La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles

QUÈ DIUEN...
trucció. La restauració és obra del qui fou bisbe de Perpinyà, traspassat l’any 1932, monsenyor
Juli Carsalade du Pont, un gascó que per complir la seva tasca sabé fer-se nostre, la magnífica
actuació del qual li valgué l’admiració de tots els seus feligresos i, encara, el títol únic de Bisbe
dels Catalans.
Després de visitar el monestir, per acomiadar-nos dels qui havien fet el descens des de la Pica
amb nosaltres, entonàrem el Cant dels Adéus, mentre tenien més sentit que mai els versos del
nostre Mn. Cinto:
De França o bé d’ Espanya,
uns i altres som germans,
no el trenca una muntanya
l’amor dels catalans.»
I permeteu-me una confidència: el mateix
dia que redactàvem aquest text, per posar
les coses al seu lloc, en petit escamot, vam
tenir l’humor d’anar en plena nit a l’entrada
del poble, amb un pinzell i un pot de pintura
negra (ja que no teníem un esprai), a
catalanitzar un rètol acabat d’estrenar, que
els d’Obres Públiques havien posat a l’entrada
del poble, i que deia en la llengua de
Cervantes i no pas en la de mossèn Cinto:
«Folgarolas. Cuna del poeta Verdaguer».
Un acte com aquest era arriscat, perquè si
ens veia algú ens podia comprometre. Amb
atreviment i certa parsimònia vam passar a
l’acció. Cada vegada que sentíem un cotxe
i vèiem de lluny els seus llums que s’acostaven,
ens allunyàvem de la carretera, ens
estiràvem a dins la cuneta de panxa a terra,
o a dalt del marge dels camps, i ens
amagàvem com conills. Llegeixo del meu
diari personal: «Això de “cuna” ens va ferir
Programa de la Festa de Primavera de 1971
molt i vam pensar que bé valia la pena de
posar bressol, en català. Tot sigui per Mn.
Cinto, que molt bé s’ho mereix, i per Folgueroles. Que vegin que els catalans no dormim! No a la
castellanització». Formàvem l’escamot en Josep Vivet, la Dolors Riera, l’Antoni Marsó i jo.
Aquest any, encara per la festa major, Amics de Verdaguer va organitzar una exposició de dibuixos
d’en Josep Casadevall, amb l’apadrinament del mestre Ernest Morató i Miquel Saperas, i pel novembre,
el dia 28, mossèn Antoni Pladevall va fer una conferència sobre «L’abat Oliba, personatge
verdaguerià» i es va fer la donació oficial a Amics de Verdaguer d’un valuós quadre de Rafael
Durancamps que reprodueix el santuari de la Gleva.
Voleu més activitat cultural en un any? Doncs sí, per Nadal, cansats d’escenificar els pastorets,
vam decidir fer una comèdia: El criat de dos amos, de Goldoni, traduïda per Joan Oliver. No cal dir
que va ser tot un èxit. Deixem-ho aquí.
61 | Ajuntament de Folgueroles