ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

ANÀLISI
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
ÍNDEX
0. Introducció 3
0.1. Antecedents, marc legal i naturalesa del PLH 3
0.2. Procés de redacció, tramitació i participació ciutadana del PLH 6
0.3. Objectiu de solidaritat urbana 9
0.4. Vigència i revisió del Pla Local d’Habitatge 12
1. Emmarcament territorial 13
1.1 Emplaçament i situació 13
1.2. L’encaix dins del territori català: entre la regió metropolitana i el Penedès tradicional 16
1.3. El municipi de Vilafranca del Penedès: entitats de població i barris 22
1.4. Estructura urbana i residencial 24
2. Distribució, estructura i dinàmica de la població 27
2.1. L’evolució demogràfica 28
2.2. Les components de l’increment demogràfic 34
2.3. La naturalesa de la població i la població estrangera 48
2.4. Els trasllats residencials: fluxos més significatius 56
2.5. L’estructura per edats i sexes 62
2.6. La caracterització socioeconòmica de la població 74
3. Les llars 85
3.1 Classificació de les llars segons grandària 86
3.2. Els diferents tipus de llars 87
3.3. Les llars segons sexe i edat del cap de llar 125
3.4. La classificació de les llars segons nivell d’ingressos 129
3.5. La distribució de les llars dins de l’espai urbà 130
4. Les projeccions demogràfiques 133
4.1. Les projeccions demogràfiques del Centre d’Estudis Demogràfics 133
4.2. Projeccions demogràfiques: quatre escenaris possibles 137
4.3. L’escenari endogen 137
4.4. Escenari regressiu 147
4.5. Escenari expansiu 152
4.6. L‘escenari de creixement moderat 158
4.7. Una visió sintètica dels quatre escenaris 163
4.8. Previsions demogràfiques del planejament territorial 167
5. L’anàlisi del parc d’habitatges 169
5.1. L’evolució del nombre d’edificis i habitatges 170
5.2. Les característiques dels habitatges principals 174
5.3. L’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge 199
5.4. Anàlisi de les situacions de sobreocupació 200
5.5. Els habitatges no principals 201
5.6. Allotjaments i equipaments per a la gent gran 204
6. L’anàlisi de l’oferta d’habitatge i de l’activitat immobiliària 213
6.1. La dinàmica immobiliària dels darrers anys 213
6.2. El preu dels habitatges 216
6.3. Els habitatges protegits 225
7. Demanda, demanda exclosa, exclusió social i necessitats d’habitatge 231
7.1. La creació de llars i la necessitat de nous habitatges 232
7.2. El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure 239
7.3. La gent gran i les necessitats en matèria d’habitatge 244
7.4. El risc d’exclusió social 250
1

8. Planejament territorial i urbanístic 261
8.1 Planejament territorial 261
8.2. Anàlisi del Planejament Urbanístic 275
9. Organització, recursos i instruments municipals en matèria d’habitatge 297
9.1. Societat Municipal d’Habitatge 299
9.2 L’Oficina Local d’Habitatge 299
9.3 Registre municipal de sol∙licitants d’habitatge amb protecció oficial. 301
9.4. Altres actuacions en matèria d’habitatge: 301
9.5 Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge 301
9.6 Coherència entre recursos i instruments municipals i necessitats d’habitatge 302
DIAGNOSI 303
1. Principals conclusions de l’anàlisi 303
2. Les necessitats d’habitatge 309
3. Coherència entre les necessitats d’habitatge actuals i futures i el potencial d’habitatges 312
4. Les necessitats especifiques de la gent gran 314
5. Alternatives d’allotjament davant del risc d’exclusió social 314
6. Rehabilitació com a alternativa als riscos de degradació urbana 315
OBJECTIUS I ESTRATÈGIES 317
PROGRAMA D’ACTUACIÓ 319
1. Actuacions i programes 319
1.1.El marc general on es desenvoluparà el PLH 2010‐2015 319
1.2. Principis orientadors del PLH 319
1.3 Les modalitats de protecció més recomanables 322
1.4 Les característiques recomanables dels nous habitatges protegits 323
1.5. Les actuacions classificades per objectius 323
1.6. Les actuacions classificades per programes 334
Calendari i pressupost 335
Avaluació econòmica‐financera 337
EXECUCIÓ DEL PLA 339
1.Gestió i avaluació del Pla Local d’Habitatge 339
2.Participació ciutadana en el desplegament i seguiment del PLH 347
3.Concertació del Pla Local d’Habitatge 348
ANNEXES 349
Annex I. Quadres resum
Annex II. Fitxes de les actuacions
Annex III. Plànols
Annex IV. Tallers de participació
2

0. Introducció
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
0.1. Antecedents, marc legal i naturalesa del PLH
El Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès es redacta a l’empara del conveni signat
entre l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Diputació de Barcelona mitjançant la Gerència
de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats.
A. Marc legal
El Pla Local d’Habitatge es redacta en el marc de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a
l’habitatge, així com del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’aprovació del Text Refós de
la Llei d’Urbanisme de Catalunya i del Decret 305/2006 de 18 de juliol per el que s’aprova el
seu Reglament.
La Llei del Dret a l’Habitatge en l’article 11c) inclou als Plans Locals d’Habitatge dins de
l’enumeració dels instruments de planificació i programació d’habitatge que han de concretar,
en l’àmbit municipal, l’aplicació de l’objecte i les finalitats de la llei, establint directrius,
objectius temporals, propostes operatives, indicadors de control i recomanacions.
Les determinacions pròpies dels Plans locals d’habitatge es regulen a l’article 14 d’aquesta llei
que enumera, separat en tres apartats, el contingut mínim que ha d’incorporar el document:
I. L'anàlisi i la diagnosi de la situació de l'habitatge al municipi que ha de contenir:
a) L'anàlisi i les previsions demogràfiques i la diagnosi de les necessitats d'habitatge de
la població, amb la identificació dels segments de població amb dificultats d'accés o
precarietat en la tinença, i l'anàlisi de la situació dels sense llar.
b) L'anàlisi del mercat d'habitatge, amb l'estudi de l'evolució i les tendències de la
construcció d'habitatges al municipi i dels preus de mercat en les modalitats de compra
de primera mà, compra de segona mà i lloguer, i la diagnosi de la població que resta
exclosa del mercat per raó dels seus ingressos.
c) L'anàlisi del planejament urbanístic i del seu potencial d'oferta d'habitatges, amb la
determinació de la quantitat, les modalitats, el règim d'accés i la iniciativa pública o
privada de les reserves de sostre per a habitatge amb protecció oficial, i de sòl qualificat
o reservat destinat al sistema d'habitatge dotacional que estableix la legislació
urbanística, i la diagnosi del grau de cobertura de les necessitats d'habitatge de la
població.
d) L'anàlisi del parc d'habitatges, la diagnosi de les situacions d'infrahabitatge i
d'utilització anòmala dels habitatges, i la diagnosi dels edificis d'habitatges i dels
habitatges que no compleixen les condicions de qualitat que estableix aquesta llei.
e) L'anàlisi del potencial d'habitatges dirigits a polítiques socials, en el cas dels municipis
subjectes al mandat de solidaritat urbana que estableix l'article 73.
f) L'anàlisi dels recursos i dels instruments municipals que es fan servir per a dur a
terme les polítiques d'habitatge, i la diagnosi de la necessitat de millorar-los o ampliarlos.
3

Introducció
II. Els objectius, els programes i les estratègies d'actuació que han d'incloure:
4
a) Les línies d'actuació vinculades a la utilització dels instruments de política de sòl i
habitatge que estableix la legislació urbanística, amb una referència especial a la
concreció o l'augment de les reserves per a habitatge protegit, la qualificació o la
reserva de terrenys destinats al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals; a la
utilització dels instruments d'intervenció sobre l'edificació i l'ús del sòl, i a la utilització i
la gestió del patrimoni públic de sòl i habitatge.
b) Les línies d'actuació no vinculades a la política de sòl però sí a la qualitat del parc
construït i a la rehabilitació, la utilització i l'ocupació del parc d'habitatges, incloent-hi la
definició de les possibles àrees de conservació i rehabilitació a les quals fa referència
l'article 36.
c) La definició de les possibles àrees subjectes als drets de tempteig i retracte a què fa
referència l'article 15.
d) Els ajuts adreçats a grups de població amb dificultats d'allotjament especials per a
lluitar contra l'exclusió social.
e) La definició i la programació de les actuacions concretes que s'han de dur a terme en
els sis anys de vigència del pla, que ha d'establir les característiques tècniques i
econòmiques, els beneficiaris, els agents gestors i la programació temporal.
f) Les previsions de quantificació dels habitatges destinats a polítiques socials d'acord
amb la tipologia que estableix l'article 74 per a l'acompliment del mandat de solidaritat
urbana, i la justificació de la coherència amb relació a l'objectiu final de l'article 73.1.
III. L'avaluació econòmico-financera de les actuacions:
a) Que permetin articular la gestió del pla, analitzant tant el finançament públic com el
privat disponibles. Pel que fa al finançament públic, s'han de proposar els compromisos
financers que requereixen un concert amb l'Administració de la Generalitat.
b) De seguiment i avaluació del desplegament del pla i els d'establiment d'indicadors de
qualitat de la gestió.
B. Naturalesa
El Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès és un instrument de planificació i programació
de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, i constitueix també un instrument de
planificació i programació en el desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de
determinar les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constituir la
proposta marc per a concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve
definit en els articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge.
En el cas que l’Ajuntament vulgui concertar polítiques d’habitatge amb el Govern de la
Generalitat, aquest haurà de redactar i comunicar l’acord d’aprovació d’aquest pla a la Direcció
General d’Habitatge i trametre-li un exemplar. La Direcció General d’Habitatge podrà requerir a
l’Ajuntament, de forma motivada, l’ampliació de la documentació aportada o la modificació del
Pla en base al compliment de la legalitat, a les disponibilitats pressupostàries i a la protecció
d’interessos supralocals.

C. Tramitació i aprovació
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’aprovació del Pla Local d’Habitatge correspon al Ple de l’Ajuntament. La seva tramitació, tal
com estableix l’article 14 apartat 10 de la Llei de dret a l’habitatge, s'ha d'ajustar al que la
legislació de règim local estableix respecte al règim de funcionament i d'adopció d'acords, i ha
d’incloure un període d’exposició pública i articular mecanismes de participació ciutadana.
D. Contingut i determinacions
El Pla Local de l'Habitatge de Vilafranca del Penedès és un document tècnic que, partint de
l’estudi territorial, urbanístic i demogràfic així com de les condicions socio-ecònomiques i
d'organització municipal, fa una anàlisi i diagnosi de la situació de l’habitatge al municipi, fent
especial atenció a l'evolució i estat del parc de habitatges, així com l’evolució de la població
resident i les seves característiques.
En funció d’aquest anàlisi i diagnosi es defineixen els objectius a assolir i les estratègies
d’actuació proposant mesures que s’adrecen al foment i accés a l’habitatge, a la producció de
habitatge assequible i al manteniment i rehabilitació del parc existent.
El contingut del present Pla Local d’Habitatge s’ajusta, d’una part a la metodologia
desenvolupada per la Direcció de Serveis d’Habitatge Urbanisme i Activitats de la Diputació de
Barcelona en les seves funcions d’assistència tècnica als municipis en matèria d’habitatge; i
d’altra part, al contingut definit per als Plans Locals d'Habitatge en l’article 14 de la Llei
18/2007.
El Pla ha d’incloure una triple perspectiva: analítica, estratègica i programàtica.
El contingut analític del Pla comprèn l’estudi de la demografia i la demanda actual d’habitatge al
municipi i la seva projecció futura a curt-mig termini (6 anys); la descripció de l’estructura
urbana residencial i del parc d’habitatges existent detectant els dèficits i les necessitats de
rehabilitació; l’estudi de la oferta del mercat d’habitatge local i la comparació amb la demanda
per tal d’avaluar la part de la demanda que queda exclosa d’aquest mercat; el diagnòstic de les
persones i llars que precisaran d’habitatge protegit o social o d’ajuts en matèria d’habitatge en
el període estudiat; i finalment l’avaluació de les possibilitats que ofereixen el planejament
urbanístic, el patrimoni municipal de sòl i habitatge i els recursos materials i organitzatius de
l’ajuntament per a fer front a aquestes necessitats.
El contingut estratègic es centra en la definició dels objectius i estratègies de l’ajuntament en
matèria d’habitatge, tenint en compte la diagnosi efectuada, els objectius generals definits en la
legislació i normativa catalana i estatal en matèria d’urbanisme i habitatge, i la pròpia capacitat
dels instruments disponibles des de l’ajuntament.
El contingut programàtic del PLH consistirà en la definició del programa d’actuació municipal en
matèria d’habitatge en els sis anys següents a la seva aprovació, i, si s’escau, de les actuacions
d’aquest programa que requeriran de concert amb l’administració de la Generalitat. Com a tal
programa, el PLH conté la identificació i descripció detallada de les actuacions que l’integren, la
seva avaluació econòmica, la identificació de l’agent gestor i de les fonts de finançament de
cadascuna d’elles, la seva programació temporal, les modalitats i instruments de gestió a
implementar, els resultats perseguits i els indicadors que permetran avaluar el grau
d’assoliment d’aquests resultats.
5

Introducció
En aquest cas, el contingut del Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, ara a nivell
d’avanç, incorpora el contingut analític i estratègic que es concreta en el present document i els
seus annexos de fitxes i plànols.
0.2. Procés de redacció, tramitació i participació ciutadana del PLH
A. Procés de redacció
El procés de redacció s’inicia l’octubre de 2008 amb la presentació i aprovació del Pla de Treball,
que incorpora els continguts i objectius del Pla d’Habitatge i la metodologia específica d’anàlisi
de cadascun d’ells, el procés de participació ciutadana, els models d’enquesta a la població i el
calendari d’actuacions. Durant aquesta fase es va concretar quin àmbit d’actuació contindria el
treball complementari destinat a la detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges
del municipi, escollint finalment el barri de Centre Vila i l’entorn dels carrers Sant Pere, del barri
de Sant Julià.
L’equip redactor del document és un equip pluridisciplinar, format pels següents membres:
6
CMT, Arquitectes Associats, SLP
Romà Pujadas i Rubies, Economista
Graciela Chaia Santiago, Advocada
Han participat també en la redacció del document les següents persones:
Soledad Ugarriza, Tècnica Informàtica
Jordi Coral, Geògraf
Jordi Miró, Estudiant d’arquitectura
Diana Cogolludo, Estudiant de Geografia
Joan Ferrer, Geògraf
I cal destacar la col·laboració del personal de l’Ajuntament de Vilafranca, i en especial:
Rosa Blasco, Rosa Colomé, Pere Brualla, Oficina Local d’Habitatge
Marta Martínez i Eugènia Martínez, Departament d’Urbanisme
Montse Gonzàlez, Participació Ciutadana
Josep Ferret, Departament de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca
Maria Josep Tuyà, Regidora d’Habitatge
Durant els mesos de gener a abril de 2009 es van portar a terme els treballs de camp inclosos
en el treball complementari “Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al
Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere”. Aquest treball s’adjunta com a document
complementari al Pla Local d’Habitatge.
D’altra banda, al llarg d’aquest període s’han realitzat diverses reunions de treball entre
l’Ajuntament i l’equip redactor, coordinades per Pilar Cervantes, tècnica de la Gerència de
Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona. S’han mantingut
reunions informatives amb responsables polítics i s’han fet diverses accions relacionades amb la
participació ciutadana, com s’explica en el següent apartat.

B. Participació ciutadana
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La participació ciutadana del Pla Local d’Habitatge de Vilafranca es fa mitjançant la creació
d’una Comissió de Seguiment del PLH que integra diverses entitats i associacions relacionades
amb l’habitatge. A banda de les associacions, s’ha convocat persones individuals que tenen una
relació directa amb el tema (adjudicataris d’habitatges de lloguer o compra, persones que no hi
han pogut accedir i gent jove), tots ells seleccionats a través de l’Oficina Local d’Habitatge.
La participació ciutadana del PLH ha estat coordinada per una empresa especialitzada en
Dinamització Social, E1DOS, que ha orientat a l’Ajuntament i a l’equip redactor en tot el procés
de participació.
Els integrants de la Comissió de Seguiment són els següents:
1 Núria Pérez Col.lectiu Bosc Verd Medi ambient
2 Isabel Torrents GEIF Medi ambient
3 Santi Viadiu Voluntaris forestals Medi ambient
4 Empar Varella Associació Creixent Discapacitats
5 Àngel Díez Nouverd Discapacitats
6 Dolors Vilella Univers Penedès Discapacitats
7 Eva Sanz Llum del Nord Convivència
8 Paquita Pascual Càritas Parroquial Convivència
9 Abdelmalek Alkantara Convivència
10 Roser Marigó Tornar a somriure Igualtat
11 Alexandra González AMPGIL Igualtat
12 Sara Maraver Lliga reumatològica Igualtat
13 Antònia Ripoll AFABAR Serveis Socials
14 Mariana Pérez Comissió Gent Gran Serveis Socials
15 Juan Manuel Garcia Comissió Gent Gran Serveis Socials
16 Josep Curto Pilar de Vuit Gent Gran
17 Joan Soler Casals Gent Gran Gent Gran
18 M.Antonia Simon AV Centre Vila AV
19 Oriol Colomé AV Sant Julià AV
20 Diego Teruel AV Barceloneta AV
21 Montserrat Bargués Individual Accedit lloguer
22 Fadwa Bentayab Individual No acc. lloguer
23 Antoni Comas Individual Accedit compra
24 Roger Pla Individual No acc. compra
25 Nil Ventosa Jove -
26 Guillem Muntané Jove -
27 Montse Ortiz Jove -
Les diferents accions dutes a terme fins al moment, han estat les següents:
ACCIONS CALENDARI 2009
Explicació procés als Consells i serveis implicats
Selecció membres de la Comissió de Seguiment
Desembre 2008 - Gener 2009 - Febrer 2009
Presentació del procés a la Comissió de Seguiment
(CS)
TALLER DE DIAGNOSI (Tècnics)
Dilluns 2 DE MARÇ DE 2009
20.00-21.00h
Dimarts 10 DE MARÇ DE 2009
10.00-12.30h
Presentació DIPU I PLH a l’equip de govern 4 de juny de 2009
Presentació DIAGNOSI regidora Habitatge 23 de setembre de 2009
Presentació DIAGNOSI regidora d’habitatge i CUP 1 d’octubre de 2009
Presentació DIAGNOSI regidora d’habitatge i grups 3 de novembre de 2009
oposició
Accions de difusió i comunicació amb la Comissió de Octubre 2009
Seguiment
DISSABTE 7 DE NOVEMBRE DE 2009
TALLER DE DIAGNOSI (CS)
9.30 – 13.00h
Escorxador
7

Introducció
En la fase d’anàlisi i diagnosi es van fer dos tallers de participació:
1) En data 10 de març de 2009 es va dur a terme un taller de participació destinat a tècnics de
l’Ajuntament relacionats amb el camp de l’habitatge. Concretament van assistir-hi 10 tècnics
dels següents departaments: Serveis socials, Habitatge, Atenció ciutadana, Servei de Salut i
Consum i Oficina de Llei de Barris.
2) En data 7 de novembre de 2009 es va realitzar un taller destinat a la Comissió de
Seguiment. Van assistir-hi representats de les següents entitats:
8
• Nouverd
• Lliga reumatològica
• Pilar de Vuit
• Associació Creixent
• Univers Penedès
• Comissió Gent Gran
• Col·lectiu Bosc Verd
• Càritas parroquial
• Voluntaris forestals
• 2 persones independents
En la fase de propostes també es van fer dos tallers de participació:
1) En data 28 d’abril de 2010 es va dur a terme un taller de propostes destinat a tècnics de
l’Ajuntament relacionats amb el camp de l’habitatge. Concretament van assistir-hi 18 tècnics
dels següents departaments: Serveis socials, Habitatge, Atenció ciutadana, Servei de Salut i
Consum, Igualtat, Gent Gran, Educació i Oficina de Llei de Barris.
2) En data 8 de maig de 2010 es va realitzar un taller de propostes destinada a la ciutadania
en general. Van assistir-hi 27 persones, algunes de la Comissió de seguiment i altres ciutadants
independents.
Els informes d’aquests tallers, realitzat per l’empresa E1DOS Dinamització Social, s’adjunten
com a annexes en el present document.

