiona certeses del passat immobilista. En la història on
habitem els individus i els pobles no hi ha identitats predeterminades, immutables i eternes; sinó
la identitat que es re-inventa a cada generació i es projecta cap al futur. Ni el torb (la crisi econòmica),
l’odi (el xoc de civilitzacions) o la guerra (la guerra) no esbrancaran l’altívol Pirineu.
Fundació Jacint Verdaguer
28 | Ajuntament de Folgueroles
ENTITATS