Versió en pdf - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...

- És pot fer més en l’apro tament
d’aigües?
Sí, segur que sí. Es pot fer més en recirculació
i en reapro tament. I això
ens permetria ser molt més e cients,
especialment des del punt de vista
agronòmic. La veritat és que en regadius
ja consolidats, en aquest moment
s’està treballant en la seva modernització,
i això és important, i en els nous
regs, l’e ciència ja és un tema que es
treballa en la fase de projecte. El que
cal és fer conscients els usuaris d’allò
que suposa aquesta modernització
i e ciència en l’ús de l’aigua, ja que
això és bàsic. Hem de donar a la planta
el que realment necessita, ja que la
resta no serveix per a res.
- En els darrers anys, s’han fet importants
inversions en infraestructures
de regadiu a Catalunya. Quina
opinió li mereix la política de regadius
que s’està desenvolupant?
Sincerament, penso que en general
no s’està fent tan malament com alguns
volen fer creure. Evidentment,
quan parlem de política de regs sempre
hi ha dues cares contraposades,
la dels que volen regar i la d’aquells
que tenen por que la nova infraestructura
provoqui danys mediambientals
irreparables. Però en realitat,
en el cas d’aquestes infraestructures
sempre s’acaba arribant al punt mig
d’entesa. Per posar un exemple, les
dotacions d’aigua al Segrià Sud són
per a fer reg de suport; per tant les
aportacions i canvis que provocaran
paisatgísticament seran mínims i en
canvi permetran donar continuïtat a
uns conreus que ara estaven sotmesos
a les oscil·lacions de productivitat en
funció del que queia del cel. Això és
molt important, ja que dona estabilitat
econòmica a la gent que es troba
en aquest territori i la dotació d’aigua
que reben és per a fer més productius
els conreus existents, no per a canviar-los
per conreus extensius i per tant
a modi car el paisatge... El problema
sempre és el mateix: la manera com
es ven el producte, perquè en el fons
el que estem fent és vendre el regadiu
i a qui s’ha de convèncer és als que en
seran els futurs usuaris... I això no és
fàcil, ja que suposa inversions importants
per part dels regants que moltes
vegades no ho veuen clar.
Col·legi O cial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya - Núm 14, setembre 2010
- Quina és la seva lectura de l’actual política
agrària que es fa a Catalunya?
Crec que hi ha molta feina a fer, ja
que no podem agafar els models d’altres
països i limitar-nos a seguir-los
perquè Catalunya té les seves particularitats
i, per tant, la política agrària
ha de donar resposta a aquestes
necessitats. Fa falta molta lluita per
digni car l’o ci de ser pagès o ramader.
Crec que és un error la lluita
de poder que moltes vegades es dóna
entre departaments, ja que moltes de
les decisions que es prenen en política
agrària són clarament transversals, és
a dir, poden afectar perfectament des
d’Agricultura ns a Sanitat, passant
per Indústria, Comerç o Universitats.
Penso que si aquest tema es treballés
com una empresa privada, seria força
diferent, ja que en aquest cas, per més
bé o malament que es portin entre departaments,
l’objectiu a assolir és un
i per tant la nalitat està molt clara i
tots han d’acabar treballant en aquesta
direcció. Però en política això no passa.
Mentre uns legislen en una direcció,
altres departaments ho fan en la
contrària i això provoca di cultats al
carrer, al ciutadà d’a peu. No crec que
sigui tan difícil arribar a una entesa, a
fer una política de proximitat, a apostar
per la recerca... no una política basada
en concedir allò que demanen els
que ploren, perquè els que no ploren
mai no reben cap incentiu. Els arguments
tècnics haurien de guanyar més
terreny en les decisions polítiques.
- Tornant a la seva activitat, a l’octubre
se’n va a Bolívia per quatre
mesos. Com arriba a aquest projecte?
La veritat és que ja havia fet alguna
cosa mentre estava a la Universitat
amb el Centre de Cooperació i
Desenvolupament, com a crèdit de
lliure elecció. Sempre havia tingut
l’inquietud de marxar a un lloc o altre
a fer de cooperant i arrel d’això
vaig fer un curs d’especialització
d’ Enginyers Sense Fronteres. A partir
d’aquí em vaig assabentar que hi
havia unes beques de mobilitat solidària
per a les quals es demanen
69