0.3. Objectiu de solidaritat urbana
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La Llei 18/2007 del dret a l'habitatge exigeix que els municipis de més de 5.000 habitants i les
capitals de comarca disposin en els propers vint anys d'un parc mínim d'habitatges destinats a
polítiques socials consistent en el 15% del total d'habitatges principals existents. El municipi de
Vilafranca del Penedès compleix totes dues condicions.
Per donar compliment a aquest objectiu, el pla d'habitatge proposarà les actuacions necessàries
per assolir part proporcional d'aquests habitatges destinats a polítiques socials corresponents al
termini de vigència d'aquest Pla.
Es consideren habitatges destinats a polítiques socials, de conformitat amb l'article 74 de la llei
18/2007, tots els acollits a qualsevol de les modalitats de protecció: els habitatges amb
protecció oficial de compra o de lloguer o d'altres formes de cessió d'ús, els habitatges de
titularitat pública, els habitatges dotacionals públics, els allotjaments d'acollida d'immigrants,
els habitatges cedits a l'Administració pública, els habitatges d'inserció, els habitatges de
copropietat, els habitatges privats de lloguer administrats per xarxes de mediació social, els
habitatges privats de lloguer de pròrroga forçosa, els habitatges cedits en règim de masoveria
urbana, els habitatges d'empreses destinats a llurs treballadors i altres habitatges promoguts
per operadors públics, de preu intermedi entre l'habitatge amb protecció oficial i l'habitatge del
mercat lliure però que no es regeixen per les regles del mercat lliure.
En primer lloc s’han de comptabilitzar els habitatges destinats a polítiques socials de l’any 0
A continuació caldrà quantificar els habitatges destinats a polítiques socials que es preveu hi
haurà al final del sexenni. A tal fi, el principal gruix de la informació seran les actuacions del
PLH de promocions d’habitatges (que aportaran la quantificació dels HPO d’iniciativa pública i
privada en tots els seus règims, els habitatges dotacionals públics i, si s’escau, els habitatges
de preu intermedi) i les previsions del propi Pla pel que fa a habitatges privats a posar al
mercat mitjançant la cessió a l’administració o la inclusió en borses de lloguer. Com que encara
no s’ha establert reglamentàriament la metodologia de quantificació dels objectius a assolir pel
Pla d'Habitatge, s’utilitzarà el mètode de càlcul el proposat per la Diputació de Barcelona, que
consisteix en la suma de:
La part proporcional del dèficit històric, entenent com a tal la diferència entre el 15%
dels habitatges principals existents en l’any d’inici del Pla i el nombre d’habitatges
destinats a polítiques socials quantificats en aquest any. En els 6 anys d’aplicació del
PLH s’haurà d’assolir la 6/20 part d’aquest dèficit.
La part de l’objectiu imputable al creixement en el sexenni, o sigui el 15% de
l’increment d’habitatges principals previst per el PLH en aquest període.
El recàlcul de l’objectiu de solidaritat urbana a partir de l’entrada en vigor del Reglament es
produirà amb motiu del següent PLH que redacti el municipi.
9

Introducció
10
Habitatges destinats actualment a polítiques socials (any 0)
Població (no oficial) segons les dades del padró d'habitants a data 01/01/09 39.929
Nombre d'habitatges principals (no oficials) segons les dades estretes del padró
d'habitants 01/01/09
Parc d'habitatge social existent:
Habitatges acabats amb protecció oficial no desqualificats 1992-2007 (Font
Secretaria de l'Habitatge 8/9/2009)
Habitatges acabats amb protecció oficial. Promocions 2008/09: (Font
Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès):
64 habitatges PROHA SCCL, Compra, Carrer Pere Alegret (PAU-21)
29 habitatges Societat Municipal d'Habitatge, Compra, La Girada II, Rambla
de la Generalitat.
20 habitatges SUMA i PROHA SCCL, Compra, La Girada II, Rambla de la
Generalitat, 55-59.
16 habitatges, Rehabilitació i Arquitectura, SA (privat),Compra, La Girada
II, al carrer Lluís Mª Güell, 8
18 habitatges , REYAL URBIS (privat), Compra, ,C/ Pere Alegret (Barri
Barceloneta)
10 habitatges HERCESA (privat), Compra, ,C/ Mossèn Trens – Avda.
Barcelona
10 habitatges, Cooperativa CELOBERT ,Lloguer, ,Rambla Generalitat, 51-53
(Sector Girada II)
71 habitatges FACTOR HABAST, Lloguer, C/ Mossèn Trens – C/ Comerç
Habitatges de cessió temporal per atendre necessitats urgents de caràcter social
(Font: Oficina Local d’Habitatge, 22/06/2010)
Habitatges inclosos en la xarxa d'habitatges d'inclusió gestionada per ADIGSA
(Informació d’ADIGSA, 24 de juliol de 2008)
Contractes borses mediació i borses joves (informació facilitada per l'Oficina
d'Habitatge a data 02/10/09)
14.260
Parc de titularitat pública (gestionat per ADIGSA) 233
Parc de lloguer privat amb contractes de pròrroga forçosa (Font Secretaria de
l'Habitatge 8/9/2009)
Total habitatges destinats actualment a polítiques socials 2.001
15% dels habitatges principals actuals (base del càlcul del dèficit històric) 2.139
Dèficit històric (15-14) 138
Part proporcional del dèficit històric imputable al sexenni que ha d'assolir
el PLH (6/20 )
820
238
48
23
84
555
41

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La part de l’objectiu imputable al sexenni del Pla en l’escenari endogen, sumant la part
proporcional del dèficit històric més la part proporcional imputable al creixement del període
2010-2015:
Escenari endogen
Increment dels habitatges principals estimats per al sexenni d'aplicació del PLH 15.577
Part imputable al creixement del sexenni (15% de l'increment dels habitatges) 198
Càlcul de l’objectiu a assolir pel PLH:
1) Part proporcional imputable al creixement del sexenni (15% de l’increment dels
habitatges principals previstos pel PLH): 198 habitatges
2) La part corresponent a la reducció del 0,7% anual del parc de lloguer privat amb
contractes de pròrroga forçosa: 23
3) Part proporcional del dèficit històric imputable al sexenni que ha d’assolir el PLH: 41
Del càlcul de les quantitats escrites anteriorment resultaria una necessitat de 262 habitatges
destinats a polítiques socials al final del sexenni del PLH.
Les promocions d’habitatges amb algun tipus de protecció previstes pels propers 6 anys segons
la previsió de desenvolupament més pessimista s’estimen en 406. Per tant, es pot assolir
l’objectiu de solidaritat urbana establert per l’article 73 de la Llei del Dret a l’Habitatge.
11

Introducció
0.4. Vigència i revisió del Pla Local d’Habitatge
El Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès tindrà un període de vigència de sis anys a
partir de la data de la seva aprovació.
A partir de la finalització de la seva vigència, l’Ajuntament haurà de procedir a la seva revisió.
Es consideraran motius per a la seva revisió anticipada abans d’haver transcorregut la totalitat
del període de vigència, els següents:
12
• Que s’aprovin lleis, normatives, disposicions o plans de rang superior que així ho
disposin o que afectin a aspectes substancials del Pla Local d’Habitatge
• Que s’aprovi un nou planejament urbanístic municipal, o bé que s’aprovin modificacions
o plans derivats que afectin substancialment les determinacions del Pla Local d’Habitatge
• Que, un cop transcorregut un mínim de tres anys d’aplicació, es produeixi una desviació
manifesta entre les previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge realitzades i la
realitat.
• Que, un cop transcorregut com a mínim el mateix període, es produeixi un incompliment
manifest dels terminis i previsions d’execució de les actuacions programades.
• Que l’ajuntament consideri, de manera motivada, que el Pla Local d’Habitatge ha deixat
de ser un instrument adequat per a determinar les propostes i compromisos municipals
en matèria d’habitatge.

1. Emmarcament territorial
1.1 Emplaçament i situació
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Vilafranca del Penedès, capital de la comarca de l’Alt Penedès, és un municipi amb 19,6 km2 de
superfície, una població de 38.929 (1-1-2009) i una densitat de població força elevada, de
1.981 habitants/km2. Forma part de l’àmbit metropolità de Barcelona, concretament de la
corona més exterior. Llinda amb els municipis d’Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, la Granada,
les Cabanyes, Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos.
La comarca de l’Alt Penedès, dividida en 27 municipis, té una extensió de 592,7 km2, una
població de 101.758 habitants (1-1-2008) i una densitat de població de 171,7 habitants/km2, la
més baixa, amb diferència, de totes les comarques metropolitanes. L’any 2008, l’Alt Penedès va
superar per primer cop els 100.000 habitants
1.1.1. La matriu física
Vilafranca del Penedès es troba al bell mig de la Depressió Prelitoral penedenca, en un terreny
molt planer. Al nord del nucli urbà hi ha els turons de Sant Pau (303 m) i de Sant Jaume (294
m), que s’eleven tot just un centenar de metres sobre la plana. Vilafranca del Penedès es troba
a 223 m d’altitud.
Al sud de la comarca hi ha la serra de Cavall, un dels darrers contraforts del massís del Garraf,
amb una alçada màxima de 465 m al pic de l’Àliga. Hi ha les restes, molt importants, de l’antic
poblat ibèric i les construccions de l’alta edat mitjana, quan el castell d’Olèrdola era un punt
estratègic en la línia de frontera. Tot aquest entorn forma part del Parc d’Olèrdola, de la xarxa
d’espais naturals de la Diputació de Barcelona. El parc compren 608 ha repartides entre els
termes municipis d’Olèrdola i Canelles (a la comarca del Garraf) i data de l’any 1992. Dins de la
comarca s’han de mencionar també el Parc Natural de Foix i el de l’Ordal.
El terreny és drenat per diverses rieres: a l’oest del nucli urbà hi ha la riera de Llitrà, que
desguassa al riu Foix, mentre que al nord i a l’est hi ha la riera de l’Adoberia, que aigües avall
passa a dir-se Riera de Vilafranca i acaba desguassant a la Riera de Ribes, que desemboca al
mar a l’alçada de Sitges.
Els municipis limítrofs tenen desenvolupaments urbanístics significatius induïts en bona mesura
per la proximitat de la ciutat de Vilafranca del Penedès. Les xifres són bastant concloents. En el
període 1998-2008, solament Sant Cugat Sesgarrigues va créixer menys que Vilafranca del
Penedès, però la resta van tenir augments superiors, des del 47,1% de la Granada al 75,2% de
les Cabanyes.
Evolució demogràfica dels municipis limítrofs 1998-2008
1998 1998
Índex variació
1998-2008
les Cabanyes 505 890 176,2
la Granada 1.325 1.949 147,1
Olèrdola 2.058 3.375 164,0
Santa Margarida i els
Monjos 4.088 6.768 165,6
Sant Cugat Sesgarrigues 734 923 125,7
Vilafranca del Penedès 28.925 37.364 129,2
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
13

Emmarcament Territorial
14
Riu Riu Foix Foix
els Monjos
Pacs de
Penedès
Vilafranca del Penedès i els municipis limítrofs
A-7 7 / N-340 N 340
Sant Pau
Riera Riera de de Llitrà Llitrà
les Cabanyes
Sant
Jaume
Moja
Vilafranca
del
Penedès
C-15 15
A-7 7 / / NN-340
340
AP AP-7
la Granada
C-15 15
Sant Miquel
d'Olèrdola
Sant Cugat
Sesgarrigues
El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d'en
Rovira, el Carrer d'en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme
municipal d'Olèrdola. Els petits nuclis rurals no han participat gens en el creixement demogràfic
del municipi d’aquests darrers anys. L’any 2000, representaven l’1,3% de la població municipal;
l’any 2008, s’havien quedat en un 1%.
D’aquestes entitats de població menors, la més habitada l’any 2008 era el Molí d’en Rovira; cal
remarcar que no es tracta del barri urbà del mateix nom sinó del disseminat que hi ha a l’altra
banda de la carretera A-7.
El Carrer d’en Perepau (o Cal Pere Pau) és un tipus de petit assentament urbà molt propi del
Penedès, estructurat en un sol carrer. Forma continu urbà amb Sant Pere Molanta, un nucli una
mica més gran que pertany al municipi d’Olèrdola.
El Bordellet és un petit disseminat rural, solament 15 habitats l’any 2008, situat al nord-est del
municipi, a tocar del municipi de la Granada. La Serreta és també un minúscul disseminat situat
al sud, a la frontera amb Olèrdola; no consta com a entitat de població.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Les Salines és un altre petit nucli situat al sud de la AP-7, a tocar al nucli dels Monjos, del
municipi de Santa Margarida i els Monjos. L’any 2008, les Salines tenien 85 habitants, 11
menys que el 2000
Un altre nucli molt proper és Moja, del municipi d’Olèrdola, situat al sud de la AP-7. Amb 1396
habitants l’any 2008. El nucli de Moja està a menys d’un Km dels nous desenvolupaments
urbans del barri de la Girada, però a l’altra banda de l’autopista.
Evolució demogràfica de les entitats municipals 2000-2008
2000 2008
Habitants % Habitants %
Índex
variació
2000-2008
el Bordellet 16 0,1 15 0,0 93,8
el Molí d’en Rovira 171 0,6 159 0,4 93,0
Perepau 110 0,4 111 0,3 100,9
les Salines 96 0,3 85 0,2 88,5
Vilafranca (entitat) 29631 98,7 36994 99,0 124,8
Total 30024 100,0 37364 100,0 124,4
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Vilafranca del Penedès té dues grans àrees industrials; una, al sud-oest del nucli urbà, alineada
amb la carretera A-7; l’altra al nord-est del nucli urbà, al polígon industrial Els Cinc Ponts,
alineada també amb l’A7.
Vilafranca del Penedès i els nuclis rurals del terme municipal
Sant Pau
Riera de Llitrà
les Salines
Polígon
Industrial
Moja
Riera de l’Adoberia
Moli d’en
Rovira
Bordellet
la Serreta
Polígon
Industrial els
Cinc Ponts
Carrer d’en
Perepau
15

Emmarcament Territorial
1.1.2. Infrastructures i accessibilitat
Vilafranca del Penedès es troba al corredor d’infrastructures del litoral, veritable eix neuràlgic. A
nivell viari, aquest eix està constituït per l’autopista AP-7, amb tres enllaços al terme municipal,
i per la carretera A-7 (N-340), amb una variant que evita el pas pel nucli urbà. A nivell
ferroviari, hi passa des del 1865, la línia Barcelona-Tarragona, i des de fa poc, la línia d’alta
velocitat, tot i que no hi té estació. Entre les noves línies ferroviàries proposades i que
millorarien la connectivitat, s’ha de citar el tren orbital, que uniria Vilanova i la Geltrú amb
Vilafranca del Penedès.
Vilafranca del Penedès és un nus de comunicacions. L’eix Diagonal (C-15), que l’uneix al sud
amb Vilanova i la Geltrú i al nord amb Igualada, és un eix fonamental de reequilibri metropolità.
Altres carreteres que hi conflueixen són la BV-2127, cap a les Cabanyes i Font-rubí, la BP-2121,
cap a Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca, i la B-212, cap a la Múnia i Sant Jaume dels
Domenys.
1.2. L’encaix dins del territori català: entre la regió metropolitana i
el Penedès tradicional
La comarca de l’Alt Penedès no té un encaix fàcil de definir dins del territori català.
Tradicionalment se l’ha inclòs a la Regió Metropolitana de Barcelona, però solament cal
passejar-se per la comarca o per la ciutat de Vilafranca del Penedès per copsar que no és ben
bé una comarca metropolitana. Administrativament, la Regió Metropolitana de Barcelona encara
no té cap reconeixement oficial; caldrà esperar, en tot cas, a la instauració de les vegueries. En
canvi, sí que té vigència com àmbit del planejament territorial. El PTGC de l’any 1995 establia
els àmbits territorials en els que s’havia de redactar el corresponent PTP. Un d’aquests àmbits
és el de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb l’Alt Penedès inclòs. El PTP de la Regió
Metropolitana, conegut com Pla Territorial Metropolità de Barcelona, ha passat la fase d’avanç i
està pendent de l’aprovació definitiva. El Planejament Sectorial també ha recollit la classificació
en àmbits territorials. En aquest sentit, és especialment remarcable el PTS de l’Habitatge,
també en fase d’avanç.
Però Vilafranca del Penedès també admet una lectura com a integrant de la xarxa de ciutats,
algunes de la Regió Metropolitana i d’altres no, connectades per l’Eix Diagonal. Aquestes
ciutats, enteses com un bloc, semblen destinades a jugar un paper molt actiu a l’ordenació del
territori català.
I hi ha una última lectura com a Penedès històric, juntament amb el Garraf, el Baix Penedès i
municipis de l’Anoia i el Baix Llobregat, forma un territori que es vol veure com una frontissa
entre dues àrees més densament poblades: la regió metropolitana de Barcelona i la conurbació,
cada cop més metropolitana, de Tarragona- Reus- Valls.
1.2.1. El marc metropolità
Amb 3.235,6 km 2 , la Regió Metropolitana de Barcelona representa solament el 10,1 % de la
superfície catalana, però concentra un 66,9% de la població (4.928.852 habitants a 1-1-2008) i
aporta pràcticament un 70% del PIB. És un territori molt densament urbanitzat, amb una
densitat de població molt alta, 1.523,1 habitants/km 2 , segons el Padró continu de data 1-1-
2008, enfront d’una mitjana catalana de 229,5 hab/km 2 .
16

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Tanmateix, la Regió Metropolitana té una notable heterogeneïtat interna, amb àrees d’una
altíssima densitat de població i altres que conserven encara una clara fesomia rural. Una lectura
habitual de l’àmbit metropolità és la que distingeix diverses corones metropolitanes, amb una
densitat decreixent de població del centre cap a la perifèria, però no és un decreixement
uniforme. Amb el pas dels anys, s’han fet diverses propostes de desagregació en corones
metropolitanes. Una publicació recent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, El Territori metropolità de Barcelona, distingeix quatre corones, que són les que
s’utilitzaran com emmarcament metropolità d’aquest estudi: Barcelona, Rondes, resta àrea i
resta regió.
Les corones de la regió metropolitana Barcelona
Barcelona
Rondes
Resta àrea
Resta regió
Total RMB
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Densitat de població 2008
(habitants/km 2 )
16.096,3
7.446,2
1.601,9
668,4
1.523,1
La densitat de població baixa dels més de 16.000 habitants/km² de Barcelona als 668,4 de la
corona metropolitana més exterior. Tot l’Alt Penedès forma part d’aquesta darrera corona. Ara
bé, aquesta corona exterior té també una gran heterogeneïtat interna, molta més de la que es
pot trobar a les corones més interiors, on l’aglomeració urbana solament és trencada per alguns
accidents orogràfics, com la serra de Collserola.
La divisió comarcal orienta sobre aquesta diversitat interna metropolitana. Els dos extrems són
el Barcelonès i l’Alt Penedès. Per una banda, el Barcelonès, amb una densitat de 16.447
habitants/km², superior fins i tot a la de la ciutat de Barcelona. A l’altre extrem, l’Alt Penedès,
amb una densitat de 171,7 habitants/km², inferior a la mitjana catalana. L’Alt Penedès forma
part de l’àmbit metropolità, està inserit al potent corredor d’infrastructures del litoral, però,
malgrat això, encara conserva una fesomia eminentment rural i no ha tingut, al menys fins ara,
l’intens desenvolupament urbanístic del conjunt metropolità.
17

Emmarcament Territorial
18
Alt P.
Ga.
Les comarques metropolitanes
B.Ll.
V.Occ.
Ba.
V.Or.
Ma.
Densitat de població 2008
(habitants/km 2 )
Alt Penedès
Baix Llobregat
Barcelonès
Garraf
Maresme
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
171,7
1.627,9
15.447,6
757,8
1.054,2
1.478,8
Una lectura més aprofundida de l’àmbit metropolità permet distingir diversos sistemes urbans
estructurats entorn dels principals nuclis de població. Una publicació ja esmentada de la
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, El Territori metropolità de
Barcelona, divideix tot l’àmbit metropolità en 18 sistemes urbans.
Els sistemes urbans introdueixen matisos molt importants a la visió en termes de corones
metropolitanes. Solament tres sistemes urbans tenen una densitat de població superior als
5.000 habitants/km 2 : Barcelona, Rondes- Llobregat i Rondes- Besòs; mentre que dos més es
troben entre els 2.000-5.000: el Baix Maresme i el Vallès- Collserola.
Però també trobem sistemes urbans amb densitat elevada, entre 1.000 i 2.000 habitants/km 2 ,
més enllà d’aquest sistemes més centrals, com és el cas del Delta del Llobregat, Terrassa,
Sabadell i Mataró. A més, hi ha sis sistemes urbans amb una densitat entre 500 i 1000
habitants, entre ells, el de Vilanova.
Finalment, es troben els sistemes urbans amb una fesomia encara força rural i amb baixes
densitats de població: Sant Celoni (150,7 hab/km²), Vilafranca del Penedès (183,1) i Sant
Sadurní d’Anoia (139,6).
Els sistemes urbans de l’àrea metropolitana
Sistemes urbans
Granollers
Mollet-
Riera de
Caldes
454,1
Densitat de població
2006
(habitants/km 2 )
Fins a 200
200-500
500-1.000
1.000-2.000
2.000-5.000
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Més de 5.000

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’Alt Penedès es considera dividit entre el sistema urbà de Vilafranca del Penedès, constituït per
19 municipis, i el de Sant Sadurní d’Anoia, amb 6 municipis. Es considera que Gelida i Sant
Llorenç d’Hortons són del sistema urbà de Martorell.
Els municipis del l’Alt Penedès classificats en sistemes urbans
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
2000
1500
1000
500
0
Densitat de població 2008
(habitants / km2)
Menys de 100
100-200
200-500
500-1000
1000-1500
Més de 1500
Valors extrems
1901,5
Alt Penedès
171,7
21,5
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Vilafranca
Pontons
1.2.2. La xarxa de ciutats mitjanes connectades per l’eix Diagonal
D’un temps ençà també es parla de les ciutats de “l’arc metropolità”, anteriorment conegudes
com ciutats de la segona corona metropolitana: Aquest arc metropolità està format per Vilanova
i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró.
No és l’única xarxa de ciutats a la que es pot adscriure Vilafranca del Penedès, també hi ha la
xarxa de ciutats estructurada entorn de l’Eix Diagonal, eix neuràlgic encara per completar. En
aquest cas, les ciutats agrupades serien Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada,
Manresa i Vic.
En definitiva, Vilafranca del Penedès es mou a cavall entre la seva adscripció metropolitana,
concretament a l’Arc metropolità de les ciutats de la segona corona, o per la seva adscripció a
la xarxa de ciutats estructurades entorn de l’Eix Diagonal, ciutats de la Catalunya interior que ja
no es poden considerar metropolitanes.
19

Emmarcament Territorial
20
L’arc Metropolità i l’Eix Diagonal
Ciutats
estructurades per
l’Eix Diagonal
Vilafranca del
Penedès
1.2.3. El marc penedenc
Ciutats que formen
l’Arc Metropolità
Font: Elaboració pròpia
L’alt Penedès té un altre marc territorial possible, el marc penedenc. Avui en dia tendeix a dirse’n
el gran Penedès o el Penedès històric, però tradicionalment es coneixia senzillament com
Penedès, i inclou les comarques de l’Alt i Baix Penedès, del Garraf, i municipis de l’Anoia i del
Baix Llobregat. Aquest àmbit ve determinat pel conreu de la vinya, per l’economia del vi i del
cava, activitats ja seculars.
Els seus límits vénen marcats fonamentalment per la DO Penedès:
Delimitació de la DO Penedès
Font: DO Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
També hi ha la reivindicació del reconeixement “polític” del territori penedenc, concretament de
la vegueria del Penedès històric, en cas de que s’aprovés finalment aquesta divisió territorial. El
manifest de l’any 2005 a favor d’una vegueria del Penedès diu: “Refermaria la nostra capacitat
de decisió a l’hora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori, que, per la
situació geogràfica que té, pateix les pressions metropolitanes”.
Darrera de la reivindicació de las vegueria del Penedès hi ha sobretot un rebuig a integrar-se a
l’àmbit metropolità, però cal fer com a mínim dos consideracions:
1) Les vegueries estan pensades sobretot com a esglaons de l’administració perifèrica de la
Generalitat; no serien, per tant, òrgans de decisió a nivell territorial. Tot i amb això, ben segur
que aquest territori no tindria el mateix tractament integrat en un àmbit metropolità que
integrat en un àmbit penedenc. Des de la perspectiva del planejament territorial, l’Alt Penedès
forma part del PTP de la regió metropolitana, encara pendent d’aprovació.
2) La pressió metropolitana ja s’està notant, i una prova n’és l’activitat constructora de
Vilafranca del Penedès d’aquests darrers anys, molt superior a les pròpies necessitats
vegetatives, i pensada sobretot per atreure públic de les corones interiors metropolitanes. Molt
probablement, el tema no és metropolitanització sí o no, sinó quines dimensions ha de tenir el
creixement demogràfic previst sense alterar de manera irreversible el caràcter de ciutat mitjana
amb elevada qualitat de vida que té Vilafranca del Penedès a l’actualitat.
La proposta de vegueria del Penedès Històric
21

