La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles
La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles
La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
QUÈ DIUEN...<br />
trucció. <strong>La</strong> restauració és obra <strong>de</strong>l qui fou bisbe <strong>de</strong> Perpinyà, traspassat l’any 1932, monsenyor<br />
Juli Carsala<strong>de</strong> du Pont, un gascó que per complir la seva tasca sabé fer-se nostre, la magnífica<br />
actuació <strong>de</strong>l qual li valgué l’admiració <strong>de</strong> tots els seus feligresos i, encara, el títol únic <strong>de</strong> Bisbe<br />
<strong>de</strong>ls Catalans.<br />
Després <strong>de</strong> visitar el monestir, per acomiadar-nos <strong>de</strong>ls qui havien fet el <strong>de</strong>scens <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Pica<br />
amb nosaltres, entonàrem el Cant <strong>de</strong>ls Adéus, mentre tenien més sentit que mai els versos <strong>de</strong>l<br />
nostre Mn. Cinto:<br />
De França o bé d’ Espanya,<br />
uns i altres som germans,<br />
no el trenca una muntanya<br />
l’amor <strong>de</strong>ls catalans.»<br />
I permeteu-me una confidència: el mateix<br />
dia que redactàvem aquest text, per posar<br />
les coses al seu lloc, en petit escamot, vam<br />
tenir l’humor d’anar en plena nit a l’entrada<br />
<strong>de</strong>l poble, amb un pinzell i un pot <strong>de</strong> pintura<br />
negra (ja que no teníem un esprai), a<br />
catalanitzar un rètol acabat d’estrenar, que<br />
els d’Obres Públiques havien posat a l’entrada<br />
<strong>de</strong>l poble, i que <strong>de</strong>ia en la llengua <strong>de</strong><br />
Cervantes i no pas en la <strong>de</strong> mossèn Cinto:<br />
«Folgarolas. Cuna <strong>de</strong>l poeta Verdaguer».<br />
Un acte com aquest era arriscat, perquè si<br />
ens veia algú ens podia comprometre. Amb<br />
atreviment i certa parsimònia vam passar a<br />
l’acció. Cada vegada que sentíem un cotxe<br />
i vèiem <strong>de</strong> lluny els seus llums que s’acostaven,<br />
ens allunyàvem <strong>de</strong> la carretera, ens<br />
estiràvem a dins la cuneta <strong>de</strong> panxa a terra,<br />
o a dalt <strong>de</strong>l marge <strong>de</strong>ls camps, i ens<br />
amagàvem com conills. Llegeixo <strong>de</strong>l meu<br />
diari personal: «Això <strong>de</strong> “cuna” ens va ferir<br />
Programa <strong>de</strong> la Festa <strong>de</strong> Primavera <strong>de</strong> 1971<br />
molt i vam pensar que bé valia la pena <strong>de</strong><br />
posar bressol, en català. Tot sigui per Mn.<br />
Cinto, que molt bé s’ho mereix, i per <strong>Folgueroles</strong>. Que vegin que els catalans no dormim! No a la<br />
castellanització». Formàvem l’escamot en Josep Vivet, la Dolors Riera, l’Antoni Marsó i jo.<br />
Aquest any, encara per la festa major, Amics <strong>de</strong> Verdaguer va organitzar una exposició <strong>de</strong> dibuixos<br />
d’en Josep Casa<strong>de</strong>vall, amb l’apadrinament <strong>de</strong>l mestre Ernest Morató i Miquel Saperas, i pel novembre,<br />
el dia 28, mossèn Antoni Pla<strong>de</strong>vall va fer una conferència sobre «L’abat Oliba, personatge<br />
verdaguerià» i es va fer la donació oficial a Amics <strong>de</strong> Verdaguer d’un valuós quadre <strong>de</strong> Rafael<br />
Durancamps que reprodueix el santuari <strong>de</strong> la Gleva.<br />
Voleu més activitat cultural en un any? Doncs sí, per Nadal, cansats d’escenificar els pastorets,<br />
vam <strong>de</strong>cidir fer una comèdia: El criat <strong>de</strong> dos amos, <strong>de</strong> Goldoni, traduïda per Joan Oliver. No cal dir<br />
que va ser tot un èxit. Deixem-ho aquí.<br />
61 | <strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Folgueroles</strong>