Versió en pdf - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...

16
PRIMERES JORNADES COETAPAC:
«CAMINANT CAP AL 2020»
El 25 de març passat va començar un
trajecte que ha conclòs l’11 de juny i que
ens ha permès escoltar l’opinió d’un total
de 47 experts, els qui, amb ponències
i taules rodones, han analitzat la situació
sectorial i transversal de l’agricultura
i del territori dins del marc de la PAC,
una política efervescent que marcarà
uns nous horitzons més enllà del 2014.
Resulta molt difícil condensar en uns
pocs fulls els molts conceptes importants
comentats i raonats pels ponents.
Malgrat tot, es presenten les línies més
rellevants de les diferents jornades amb
la intenció de donar una visió global de
les Jornades.
S’exposen els temes propis de la jornades
inaugural i sectorials; en totes elles
han sorgit temes transversals, que per
no repetir-los s’han condensat en els dos
apartats nals d’aquest article.
1. Polítiques agràries i rurals
Ens trobem davant d’una PAC en evolució
permanent, especialment des del
1992 amb la Reforma MacSharry. Han
esdevingut noves reformes i canvis importants
el 2000, 2003 i 2008, i ara es
dissenya la nova proposta per al període
2014-2020. Com propostes de més incidència,
cal remarcar:
• Modi cacions en els criteris de distribució
dels ajuts i en la confecció
del pressupost.
• Més pes en la protecció i l’ús del
paisatge i de les zones rurals.
• Constatar que l’agricultura està
molt afectada per la crisi mundial
i que les crisis sectorials passen de
cícliques a estructurals.
• La di cultat de que la PAC satisfaci
a tots els Estats i Regions, atesa
la gran diversitat de les condicions
agroclimàtiques i de les estructures
de les explotacions agràries.
• El fet palès de què els Estats mediterranis
i els Nous Estats Membres
no poden seguir el ritme imposat
pels Estats més avançats de centre
i nord d’Europa.
• La conveniència de mantenir la
preferència comunitària davant del
productes procedents de països tercers,
per garantir la seva qualitat,
sanitat i traçabilitat i protegir-se del
dumping encobert.
Resulta necessari crear consciència a
la societat civil sobre les qüestions següents:
• El pes estratègic de l’agricultura en
la producció d’aliments de qualitat
i amb garantia sanitària, atenent la
demanda el consum.
• La necessitat de mantenir una agricultura
potent en un món on creix la
demanda d’aliments.
• El valor de la professió d’agricultor
i del pes de la indústria agroalimentària.
• Els serveis a la societat que proporciona
l’agricultura en la producció
de Béns Públics.
Respecte als ajuts destinats a
l’agricultura i a les zones rurals, es proposa
reforçar el concepte de multifuncionalitat,
reconegut per l’Organització
Mundial del Comerç:
• Mantenir uns ajuts directes, amb
nous criteris que substitueixin el
sistema de càlcul segons drets històrics.
• Reforçar els ajuts per a un desenvolupament
rural integral, integrat i
sostenible.
• Establir un suport per fer front als
majors costos que té l’agricultor
per crear Béns Públics. No han de
ser subvencions obertes sinó pagaments
actius pel concepte de proveir
serveis a la societat.
2. Conreus herbacis
Estan molt in uïts per la volatilitat dels
mercats i les especulacions nanceres.
• Es constata que un reduït nombre
d’operadors mundials controlen els
mercats.
• Catalunya segueix sent dependent
de les importacions de cereals i proteaginoses.
• Es produeix, a nivell comunitari, un
doble i oposat interès entre productors
de cereals i ramaders,segons
uctuen els preus de les matèries
primeres destinades a pinsos.
• Els cereals també tenen gran importància
per al subsector agroindustrial,
per fabricar productes energètics
i industrials no alimentaris.
Es valora positivament l’alt nivell tecnològic
d’aquestes produccions, amb
avenços genètics i de sistemes de producció.
• Per contra no s’aprecien increments
en la producció ecològica, que no
arriben a l’1 % .
• Cal una re exió serena sobre la
producció dels OGM; no es poden
posar portes als avenços en biotecnologies,
per la qual cosa cal evitar
radicalismes i en paral·lel s’han
adoptar mesures que evitin qualsevol
efecte negatiu sobre la biodiversitat
i la salut humana.
3. La fruita dolça
Redacció
Problemes productius i de consum:
• La demanda es manté a la baixa, in-
uïda per nous hàbits dels consumidors
i la competència dels productes
lactis i de pastisseria.
• La distribució exerceix una forta
pressió sobre els productors i
els preus, al temps que afavoreix
l’entrada de fruita d’altres països
comunitaris i extracomunitaris.