Emmarcament Territorial
1.2.4. El marc comarcal de l’Alt Penedès
Ja s’ha vist que costa decidir entre l’adscripció a la regió metropolitana, al Penedès
supracomarcal o a la xarxa de ciutats de la Catalunya central. Un tema sense discussió, en
canvi, és la capitalitat de Vilafranca sobre el conjunt de la comarca de l’alt Penedès. La comarca
de l’Alt Penedès, dividida en 27 municipis, té una extensió de 592,7 km2, una població de
101.758 habitants (1-1-2008) i una densitat de població de 171,7 habitants/km2.
1.3. El municipi de Vilafranca del Penedès: entitats de població i
barris
El poblament està constituït per un nucli urbà compacte, la ciutat de Vilafranca del Penedès, i
diversos petits assentaments i disseminats de característiques rurals, escampats pels 19,6 km2
del terme municipal: el Bordellet, amb 15 habitants l’any 2008, el Molí d’en Rovira (159
habitants), Pere Pau (111) i les Salines (85). Aquestes petites entitats només representen l’1%
de la població del municipi; l’altre 99% viu al nucli urbà de Vilafranca del Penedès.
El creixement de Vilafranca del Penedès és fonamentalment en forma de ciutat compacta: la
població de les entitats rurals no ha crescut pràcticament gens durant el darrer període de
creixement demogràfic. En el període 2000-2008, la població del nucli urbà de Vilafranca del
Penedès va augmentar un 24,8% mentre que la dels nuclis rurals va romandre estancada, com
és el cas de Perepau, o va decréixer moderadament.
22
Evolució demogràfica de les entitats de població. 2000-2008
2000 2008
Barri Nombre % Nombre %
Increment
2007-2008
el Bordellet 16 0,1 15 0,0 93,8
el Molí d’en Rovira 171 0,6 159 0,4 93,0
Pere Pau 110 0,4 111 0,3 100,9
les Salines 96 0,3 85 0,2 88,5
Vilafranca (entitat) 29631 98,7 36994 99,0 124,8
Total 30024 100,0 37364 100,0 124,4
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Les entitats rurals ocupen una posició perifèrica en el terme municipal, més aviat petit, de
Vilafranca del Penedès. Perepau, o cal Pere Pau, es troba a l’est del terme municipal, formant
pràcticament un continu urbà amb el nucli de Sant Pere Molanta, del municipi d’Olèrdola. Les
Salines, o Cal Salines, es troba al sud-oest del terme, formant continu urbà amb el nucli dels
Monjos, del terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. La petita entitat del Bordellet està
formada per diverses masies situades al nord-est del terme municipal. L’entitat del Molí d’en
Rovira és la que està més a prop del nucli urbà. Inclou la residència assistida “Mare Ràfols”, que
hi aporta una bona part dels habitants. Un dels barris de nou desenvolupament del nucli urbà es
diu precisament el Molí d’en Rovira, però esta separat de l’entitat de població del mateix nom
per la carretera N-340.
El nucli urbà està dividit en 8 barris, als quals s’ha d’afegir els “afores”, que inclouen tot el
poblament disseminat. Alguns barris ja estan pràcticament colmatats i, per tant, no varien de
població, però altres són els que suporten els nous desenvolupaments urbans i estan, per tant,
en plena expansió demogràfica.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
distribució de la població en districtes i seccions censals. 2001-2009
Barri
2001 2009
Nombre % Nombre %
Increment
2001-2009
Participació
creixement
2001-2009
Barceloneta 2.895 9,6 3.072 7,9 106,1 2,0
Centre Vila 2.121 7 4.346 11,2 204,9 25,5
Les Clotes 3.503 11,6 4.059 10,4 115,9 6,4
L’Espirall 7.877 26,1 7.611 19,6 96,6 -3,1
Molí d’en Rovira 594 2 1230 3,2 207,1 7,3
El Poble Nou 7.310 24,2 8.637 22,2 118,2 15,2
Sant Julià 5.165 17,1 6.455 16,6 125,0 14,8
La Girada 344 1,1 3.130 8,0 909,9 32,0
Afores 411 1,4 389 1,0 94,6 -0,3
Vilafranca del Penedès 30.220 100,0 38.929 100,0 128,8 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Els barris amb més creixement són els que concentren els nous desenvolupaments urbans. La
Girada ha passat dels 344 habitants del 2001 als 3.130 del 2009, amb un creixement de més
del 800%. El Molí d’en Rovira ha duplicat àmpliament la població en el mateix període, un
107,1% d’increment, passant dels 594 als 1.230 habitants. El creixement demogràfic d’aquests
barris s’ha vist interromput per la crisi immobiliària i econòmica, de manera que acumulen una
quantitat important d’habitatges per vendre. Caldrà veure quan temps passarà abans que el
creixement demogràfic basat en trasllats metropolitans no es torni a posar en marxa. L’anàlisi
de l’evolució demogràfica es veu dificultada pels canvis en les delimitacions dels barris que
s’han fet recentment.
Sant Julià
les Clotes
Centre
Vila
el Poble Nou
l’Espirall
la Girada
Barceloneta
Molí d’en
Rovira
23

Emmarcament Territorial
Un altra lectura de l’espai urbà és la divisió en districtes i seccions censals. Actualment hi ha un
total de 4 districtes i 21 seccions. Aquesta divisió també ha experimentat canvis recentment: de
17 seccions que hi havia anteriorment s’ha passat a les 21 actuals.
24
La distribució de la població en districtes i seccions censals. 2001-2009
Districte/secció
2001 2009
Nombre % Nombre %
Increment
2001-2009
01001 1931 6,3 1761 4,5 91,2
01002 2775 9,0 2769 7,1 99,8
01003 1006 2,6
02001 2385 7,7 2266 5,8 95,0
02002 1271 4,1 1164 3,0 91,6
02003 1398 4,5 1685 4,3 120,5
02004 1638 5,3 2061 5,3 125,8
02005 1851 6,0 2298 5,9 124,1
02006 2215 7,2 2548 6,5 115,0
03001 2388 7,8 1711 4,4 71,6
03002 1096 3,6 1264 3,2 115,3
03003 2202 7,1 2704 6,9 122,8
03004 1532 3,9
04001 1680 5,5 1939 5,0 115,4
04002 1539 5,0 2050 5,3 133,2
04003 2288 7,4 1717 4,4 75,0
04004 1531 5,0 1590 4,1 103,9
04005 1443 4,7 1230 3,2 85,2
04006 1176 3,8 1313 3,4 111,6
04007 1191 3,1
04008 3130 8,0
Vilafranca del Penedès 30807 100,0 38929 100,0 126,4
En vermell les seccions noves
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
1.4. Estructura urbana i residencial
Vilafranca del Penedès, situada entre la muntanya de La Serreta (sud-est) i el turons de Sant
Pau i Sant Jaume (nord-oest), compta amb un terme municipal de 1.617 Ha. Es troba a 223m
d’altitud, en un pla que ofereix un doble vessant, un que és molt suau vers el riu de Foix, i
l'altre vers l'Anoia.
Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i
comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals
ciutats catalanes i de l'estat.
Des del punt de vista de les infrastructures principals, Vilafranca es caracteritza tradicionalment
per l’eix del ferrocarril en sentit nord-sud i la radialitat de les carreteres de connexió en totes
les direccions cardinals, on destaca la carretera nacional de Tarragona a Barcelona (N-340).
Aquesta forma l’eix viari principal i, juntament amb les carreteres de Vilanova, Igualada,
Terrassa, Sant Martí Sarroca i altres de caràcter més local com les de Domenys, Moja o les

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Cabanes, doten el territori d’una gran accessibilitat. A més, hi ha una àmplia xarxa de camins
rurals amb la qual s’estructuren les àrees productives. Per altra banda, el ferrocarril i, més
recentment, l’autopista i la variant formen part de les infrastructures principals, però actuen
com a barrera d’aquesta permeabilitat territorial recolzada en carreteres i camins.
El nucli urbà ofereix una imatge força compacta i ordenada en el seu creixement. La carretera
nacional suposa l’element de major tensió urbana per les extensions industrials i la variant de la
carretera nacional, situada al costat de ponent té una directriu bastant integrada en la forma
urbana, completant les vies principals i recollint la carretera de Vilanova.
Aquest creixement compacte contrasta fortament amb les tendències a la dispersió que trobem
en municipis veïns, degut a que el conreu de la vinya és l’activitat productiva que ocupa una
major extensió de territori i també l’element que defineix el paisatge del municipi.
El paper de centre comarcal de Vilafranca ha augmentat en importància, passant a actuar com
un sistema territorial més obert com a conseqüència de l’intercanvi múltiple. S’ha incrementat
el grau d’interdependència amb poblacions veïnes així com les relacions de mobilitat
intercomarcal per la cada vegada més creixent relació Vilafranca- Àrea metropolitana de
Barcelona.
Els municipis de la comarca presenten una alta dependència de relació residencial amb
Vilafranca, especialment a la part oriental de la comarca, com a residència per a part de la
població laboral del centre productiu de Martorell. A la vegada, han estat detectades funcions
residencials dominants a la comarca del Garraf que generen una comunicació diària amb l’Alt
Penedès, aquesta com a comarca més especialitzada en serveis i indústria.
1.4.1 Desenvolupament urbà
El municipi té els seus orígens al segle XII. La situació de la ciutat com a via que enllaçava les
terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Durant
aquest període es van construir edificis notables com el convent de Sant Francesc, l’església
d’un convent d’un ordre militar: la capella de Sant Joan i el Palau Reial.
Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i
es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre
comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. Aquest primer nucli, del qual s’en
desconeix el perímetre i l’extensió, estava fortificat i disposava de portals a cada cap de carrer
que donava a l’exterior. La construcció de la muralla de Vilafranca es produeix a la segona
meitat del segle XIV i el perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys,
Ponent, Clascar, General Prim, la part interior de les rambles de Sant Francesc i Nostra
Senyora, Muralla de Sant Magí, plaça Anselm Clavé, carrer de la Lluna, plaça de Puigmoltó i
carrers de Sant Cristòfol i Sant Sebastià.
Fins a mitjans del segle XIV hi ha una època de creixement de Vilafranca. A partir de la meitat
d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època. Però malgrat
aquesta situació l’activitat econòmica i comercial no es va aturar. El conreu vitícola va continuar
creixent a la comarca i per Vilafranca va representar una important expansió demogràfica. La
fil·loxera, apareguda a Catalunya l'any 1879 i a la comarca el 1887, va devastar les vinyes i es
va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població.
Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa del
Penedès i la comarca consolidava el seu caràcter agrícola i vinícola.
25

Emmarcament Territorial
A partir de 1868 i durant prop de tres dècades, la vila va experimentar un seguit d’actuacions
encaminades a l’expansió dels afores i la reforma del centre. L’eixamplament de la vila es fa
d’acord amb les prioritats urbanístiques de l’època: carrers amples i rectes que inclouen places i
zones de passeig i milloren el trànsit i la higiene. En aquesta època es desenvolupen els barris
de Molí d’en Rovira, Poblenou i la Barceloneta.
L’any 1936 s’aprova el Pla de Barenys, equivalent al primer pla general de la Vila, amb
l’objectiu de crear una capital de comarca amb un urbanisme modern, que posava èmfasi en la
higiene i la vitalitat i introduïa parcs urbans, la ciutat jardí i la implantació d’equipaments.
En el període de 1950 a 1981, Vilafranca efectua un gran creixement. Rep indústries diverses i
el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca rep una onada immigratòria
molt important a principis dels anys 1960 fins els anys 80. La població passa dels 11.985
habitants l’any 1960 als 25.029 habitants l’any 1981. Bona part d’aquesta immigració es situa
al barri de l’Espirall, format per una part central que és un polígon de blocs aïllats, molts dels
quals van ser construïts per cooperatives sindicals. A la resta del barri va proliferar
l’autoconstrucció de cases unifamiliars, que poc a poc s’han anat substituint per edificis
plurifamiliars de més alçada.
En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic amb noves zones
residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. Els barris que s’han
urbanitzat recentment són els de la Girada, Molí d’en Rovira Sud, Melió Residencial i Ciutat Jardí
Sant Julià. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat noves empreses propiciant l'aparició de nous
polígons. D’aquesta manera, el creixement compacte, amb continuïtat amb el teixit existent, ha
estat la tònica dels darrers anys. El planejament actual no pretén modificar aquesta lògica de
creixement, sinó aprofitar-la per millorar l’estructura del nucli urbà, ja que és evident que un
tipus de vila compacta és més sostenible: redueix els costos de manteniment, afavoreix les
relacions a peu evitant l’ús innecessari de l’automòbil i permet compartir millor els equipaments
i les dotacions.
26

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
2. Distribució, estructura i dinàmica de la població
La determinació de la demanda de nous habitatges, del seu nombre i de les seves
característiques, dependrà en bona mesura de l’estructura demogràfica i socioprofessional de la
població resident i de les perspectives demogràfiques futures. L’anàlisi anirà adreçat a
determinar les necessitats de nous habitatges i, més concretament, de nous habitatges socials.
Els agrupaments de les persones es poden veure de forma piramidal. A la base hi ha les
persones, els habitants. Aquests s’agrupen en famílies amb vincles de parentiu que, quan són
més estrets, permet parlar de nuclis familiars i viuen en llars. Normalment les persones que
comparteixen una llar tenen llaços de parentiu, però no forçosament.
Llar
Una llar es defineix com el conjunt de persones -una o més- que residint en el mateix
habitatge, comparteixen despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses
d'alimentació. El nombre de llars coincidirà amb el nombre d’habitatges principals.
Familia
Una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix
habitatge familiar, comparteixen algunes despeses en comú i estan vinculades per llaços de
parentiu.
Nucli familiar
Concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets: matrimoni
sense fills, matrimoni amb fills, mare amb fills i pare amb fills
Habitant
Persona empadronada al municipi
L’anàlisi es centrarà en els dos extrems de la cadena:
• Els habitants: analitzar les característiques bàsiques de la població i elaborar
projeccions demogràfiques que permetin preveure la seva evolució futura, tant en
nombre com en característiques bàsiques.
• Les llars: analitzar els agrupaments de persones que comparteixen un mateix habitatge
principal i elaborar projeccions de llars, tenint en compte que el seu increment
determinarà la demanda de nous habitatges principals. S’ha de remarcar que es tractarà
de la demanda interna o local, ja que una bona part de la demanda continuarà venint de
fora del municipi, com ha succeït aquests darrers anys.
Cal remarcar que aquesta anàlisi deixa fora les persones no empadronades, que són invisibles a
nivell estadístic. En altres èpoques, pràcticament no hi hauria persones no empadronades, però
en aquest període de creixement demogràfic accelerat basat en arribada massiva de població
estrangera segur que n’hi ha un nombre significatiu, baix però significatiu. Per tant, no surten
recollits a l’estadística demogràfica però sí que es podran veure reflectits al parlar de la població
amb més privacions detectada per les entitats de caire social.
27

Distribució, estructura i dinàmica de la població
2.1. L’evolució demogràfica
Fins als anys seixanta del segle passat, l’evolució demogràfica de Vilafranca del Penedès havia
estat molt lenta. L’any 1857, a l’inici dels censos periòdics de població, hi constaven 6.284
habitants, una xifra que va anar augmentant durant la segona meitat del segle XIX, a remolc de
l’expansió de l’activitat vitivinícola. L’any 1887, s’assolí la xifra de 8.344 habiants, però
l’arribada de la fil·loxera aquell mateix any va estroncar el creixement demogràfic, de manera
que a l’arribar l’any 1900 havia disminuït a 7.749 habitants. Durant les sis primeres dècades del
segle XX el creixement demogràfic va ser lent, tot i estar esquitxat per esdeveniments històrics
i econòmics d’ordre divers. L’any 1960 s’havia arribat als 11.985 habitants, un 55% de la
població que hi havia a principis de segle XX. Els darrers anys cinquantes ja van ser un petit
preludi del gran increment demogràfic de les dues dècades següents. Entre l’any 1960 i el 1981
la població es va duplicar, arribant als 25.027 habitants de l’any 1981. És un increment
demogràfic que es va donar de manera generalitzada al conjunt de Catalunya degut
fonamentalment a l’arribada de població immigrada de la resta de l’estat. Durant els següents
20 anys, l’increment demogràfic va ser molt moderat, coincidint amb un període d’estancament
de la població catalana. L’any 2001, s’arribava als 31.248 habitants, amb un increment del 25%
en un període de 20 anys. La segona meitat dels anys norantes ja va registrar increments
importants, però ha estat sobretot durant la primera dècada del segle XXI quan la població s’ha
tornat a disparar, amb un ritme de creixement similar als dels anys seixantes i setantes, però
aquesta vegada basat en l’arribada de població immigrada estrangera. L’any 2009 (1-1-2009),
la població de Vilafranca del Penedès arribava als 38.929 habitants.
28
Es necessiten 60
anys per augmentar
un 55% la població
50000
40000
30000
20000
10000
0
Evolució demogràfica de Vilafranca del Penedès. 1900-2009*
En menys de 20 anys la
població es duplica per
l’arribada d’immigració
espanyola
7749 7824 8586 9822 11109 11177 11985
20 anys de
creixement
moderat
17546
25027
10 anys de fort
creixement per
arribada de població
immigrada estrangera
27818 31248
38929
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2009
*Dades del 2009, a 1-1-2009
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Les taxes de creixement acumulatiu anual permeten veure de manera homogènia l’evolució
demogràfica durant les diferents fases. En el període 1900-60, la taxa de creixement anual era
de 0,73; amb aquesta taxa es necessitava gairebé un segle per duplicar la població. Entre el

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
1960 i el 1981, la taxa de creixement acumulatiu anual va ser de 3,75. Calia una mica menys
de 20 anys per duplicar la població, que és el que realment va succeir. Entre el 1981 i el 2001,
la taxa anual va ser de 0,91, una taxa moderada que implicava un període de duplicació de la
població d’uns vuitanta anys. Des de l’any 2001 al 2009, la taxa anual s’ha situat en 3,04, una
xifra molt alta, tot i que una mica inferior a la de l’anterior període expansiu. De mantenir-se
aquesta tendència, s’estaria de nou en el camí de duplicar la població en un període de vint-itres
anys; això voldria dir passar dels 31.248 habitants del 2000 a més de 60.000 cap a l’any
2025. De tota manera, aquest és un període molt llarg i es fa molt difícil fer previsions a tant
llarg termini.
Període
Taxa acumulativa anual i període de
duplicació de la població 1900-2009
Taxa
acumulativa
anual
Període de
duplicació
(anys)
Tendència
1900-1960 0,73 98 Creixement lent
1960-1981 3,75 19 Creixement fort
1981-2001 0,91 80 Creixement lent
2001-2009 3,04 23 Creixement fort
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Serà convenient analitzar més detalladament aquest darrer període expansiu, basat en
l’arribada de població immigrada estrangera. Entre els anys 1999 i 2005 el creixement va ser
fort, amb màxims a l’any 2004, amb 1.455 habitants més, i al 2002, amb un increment de 1442
habitants. L’any 2006 la població va decréixer lleugerament, es van perdre 31 habitants, i tot
feia pensar que el cicle de creixement ràpid s’havia acabat. En canvi, als anys 2007 i 2008
l’increment demogràfic s’ha recuperat, fins al punt que l’any 2008 s’ha donat l’increment més
important del període, amb 1.565 nous habitants.
Cal remarcar que la xifra de l’any 2009 no és la xifra oficial de l’INE, que probablement serà
una mica inferior, sinó la que dóna el padró continu de població a 1-1-2009. S’ha considerat
interessant donar la xifra oficiosa perquè recull l’evolució del darrer any, un any molt important
perquè no estava clar quina seria la tendència que dominaria en un context marcat ja per la
crisi econòmica. Sigui quina sigui la xifra oficial, no hi ha dubte que l’any 2008 es va
caracteritzar pel manteniment de la tendència alcista. Tot fa pensar que l’any 2009, en canvi,
serà ja un any de clar estancament demogràfic i que es podrà donar per tancada l’etapa
expansiva caracteritzada per l’arribada massiva de població estrangera.
2.000
1.600
1.200
800
400
0
-400
348
El creixement demogràfic anual. 1998-2008
751
783
1.132
1.442
1.028
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
1.455
823
-31
708
1.565
29

Distribució, estructura i dinàmica de la població
30
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
2.1.1. La comparació amb el conjunt de Catalunya i la Regió Metropolitana
La població catalana va romandre estancada durant gairebé dues dècades, però a partir de
finals dels noranta va entrar en un nou període de creixement demogràfic important, basat
fonamentalment en la immigració extracomunitària, un procés que encara està plenament actiu.
Dels 6.090.040 habitants del padró de l’any 1996 (1-5-1996) es va passar als 7.364.078
habitants dels 2008 (1-1-2008), amb un increment del 20,9%. Durant la segona meitat dels
anys noranta l’increment va ser modest: es va arribar als 6.343.110 habitants al Cens de
població del 2001 (1-1-2001), amb un increment del 4,2%. Durant els primers anys del segle
XXI l’increment ha estat molt més accelerat, arribant el 2008 (1-1-2008) als 7.364.078, amb un
increment del 16,1% respecte del nombre d’habitants del cens de població del 2001.
50
40
30
20
10
0
L’evolució demogràfica del període 1996-2008 (%)
20,9 17 16,6
Catalunya Demarcació de
Barcelona
Regió
metropolitana
39
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
30,9 28,4
Sant Sadurni
d'Anoia
Tant la demarcació provincial de Barcelona com l’àmbit de la Regió Metropolitana van créixer
per sota de la mitjana catalana, mentre que Vilafranca del Penedès creixia bastant per damunt i
l’Alt Penedès gairebé duplicava el percentatge d’increment del conjunt català, amb un 39%.
La redistribució de la població a l’àmbit de la Regió Metropolitana
L’increment de població de Catalunya no és l’únic fenomen demogràfic a tenir en compte, també
és molt important la redistribució interna de la població, sobretot dins de la Regió
Metropolitana, on hi ha un flux important des de les àrees més congestionades cap als
municipis menys densament habitats. Entre el 1996 i el 2008, la població de la Regió
Metropolitana de Barcelona va créixer un 16,60%, lleugerament per sota de la del conjunt
català. S’acostuma a fer una lectura en quatre corones: Barcelona, Rondes, resta de l’Àrea
Metropolitana i resta de la Regió Metropolitana. És fàcil comprovar com els principals
creixements es concentren a les corones exteriors: la resta de l’Àrea Metropolitana, excloent la
corona interior de les Rondes, va créixer un 28,0%, mentre que la resta de la Regió
Metropolitana ho va fer un 33,2%; Barcelona va créixer un significatiu 7,1% i les Rondes, un
mínim 2,0%.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’evolució demogràfica de les corones metropolitanes
Barcelona
Rondes
Resta àrea
Resta regió
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
L’evolució demogràfica dels sistemes urbans metropolitans
Variació població
1996-2008
(1996:100)
Les dades a nivell de corones metropolitanes són bastant indiscutibles, però l’anàlisi en termes
de diversos sistemes urbans de l’àmbit metropolità permet introduir diverses matisacions. El
16,6% d’increment de població de la Regió Metropolitana es va distribuir d’una manera força
divergent pels diversos sistemes urbans considerats.
En un extrem, hi ha els sistemes congestionats amb increments molt petits, com Rondes-Besòs
(0,8%) i Rondes-Llobregat (2,8%) i per sota dels de la ciutat de Barcelona (7,1%). A l’altre
extrem, hi trobem els sistemes més perifèrics que concentren els increments més importants:
el sistema de Vilanova i la Geltrú (55,3%), de Martorell (53,4%), o de l’Alt Maresme (52,1%).
En aquests casos, l’increment es deu al doble efecte de l’arribada de població immigrada
estrangera i de l’allau de trasllats residencials cap a les corones metropolitanes més exteriors.
L’increment del sistema urbà de Vilafranca del Penedès, 38,6% es troba bastant a prop dels
màxims, mentre que el de Sant Sadurní d’Anoia queda una mica més enrere, amb un increment
del 30,8%. L’Alt Penedès encara conserva una fesomia agrària, i en bona part rural, però la
penetració metropolitana d’aquests darrers anys ha estat força visible, encara que desigualment
repartida.
107,1
102,0
128,0
133,2
31

