La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles

ENTITATS
Des de la parròquia: en record d’en Vicenç Garriga
26 | Ajuntament de Folgueroles
ENTITATS
En Vicenç era un persona treballadora, constant i que li agradava molt fer coses i ajudar la gent;
li agradava molt el bosc, especialment les Guilleries, i gaudia molt anant a buscar bolets, un dels
seus hobbies preferits.
Segurament molta gent del poble no el coneixia personalment, ja que mai no sobresortia
ni volia endur-se els mèrits del que feia, però els que el coneixien segur que en tenen un bon record.
El mes de març hauria fet vint anys que ell i la seva família van venir a viure a Folgueroles.
De seguida va interactuar amb els seus veïns, i va començar a fer coses tant pel carrer com pel
poble. Una de les coses que va fer pel poble va ser crear un grup d’Escoltes perquè els petits i
no tan petits tinguessin una activitat lúdica per als caps de setmana. Gràcies a això molts nens i
nenes van poder tenir el seu grup d’esplai on trobar-se amb altres infants, compartir jocs, fer sortides,
compartir activitats i emocions...
Al cap d’uns anys també va col•laborar amb el Casal d’avis del poble, ajudant-los amb els
estats de comptes, fent el llistat dels seus components...
On també va ajudar va ser a la parròquia. Cada setmana, concretament tots els dimecres
al matí, anava a ajudar el mossèn a fer el full parroquial que sortia cada diumenge; també l’ajudava
a portar els comptes de la parròquia, es cuidava de la loteria de Nadal, i va introduir el mossèn
al món de la informàtica. Mai no tenia un no per resposta quan el trucaven, fos l’hora que fos, quan
hi havia algun problema amb el full parroquial, amb l’ordinador o amb qualsevol cosa.
En Vicenç era una persona de recursos, amb idees, i sempre trobava la solució a qualsevol
problema, o a qualsevol situació; era tossut i no parava fins que aconseguia resoldre-ho.
La veritat és que era una bellíssima persona, un bon marit i un fantàstic pare. Familiars,
amics, companys i veïns el trobem a faltar.
«Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts de la mort.»
«Cant de l’enyor», de Lluís Llach
Vicenç Garriga . Any 2010