Versió en pdf - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...

• En el comerç minorista es detecten
focus de presència de fruita de baix
calibratge i de qualitat no comercial.
El sector productor, a traves de les organitzacions
de productors manifesten que
la Comissió Europea no compleix amb
els seus compromisos.
• Deroga normes de qualitat, facilita
importacions no controlades, i limita
els sistemes d’intervenció.
• No manifesta una actitud clara sobre
el futur nançament dels programes
operatius.
En una projecció futura es valoren i re-
exiona sobre aquests punts:
• Desapareixen explotacions petites
però es consoliden les explotacions
familiars de dimensió mitjana i
gran.
• Cal més informació i suport tècnic
de la recerca i dels serveis
d’assessorament.
• En aqueixos aspectes es valora el
poder disposar de varietats adaptades
a cada territori i als nous gustos
del consumidor.
• També és necessari que les noves
tecnologies i sistemes de treball
facilitin una reducció de costos de
producció.
• Cal que les Administracions estableixin
sistemes d’informació i regulació
dels marges comercials. Un
Observatori de preus pot esdevenir
un reforç.
La promoció s’ha de reforçar en els
mercats interns i exteriors.
• També pot resultar e caç trobar
nous nínxols, com són els productes
ecològics, les “fruites km 0”, els
semi-elaborats i envasats, etc.
4. La vinya i el vi
Tres temes punyents:
• Un consum que segueix caient,
situant-se en uns 20 l per persona
anuals, un terç de l‘existent a la dècada
del 1970.
• Els viticultors mostren la seva preocupació
per la desaparició, l’any
2015, dels drets de plantació i la incertesa
sobre la continuïtat i l’abast
dels ajuts sectorials.
Col·legi O cial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya - Núm 14, setembre 2010
• La forta pressió de la grans distribució:
sobre els preus, amb l’aparició de
les marques blanques i per convertirse
el vi en un producte d’oferta.
Un model català positiu, diferent
d’altres zones productores, impulsat des
de l’INCAVI i amb forta col·laboració
del sector.
• Foment de la qualitat davant de la
quantitat i de les ofertes a preus
baixos.
• L’existència de 12 denominacions
d’origen: obre les possibilitats, dins
d’algunes comarques, de poder gestionar
la producció cap a dos o tres
DO diferents.
• El conjunt de les DO comercialitzen
el 87 % dels vins, inclosos els caves.
• Es treballa amb nous tipus de vins,
que poden atendre alguns sectors de
consum i que van lligats al territori i
a sistemes característics de producció:
vins ecològics, vins minerals i
vins biodinàmics.
• Es mantenen i reforcen els estudis
sobre variació dels gustos els consumidors.
• Es potencia la política de promoció
dels vins a tots els nivells.
• Quant als ajuts de promoció,
s’atorguen per objectius aconseguits,
evitant la pràctica d’ajuts
genèrics.
Com una conclusió de tota la política
aplicada a Catalunya, es posa èmfasi en
el concepte de vi i territori, apro tant tot
el potencial històric, cultural, paisatgístic,
enoturístic i de capacitat productiva
diferencial.
5. L’oli d’oliva
Un canvi substancial: algunes empreses
espanyoles han entrat en el capital
d’empreses d’oli italianes; malgrat això,
a nivell mundial es segueix associant el
concepte d’oli d’oliva amb l’oli procedent
d’Itàlia.
Problemàtiques. El consum està per
sota al d’altres països mediterranis, amb
una mitjana estatal de 12,3 l per persona
anuals; els olis verges sols representen
2,07 l al país i 1,71 l a Catalunya.
Aquest fet s’atribueix:
• Un nombre elevat de consumidors
no diferencien l’oli d’oliva dels olis
verges.
• Al diferencial de preu entre els diferents
tipus d’oli, en aquests moments
de crisi.
• L’oli s’està convertint en producte
de promoció en els lineals de les
grans superfícies.
• Aquestes empreses també introdueixen
les seves marques blanques
i al mateix temps limiten els peus
als seus subministradors.
• Als productors els resulta difícil
reduir costos degut a l’estructura
productiva de Catalunya: petites
superfícies, en ocasions en terrenys
trencats difícils de mecanitzar.
Model català: alta qualitat en front de
la quantitat:
• Predomina la petita explotació familiar
a temps parcial; això pot ser una
oportunitat perquè no s’abandonin
els camps d’olivera, però ns quan?
• Existeix un elevat nombre de petits
molins, privats i especialment de
cooperatives; afavoreixen el concepte
de territori però la dimensió
empresarial és poc competitiva.
Es proposen actuacions per millorar els
costos, ja que difícilment s’assolirà poder
de negociació davant de les grans
entitats de distribució:
• Les cooperatives haurien d’uni car
marques i concentrar el procés de la
venda, malgrat guardin unes quantitats
de producte amb marca pròpia.
• També haurien de crear serveis comuns
de mecanització, recollida i
promoció.
• La promoció que es desplega
en res i diades de l’oli s’hauria
d’ampliar a d’altres àmbits i ajuntar-la
amb d’altres productes del territori,
potenciant l’etiqueta comuna
d’aliments de dieta mediterrània.
6. Els fruits secs
Problemes comuns: petita dimensió i
parcel·lació de les explotacions, similars
als exposats en l’olivera
• Di culten i encareixen el cicle productiu.
17