Distribució, estructura i dinàmica de la població
32
Evolució demogràfica dels sistemes
urbans de la regió metropolitana. 1996-2008.
Evolució demogràfica
1996-2008
(1996:100)
Fins a 110
Sabadell
110-120
120-130
130-140
140-150
Més de 150
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
60
50
40
30
20
10
0
Valors extrems
Vilanova
38,6
Rondes-Besòs
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
1
55,3
Vilafranca
2.1.2. L’evolució demogràfica de l’entorn comarcal de l’Alt Penedès
La comarca de l’Alt Penedès ha seguit una evolució demogràfica bastant diferent a la de la seva
capital, ja que, tradicionalment, tot l’entorn rural tenia un creixement demogràfic molt inferior.
Durant el llarg període 1900-1960 la població de Vilafranca va créixer un modest 55%, però la
resta de la comarca solament ho va fer un 7,9%. Es pot parlar d’un estancament demogràfic
gairebé total de tot el món rural. Més tard, l’immigració dels anys seixantes i setantes va
duplicar la població de Vilafranca del Penedès, però el seu entorn rural en va quedar molt al
marge, doncs en vint anys solament va créixer un 18,7%. La població de l’entorn rural (inclòs
Sant Sadurní d’Anoia) tenia 31.136 habitants l’any 1900. Vuitanta any més tard, al cens del
1981, encara no arribava als quaranta mil: 39.987 habitants. Aquestes tendències dispars es
traduïen en un increment del pes de Vilafranca del Penedès sobre la població comarcal. L’any
1900, representava pràcticament un 20% de la població de tota la comarca, concretament un
19,9%; mentre que l’any 1991, s’atansava al 40%, concretament un 39,8%.
Però la situació canvia a partir, aproximadament, de l’any 1991. El creixement demogràfic de
l’entorn rural sempre havia anat per darrera i, en canvi, en el darrers temps els ritmes s’han
invertit. En els últims anys Vilafranca del Penedès ha crescut a un ritme important, però la resta
de la comarca encara ha crescut més de pressa, un fenomen completament desconegut en
èpoques anteriors. Entre l’any 1991 i el 2008, Vilafranca del Penedès va créixer un 34,3%, però
la resta de la comarca ho va fer un 53,2%. Això ha comportat un cert retrocés del pes
demogràfic de la capital sobre la resta de la comarca, un pes que ha baixat lleugerament del
39,8% de l’any 1991 al 36,9% del 2008.
L’evolució demogràfica de Sant Sadurní d’Anoia s’assembla més a la de Vilafranca del Penedès
que a la de l’entorn rural. Durant un segle la població va canviar molt poc: l’any 1857 tenia
2.772 habitants i l’any 1950, 4.168. En canvi, en el període 1950-1981 la població es va
0,8

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
duplicar, arribant als 8.596 habitants del 1981. Això va suposar un creixement important, però
allargat al llarg de trenta anys. Els anys següents van ser d’estancament demogràfic: el 1996
arribava als 9.205 habitants, però en els darrers anys, la població ha crescut a un ritme
important arribant als 11.909 habitants del 2008. Entre l’any 1991 i el 2008 la població de l’Alt
Penedès va créixer un 28,1%, mentre que la de l’entorn rural de la comarca ho va fer un
53,2%.
L’evolució demogràfica dels municipis de l’alt Penedès. 1996-2008
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
300
250
200
150
100
50
0
Evolució demogràfica
1996-20086
(1996:100)
Fins a 120
120-140
140-160
160-180
180-200
Més de 200
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Valors extrems
Olesa de Bonesvalls
231,2
Vilafranca 130,9
105,4
Pla del Penedès
L’entorn rural del Penedès ha entrat de ple en els processos de canvis demogràfics dels darrers
temps. Fins i tot hi ha alguns desplaçaments residencials des de la pròpia ciutat de Vilafranca
del Penedès cap al seu entorn rural.
També hi ha diferències en els factors de creixement demogràfic: a Vilafranca del Penedès s’ha
tractat sobretot d’arribada de població estrangera, mentre que a l’entorn rural han dominat
àmpliament els trasllats residencials metropolitans de població autòctona.
Les dades municipals palesen disparitats molt importants, no sempre fàcils d’explicar. Les dades
del mapa següent estan referides al període 1996-2008, un període de fort creixement
demogràfic, a Catalunya i a l’Alt Penedès. Alguns municipis han tingut un creixement molt
accelerat: Olesa de Bonesvalls va duplicar àmpliament la població en el període considerat, amb
un augment del 131,2%, per davant de Mediona (que va augmentar un 84,95%), Olèrdola
(78,3%), i Gelida (69,15%). Altres municipis, en canvi, mantenen la fesomia rural amb uns
creixements mínims: el Pla del Penedès (5,4%), Torrelavit (9,7%), i Sant Pere de Riudebitlles
(10,0%). Com ja s’han vist els dos principals nuclis urbans queden en una posició intermèdia:
Sant Sadurní d’Anoia amb un 29,4%, i Vilafranca del Penedès, amb un 30,9%.
33

Distribució, estructura i dinàmica de la població
2.1.3. El creixement demogràfic dins del municipi i del nucli urbà
El 30,9% de creixement demogràfic que hi va haver durant el període que va del padró de 1996
a l’actualitat s’ha repartit d’una manera desigual dins de l’espai urbà. Serà interessant fer una
doble lectura. Una primera es farà per barris, 8 en total, més el poblament de fora del nucli
urbà, i una altra serà per districtes i seccions censals, contemplant 8 districtes i 21 seccions.
Lògicament, el creixement s’ha concentrat en les àrees urbanes perifèriques amb més
possibilitats de créixer, mentre que les àrees ja ocupades oferien moltes menys possibilitats.
La població del barris. 2000-2008
2000 2008 Variació 2000-2008
Barri Població % Població %
Índex
(2000:100)
% nous
habitants
Barceloneta 2.895 9,6 3.072 7,9 106,1 2,0
Centre Vila 2.121 7,0 4.346 11,2 204,9 25,5
Les Clotes 3.503 11,6 4.059 10,4 115,9 6,4
L’Espirall 7.877 26,1 7.611 19,6 96,6 -3,1
Molí d’en Rovira 594 2,0 1230 3,2 207,1 7,3
El Poble Nou 7.310 24,2 8.637 22,2 118,2 15,2
Sant Julià 5.165 17,1 6.455 16,6 125,0 14,8
La Girada 344 1,1 3.130 8,0 909,9 32,0
Afores 411 1,4 389 1,0 94,6 -0,3
Total 30220 100,0 38.929 100,0 128,8 100,0
34
Font: Ajuntament de Vilafranca del Penedès
2.2. Les components de l’increment demogràfic
L’evolució demogràfica és la resultant de dos fluxos d’importància diversa: el moviment natural
i el moviment migratori, el qual, al seu torn, serà important desagregar entre arribada de
població estrangera immigrada i trasllats residencials metropolitans de població autòctona.
2.2.1. El creixement vegetatiu
El creixement natural es basa en la diferència entre naixements i defuncions. El nombre de
naixements s’ha recuperat molt aquests darrers anys, superant els nivells dels anys setanta, tot
i que en aquell moment Vilafranca del Penedès tenia molts menys habitants. De totes maneres
el creixement vegetatiu ha estat feble degut a la caiguda de la fecunditat durant les darreres
dècades. D’acord amb l’estadística oficial es va tocar fons l’any 1996, amb solament 250
naixements. L’any 2004, en canvi, es van superar els 500, concretament 502, i el 207 es va
arribar als 507 naixements, xifra màxima de moment. Caldrà tenir en compte que l’increment
de la natalitat dependrà de l’estructura de la població per edats, ja que una població jove té
més possibilitats d’assolir una natalitat elevada, i de la taxa de fecunditat.
Les defuncions s’han mantingut molt estables al llarg de tot el període analitzat. El creixement
vegetatiu ha seguit el ritme de la natalitat. El quinquenni 1976-80, encara en l’anomenat baby
boom, el creixement vegetatiu va fer créixer la població de Vilafranca del Penedès en 745
habitants, però els quinquennis següents les xifres van anar disminuint, fins arribar als mínims
de 121 i 124 nous habitants als quinquennis 1986-90 i 1991-95, respectivament. En canvi,

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
durant la dècada actual el creixement vegetatiu es recupera i aporta 764 nous habitants durant
el període 2001-2005. Les dades dels anys 2006 i 2007 eren encara més positives, ja que en
tan sols un parell d’anys hi va haver un increment de 479 habitants.
Evolució de naixements, defuncions
i creixement vegetatiu. 1976-2007
Període Naixements Defuncions
Creixement
vegetatiu
1976-1980 2131 1386 745
1981-1985 1557 1082 475
1986-1990 1413 1292 121
1991-1995 1365 1241 124
1996-2000 1423 1277 146
2001-2005 2152 1388 764
2006-2007 992 513 479
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
La mitjana anual dels quinquennis analitzats posa de manifest el cicle seguit, des dels valors
majors dels últims anys fins els mínims de 24-25 nous habitants anuals durant tota la dècada
dels norantes. Durant el període 2001-2005 es va recuperar el ritme d’uns 150 nous habitants
anuals dels anys setantes i els dos darrers anys que s’han pogut analitzar donen unes xifres
encara superiors, de l’ordre de 240 nous habitants anuals per creixement vegetatiu. Tot i amb
això, cal no oblidar que l’expansió demogràfica d’aquests darrers anys s’ha basat
fonamentalment en els moviments immigratoris i, molt especialment, de població estrangera.
Creixement vegetatiu anual de Vilafranca del Penedès. 1976-2007
300
250
200
150
100
50
0
149
95
24 25 29
153
240
1976-1980 1981-1985 1986-1990 1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2007
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Les taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu
A més de les xifres absolutes, també serà interessant veure com han evolucionat les taxes de
natalitat, mortalitat i creixement natural o vegetatiu. La taxa de natalitat, naixements anuals
per 100 habitants, ha seguit un cicle des dels valors elevats dels anys setantes fins als valors
mínims dels vuitantes i norantes fins arribar a la recuperació actual.
Als anys setantes la taxa de natalitat era elevada, per sobre del 20 per mil (20 naixements
anuals per cada 1.000 habitants), però la tendència va canviar ràpidament, ja que a la dècada
dels vuitanta havia baixat a poc més del 10 per mil, situació que es va mantenir al llarg de la
dècada dels norantes. La tendència ha canviat novament aquests darrers anys i s’ha pogut
35

Distribució, estructura i dinàmica de la població
veure una recuperació de la taxa de natalitat, que s’ha situat entorn del 13-14 per mil, xifra que
està lluny, però, dels nivells dels anys seixantes i setantes.
En aquest procés de recuperació de la natalitat hi ha contribuït el rejoveniment de la població
amb l’arribada d’immigrats estrangers però també una certa recuperació de la taxa de natalitat
de la població autòctona.
La taxa de mortalitat no ha experimentat canvis substancials. A la segona meitat de la dècada
dels setanta era bastant alta, del 13,0 per mil, però les dècades posteriors es va estabilitzar
entorn del 9 per mil. Aquests darrers anys, amb el rejoveniment de la població, s’ha reduït la
taxa de mortalitat fins a un nivell francament baix, entorn del 7 per mil.
La taxa de creixement vegetatiu ha seguit una corba molt similar a la de la taxa de natalitat. A
la segona meitat dels anys setanta estava entorn del 7 per mill, però va caure ràpidament fins a
nivell d’estancament gairebé total, amb taxes entorn de l’1 per 1000. Durant aquest darrers
anys s’ha recuperat fins arribar a superar el 6 per mil aquests darrers anys.
36
30,0
20,0
10,0
0,0
Evolució de les taxes de natalitat, mortalitat
i creixement vegetatiu de Vilafranca del Penedès. 1966-2007
20,0
7,0
12,4
3,8
10,7 9,8 10,0
0,9 0,9 1,0
13,8 13,5
1976-1980 1981-1985 1986-1990 1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2007
Taxa de natalitat Taxa de mortalitat Taxa de creixement vegetatiu
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Amb més o menys intensitat, la recuperació de la taxa de natalitat és un fenomen observable
arreu de la geografia catalana. A la comarca de l’Alt Penedès l’increment de la natalitat va
associat molt directament al rejoveniment de la població, bé per arribada de població
immigrada, bé per trasllats metropolitans de població autòctona, sense deixar de banda però un
lleuger increment de la taxa de fecunditat.
4,9
6,5

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu
als municipis de l’Alt Penedès. Mitjana 2003-2007
Xifres absolutes Taxes (tant per mil)
Municipi Naixe Defun Moviment Nata Morta Moviment
ments cions natural litat litat natural
Avinyonet del Penedès 87 55 32 11,4 7,2 4,2
Cabanyes, les 59 20 39 17,3 5,9 11,4
Castellet i la Gornal 111 89 22 12,3 9,9 2,4
Castellví de la Marca 81 93 -12 10,4 11,9 -1,5
Font-rubí 62 78 -16 9,0 11,3 -2,3
Gelida 456 227 229 16,1 8,0 8,1
Granada, la 100 60 40 12,5 7,5 5,0
Mediona 130 119 11 13,4 12,2 1,1
Olèrdola 195 110 85 13,6 7,7 5,9
Olesa de Bonesvalls 103 39 64 14,9 5,6 9,3
Pacs del Penedès 41 33 8 11,0 8,9 2,1
Pla del Penedès, el 44 54 -10 9,7 11,9 -2,2
Pontons 18 20 -2 7,5 8,3 -0,8
Puigdàlber 20 34 -14 10,3 17,5 -7,2
Sant Cugat Sesgarrigues 53 48 5 12,2 11,0 1,1
Sant Llorenç d'Hortons 140 105 35 13,8 10,4 3,5
Sant Martí Sarroca 160 127 33 11,8 9,3 2,4
Sant Pere de Riudebitlles 132 102 30 12,1 9,4 2,8
Sant Quintí de Mediona 125 104 21 12,5 10,4 2,1
Sant Sadurní d'Anoia 657 462 195 11,6 8,1 3,4
Santa Fe del Penedès 22 12 10 13,0 7,1 5,9
Sta. Margarida i els Monjos 441 213 228 14,9 7,2 7,7
Subirats 160 178 -18 11,3 12,6 -1,3
Torrelavit 47 61 -14 7,8 10,1 -2,3
Torrelles de Foix 132 109 23 12,1 10,0 2,1
Vilafranca del Penedès 2425 1367 1058 13,5 7,6 5,9
Vilobí del Penedès 62 59 3 12,2 11,6 0,6
Total 6063 3978 2085 13,0 8,5 4,5
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Les dades municipals de l’Alt Penedès palesen una disparitat important. Alguns municipis, els
més envellits i amb característiques més rurals, han tingut un moviment natural negatiu: és el
cas de Puigdàlber (-7,2 per mil), Torrelavit (-2,3), Font-rubí (-2,3). A l’altre extrem hi ha els
municipis que han participat més del creixement demogràfic i del rejoveniment de la població
d’aquests darrers anys: les Cabanyes (11,4), Olesa de Bonesvalls (9,3),i Gelida (8,1).
Vilafranca del Penedès, amb una taxa mitjana de 5,9 per mil durant el període 2003-2007 es
troba en una situació intermèdia, mentre que Sant Sadurní d’Anoia, amb una taxa de 3,4,
queda una mica més enrere.
37

Distribució, estructura i dinàmica de la població
38
Taxa de creixement vegetatiu dels municipis
de l’Alt Penedès. Mitjana 2003-2007
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
15
10
5
0
-5
-10
Taxa creixement vegetatiu
mitjana 2003-07
(tant per mil)
Menys de 0
0-2
2-4
4-6
6-8
Més de 8
Valors extrems
les Cabanyes
Puigdàlber
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
1
11,4
5,9 Vilafranca
També serà interessant poder comparar les xifres de Vilafranca del Penedès amb les del conjunt
català, que també ha experimentat un creixement evident de la taxa de natalitat, tot i que la
mitjana del període 2003-2007 arribava solament al 11,3 per mil. La taxa de creixement natural
de Vilafranca del Penedès també queda clarament per davant de la mitjana catalana del mateix
període analitzat, que solament va ser del 2,9 per mil.
7
6
5
4
3
2
1
0
Comparació de les taxes de creixement vegetatiu.
Mitjana del període 2003-2007
2,9 3 3,1
Catalunya Demarcació
de Barcelona
L’evolució de la taxa de fecunditat
Regió
metropolitana
4,5
5,9
-7,2
Alt Penedes Vilafranca del
Penedès
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
3,4
Sant Sadurní
d'Anoia
A la taxa de natalitat hi convergeixen dos factors explicatius. Per una banda, l’estructura per
edats: una major proporció de població jove predisposa, en principi, a una natalitat més gran.
Per altra banda, l’índex de fecunditat general, el nombre de fills per dona, que pot variar amb el
temps, l’espai i les característiques socioculturals de la població.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Per a l’anàlisi de la fecunditat s’ha utilitzat l’indicador de fecunditat general (mitjana de fills per
dona). Val a dir que aquest indicador va anar caient des dels elevats valors dels anys seixantes
fins a valors extremament baixos, molt per sota de la taxa de reposició de la població. A nivell
català, l’any 1995 es va assolir el nivell més baix, amb un indicador de fecunditat general de
solament 1,14. Els darrers anys hi ha hagut un repunt de la fecunditat, explicable en bona part,
però no totalment, per l’arribada massiva de població immigrada estrangera. Aquests darrers
anys, l’indicador de fecunditat general català ha tingut una evolució positiva, passant de l’1,29
de l’any 2001 al 1,45 del 2007. Vilafranca del Penedès partia d’un indicador similar, 1,26 l’any
2000 i el 2001, però ha tingut un creixement superior, situant-se entorn de 1,6-1,7. Les xifres
de l’Alt Penedès s’assemblen molt a les de la capital comarcal, tal com es pot observar al gràfic
següent:
2,00
1,80
1,60
1,40
1,20
1,00
Evolució de l’indicador de fecunditat general. 2001-2007
1,52
1,43
1,26
1,26
1,27 1,27 1,30 1,34
1,70
1,63
1,57
1,65
1,38 1,40 1,42 1,45
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Catalunya Alt Penedès Vilafranca del Penedès
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
L’increment de la fecunditat tindrà incidències en la població, doncs esperonarà el creixement
demogràfic, i també en la demanda d’habitatge, ja que els canvis en la grandària de la llar
podran plantejar, en alguns casos, la conveniència del canvi de residència.
El pes de la població estrangera a la natalitat i la fecunditat
Serà interessant entretenir-se una mica més en la participació de la població estrangera en
l’increment de la fecunditat i la natalitat. L’anàlisi se centra en tres enunciats bàsics:
• La població estrangera té un pes molt important en la recuperació de la natalitat
• La població estrangera té una taxa de fecunditat substancialment més elevada
• La taxa de fecunditat de la població autòctona també s’ha incrementat aquests darrers
temps
A. La població estrangera té un pes molt important en la recuperació de la natalitat
Una primera constatació és que al segment de població de les dones en edat fèrtil (es considera
entre els 15 i 49 anys), la població estrangera hi té un pes creixent al llarg de la darrera
dècada. L’any 2000, les dones immigrants estrangeres representaven un 3,3% del total de
dones fèrtils; l’any 2009, el percentatge s’havia elevat al 22,4%.
39

Distribució, estructura i dinàmica de la població
40
Pes de la població estrangera al col·lectiu
de dones en edat fèrtil. 2000-2009
Població
autòctona
Població
estrangera
Nombre % Nombre % Total
2000 7774 96,7 265 3,3 8039
2001 7809 95,2 398 4,8 8207
2002 7906 93,0 598 7,0 8504
2003 7959 90,6 825 9,4 8784
2004 7990 88,2 1065 11,8 9055
2005 7982 85,3 1380 14,7 9362
2006 7837 82,4 1674 17,6 9511
2007 7648 81,6 1728 18,4 9376
2008 7606 80,2 1883 19,8 9489
2009 7629 77,6 2204 22,4 9833
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Si s’analitzen de manera més detallada les diferents generacions de dones entre 15 i 49 anys,
es comprova que la proporció de població estrangera és superior en les generacions més joves i
amb major fecunditat. Sempre amb dades del 2009, la població estrangera representa el 34%
de les dones de 23 anys, el 35% de les de 24 anys, el 33,3% de les de 25 anys i el 32,1% de
les de 28 anys. En canvi, entre les dones fèrtils més grans, el pes és molt inferior, fins arribar al
8,2% de les dones de 49 anys.
500
400
300
200
100
El pes de la població estrangera a les generacions de dones en edat fèrtil. 2009
0
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49
Població estrangera Població autòctona
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Any 2007: Pes població estrangera al nombre total de dones en edat fèrtil 18,4%
Any 2007: Pes de les mares estrangeres al nombre total de naixement 26,3%
Any 2009: Pes població estrangera al nombre total de dones en edat fèrtil 22,4%
B. Les dones immigrades tenen una taxa de fecunditat substancialment més elevada.
En aquest cas no s’ha pogut calcular l’indicador de fecunditat general al no disposar de les
xifres de l’edat de la mare en el moment del naixement desglossades entre població autòctona

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
(nacionalitat espanyola) i població immigrada estrangera. Sí que es disposa, en canvi, de les
dades sobre nacionalitat de la mare, de manera que s’ha pogut calcular la taxa bruta de
fecunditat, entesa com els naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil (15 a 49
anys). És fàcil comprovar que la taxa bruta és molt més elevada entre la població estrangera
que entre la població autòctona.
Any
Taxa bruta de fecunditat segons nacionalitat de la mare. 2000-2007
Naixements segons
nacionalitat de la mare
Taxa bruta de fecunditat segons
nacionalitat de la mare
Autòctona Estrangera Total Autòctona Estrangera Total
2000 286 30 316 36,8 113,2 39,3
2001 297 34 331 38,0 85,4 40,3
2002 338 50 388 42,8 83,6 45,6
2003 358 77 435 45,0 93,3 49,5
2004 385 117 502 48,2 109,9 55,4
2005 376 120 496 47,1 87,0 53,0
2006 347 140 487 44,3 83,6 51,2
2007 372 133 505 48,6 77,0 53,9
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Les xifres són prou eloqüents. La taxa bruta de fecunditat de la població autòctona s’ha
mantingut entre 36,8 i 48,6 naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil, mentre que
la mateixa taxa per al mateix període aplicada a la població estrangera immigrada s’ha
mantingut entre 77,0 i 113,2 naixements anuals. A grans trets, es podria dir que la taxa de
fecunditat bruta de la població immigrada ha estat el doble que la de la població autòctona.
La taxa de fecunditat bruta de tota la població del municipi ha anat creixent a mesura que la
població estrangera ha tingut més pes en el nombre total de naixements. L’any 2000, solament
un 9,6% dels naixements eren de mare estrangera, i la taxa de fecunditat bruta era del 39,3
per mil. L’any, 2007, un 26,3% del naixements eren de mare estrangera i la taxa bruta de
fecunditat era del 53,9%.
L’evolució futura de la població dependrà en part dels comportaments culturals de la població
estrangera, de si mantindran l’elevada fecunditat dels països d’origen o si adoptaran pautes
culturals del país d’acollida, amb un nombre clarament inferior de fills per mare. Cal remarcar
que s’ha considerat tota la població estrangera agregada, però també es podrien descobrir
disparitats importants en les taxes brutes de fecunditat si s’analitzessin separadament per
països o regions mundials.
C. La taxa de fecunditat de la població autòctona també s’ha incrementat aquests darrers temps
La natalitat no s’ha recuperat exclusivament per l’arribada de població estrangera: també hi ha
participat un lleuger increment de la taxa de fecunditat de la població autòctona. L’indicador de
fecunditat general (nombre de fills per dona) de la societat catalana havia caigut a meitat dels
anys noranta a uns nivells tan extraordinàriament baixos que solament es podia esperar una
certa recuperació. Amb el bagatge estadístic disponible, aquesta recuperació es pot analitzar
solament a parir de a taxa bruta de fecunditat. L’any 2000, la taxa de fecunditat de població
autòctona era de 36,0 naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil i, durant aquell
any, hi va haver 286 naixements de mare autòctona. L’any 2007, en canvi, la taxa de fecunditat
de la població autòctona havia pujat a 48,6 i van haver-hi 372 naixements de mare autòctona.
41

Distribució, estructura i dinàmica de la població
Si s’hagués mantingut la taxa baixa de l’any 2000, el nombre de naixements solament hauria
estat de 281.
El que no permet l’estadística disponible és detectar els matrimonis mixtes. Cal remarcar que la
immigració estrangera és un fenomen massa recent perquè hi pugui haver un nombre
significatiu de matrimonis mixtes, almenys a Vilafranca del Penedès.
2.2.2. Els moviments migratoris
L’altre component del creixement demogràfic, i el gran protagonista aquestes darrers temps, és
el moviment migratori, que es dividirà en dos: les migracions de població estrangera i les de
població autòctona. Per una banda, s’haurà d’insistir en l’arribada de població estrangera, en
una onada immigratòria de grans proporcions. Per altra banda, s’hauria de veure en quina
mesura els trasllats residencials metropolitans incideixen en el creixement demogràfic de
Vilafranca del Penedès d’aquests darrers temps. També caldrà veure si hi ha algun flux de
sortida significatiu, especialment cap a l’entorn més rural proper. Les dades de saldo migratori
es poden obtenir per dos camins:
1) La informació anual facilitada per l’Idescat a partir de les altes i baixes del padró continu
2) D’una manera indirecta, restant de l’increment de població total el moviment natural durant
el mateix període.
Migracions internes d’acord amb el padró d’habitants
Comptabilitzen els trasllats residencials de nacionalitat espanyola entre municipis de l’estat
espanyol. També inclouen les entrades de població espanyola resident anteriorment a
l’estranger, però no el moviment invers, de sortida de població de nacionalitat espanyola. El
quadre permet veure les dades del període 1992-2007. Es comprova que la mobilitat residencial
és creixent i que ha estat positiva, més entrades que sortides, fins al darrer període 2005-2007,
quan comença a ser clarament negativa. En el període 1992-1995 hi havia una mitjana de
entrades anuals, per solament 596 sortides. En el període 2001-2004, la mitjana d’entrades
anuals havia pujat a 1.659, clarament per davant de les 1.304 sortides. En el període 2005-
2007, en canvi, les entrades anuals havien pujat fins a 1.735 però les sortides havien
augmentat més de pressa, fins a 1.953, amb un saldo anual negatiu de -217 habitants.
42
Període
Evolució d’entrades, sortides i saldo migratori. 1992-2007
Dades acumulades del període Dades mitjanes anuals
Entrades Sortides
Saldo
migratori
Entrades Sortides
Saldo
migratori
1992-1995 2677 2385 292 669 596 73
1997-2000 4317 3123 1194 1079 781 299
2001-2004 6634 5216 1418 1659 1304 355
2005-2007 5206 5858 -652 1735 1953 -217
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Cal remarcar que l’estadística oficial no proporciona encara les dades de l’any 2008, en què s’ha
produït un nou canvi de tendència, amb unes entrades molt superiors a les sortides, fenomen
vinculat al creixement de l’oferta immobiliària de la capital de l’Alt Penedès.
En els últims temps, el saldo de les migracions internes ha estat lleugerament positiu,
exceptuant els darrers anys, del 2005 al 2007, en què ha passat a ser leugerament negatiu.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’estadística de les migracions internes distingeix entre desplaçaments amb la resta de la
comarca, amb la resta de la demarcació provincial, amb la resta de Catalunya i amb la resta
d’Espanya. Serà interessant donar un breu cop d’ull als diferents desplaçaments:
Saldo migratori per àmbits territorials
Dades acumulades del període Dades mitjanes anuals
Comarca Província Catalunya Espanya Comarca Província Catalunya Espanya
1992-1995 -100 400 -108 100 -25 100 -27 25
1997-2000 259 830 1 104 65 208 0 26
2001-2004 -294 1523 -24 213 -74 381 -6 53
2005-2007 -911 638 -280 -99 -304 213 -93 -33
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Es comprova ràpidament que els fluxos amb la resta d’Espanya i la resta de Catalunya són molt
poc importants. Res a veure amb les grans migracions dels anys seixantes i setantes. Els fluxos
de migracions internes més significatius, però també amb unes proporcions molt moderades
són:
• Flux d’entrada de població procedent de la resta de la demarcació provincial, bàsicament
de la Regió Metropolitana de Barcelona. És un flux continuat que oscil·la entre les 200-
400 entrades anuals.
• Flux de sortida cap a d’altres municipis de la pròpia comarca. És un flux que ha pres
volada aquests darrers anys, amb una mitjana d’unes 300 sortides anuals durant el
període 2005-2007.
La comparació amb l’entorn comarcal
Els trasllats metropolitans han afectat d’una manera significativa la comarca de l’Alt Penedès,
això sí, amb una intensitat desigual. El fet de ser un àrea gairebé rural a la perifèria
metropolitana ha estat un factor d’atracció notable, fins al punt que pot arribar a fer qüestionar
aquesta fesomia rural que encara manté la comarca. Les migracions internes tenen tant
entrades com sortides, però les entrades són clarament superiors a pràcticament tots els
municipis.
La comparació entre municipis s’ha fet calculant la taxa de mobilitat residencial, tenint en
compte el saldo migratori intern per cada 1000 habitants. En aquesta taxa s’han englobat tots
els desglaçaments interns, fins i tot amb la resta d’Espanya i la resta de Catalunya, però
partint de la base de que la immensa majoria han estat desplaçaments dins de la Regió
Metropolitana de Barcelona. El mapa recull la taxa mitjana de mobilitat residencial anual per al
període 2001-2007.
43

Distribució, estructura i dinàmica de la població
44
Taxes de mobilitat residencial
als municipis de l’Alt Penedès. 2001-2007
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
80
60
40
20
0
Taxa mobilitat residencial
mitjana 2001- 07
(tant per mil)
Menys de 10
10-20
20-30
30-40
40-50
Més de 50
Valors extrems
1
58,8
3,2
Mediona
Vilafranca
Els resultats palesen la disparitat de comportaments. Alguns municipis han quedat molt al
marge dels trasllats metropolitans, amb una taxa de mobilitat residencial molt baixa, com és el
cas del Pla del Penedès (9,3), de Sant Quintí de Mediona (9,6) o de Sant Pere de Riudebitlles
(9,1). Altres, en canvi, han tingut un flux d’entrades residencials (bàsicament metropolitanes)
molt important, com ara Mediona (58,8), les Cabanyes (55,0), o Olesa de Bonesvalls (54,8). El
fet d’entrar o no a la roda dels trasllats metropolitans depèn de diversos factors, però
bàsicament de la facilitat d’oferir habitatge als nouvinguts. Dos municipis ben propers, com són
Mediona i Sant Quinti de Mediona, tenen dos comportaments ben diferents.
Vilafranca del Penedès és el municipi que té la taxa de mobilitat residencial (de població
autòctona) més baixa de tota la comarca: 3,2 per mil; no solament ha vingut comparativament
poca gent sinó que n’ha marxat força cap a la resta de la comarca. Sant Sadurní d’Anoia també
té una taxa de mobilitat residencial baixa (15).
2.2.3. El pes del creixement vegetatiu i del moviment migratori al
creixement demogràfic
També és interessant donar una visió conjunta del pes del moviment natural i del moviment
migratori, distingint entre població immigrada estrangera i població autòctona, en l’evolució
demogràfica de Vilafranca del Penedès dels darrers temps.
El pes del creixement natural a l’increment de població del període 2000-2008
El creixement vegetatiu ha anat augmentant amb els anys, paral·lelament a l’increment de la
natalitat. Dels 48 i 39 nous habitants per creixement natural dels anys 2000 i 2001,
respectivament, es va passar als 250 i 229 del 2006 i 2007. Una pregunta fonamental al parlar

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
del creixement natural és quin pes ha tingut sobre l’increment de població global d’aquests
darrers anys. Les dades del 2008 són una estimació, a l’espera de les dades oficials que encara
no han sortit: les defuncions són la mitjana del període 2003-2007 i els naixements es basen en
la població de 0-1 anys a la piràmide d’edats de l’1-1-2009.
Fet aquest aclariment, s’obté la xifra de 1.558 nous habitants per creixement natural durant el
període 2000-2008, un 17,5% del creixement total de població, que va ser de 8.905 nous
habitants.
Pes del creixement natural a l’increment de població. 2000-2008
Any Naixements Defuncions Creixement
Natural
Increment
població
total
% creixement
natural sobre
increment població
2000 316 268 48 783
2001 331 292 39 1132
2002 388 242 146 1442
2003 435 275 160 1028
2004 502 268 234 1455
2005 496 311 185 823
2006 487 237 250 -31
2007 505 276 229 708
2008* 540 273 267 1565
Total 3460 2169 1558 8905 17,5
* Estimació
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Una part important dels naixements són de mare estrangera i, en la majoria dels casos, es
comptabilitzen com nous estrangers residents a Vilafranca del Penedès, tot i que són nascuts
aquí, s’escolaritzen aquí i amb tota probabilitat hi passaran una gran part de la seva vida.
El pes del flux d’immigració estrangera a l’increment de població del període
2000-2008
L’increment de població estrangera ha estat molt important, amb un màxim l’any 2004, amb un
increment de 1.108 nous estrangers, i un mínim l’any 2006, amb solament 121 nous
estrangers. Podia semblar que l’any 2006 representava el final de l’onada d’immigració
estrangera, però als anys posteriors s’han recuperat xifres similars a les anteriors: l’any 2007
amb 965 nous estrangers i l’any 2008 amb 565.
En el període 2000-2008, la població estrangera va augmentar en 6.339 persones, però s’ha de
remarcar que una part d’aquest creixement és degut als naixements de mare estrangera, que
normalment compten com a estrangers però que ja s’han comptabilitzat com a creixement
vegetatiu al paràgraf anterior. Per tant, restant de l’increment de població estrangera els
naixements de mare estrangera, s’obté el flux d’immigració estrangera, en total 5.508 persones
durant el període 2000-2008, un 61,8% de tot l’increment demogràfic del període, que va ser
de 8.905 persones. Cal remarcar que les xifres de naixements de mare estrangera de l’any
2008 són una estimació a partir de la població estrangera de zero a un any a la piràmide
d’edats de l’1-1-2009.
45

Distribució, estructura i dinàmica de la població
S’ha de remarcar també que el flux positiu de 5.508 nous immigrants estrangers és el saldo de
dos fluxos en sentit oposat: el d’entrada d’immigrants i el de sortida d’immigrants, també
important tot i que el saldo estigui molt a favor de les entrades.
46
Any
Pes del flux de població immigrada estrangera
a l’increment de població. 2000-2008
Naixements
mare
estrangera
Saldo
migratori
estrangers
Increment
població
estrangera
Increment
població
total
2000 30 531 561 783
2001 34 615 649 1132
2002 50 809 859 1442
2003 77 599 676 1028
2004 117 991 1108 1455
2005 120 715 835 823
2006 140 -19 121 -31
2007 133 832 965 708
2008* 130 435 565 1565
% creixement
natural sobre
increment població
Total 831 5508 6339 8905 61,8
* Estimació
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
El pes real de la població estrangera en el creixement demogràfic del període 2000-2008,
sumant els fluxos immigratoris i la participació en el creixement vegetatiu, arriba fins al 71,2%.
El pes dels trasllats residencials de població autòctona a l’increment de població
del període 2000-2008
El saldo migratori de la població autòctona s’ha obtingut indirectament a partir de la resta de
variables. És la variable més difícil d’interpretar: entre el 2000 i el 2004 es va mantenir
positiva, amb un màxim de 487 l’any 2002, però a partir del 2005 es va fer negativa, amb un
màxim de -353 habitants autòctons perduts l’any 2007. Les xifres de l’any 2008 s’han d’agafar
amb precaució ja que no són les oficials sinó les estretes del padró continu de població a data
1-1-2009, però són molt significatives ja que marquen un increment molt important del flux de
trasllats residencials de població autòctona, bàsicament de població procedent de la regió
metropolitana de Barcelona.
És una conseqüència directa de l’activitat constructora desenvolupada durant aquests darrers
anys, amb una oferta encarada molt especialment a la població de les corones internes
metropolitanes. Aquest procés ha quedat totalment interromput per la crisi immobiliària i
econòmica, però podria revifar ràpidament en un context econòmic de post-crisi, i més tenint en
compte la gran quantitat d’habitatges nous a vendre.

Any
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes dels trasllats residencials de població autòctona
a l’increment de població. 2000-2008
Creixement
natural
Saldo
migratori
estrangers
Saldo
migratori
autòctons
Increment
població
total
2000 48 531 204 783
2001 39 615 478 1132
2002 146 809 487 1442
2003 160 599 269 1028
2004 234 991 230 1455
2005 185 715 -77 823
2006 250 -19 -262 -31
2007 229 832 -353 708
2008* 267 435 863 1565
% Trasllats
residencials
autòctons sobre
increment població
Total 1558 5508 1839 8905 20,7
* Estimació
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Cal remarcar que el saldo aproximat de 1.839 nous habitants per trasllats residencials de
població autòctona són el resultat de dos fluxos en sentit oposat: per una banda, l’entrada de
població, bàsicament metropolitana; per altra banda, la sortida de població, bàsicament cap a
d’altres municipis més petits de la pròpia comarca.
Una visió sintètica de les tres components del creixement demogràfic
A tall de resum, es pot dir que el flux d’immigració estrangera ha estat el principal factor de
creixement demogràfic del període 2000-2008, amb un 61,8%; a molta distància queden els
trasllats residencials de població autòctona, amb un 20,7%; en darrer lloc apareix el creixement
vegetatiu, amb un 17,5%. Com ja s’ha dit, una part d’aquest creixement vegetatiu en alça s’ha
d’atribuir també a l’arribada de població estrangera.
Moviment natural i moviments migratoris en el creixement
demogràfic del període 2000-2008
Període 2000-2008
20,7
61,9
17,5
55,1
Creixement vegetatiu
Flux d'immigració estrangera
Trasllats residencials població autòctona
* Estimació
Any 2008
17,1
27,8
47

Distribució, estructura i dinàmica de la població
48
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Cal remarcar que les dades del 2008 semblen indicar un canvi de tendència. Només són xifres
d’un any i, a més, encara són xifres oficioses, però és indiscutible que els trasllats
metropolitans es converteixen en el primer factor de creixement, mentre que l’arribada de
població estrangera queda bastant enrere i encara més el creixement vegetatiu. Tot fa pensar
que el cicle basat en un flux massiu de població immigrada estrangera es pot donar per acabat
però el pot substituir l’arribada, també bastant massiva, de població autòctona procedent de les
corones interiors metropolitanes.
El saldo dels trasllats residencials de població autòctona s’havia fet negatiu en el període 2005-
2007, quan les sortides cap a d’altres municipis de la comarca era superior a les entrades
procedents de les corones interiors de la regió metropolitana. L’any 2008, però, si bé els
trasllats a municipis petits de l’entorn probablement es van mantenir, el flux d’entrada
metropolitana va ser molt més gran, amb un saldo positiu (més entrades que sortides)
desconegut pràcticament al municipi.
1600
1200
800
400
0
-400
-800
Pes del moviment natural i migratori
al creixement demogràfic de Vilafranca del Penedès. 2000-2008
48
531
204
39
615
478
146
809
487
160
599
269
234
991
230
185
715
-77
250
-19
-262
229
832
-353
267
435
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008*
Creixement vegetatiu Flux d'immigració estrangera Trasllats residencials població autòctona
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
2.3. La naturalesa de la població i la població estrangera
La naturalesa de la població actual de Vilafranca del Penedès és la resultant de les successives
onades immigratòries que han configurat la població actual, ja sigui l’arribada massiva de
població immigrant provinent de la resta de l’estat, molt concentrada en el període 1960-1981,
com també l’arribada de població immigrada estrangera durant els darrers anys.
863

100%
80%
60%
40%
20%
0%
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Naturalesa de la població 1991-2008 (% població total)
0,9
30,2
1,2
28,3
1,2
26,9
2,3
24,6
6,5
22,3
17,5
17,8
68,8 70,6 71,9 73,2 71,1 64,7
1981 1986 1991 1996 2001 2008
Catalunya Estat espanyol Estranger
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
L’any 1981, al final de l’onada immigratòria, la població nascuda a Catalunya representava un
68,8% del total i la nascuda a la resta de l’estat un 30,2%. L’esgotament de l’onada
immigratòria en clau espanyola va fer que la proporció d’habitants nascuts a Catalunya s’anés
incrementant, de manera que al padró d’habitants del 1996 representaven un 73,2% de la
població total.
Però a partir d’aquell moment s’iniciava la nova onada immigratòria basada en la població
estrangera. La població nascuda a Catalunya ha reculat fins al 64,7% de l’any 2008, mentre que
la població nascuda a la resta de l’estat, sense noves aportacions, ha passat a representar
solament el 17,8% de la població total, xifra a la que s’atansa ràpidament la població nascuda a
l’estranger, un 17,5%, amb dades del 2008. Cal remarcar que la naturalesa de la població fa
referència al lloc de naixement i no a la nacionalitat.
2.3.1. El pes de la població estrangera
Serà molt important analitzar el pes de la població estrangera a Vilafranca del Penedès,
emmarcant-lo dins de l’entorn català i metropolità. No s’ha de perdre de vista el col·lectiu de
població immigrada, ja que aquest és un dels que té unes necessitats més explicites i sovint
peremptòries en matèria d’habitatge.
La població estrangera a Catalunya i a la regió metropolitana de Barcelona
El creixement demogràfic de Catalunya d’aquests darrers anys o, en altres paraules, el pas dels
6 milions als 7 i gairebé mig milions d’habitants, s’ha degut fonamentalment a l’arribada de
població estrangera immigrada, bàsicament població extracomunitària, si bé hi ha també una
representació important de països de l’Europa Oriental incorporats recentment a la Unió
Europea.
L‘any 2008 (1-1-2008), la població catalana arribava als 7.364.078 habitants, amb un total de
1.103.790 habitants estrangers, un 15,0% de la població total. A dia d’avui, la població
estrangera resident a Catalunya segur que és encara superior, tant en termes absoluts com
relatius, si bé el ritme de creixement s’ha desaccelerat respecte d’anys enrere.
49

Distribució, estructura i dinàmica de la població
Val a dir que la població estrangera s’ha escampat per tot el territori, des de l’àmbit metropolità
fins a àrees rurals i d’alta muntanya. La Regió Metropolitana concentra el major nombre absolut
d’estrangers, si bé en percentatge queda una mica per sota de la mitjana catalana, amb un
14% de la població metropolitana, amb dades de l’any 2008. El mateix any, la comarca de l’Alt
Penedès tenia un 12,0% de població estrangera, mentre que a la capital comarcal era del
16,6% i al municipi de Sant Sadurní d’Anoia del 8,5%. l
50
20
16
12
8
4
0
El pes de la població estrangera. 2008
15 13,8 14
Catalunya Demarcació de
Barcelona
Regió
metropolitana
12
16,6
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
8,5
Sant Sadurni
d'Anoia
Pel que fa al pes de la població estrangera a l’àmbit metropolità, s’observen diferències
significatives entre els diferents sistemes urbans, des de la menor presència al SU de Sant
Sadurní d’Anoia (amb un 8,7%), al màxim de la ciutat de Barcelona (amb un 16,9%). La ciutat
de Barcelona més els sistemes urbans de Rondes-Llobregat (16,2%), Rondes-Besòs (14,2%) i
Vilanova i la Geltrú (15,5%) són els sistemes urbans que tenen una proporció de població
estrangera superior a la mitjana catalana.
El sistema urbà de Vilafranca del Penedès es troba en una situació intermèdia, amb un 13,5%
l’any 2008, xifra resultant d’una forta presència a la capital comarcal i un pes molt més feble a
bastants dels municipis de l’entorn rural. A títol anecdòtic, les majors disparitats a nivell
municipal dins de la Regió Metropolitana es donen entre Rellinars, al Vallès Occidental, amb
solament un 1,6% de població estrangera, i Sitges, amb un 24,4%, sempre amb dades del
2008.

Proporció població
estrangera 2008
(%)
Fins a 8
8-10
10-12
12-14
14-16
Més de 16
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes de la població estrangera al sistemes
urbans de la regió metropolitana. 2008
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
20
16
12
8
4
0
Vilafranca
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
La població estrangera a la comarca de l’Alt Penedès
Valors extrems
16,9 Barcelona
13,5
Sant Sadurní
8,7 d’Anoia
Entrant a l’escala comarcal s’observen també disparitats molt remarcables, ja que hi ha
municipis on la presència de població estrangera és mínima. Alguns són municipis de
característiques molt rurals, com ara Puigdàlber (1,2%) o Pacs del Penedès (3,4%), i amb un
creixement demogràfic moderat. També hi ha municipis amb fort creixement, però basat
sobretot en trasllats metropolitans, i amb una baixa proporció de població immigrada, com les
Cabanyes (4,9%). A l’altre extrem, els dos municipis comarcals amb més presencia de població
estrangera són Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, amb un 16,6 i un 16,2%,
respectivament, amb dades del 2008. Cal remarcar que a Vilafranca del Penedès, un any més
tard, l’1-1-2009, la població estrangera havia arribat al 18,6%.
51

Distribució, estructura i dinàmica de la població
52
Pes de la població estrangera als municipis de l’Alt Penedès. 2008
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
20
16
12
8
4
Proporció població
estrangera 2008
(%)
Fins a 6
6-8
8-10
10-12
12-15
Més de 15
Valors extrems
Vilafranca
Puigdàlber
0
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
La població estrangera de Vilafranca del Penedès
Serà important analitzar amb més detall la població estrangera de Vilafranca del Penedès,
partint de la base que és un segment de població molt significatiu des de la perspectiva de la
necessitat d’habitatge. Cal remarcar dues característiques del procés d’implantació de població
estrangera que també es troben en bastants altres municipis: per una banda, ha estat un
procés bastant ràpid i centrat en els primers anys del segle XXI i, per l’altra, l’arribada de
població estrangera es converteix en el factor fonamental, a vegades l’únic si es té en compte
també la incidència en l’increment de natalitat, així com en el creixement demogràfic d’aquest
darrer període.
a) L’any 2000 (1-1-200), a Vilafranca hi residien 915 estrangers, un 3,0% de la població del
municipi. L’any 2009 (1-1-2009) s’havia arribat a 7.255 estrangers, un 18,6% de la població
total del municipi.
16,6
1,2

30,0
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
3,0
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes de la població immigrada estrangera
resident a Vilafranca del Penedès. 2000-2009
4,8
6,7
8,9
10,6
13,3
15,3 15,6
17,6 18,6
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
El creixement ha estat molt sostingut al llarg de tota la dècada, amb un sostre en els 1.108
nous estrangers de l’any 2004 i el mínim en els 121 del 2006, moment en el qual semblava que
el cicle de creixement demogràfic basat en la immigració estrangera compensava a minvar,
però que va anar seguit del creixement de 965 nous estrangers en el 2007 i de 566 en el 2008.
1600
1200
800
400
0
-400
30
561 649
531
34
Increments anuals de la població immigrada
estrangera resident a Vilafranca del Penedès
615
50
859
809
77
676
599
1108
117
991
120
835
715
140
121
-19
133
965
832
566
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Naixements d'estrangers Immigracions Total
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
El creixement de la població estrangera es basa fonamentalment en l’arribada de nous
immigrants, però hi tenen un pes cada cop més gran els fills d’immigrants nascuts a Vilafranca
del Penedès. L’any 2000, a l’inici del procés immigratori, els 561 nous estrangers procedien
gairebé tots de la immigració, mentre que solament 30 eren naixements d’estrangers. L’any
2007, darrer del que es disposen de xifres, amb un creixement de 965 efectius de la població
estrangera, podem constatar que hi havia 133 persones que eren nascudes a Vilafranca del
Penedès de mare estrangera.
2.3.2. La procedència de la població estrangera.
Els 7.256 estrangers censats procedeixen de 90 països diferents. Alguns hi tenen una
representació mínima, mentre que d’altres hi ha una presència molt nodrida. El contingent més
important l’aporta el Marroc, amb 2.839 persones, un 39,1% del total d’immigrants de
1600
1200
800
400
0
-400
53

Distribució, estructura i dinàmica de la població
Vilafranca del Penedès. A molta distància segueixen diversos països llatinoamericans: Perú, amb
668 immigrants, un 9,2% del total; Equador, amb 647 (8,9%); Bolívia, amb 501 (6,9%); i
Colòmbia, 388 (un 5,3% del total).
També és interessant veure els immigrants estrangers classificats per grans regions mundials.
El continent africà i l’americà hi tenen un pes similar.
Per una banda, l’Africà aporta un 43,6% dels immigrants estrangers a data actual, repartits
entre un 40,1% dels països del Magrib (fonamentalment Marroc), i un modest 3,5% són de
l’Àfrica subsahariana (sobretot procedents de Ghana: 166, un 2,4% del total d’immigrants).
Per l’alta banda, el continent americà aporta un 39,1% del immigrats. Són procedents
bàsicament de l’Amèrica Llatina, amb un 38,8%, i hi ha un simbòlic 0,3% procedents dels
EE.UU i Canadà. Com ja s’ha dit abans, el contingent llatinoamericà està encapçalat per Perú,
Equador, Bolívia i Colòmbia, però hi ha representació d’un total de 19 països, amb
representacions significatives d’Argentina (164), de la República Dominicana (119), etc.
La representació europea està constituïda per 980 nacionalitats, un 13,5% del total
d’immigrants, procedents fonamentalment de països de la Unió Europea (un 10,8% del total),
sobretot dels adherits recentment de l’Europa de l’Est, d’entre els quals predomina Romania,
amb 185 persones (un 2,5%); Bulgària, amb 167 (2,3%), i Polònia, amb 90 (1,3%). Mentre
que de l’Europa no comunitària destaca sobretot Ucraïna, amb 128 immigrants (un 1,8%).
La representació de l’Àsia i el Pacífic aplega 275 persones, un 3,8% del total d’immigrants, i
procedeix fonamentalment de la Xina, amb 156 (2,1%) i de Bangladesh (1,0%), però hi ha 11
països més que hi són representats.
54
Distribució per grans regions
de la població estrangera. 2009
Continent/regió Nombre %
Europa 980 13,5
Unió Europea 782 10,8
Resta Europa 198 2,7
Àfrica 2.910 43,6
Àfrica subsahariana 255 3,5
Magrib 3.165 40,1
Amèrica 2.836 39,1
Amèrica llatina 2.814 38,8
Amèrica del Nord 22 0,3
Àsia 275 3,8
Total població estrangera
*A 1-1-2009
7.256 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Cal remarcar que s’està parlant de nacionalitat, no de naturalesa (lloc de naixement), ja que
alguns dels estrangers són nascuts a Vilafranca del Penedès o en algun altre lloc de l’estat
espanyol.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
2.3.3. La distribució de la població estrangera dins del teixit urbà
La població estrangera és present a tot el teixit urbà i, fins i tot, al poblament disseminat del
terme, encara que s’observa també una certa concentració en determinats barris, àrees
urbanes, carrers i, fins i tot, en determinats edificis. La principal concentració de població
estrangera es troba al barri de l’Espirall, que ja havia estat als anys seixantes i setantes, la
porta d’entrada de la població immigrada espanyola d’aquella època. Actualment concentra un
26,4% de la població immigrada de Vilafranca del Penedès, seguit a certa distancia pel Poble
Nou (17,1%), Sant Julià (15,9%), Centre Vila (14,25%), les Clotes (11,4%) i la Barceloneta
(7,9%). Els nous desenvolupaments urbans són els que tenen una presència menor de població
estrangera: el Molí d’en Rovira (1,95) i la Girada (4,8%).
La població estrangera per barris. 2009
Barri
Població total
Nombre %
Població immigrada
Nombre %
% població
immigrada/ total
Barceloneta 3.072 7,9 574 7,9 18,7
Centre Vila 4.346 11,2 1033 14,2 23,8
La Girada 3.130 8 350 4,8 11,2
Les Clotes 4.059 10,4 827 11,4 20,4
L’Espirall 7.611 19,6 1913 26,4 25,1
Molí d’en Rovira 1230 3,2 138 1,9 11,2
El Poble Nou 8.637 22,2 1241 17,1 14,4
Sant Julià 6.455 16,6 1154 15,9 17,9
Afores 389 1 26 0,4 6,7
Total 38.929 100,0 7.256 100,0 18,6
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
També és interessant analitzar-ho des d’una altra òptica, tenint en compte el pes de la població
estrangera sobre la població total de cada barri.
• L’Espirall és l’únic barri on la població estrangera representa més d’un 25% de la
població total, concretament un 25,1%.
• Un parell de barris estan entre un 20-25% de població estrangera: el Centre Vila
(23,8%) i les Clotes (20,8%).
• Un parell de barris estan entre el 15-20%: la Barceloneta (128,7%) i Sant Julià (17,95).
• Tres barris estan entre el 10-15%: el Poble Nou (14,4%), la Girada (11,2%) i el Molí
d’en Rovira (11,2%).
• Solament el poblament disseminat de fora del nucli urbà queda per sota del 10%,
concretament amb un 6,7%.
La distribució de la població estrangera per seccions censals permet una panoràmica encara
més detallada.
55

Distribució, estructura i dinàmica de la població
56
La població estrangera per seccions censals. 2009
Districte Població total Població immigrada
/secció Nombre % Nombre %
% població
immigrada/ total
01001 1761 4,5 363 5,0 20,6
01002 2769 7,1 542 7,5 19,6
01003 1006 2,6 261 3,6 25,9
02001 2266 5,8 443 6,1 19,5
02002 1164 3,0 260 3,6 22,3
02003 1685 4,3 468 6,5 27,8
02004 2061 5,3 689 9,5 33,4
02005 2298 5,9 474 6,5 20,6
02006 2548 6,5 568 7,8 22,3
03001 1711 4,4 378 5,2 22,1
03002 1264 3,2 305 4,2 24,1
03003 2704 6,9 477 6,6 17,6
03004 1532 3,9 109 1,5 7,1
04001 1939 5,0 331 4,6 17,1
04002 2050 5,3 316 4,4 15,4
04003 1717 4,4 272 3,7 15,8
04004 1590 4,1 246 3,4 15,5
04005 1230 3,2 138 1,9 11,2
04006 1313 3,4 185 2,5 14,1
04007 1191 3,1 81 1,1 6,8
04008 3130 8,0 350 4,8 11,2
Total 38.929 100,0 7.256 100,0 18,6
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
• L’única secció censal amb més del 30% de població estrangera, concretament un 33,4%,
és la 02004 (districte segon secció quarta), que forma part del barri de l’Espirall.
• Per damunt del 25% hi ha la secció 02003 (27,8%), que també forma part de l’Espirall i
la secció 01002, que forma part del Centre Vila.
• Hi ha 5 seccions més que passen del 20% de població estrangera: 01001, 02002, 02005,
03001, 03002.
• Hi ha un total de 7 seccions censals que tenen entre el 15 i el 20% de població
estrangera.
• Només tres seccions censals estan entre el 10-15% de població estrangera.
• Hi ha solament dos seccions censals per sota del 10% de població estrangera: la 03004
(7,1%) i la 04007 (6,8%).
2.4. Els trasllats residencials: fluxos més significatius
El creixement demogràfic dels darrers anys s’ha basat fonamentalment en l’arribada de població
immigrada estrangera, més enrere queden els trasllats residencials de població autòctona,
bàsicament procedents de les corones interiors metropolitanes, i el creixement vegetatiu.
Ara bé, aquests trasllats residencials s’han fet més visibles els darrers anys, sobretot el 2008,
coincidint amb l’aparició d’una gran oferta d’habitatges nous a Vilafranca del Penedès. La crisi
actual frenarà radicalment aquest flux de trasllats residencials, ja que la demanda s’ha ensorrat

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
completament. Per això, interessaria tenir informació sobre aquest flux de trasllats residencials:
d’on procedeixen, l’edat i l’estructura familiar. Cal pensar que l’atractivitat de Vilafranca del
Penedès continuarà existint i que els habitatges que actualment no troben demanda acabaran
venent-se i que, molt probablement, una bona part dels futurs compradors seran habitants de
les corones més interiors de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Malauradament, el bagatge estadístic per conèixer les característiques demogràfiques d’aquest
flux és força limitat. Les darreres dades censals es remunten a l’any 2001 i, per tant, no
recullen els grans canvis que ha experimentat la població de Vilafranca del Penedès al llarg de
la present dècada.
S’han pogut analitzar, però, els fluxos dels trasllats residencials de la població autòctona
corresponents als anys 2000-2007, coincidents amb el darrer període de creixement demogràfic
accelerat. Ja s’ha dit abastament que el creixement demogràfic recent s’ha basat
fonamentalment en l’arribada massiva de població immigrada estrangera, però també serà
important analitzar els fluxos de població autòctona, tant els d’entrada com els de sortida.
En el període 2000-2007 es van produir 9.833 entrades per trasllats residencials de població
autòctona enfront de 9.029 sortides, amb un saldo positiu de 804 nous habitants. Es comprova,
en definitiva, que els trasllats residencials de població autòctona van tenir un pes menor però
significatiu en el creixement demogràfic de tot el període.
Una dada significativa, però, és que el saldo va ser negatiu en els darrers anys del període,
concretament els anys 2005-2007, amb un màxim l’any 2006, quan hi va haver un saldo
negatiu de 378 habitants. No són xifres elevades però semblen indicar una certa tendència cap
a la pèrdua d’atractivitat de Vilafranca del Penedès com a destinació residencial.
1600
1200
800
400
Entrades i sortides per trasllats residencials de població autòctona 2000-2007
0
-400
-800
1120
833
287
1137
827
310
1354
983
371
1416
1112
304
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1307
1173
134
Entrades Sortides Saldo
1214
1376
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Cal recordar de nou que l’any 2008 hi ha un canvi de tendència, amb un increment molt notable
de les entrades, fenomen associat a l’increment de l’oferta immobiliària, un canvi de tendència
que ha quedat interromput (de moment) per la crisi econòmica.
-162
1056
1434
-378
1229
1291
-62
57

Distribució, estructura i dinàmica de la població
Serà interessant analitzar aquestes dades d’una manera més desagregada. Hi ha dos fluxos en
els quals s’ha de parar més atenció: els fluxos amb els municipis de la pròpia comarca i els
fluxos metropolitans. També serà interessant parlar una mica dels fluxos amb la resta de
l’estat.
2.4.1. Els fluxos residencials amb els municipis de l’Alt Penedès
Els fluxos residencials amb la resta de la comarca permeten comprovar el predomini de les
sortides sobre les entrades. En el període 2000-2007 hi va haver 3.333 entrades per trasllat
residencial des de la resta de la comarca, mentre que les sortides van ser 4.572, amb un saldo
negatiu de 1.239 persones menys. S’observa un reforçament de la tendència en els darrers
anys, especialment a partir del 2005, amb un saldo màxim de -407 habitants l’any 2006.
Durant molt de temps, eren més habituals els trasllats residencials des del municipis més rurals
cap a les ciutat mitjanes amb més serveis i més oferta immobiliària, però aquesta tendència
s’ha invertit en els darrers anys i, en aquest sentit, Vilafranca del Penedès no és cap excepció.
Una part petita però significativa dels habitants de la ciutat han preferit traslladar la residència
a l’entorn rural de la pròpia comarca. Tot fa pensar que aquesta tendència es recolza en
diversos factors:
58
• Molts municipis han generat una oferta immobiliària amb habitatges unifamiliars en
entorns de baixes densitats.
• El diferencial de preus ha jugat a favor dels municipis més rurals.
• El creixement demogràfic de la ciutat d’aquests darrers anys ha afavorit una certa
“fugida”, especialment en els barris amb més presència d’immigració, cap a municipis de
l’entorn rural.
Aquest flux cap a l’entorn rural s’ha de veure amb una certa preocupació. Per una banda,
perquè afavoreix un tipus d’urbanisme dispers no massa recomanable. Per altra banda, pot
resultar una mica preocupant la coexistència d’un flux d’entrada de població immigrada, per
regla general de baixa qualificació formativa i professional, i un flux de sortida de població
autòctona més qualificada.

1000
800
600
400
200
0
-200
-400
-600
432
397
35
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Entrades i sortides per trasllats residencials amb
la resta de la comarca de població autòctona 2000-2007
375
459
-84
472
514
-42
463
582
-119
444
557
-113
413
687
-274
330
737
-407
404
639
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Entrades Sortides Saldo
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
També serà interessant veure amb quins municipis de la comarca hi ha uns fluxos residencials
més intensos. D’entrada es comprova que durant el període 2000-2007 no hi ha cap municipi de
la comarca amb el que no hi hagi hagut trasllats residencials amb Vilafranca del Penedès, tant
d’entrada com de sortida. Les entrades de nous residents procedents de la capital comarcal són
especialment importants als municipis més propers: Santa Margarida i els Monjos (755 entrades
des de Vilafranca), Olèrdola (592), Sant Martí Sarroca (377), la Granada (318), i les Cabanyes
(277). Aquests, juntament amb Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, i Avinyonet del Penedès,
configuren l’àrea més propera que acull la majoria de desplaçaments residencials des de la
capital comarcal cap al seu entorn.
Els fluxos amb Sant Sadurní d’Anoia, en canvi, ha estat bastant febles. En el període 2000-
2007, hi va haver 217 trasllats des de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní i 294 en sentit
contrari, amb un saldo mínim de 77 habitants a favor de Vilafranca.
Els saldos migratoris intracomarcals, entrades residencials als municipis procedents de la capital
comarcal i sortides residencials cap a la capital comarcal, acaben de completar l’anàlisi. Hi ha
un grup de 10 municipis que tenen un saldo negatiu: hi ha més persones que s’han traslladat a
viure a Vilafranca que a la inversa. Són, en general, els municipis més allunyats que han atret
poca població resident procedent de Vilafranca. Els municipis més propers, en canvi, tenen un
saldo clarament positiu, especialment Santa Margarida i els Monjos, amb un saldo positiu de
334 persones en el període analitzat, Olèrdola (253), les Cabanyes (211), i la Granada (180).
-235
59

Distribució, estructura i dinàmica de la població
60
Trasllats residencials des de Vilafranca del Penedès
als municipis de la comarca 2000-2007
Trasllats residencials des
de Vilafranca 2000-2007
(Entrades)
Cap
Fins a 50
51-100
101-200
201-500
Més de 500
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Trasllats residencials des
de Vilafranca 2000-2007
(Saldo: Entrades-Sortides)
Els municipis de l’entorn rural de la comarca han crescut en part per la captació de població de
Vilafranca del Penedès però, sobretot, per la població procedent de les corones més interiors
metropolitanes. Caldrà donar una ullada al creixement demogràfic del conjunt de la comarca
degut a la penetració residencial metropolitana, la qual, tanmateix, ha estat molt menys intensa
que en altres localitzacions de la perifèria metropolitana.
2.4.2. Els fluxos residencials amb Catalunya i la resta de la regió
metropolitana
Els fluxos amb la resta de Catalunya són bàsicament fluxos amb la resta de la regió
metropolitana de Barcelona. Tot i que Vilafranca del Penedès no és un municipi pròpiament
atractor, es comprova que el saldo és clarament positiu: en el període 2000-2007 hi van haver
5.266 entrades contra 3.163 sortides, amb un saldo positiu de 2.103 persones. Es constata, en
definitiva, que l’arribada de població metropolitana ha estat un fenomen constant al llarg dels
darrers anys i que ha compensat àmpliament el saldo negatiu amb la resta de la comarca.
Encara no es disposen de les dades de l’Idescat de l’any 2008 però per lo que pot deduir-se del
padró continu d’habitants, sembla que es va produir un salt important en l’arribada de població
metropolitana, a l’empara del gran creixement de l’oferta immobiliària. Cal pensar que aquesta
tendència ha quedat aturada per la crisi actual, però caldrà veure com evoluciona el flux
metropolità en un context post-crisi.

1000
800
600
400
200
0
590
327
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Trasllats residencials de Vilafranca del Penedès
amb la resta de Catalunya (menys Alt Penedès) 2000-2007
263
604
270
334
704
319
385
767
372
395
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
709
427
282
632
Entrades Sortides Saldo
480
152
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
2.4.3. Els fluxos residencials amb la resta de l’estat
Es comprova que els fluxos residencials amb la resta de l’estat són molt febles; res a veure amb
els fluxos immigratoris dels anys seixantes i setantes. Aquest darrers anys, el saldo s’ha tornat
lleugerament negatiu. Una explicació plausible serien els mínims retorns d’antics immigrants
jubilats.
250
200
150
100
50
0
-50
-100
98
109
-11
158
592
Trasllats residencials de Vilafranca del Penedès
amb la resta de l’estat 2000-2007
98
60
178
150
28
186
158
28
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
154
189
-35
Entrades Sortides Saldo
169
209
-40
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
134
497
200
95
-66
668
157
471
181
197
-24
61

Distribució, estructura i dinàmica de la població
2.5. L’estructura per edats i sexes
L’estructura per edats i sexes de la població proporciona una informació bàsica sobre les
necessitats futures de Vilafranca del Penedès en matèria d’habitatge. La piràmide d’edats del
2009 permet parlar d’una estructura per edats intermèdia, ni molt envellida ni molt rejovenida,
una mica més jove, però bastant semblant a la del conjunt de Catalunya. El grup quinquennal
més nombrós és el de 30-34 anys, que representa un 10,4% de la població total, seguit del
grup de 35-39 anys, amb un 9,5% de la població, i del de 25-29 anys, amb un 8,3%.
El repunt de la natalitat s’observa en l’important eixamplament de la base de la piràmide. El
grup de 0-4 anys representa el 6,5% de la població, clarament per damunt del grup de 5-9 anys
(5,1%) i del de 10-14 anys (4,5%).
62
Piràmide d’edats quinquennal de Vilafranca del Penedès. 2009
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
Dones
Homes
-2500 -2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000 2500
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
La piràmide d’edats anual no afegeix gaire informació addicional, però sí algun tret significatiu.
El grup més nombrós és el de 33 anys, amb 840 persones, seguit del de 32, amb 821 efectius, i
el de 34 anys, amb 804. En els grups infantils s’observa perfectament l’increment de la natalitat
amb uns 500 efectius a cada generació. La població gran continua creixent en termes absoluts,
però queda clarament compensada pel rejoveniment general de la població. D’acord amb les
dades del padró continu de l’1-1-2009 hi havia un total d’11 persones centenàries, totes dones.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Piràmide d’edats any per any de Vilafranca del Penedès. 2009
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
-600 -400 -200 0 200 400 600
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Dones
Homes
També serà interessant veure la població classificada pels tres grans grups d’edat clàssics: la
població jove (més aviat població infantil), de 0-14 anys, la població adulta, de 15 a 64 anys i la
població gran, a partir dels 65 anys. Es poden veure els canvis substancials de la població de
Vilafranca del Penedès durant les darreres dècades. Als anys vuitantes, la població era molt
jove, era l’època del baby boom. L’any 1981, la població jove representava el 26,2% del total,
mentre que la població gran tot just arribava al 10,8%. Posteriorment, la natalitat va davallar i
la població es va envellir; l’any 2001, la població jove solament suposava el 14,4% del total,
per sota de la població gran, que arribava al 15,9%. Durant la darrera dècada la situació s’ha
redreçat, fonamentalment per l’arribada de població estrangera, però també per una certa
recuperació de la natalitat autòctona. L’any 2009, la població jove, amb un 16,1% del total,
s’ha situat clarament per damunt de la població gran, que representa un 14,8%.
Evolució de la població de Vilafranca del Penedès per grans grups d’edat. 1981-2009
Any
Població jove
(0-14 anys)
Població adulta
(15-64 anys)
Població gran
(65 i més anys)
Nombre % Nombre % Nombre %
Índex
d’envelliment
1981 6.557 26,2 15.735 62,9 2.707 10,8 41,3
1986 6.189 23,4 17.000 64,3 3.235 12,2 52,3
1991 5.336 19,2 18.606 66,9 3.876 13,9 72,6
1996 4.497 15,7 19.828 69,4 4.228 14,8 94,0
2001 4.506 14,4 21.780 69,7 4.962 15,9 110,1
2009 6251 16,1 26918 69,1 5760 14,8 92,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
2.5.1. La comparació amb el conjunt català i la resta de l’Alt Penedès
La comparació amb altres territoris solament es pot fer amb les dades de l’any 2008, que són
les darreres disponibles. Les dades de Catalunya, malgrat l’allau immigratori del darrers temps,
són encara les d’una població relativament envellida, amb més població gran (16,2%) que jove
(14,7%), amb un nivell d’envelliment (relació entre la població gran i la població jove) força
elevat, de 110,3, però clarament en retrocés. Les dades de la demarcació principal de Barcelona
63

Distribució, estructura i dinàmica de la població
i les de la Regió Metropolitana són molt similars, mentre que les de la comarca de l’Alt Penedès
són una mica més joves, amb un 16,4% de població jove, 15,3% de població gran i un índex
d’envelliment per sota de 100, concretament 93,4%.
64
Comparació de la població segons grans grups d’edat. 2008
0-14 anys 15-64 anys
65 i més
anys
Nivell
d’envelliment
Catalunya 14,7 69,0 16,2 110,3
Demarcació Barcelona 14,6 69,1 16,3 111,5
Regió metropolitana 14,5 69,3 16,2 111,4
Alt Penedès 16,4 68,4 15,3 93,4
Vilafranca del Penedès 15,8 69,3 14,9 94,4
Sant Sadurní d'Anoia 17,1 67,8 15,1 88,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
L’Alt Penedès és una comarca de la segona corona metropolitana que ha tingut un augment
significatiu de població, bé per trasllats residencials metropolitans de població autòctona, bé per
arribada de població immigrada estrangera, bé per una combinació dels dos factors. La
conseqüència, en qualsevol cas, ha estat un rejoveniment important de la població. A nivell
municipal, aquest rejoveniment és directament proporcional al creixement de la població
d’aquest darrers temps. Els màxims percentatges de població jove es troben en municipis petits
però amb creixement fort, com ara les Cabanyes (amb un 21,7%) o Santa Fe del Penedès
(21,2%). A l’altre extrem es troben en municipis caracteritzats per l’estancament demogràfic,
com ara Torrelavit, amb solament un 10,7% de població jove. Els principals nuclis urbans de la
comarca es troben en una situació intermèdia perquè no són els que han tingut els creixements
demogràfics més intensos: Vilafranca tenia un 15,8% l’any 2008 (un 16,1% l’any 2009) de
població jove i Sant Sadurní en tenia un 17,1%.
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
El pes de la població jove (0-14 anys)
als municipis del l’Alt Penedès. 2008
Sant Sadurní
d’Anoia
30
Població jove 2008
(%)
Menys de 14
14-15
15-16
16-17
17-18
Més de 18
Valors extrems
25
les Cabanyes
20
21,7
15 Vilafranca 15,8
10
10,7
5
Torrelavit
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Una alta proporció de població jove i una baixa proporció de població gran acostumen a anar
lligades, tot i que no sempre succeeix així. La màxima proporció de població gran es troba en
els municipis de característiques més rurals, com ara Font-rubí, amb un 21,5% de població
gran, el Pla del Penedès (21,0%), o Torrelavit (20,5%). A l’altre extrem, és a dir, amb menys
proporció de població gran, es troben els municipis amb més creixement demogràfic en els
darrers anys, com ara les Cabanyes, amb solament un 10,7% de població gran l’any 2008, o
Santa Margarida i els Monjos, amb un 11,0%. En aquest cas, els principals nuclis urbans també
es troben en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, un 14,9% (14,8% amb dades del
2009); i Sant Sadurní d’Anoia, un 15,1%.
El pes de la població gran (65 i més anys)
als municipis de l’Alt Penedès. 2008
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
30
25
20
15
10
5
Valors extrems
Font-rubí
21,5
Vilafranca 14,9
10,7
0
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Població gran 2008
(%)
Menys de 12
12-14
14-16
16-18
18-20
Més de 20
les Cabanyes
Tot i conservar una homogeneïtat envejable, a l’Alt Penedès es poden trobar models de
desenvolupament territorial i demogràfic ben diferenciats:
• Les Cabanyes és un bon exemple de municipi petit però amb un creixement demogràfic
accelerat degut fonamentalment a trasllats residencials de població autòctona, amb una
piràmide d’edats molt rejovenida.
• El Pla del Penedès és, en canvi, exemple d’estancament demogràfic gairebé total. El poc
creixement que hi ha hagut s’ha d’atribuir a l’arribada moderada de població estrangera.
La piràmide d’edat envellida és la pròpia de les àrees rurals envellides.
• Sant Sadurní d’Anoia és un exemple de creixement harmoniós, amb unes xifres
moderades de població estrangera i de trasllats residencials. La piràmide d’edats denota
un moderat rejoveniment.
• Vilafranca del Penedès és un exemple de creixement moderat però basat exclusivament
en l’arribada de població estrangera. La piràmide d’edats denota un ràpid rejoveniment
de la població.
65

Distribució, estructura i dinàmica de la població
66
les Cabanyes: 890 habitants el 2008
Alta població infantil 2008: 21,7%
Baixa població gran 2008: 10,7%
Creixement demogràfic alt 1996-08: 90,2%
Baixa població estrangera 2008: 4,9%
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
Models d’estructures per edats i sexes
Dones
Homes
-60 -40 -20 0 20 40 60
S. Sadurní d’Anoia: 11.909 habitants el 2008
Moderada població infantil 2008: 17,1%
Moderada població gran 2008: 15,1%
Creixement demogràfic moderat 1996-08: 29,4%
Moderada població estrangera 2008: 8,5%
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
Dones
Homes
-600 -400 -200 0 200 400 600
El Pla del Penedès: 1.004 habitants el 2008
Baixa població infantil 2008: 14,4%
Alta població gran 2008: 21,0%
Creixement demogràfic baix 1996-08: 5,4%
Moderada població estrangera 2008: 7,7%
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
Dones
Homes
-40 -30 -20 -10 0 10 20 30
Vilafranca del Penedès: 37.364 hab el 2008
Moderada població infantil 2008: 15,8%
Moderada població gran 2008: 14,9%
Creixement demogràfic moderat 1996-08: 30,9%
Alta població estrangera 2008: 16,6% (18,6% el 2009)
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Dones
Homes
-2500 -2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000 2500
2.5.2. Incidència de la població estrangera i l’estructura per edats i sexes
L’arribada de població estrangera ha tingut una incidència gran en l’estructura per edats i sexes
de la població. És un tema del que ja s’ha parlat abans però valdrà la pena insistir-hi. Val a dir,
d’entrada, que els dos models demogràfics, el de la població autòctona i el de la població
estrangera, són molt diferents:

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Piràmide d’edats de la població autòctona i estrangera. 2009
Pes important de
la població gran
Pes important
dels adults joves
Pes mínim de la
població gran
Pes molt gran
dels adults joves
Piràmide d’edats de la població autòctona 2009
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10_14
5_9
0-4
-2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000
-800 -600 -400 -200 0 200 400 600
0
0
Dones
Homes
Piràmide d’edats de la població estrangera 2009
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Pes important
dels adults grans
Pes important i
creixent de la
població infantil
Pes petit dels
adults grans
Pes gran i
creixent de la
població infantil
La distribució per grans grups d’edat permet comprovar, en primer lloc, el percentatge
insignificant que entre la població estrangera tenen les persones grans, un 1,5%, mentre que a
la població autòctona representen un 17,8% del total, i un 14,8% al conjunt de la població.
També els adults grans (40-64 anys) tenen un pes comparativament inferior: 19,3% entre la
població estrangera i 33,1% entre la població autòctona, per donar un 30,5% com a
percentatge del conjunt de la població.
En canvi, a la població adulta jove i a la població jove, la població estrangera hi té un pes
comparativament superior. El grup més notori és el dels adults joves (15-39 anys), que
representen el seixanta per cent (59,9%) de tota la població estrangera, mentre que solament
representa el 33,7% de la població autòctona, i el 38,6% de la població total. En la població
jove (0-14 anys) la població estrangera també hi té un pes superior, 19,2%, enfront del 15,3%
a la població autòctona i el 16,1% a la població total. El gran pes de la població adulta jove fa
pensar que també s’incrementarà en un futur proper el pes de la població jove.
67

Distribució, estructura i dinàmica de la població
68
80,0
60,0
40,0
20,0
0,0
Població total, autòctona i estrangera segons grans grups d’edat. 2009
15,3
19,2
16,1
33,7
59,9
38,6
Joves (0-14) Adults joves (15-39) Adults grans (40-64) Grans (65 i més)
33,1
19,3
30,5
Població autòctona Població estrangera Població total
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
L’arribada de població estrangera també ha representat una certa masculinització de la població
de Vilafranca del Penedès, si bé el reagrupament familiar està portant ràpidament cap a una
situació d’equilibri.
Població total, autòctona i estrangera segons sexe. 2009
60
50
40
30
20
10
0
48,54
56,29 49,99 51,46
43,71 50,01
Homes Dones
Població autòctona Població estrangera Població total
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
També serà interessant veure el pes dels immigrants desagregat per edats i sexe. El pes dels
immigrants és especialment significatiu al grup d’adults joves, entre 15-39 anys, amb un 28,9%
de la població total d’aquest grup d’edat. També és significatiu el pes a la població infantil, un
22,3% del total, mentre que és bastant menor, però tanmateix molt superior al de pocs anys
enrere, el pes de la població immigrada en el grup d’adults grans, entre 40 i 64 anys, situat en
el 11,8%. I finalment, el pes en el grup de gent gran, de 65 anys en endavant, és molt menor,
amb un 1,9% de la població d’aquesta edat al municipi.
17,8
1,5
14,8

100%
80%
60%
40%
20%
0%
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes de la població estrangera per grans grups d’edat. 2009
22,3 28,9
77,7 71,1
11,8 18,6
1,9
88,2
98,1
81,4
Joves (0-14) Adults joves (15-39) Adults grans (40-64) Grans (65 i més) Total
Població autòctona Població estrangera
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
A nivell de sexes, la presència de població estrangera és major entre els homes que entre les
dones: a 1-1-2009, representa un 21,0% de la població masculina de Vilafranca del Penedès i
un 16,3% de la població femenina. Combinant sexes i edats, es comprova que la màxima
presència de població estrangera es dóna entre els adults-joves de sexe masculí, els quals
representen un 35,6% de la població total d’aquest grup, seguit del grup d’adults-joves femení,
que representa un 25,9%. A més, la població estrangera representa un 22,9% de la població
infantil masculina i un 22,2% de la població infantil femenina.
Pes de la població estrangera per grans grups d’edat i sexe 2009
Total
Grans (65 i més)
Adults grans (40-64)
Adults joves (15-39)
Joves (0-14)
-21,0
-1,3
-13,7
-35,6
-22,9
-98,2
-79,0
-86,3
-68,4
-77,7
83,7
98,0
90,1
74,1
77,8
16,3
2,0
25,9
9,9
22,2
-100,0 -80,0 -60,0 -40,0 -20,0 - 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0
Població autòctona masculina Població estrangera masculina
Població autòctona femenina Població estrangera femenina
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Pel que fa als adults-grans, també s’observa un petit esbiaix a favor de la població masculina,
amb un pes d’un 13,7% sobre la població total d’aquest grup, enfront del 9,9% per a la
població femenina del grup adult gran. En el grup de gent gran, en canvi, és més gran el pes de
les dones, ja que la població estrangera representa el 2% de la població gran femenina però
solament l’1,3% de la població gran masculina.
Si la població immigrada arrela, cosa que molt probablement succeirà en la gran majoria de
casos, la seva presència serà creixent, fins i tot si no augmentés en nombre absolut: això és
conseqüència de la seva concentració en els grups d’edat d’adults-joves i infants. El pes per
grups quinquennals és perfectament aclaridor. La presència de població estrangera té el seu
màxim en el grup quinquennal de 25-29 anys, franja d’edat en la que representa el 34,9% de la
població total, molt per damunt del 18,6% que representa sobre el conjunt de la població.
69

Distribució, estructura i dinàmica de la població
70
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
22,4
0-4
19,8
Pes de la població estrangera per grups d’edat. 2009
5_9
24,9
10_14
23,3
15-19
31,3
20-24
34,4
25-29
28,3
30-34
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Pes de la població estrangera a la població masculina de 25 anys 42,7%
Pes de la població estrangera a la població masculina de 25-29 anys 38,0%
Pes de la població estrangera a la població femenina 24 anys 35,0%
Pes de la població estrangera a la població femenina de 20 a 24 anys 32,0%
2.5.3. L’estructura per edats i la població estrangera al barri de l’Espirall
Serà interessant analitzar més detalladament el pes de la població estrangera en els diferents
grups d’edat i sexe en aquells barris que tenen més presència de població immigrada, com ara
l’Espirall.
La població estrangera es concentra sobretot als grups quinquennals dels adults joves i de la
població infantil. La proporció més gran es dóna al grup de 25-29 anys, amb un 41,5%, i al de
30-34 anys, amb un 41,1%. Al grup infantil de 0-4 anys la proporció és del 36,7%.
26,2
35-39
19,4
40-44
13,4
45-49
10,7
50-54
6,8
55-59
3,6
60-64
3,2
65-69
2,5
70-74

1000
800
600
400
200
0
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes de la població estrangera de l’Espirall per grups quinquennals. 2009
0-4
5_9
10_14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
Estrangers Autòctons
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Les dades per grans grups d’edat també són força il·lustradores. En el grup d’adults joves (15-
39 anys), la població estrangera representa el 37,5% de la població del barri d’aquesta edat. En
la població infantil (8-0-14 anys), la proporció també és força elevada, del 32,0%. La població
estrangera decau fins al 15,2% en el grup dels adults grans (40-64 anys) i fins al 3,6% en el
grup de la gent gran (65 i més anys):
Pes de la població estrangera de l’Espirall per grans grups d’edat. 2009
100%
80%
60%
40%
20%
0%
32,0 37,5
68,0 62,5
Joves (0-14) Adults joves (15-
39)
15,2
84,8
Adults grans (40-
64)
60-64
3,6
96,4
Població autòctona Població estrangera
65-69
70-74
75-79
80-84
25,1
74,9
Grans (65 i més) Total
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Si s’introdueix la variable sexe s’observen també diferències significatives, ja que hi ha més
presència d’homes que de dones, tot i que amb el reagrupament familiar les xifres tendeixen a
equilibrar-se. Ja s’ha vist que al grup dels adults joves, la població estrangera hi té un pes del
37,5%, però aquest pes s’eleva fins al 41,0% en la població masculina i retrocedeix fins al
33,2% en la femenina. A la població infantil, pràcticament no hi ha diferències: la població
estrangera representa el 32,6% dels nens i el 31,3% de les nenes. Als adults grans les
diferències entre sexes tornen a aparèixer: representen un 17,8% en el cas dels homes i
només un 12,6% en el de les dones. A la població gran, amb molt poca presència de població
estrangera, tampoc s’observen diferències entre sexes.
85-89
90 i més
71

Distribució, estructura i dinàmica de la població
72
Pes de la població estrangera de l’Espirall per grans grups d’edat i sexe. 2009
Total
Grans (65 i més)
Adults grans (40-64)
Adults joves (15-39)
Joves (0-14)
-28,3
-3,5
-17,8
-41,0
-32,6
-96,5
-71,7
-82,2
-59,0
-67,4
78,3
66,8
68,7
96,3
87,4
21,7
33,2
31,3
3,7
12,6
-100,0 -80,0 -60,0 -40,0 -20,0 - 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0
Població autòctona masculina Població estrangera masculina
Població autòctona femenina Població estrangera femenina
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Els valors màxims de població estrangera al barri de l’Espirall es troben en els següents grups
d’edat.
Pes de la població estrangera a la població masculina de 33 anys 54,3%
Pes de la població estrangera a la població masculina de 30-34 anys 46,6%
Pes de la població estrangera a la població femenina 25 anys 51,1%
Pes de la població estrangera a la població femenina de 20 a 24 anys 39,4%
2.5.4. Les xifres bàsiques de la gent gran
El nombre de persones grans, de 65 i més anys, no ha parat de créixer en termes absoluts: dels
4.228 efectius de l’any 1996 s’ha passat als 5.760 de l’any 2009, un 36,2%. El creixement
durant aquest període ha estat pràcticament idèntic al de la població global de Vilafranca del
Penedès, un 36,3%, de manera que el pes relatiu s’ha mantingut idèntic, un 14,8% de la
població total del municipi.
A. Població de 65 i més anys
L’any 2009 (1-1-2009) hi ha 5.760 persones de 65 i més anys, un 14,8% de la població total.
Per sexes es reparteixen en 3.366 dones, un 58,4% del total, i 2.394 homes, l’altre 41,6%. Per
origen es poden dividir entre 5.648 autòctons, la immensa majoria, un 98,1% de la gent gran, i
112 estrangers, l’altre 1,9%.
A la mateixa data, un total de 1.219 persones grans viuen en llars unipersonals i representen el
36,8% de totes les llars unipersonals. Per sexes, 962 són llars unipersonals de dones grans, un
78,9% del total de llars unipersonals de gent gran, i 257 són d’homes grans, l’altre 21,1%. La
totalitat de llars unipersonals de gent gran són de població autòctona. També és interessant
remarcar que un 21,2% de les persones grans viuen soles, és a dir, en llars unipersonals. Per
sexes, s’observa una situació força diferent entre homes i dones: un 28,6% de les dones grans
viuen soles enfront de solament un 10,7% d’homes.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Nombre de persones grans i llars unipersonals de gent gran 2009
Nombre
Habitants Llars
%/total
habitants
Nombre
%/total
llars
%habitants
en llars
unipersonals
A. 65 i més anys
Total 5.760 14,8 1.219 36,8 21,2
Homes 2.394 41,6 257 21,1 10,7
Dones 3.366 58,4 962 78,9 28,6
Autòctons 5648 98,1 1219 100,0 21,6
Estrangers 112 1,9 0 0,0 0,0
B. 75 i més anys
Total 3.038 7,8 793 23,9 26,1
Homes 1.135 37,4 149 18,8 13,1
Dones 1.903 62,6 644 81,2 33,8
Autòctons 3004 98,9 793 100,0 26,4
Estrangers 34 1,1 0 0,0 0,0
C. 85 i més anys
Total 851 2,2 241 7,3 28,3
Homes 273 32,1 49 20,3 17,9
Dones 580 68,2 192 79,7 33,1
Autòctons 846 99,4 241 100,0 28,5
Estrangers 5 0,6 0 0,0 0,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
B. Població de 75 i més anys
La població de persones de 75 i més anys ha anat creixent: l’any 2009 (1-1-2009) hi ha 3.038
persones en aquesta franja d’edat, un 7,8% de la població total. Per sexes es reparteixen en
1.903 dones, un 62,6% del total i 1.135 homes, l’altre 37,4%. Per origen es poden dividir entre
3.004 autòctons, la immensa majoria, un 98,9% de la gent gran, i 34 estrangers, l’altre 1,1%.
A la mateixa data, un total de 793 persones de 75 i més anys viuen en llars unipersonals i
representen el 23,9% de totes les llars unipersonals, un percentatge força respectable. Per
sexes, 644 són llars unipersonals de dones, un 81,2% del total de llars unipersonals de
persones de 75 i més anys, i 149 són d’homes grans, l’altre 18,8%. La totalitat de llars
unipersonals de gent gran són de població autòctona. També és interessant remarcar que un
26,1% de les persones grans de 75 i més anys viuen soles, és a dir, en llars unipersonals. Per
sexes, s’observa una situació força diferent entre homes i dones: un 33,8% de les dones
enfront de solament un 13,1% d’homes.
C. Població de 85 i més anys
La població de persones de 85 i més anys ha anat creixent amb l’augment de l’esperança de
vida: l’any 2009 (1-1-2009) hi ha 851 persones en aquesta franja d’edat, un 2,2% de la
població total. Per sexes es reparteixen en 580 dones, un 68,2% del total i 273 homes, l’altre
32,1%. Per origen es poden dividir entre 846 autòctons, la immensa majoria, un 99,4% de la
gent gran, i 5 estrangers, l’altre 0,6%.
A la mateixa data, un total de 241 persones de 85 i més anys viuen en llars unipersonals i
representen el 7,3% de totes les llars unipersonals, un percentatge força respectable. Per
73

Distribució, estructura i dinàmica de la població
sexes, 192 són llars unipersonals de dones, un 79,7% del total de llars unipersonals de
persones de 85 i més anys, i 49 són d’homes grans, l’altre 20,3%. La totalitat de llars
unipersonals de gent gran són de població autòctona. També és interessant remarcar que un
28,3% de les persones grans de 85 i més anys viuen soles, és a dir, en llars unipersonals. Per
sexes, s’observa una situació força diferent entre homes i dones: un 33,1% de les dones
enfront de solament un 17,9% d’homes.
2.6. La caracterització socioeconòmica de la població
2.6.1. La categoria socioprofessional
Les dades sobre caracterització socioprofessional de la població ocupada resident a Vilafranca
del Penedès solament es poden saber amb precisió dels anys en què s’han elaborat censos de
població. Les darreres corresponen a l’any 2001. La classificació per categories
socioprofessionals contempla deu nivells que s’han agrupat en quatre:
74
• Nivell alt: personal directiu, tècnics i professionals
• Nivell mitjà-alt: tècnics de suport; empleats i administratius
• Nivell mitjà-baix: treballadors dels serveis i el comerç; treballadors qualificats primaris;
treballadors qualificats industrial; operadors i muntadors; forces armades
• Nivell baix: treballadors no qualificats
S’ha comparat el pes de cada un d’aquests quatre nivells en els anys de que es disposava
d’informació: 1991, 1996 i 2001. No s’observen canvis substancials, tot i que entre el 1996 i el
2001 s’apunta un lleuger decreixement del nivell alt, del 19,9% al 17%, i un lleuger increment
del nivell baix, del 7,8% al 9,6%. No es disposen de dades que recullin el gran creixement de
població immigrada d’aquests darrers anys, però tot fa pensar que el nivell socioprofessional
mitjà haurà baixat de manera significativa.
Pes dels diferents nivells socioprofessionals en la població
ocupada resident de Vilafranca del Penedès. 1991-2001
Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Total
1991 17,5 21,6 53,2 7,7 100,0
1996 19,9 22,9 49,3 7,8 100,0
2001 17,0 24,6 48,8 9,6 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Les úniques comparacions possibles són les de l’any 2001. Malgrat el temps transcorregut serà
interessant parlar-ne una mica. En aquell moment el pes dels ocupats de categoria alta i mitjaalta
de Vilafranca del Penedès era del 41,7% del total d’ocupats residents, lleugerament per
sota del 44,3% dels conjunt català. A la comarca de l’Alt Penedès el pes era pràcticament
idèntic que el de la capital comarcal, el 41,7%:

60,0
40,0
20,0
0,0
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes de la categoria professional alta i mitja-alta. 2001
44,3
44,3 47,0 41,7 41,7
Catalunya Àmbit
Metropolità
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
35,3
Sant Sadurni
d'Anoia
Què ha passat des del 2001 fins ara?
L’arribada de població immigrada estrangera, amb baixa qualificació professional ha fet baixar
el nivell socioprofessional mitjà de Vilafranca del Penedès.
També serà interessant comparar les dades de Vilafranca del Penedès amb les del seu entorn
més proper, els municipis de la comarca de l’Alt Penedès. Les diferències són molt importants,
tot i que no tenen una explicació clara. Els valors més grans es donen en municipis petits amb
alta proporció d’empresaris agrícoles: Santa Fe del Penedès, amb un 50,3% de residents
ocupats de categoria socioprofessional alta i mitja-alta, o Pacs de Penedès, amb un 48,4%. En
canvi, Vilafranca del Penedès, amb un 41,7%, queda en una posició intermèdia, per damunt
dels 35,3% de Sant Sadurní d’Anoia. Els valors més baixos es donen a Torrelles de Foix
(28,6%) i Santa Margarida i els Monjos (29,7%). Es comprova que Vilafranca del Penedès té un
perfil de categories socioprofessionals pròpies d’una ciutat de serveis, però és més que probable
que el nivell mitjà hagi reculat significativament aquests darrers anys.
El pes dels nivell d’ocupació professional alt
i mig-alt als municipis de l’Alt Penedès. 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
60
50
40
30
20
Pes categoria
socioprofessional alta
i mitja alta 2001
(%)
Menys de 30
30-35
35-40
40-45
45-50
Més de 50
Valors extrems
Sistema urbà de
10
Vilafranca del Penedès
0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Santa Fe del Penedès
50,3
Vilafranca 41,7
28,6
Torrelles de Foix
75

Distribució, estructura i dinàmica de la població
2.6.2. El nivell d’instrucció de la població
El nivell d’instrucció és una altra variable molt útil a l’hora de caracteritzar la població d’un
territori, en aquest cas, de Vilafranca del Penedès. El nivell d’instrucció, a banda del analfabets i
dels sense estudis, distingeix tres graus:
76
• Primer grau: Persones que van anar a l’escola cinc o més anys però no van completar
l’EGB, l’ESO o el Batxillerat Elemental.
• Segon grau: persones que van acabar l’ESO, EGB, Batxillerat Elemental, Batxillerat
superior, BUP, FP.
• Tercer grau: persones amb estudis universitaris: diplomatures, llicenciatures o doctorats
D’acord amb el bagatge estadístic disponible, els segments de població dels quals s’analitza el
nivell d’estudis poden ser dos:
• Tots els habitants de 10 i més anys
• Els ocupats de 16 i més anys
A. Dades referents a la població de 10 i més anys
Pel que fa al total d’habitants de 10 i més anys, s’observa un lleuger creixement dels extrems,
el dels nivells més baixos, analfabets, i el del nivell, més alt, el tercer grau, titulats
universitaris. Les xifres absolutes són preocupants, ja que al 2001 hi constaven 1.360
analfabets i 2.933 sense estudis. Per altra banda, el nombre d’universitaris es va incrementar
dels 2.237 de l’any 1996 als 2.882 del 2001, amb un increment del 28,8 en aquell període. Cal
recordar que les xifres del 2001 són ja antigues i no recullen els canvis en la composició de la
població dels darrers temps.
Pes dels diferents nivells socioprofessionals en la població
ocupada resident de Vilafranca del Penedès. 1996-2001
Any Analfabets Sense estudis Primer grau Segon grau Tercer grau
1996 1,8 13,6 39,8 36,1 8,7
2001 4,9 10,5 28,0 46,2 10,4
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Comparant el pes del tercer grau en el conjunt de la població de 10 i més anys, s’observa una
situació lleugerament inferior a la mitjana catalana del moment, 12,8%%, tan pel que fa a
Vilafranca del Penedès, amb un 10,4%, com al conjunt de la comarca, amb un 9,0%.

16,0
12,0
8,0
4,0
0,0
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes de la formació de tercer grau a la població
de 10 i mes anys dels municipis de l’Alt Penedès 2001
12,8
13,9
Catalunya Àmbit
Metropolità
12,8
9,3 10,4 9,0
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Sant Sadurni
d'Anoia
Què ha passat des del 2001 fins ara?
L’arribada de població immigrada estrangera, amb baix nivell d’instrucció en molt casos, ha fet
baixar el nivell d’instrucció mitjà de la població de Vilafranca del Penedès.
També és interessant comparar el nivell d’instrucció dels diferents municipis de l’Alt Penedès.
S’ha escollit com a variable el tercer grau, persones amb titulació universitària. Les diferències
no són grans i tampoc tenen una explicació fàcil. Els municipis amb més proporció
d’universitaris eren Pacs del Penedès (amb un 15,3%), i Santa Fe del Penedès, mentre que els
que en tenien menys eren Torrelles de Foix (4,6%), i Sant Quintí de Mediona (6,45). Els
principals municipis urbans quedaven en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, amb
un 10,4%, i Sant Sadurní d’Anoia, amb un 9,0%.
Vilafranca
del Penedès
Pes de la formació de tercer grau a la població
de 10 i mes anys dels municipis de l’Alt Penedès 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Sant Sadurní
d’Anoia
20
16
12
8
Valors extrems
Pacs del Penedès
15,3
10,4
Vilafranca
4,6
Torrelles de Foix
Sistema urbà de
4
Vilafranca del Penedès
0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Nivell d'instrucció.
Pes tercer grau 2001
(%)
Menys de 6
6-8
8-10
10-12
12-14
Més de 14
77

Distribució, estructura i dinàmica de la població
B. Dades referents a la població ocupada de 16 i més anys
Les dades referents a nivell d’instrucció dels ocupats de 16 i més anys donen uns resultats
semblants. A Vilafranca del Penedès, amb dades del 2001, hi havia un 2,2% d’ocupats
analfabets i un 4,8% sense estudis. En termes absoluts eren 310 i 680 ocupats,
respectivament. El percentatge d’analfabets, lògicament baix, gairebé quadruplicava el del
conjunt català. El primer grau, primària incompleta, aplegava un altre 19,1% dels ocupats. El
gruix principal estava en el segon grau, que aplega des de l’EGB acabada fins a tot
l’ensenyament secundari, amb un 58,1%, xifra molt similar al 58,9% del conjunt de Catalunya.
78
Nivell d’instrucció de la població ocupada de 16 i més anys. 2001 (%)
Àmbit Analfabets
Sense
estudis
Primer
grau
Segon
grau
Tercer
grau
Catalunya 0,6 4,5 15,7 58,9 20,3
Demarcació Barcelona 0,6 4,6 15,1 58,2 21,4
Alt Penedès 1,4 4,8 19,1 60,1 14,6
Vilafranca del Penedès 2,2 4,8 18,7 58,1 16,3
Sant Sadurní d’Anoia 1,0 7,2 19,2 58,6 13,9
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Així com en els nivells baixos Vilafranca del Penedès dóna uns percentatges lleugerament
superiors, en els nivell alts, els percentatges són lleugerament inferiors: un 16,3% d’ocupats
amb tercer grau, per sota del 20,3% del conjunt català. El conjunt de la comarca de l’Alt
Penedès encara té un percentatge inferior d’ocupats amb tercer grau, un 14,6%, i encara és
més baix el de Sant Sadurní d’Anoia, un 13,9%.
Pes dels ocupats de 16 i més anys amb nivell d’instrucció de tercer grau
30,0
20,0
10,0
0,0
20,3
21,4
Catalunya Demarcació
Barcelona
2.6.3. La població aturada
20,3
14,6 16,3 13,9
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Sant Sadurni
d'Anoia
L’atur té una presència important i creixent a la vida econòmica i social de Vilafranca del
Penedès i del seu entorn. L’agreujament de l’atur està repercutint en les possibilitats d’accedir o
de mantenir un habitatge. Al desembre de l’any 2007, al municipi hi havia 1.397 aturats
registrats, amb una taxa d’atur del 8,86%. Al febrer del 2009, el nombre d’aturats s’havia
duplicat, arribant als 2.778, amb una taxa d’atur registrat del 13,86. El novembre del 2009, els
aturats arribaven a 3.166, amb una taxa d’atur registrat del 15,68%, per damunt del 14,2% del
conjunt català.

3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2266
novembre
2008
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’evolució del nombre d’aturats de Vilafranca del Penedès.
Novembre 2006 - novembre 2009
2376
desembre
2566
gener
2009
2798
febrer
2777
març
2839
abril
2886
maig
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
Als municipis de l’entorn comarcal l’atur ha pujat de manera generalitzada, tot i que les taxes
d’atur registrat presenten disparitats notables, sense que sigui fàcil trobar-hi una explicació
clara. Els valors més baixos es donen en municipis de característiques més rurals o amb
trasllats metropolitans recents, com ara Vilobí de Penedès (7,73%) o les Cabanyes (8,63%) o,
però els més alts també es donen en municipis de característiques similars, com ara Torrelles
de Foix (21,58%), i Puigdàlber (14,56%). Vilafranca del Penedès, amb el 15,68%, es troba en
una posició intermèdia, però més a prop de les taxes més elevades, mentre que Sant Sadurní
d’Anoia té una taxa d’atur registrat més moderada, del 10,53%. També és destacable la taxa
d’atur de Santa Margarida i els Monjos, d’un 16,73%.
La taxa d‘atur registrat als municipis de l’Alt Penedès.
Novembre del 2009
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
2841
juny
24
20
16
12
8
4
2911
juliol
Vilafranca
15,68
2937
agost
Valors extrems
Sistema urbà de
0
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
21,58
7,73
2999
setembre
Taxa atur registrat
(novembre 2009)
Menys de 8
8-10
10-12
12-14
14-16
Més de 16
Torrelles
de Foix
Vilobí del
Penedès
3102
octubre
3166
novembre
79

Distribució, estructura i dinàmica de la població
A. L’atur registrat per edats i sexe
L’atur masculí és el que s’ha ressentit més de la situació de crisi econòmica. Al maig del 2008,
el nombre d’aturats masculí i femení estava pràcticament equiparat, mentre que al novembre
del 2009, els homes representaven un 55,8% de l’atur, enfront d’un 44,2% de les dones. Entre
el maig del 2008 i el novembre del 2009, l’atur masculí va créixer en un 11,87%, es va duplicar
amb escreix, mentre que el femení va augmentar “solament” en un 71,2%. Una part de
l’explicació és que els sectors més afectats per la crisi tenen una major proporció d’ocupació
masculina, com ara la indústria i, sobretot, la construcció.
Període maig 2008 – novembre 2009. Increment de l’atur total 94,8%
Període maig 2008 – novembre 2009. Increment de l’atur masculí 118,7%
Període maig 2008 – novembre 2009. Increment de l’atur femení 71,2%
80
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
1007
1259
novembre
2008
1039
1337
desembre
L’atur per sexes. Desembre 2007 - febrer 2009
1111
1455
gener
2009
1224
1574
febrer
1220
1557
març
1259
1580
abril
1280
1606
maig
1243
1598
juny
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
L’increment de l’atur ha afectat tota la població en edat activa, però sobretot la franja d’adults
joves de 25 a 39 anys, una franja en la que el nivell d’atur, en èpoques expansives, era
comparativament baix. Amb les dades de novembre del 2009 es comprova que el grup
quinquennal amb més aturats és el de 30-34 anys, tant entre els homes com entre les dones,
seguit del de 35-39 anys i del de 25-29 anys. La franja d’edat que va dels 25 als 39 anys
concentra un 47,0% del aturats (50,5%% en el cas dels homes).
L’atur juvenil, del 16 als 24 anys, representa el 10,4 dels aturats: La taxa d’atur juvenil és del
16,0%, superior al 14,5% del conjunt català
1275
1636
juliol
1325
1612
agost
1358
1641
setembre
1365
1737
octubre
1399
1767
novembre

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’atur de Vilafranca del Penedès per sexes i edats. Novembre 2009
Edat
Homes Dones Total
Nombre % Nombre % Nombre %
Menors de 20 anys 47 2,7 31 2,2 78 2,5
De 20 a 24 anys 136 7,7 115 8,2 251 7,9
De 25 a 29 anys 256 14,5 179 12,8 435 13,7
De 30 a 34 anys 342 19,4 222 15,9 564 17,8
De 35 a 39 anys 294 16,6 195 13,9 489 15,4
De 40 a 44 anys 216 12,2 187 13,4 403 12,7
De 45 a 49 anys 165 9,3 137 9,8 302 9,5
De 50 a 54 anys 128 7,2 148 10,6 276 8,7
De 55 a 59 anys 106 6,0 115 8,2 221 7,0
Majors de 59 anys 77 4,4 70 5,0 147 4,6
TOTAL 1767 100,0 1399 100,0 3166 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
La piràmide d’edat de la població aturada posa de manifest el nombre elevat de persones sense
feina en el grup dels adults joves de 25-39 anys, una franja en la qual en èpoques expansives
el nombre d’aturats acostuma a ser molt menor.
De 55 a 59 anys
De 45 a 49 anys
De 35 a 39 anys
De 25 a 29 anys
Menors de 20 anys
B. L’atur segons nivell d’instrucció
La piràmide d’edats de la població aturada
de Vilafranca del Penedès. Novembre 2009
Dones
Homes
-400 -300 -200 -100 0 100 200 300
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
La classificació dels aturats segons nivell d’instrucció posa en relleu una gran concentració en
els nivells d’instrucció més baixos. La comparació amb el conjunt d’aturats de la demarcació
barcelonina no posa de manifest diferències substancials, però si algunes matisacions:
• El percentatge d’aturats amb estudis primaris complets és superior al del conjunt de la
demarcació: un 15,8% enfront d’un 9,59%.
• El percentatge d’universitaris aturats és lleugerament inferior a Vilafranca del Penedès:
un 5,1% enfront d’un 7,9%.
81

Distribució, estructura i dinàmica de la població
82
L’atur registrat segons nivell d’instrucció. Novembre 2009
Vilafranca del
Penedès
Demarcació
Barcelona
Nombre % Nombre %
Sense estudis 14 0,4 3.098 0,7
Estudis primaris incomplets 145 4,6 17.582 4,2
Estudis primaris complets 500 15,8 39.643 9,5
Programes formació professional 252 8,0 34.975 8,4
Educació general 1.965 62,1 263.421 63,4
Tècnics-professionals superiors 130 4,1 24.011 5,8
Universitaris primer cicle 70 2,2 12.207 2,9
Universitaris segon i tercer cicle 86 2,7 20.289 4,9
Altres estudis post-secundaris 4 0,1 409 0,1
TOTAL 3.166 100,0 415.635 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
C. L’atur per sectors productius
La distribució per sectors productius posa de manifest la concentració de l’atur als serveis, més
de la meitat a data de novembre del 2009. La indústria representa aproximadament un 20% de
l’atur registrat i la construcció més d’un 15%. L’atur ha augmentat en tots els sectors, però
molt especialment en la construcció.
Distribució sectorial de l’atur. Novembre 2009
Vilafranca del
Penedès
Demarcació
Barcelona
Sector
Nombre % Nombre %
Agricultura 137 4,33 2.545 0,61
Indústria 629 19,87 82.964 19,96
Construcció 494 15,60 64.916 15,62
Serveis 1.633 51,58 246.001 59,19
Sense ocupació anterior 273 8,62 19.209 4,62
TOTAL 3.166 100,00 415.635 100,00
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
La comparació amb les dades provincials barcelonines serveix bàsicament per constatar algunes
divergències:
• L’atur agrari és més important a Vilafranca del Penedès, cosa lògica donada la
importància del sector vinícola.
• L’atur industrial i el de la construcció són pràcticament iguals a Vilafranca del Penedès i
al conjunt català
• L’atur terciari té menys pes a Vilafranca del Penedès que al conjunt de Catalunya
D. L’atur registrat de la població estrangera
L’atur entre la població immigrada ha crescut a un ritme més ràpid que el conjunt de la població
aturada total. Al desembre del 2007 hi havia un total de 358 persones estrangeres a l’atur; i al

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
gener del 2009, la xifra era del de 802 aturats; al novembre del 2009, la xifra ja era 1.026
aturats, un 32,4% del total d’aturats del municipi.
L’atur de la població estrangera es concentra sobretot en els homes: a novembre del 2009 hi
havia 739 homes aturats, un 72,0% del total d’aturats estrangers, enfront de 287 dones
aturades, l’altre 28,0%.
L’atur de la població estrangera per sexes. Novembre 2008-novembre 2009
1000
800
600
400
200
0
171
512
novembre
2008
187
556
desembre
199
577
gener
2009
2.6.4. El nivell de renda
206
596
febrer
218
632
març
234
658
abril
231
646
maig
235
657
juny
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona
La informació més recent sobre la renda Familiar Disponible és la que facilita el Servei
d’Informació Econòmica Municipal (SIEM) de la Diputació de Barcelona. Les darreres dades
disponibles són de l’any 2006 i surten d’una extrapolació a nivell municipal de les dades de
l’informe Comarcal de la Caixa de Catalunya. Tot i que les dades han estan obtingudes per
aquest mètode indirecte són de gran utilitat de cara a classificar els municipis dins del seu
context metropolità.
L’any 2006, la RFD per càpita de Vilafranca del Penedès era de 13.346.24 euros, un 92,98% de
la mitjana de la demarcació provincial de Barcelona. La RFD global del municipi era de
489.633.400 euros. Serà interessant comparar aquestes xifres amb les del seu entorn
geogràfic. Les dades de la demarcació provincial de Barcelona permeten observar una escletxa
molt important entre el municipi amb RFD per càpita més elevada, Matadepera, amb un índex
de 176,19% i el municipi amb un RFD per càpita més baixa, Badia del Vallès, amb un índex de
59,93%.
Als municipis de l’Alt Penedès les diferències són mínimes i van des del 78,05% de Santa
Margarida i els Monjos als 96,41% de Sant Sadurní d’Anoia. La gran majoria de municipis se
situen entre el 85-90% i no n’hi ha cap per damunt de la mitjana barcelonina
229
693
juliol
230
653
agost
254
670
setembre
276
712
octubre
287
739
novembre
83

Distribució, estructura i dinàmica de la població
84
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Renda Disponible per càpita 2006
Sant Sadurní
d’Anoia
110
105
100
95
90
85
80
75
70
RFD per càpita 2006
(mitjana:100)
Fins a 80
80-85
85-90
90-95
95-100
Més de 100
Valors extrems
St. Sadurní
d’Anoia
96,41
Vilafranca 92,98
Sta. Margarida
i els Monjos
Font: Elaboració pròpia a partir del SIEM
78,05

3. Les llars
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Una llar és defineix com el conjunt de persones -una o més- que residint en el mateix
habitatge, comparteixen despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses
d'alimentació. La informació sobre les llars es troba, sobretot, als successius censos de
població.
El nombre de llars de Vilafranca del Penedès ha augmentat paral·lelament al de la població. La
darrera xifra censal correspon al Cens de Població del 2001, amb 11.053 llars; en canvi, el
nombre de llars més recent, corresponent a 1-1-2009 s’ha obtingut a partir del padró continu,
agrupant tots els individus que comparteixen una mateixa adreça. Tot i que el padró continu no
és una font estadística, dóna una informació molt fiable, subjecta a un mínim marge d’error.
D’aquesta manera s’ha obtingut una xifra de 14.260 llars.
El nombre d’habitants per llar ha anat disminuint amb el pas del temps, tant a Vilafranca del
Penedès, com a la Regió Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, i a gran part del món. Als
països occidentals, la modernitat ha suposat el progressiu desmembrament de nuclis familiars
extensos o de famílies compostes per diversos nuclis familiars. Mentre que l’any 1991, la
grandària mitjana de les llars de Vilafranca del Penedès era de 3,36 habitants; l’any 2009,
s’havia reduït a 2,73.
Evolució conjunta d’habitants, llars i habitatges principals. 1991-2009
1991 1996 2001 2009
Habitants 27.818 28.553 31.248 38.929
Llars 8.274 9.768 11.053 14.260
Habitants per llar 3,36 2,92 2,83 2,73
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
50000
40000
30000
20000
10000
0
L’evolució del nombre d’habitants i de llars
de Vilafranca del Penedès. 1991-2009
27818
28553
31248
8.274 9.768 11.053
38929
14.260
1991 1996 2001 2009
Habitants Llars
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
El nombre de llars coincideix amb el d’habitatges principals. Les projeccions del nombre de llars
són fonamentals per a quantificar les dimensions de la demanda d’habitatges.
85

Distribució, estructura i dinàmica de la població
3.1 Classificació de les llars segons grandària
Una primera dada a retenir serà la classificació de les llars segons el nombre d’habitants. Una
tendència fàcil de detectar és l’augment, absolut i relatiu, de les llars amb pocs habitants. L’any
1991, la llar més representativa era encara la de quatre habitants: n’hi havia 2.062 i
representaven el 24,9% de les llars totals. L’any 2009, de llars de 4 habitants n’hi havia més,
un total de 2.565, però representaven solament el 18% del conjunt de llars d’aquest any.
A partir de l’any 1996, les llars amb solament dos habitants van passar a ser les més
nombroses. L’any 1991, eren 2.489 i representaven el 25,5% de les llars totals; però l’any
2009, havien arribat a 4.013 i representaven el 28,1% de les llars totals. Les llars unipersonals
han tingut un creixement espectacular, doncs han passat de les 967 de l’any 1991 a les 3.312
de l’any 2009. En termes percentuals han passat de representar el 11,7% de les llars del 1991
al 23,2% de l’any 2009.
86
Llars de Vilafranca del Penedès segons nombre d’habitants 1991-2009
Nombre
Nombre de llars Percentatge sobre total de llars
habitants 1991 1996 2001 2009 1991 1996 2001 2009
1 967 1.686 2.081 3.312 11,7 17,3 18,8 23,2
2 2.012 2.489 3.119 4.013 24,3 25,5 28,2 28,1
3 1.755 2.125 2.492 2.979 21,2 21,8 22,5 20,9
4 2.062 2.310 2.346 2.565 24,9 23,6 21,2 18,0
5 952 841 682 739 11,5 8,6 6,2 5,2
6 402 234 203 309 4,9 2,4 1,8 2,2
7 83 54 69 174 1,0 0,6 0,6 1,2
8 28 17 30 89 0,3 0,2 0,3 0,6
9 i més 13 12 31 80 0,2 0,1 0,3 0,6
Total 8274 9.768 11.053 14.260 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
S’observa que les llars amb 5 o 6 habitants, que podrien respondre al tipus de família nombrosa
clàssica tendeix a disminuir. De llars de 5 habitants, n’hi havia 952 l’any 1991 i solament 739
l’any 2009; en termes relatius havien passat del 8,6% al 5,2% del total de llars. Les llars de 6
habitants van decréixer de les 401 de l’any 1991 a les 309 del 2009. En termes relatius van
passar del 4,9% al 2,2% del total de llars.
Però també s’observa un altre fenomen: el creixement, en termes absoluts i relatius, de les llars
formades per molts habitants. No es tracta tant de la tornada a famílies nombroses sinó més
aviat de la coexistència de varies famílies, o almenys de varis nuclis familiars, dins d’una
mateixa llar. En altres casos es tracta de llars formades per persones sense relacions familiars.
A partir de 7 habitants, el nombre de llars absolutes creix: l’any 1991 hi havia 83 llars amb 7
habitants i el 2009 s’havia arribat a 174. Comptabilitzant totes les llars de 7 i més habitants, la
xifra absoluta passa de les 124 de l’any 1991 a les 343 del 2009, i en termes relatius, del 1,5%
al 2,4% de les llars totals.
Aquesta eclosió de llars molt habitades és dóna bàsicament en el període 2001-2009 i va
associat en bona part a l’arribada de població estrangera i a la dificultat d’aconseguir habitatge
quan es tenen rendes molt baixes.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Entre el cens del 2001 i l’1-1-2009 el nombre de llars va passar de 11.053 a 14.260, amb un
increment del 29%. Les llars que van augmentar més són les que es troben als extrems: per
una banda, les llars unipersonals, que van créixer un 59,2%; i a l’altre extrem, les llars amb
més habitants. Les llars de 6 habitants van seguir una evolució bastant curiosa: l’any 1991, n’hi
havia 402; el 2001 havien baixat a 203, i el 2009 havien remuntat a 309, amb un increment del
52,2% entre el 2001 i el 2009. No es tracta però d’una recuperació de les famílies nombroses
clàssiques sinó de nous tipus de llars amb un nombre elevat d’habitants. En les llars de 7 i més
habitants el creixement és realment espectacular, d’un 163,8%, passant, en nombre absolut, de
130 a 343. Les llars de 7 i més habitants representen el 2,4% del total de llars però apleguen el
7,3% de la població total de Vilafranca del Penedès, sempre a data de l’1 de gener del 2009.
300,0
200,0
100,0
Creixement del nombre de llars classificades per nombre d’habitants
0,0
159,2
129 129
128,7 119,5 109,3 108,4
152,2
263,8
1 2 3 4 5 6 7 i més
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Com a xifres bàsiques de l’evolució del nombre de llars durant el període 2001-2009 es poden
retenir les següents:
Període desembre 2001-2009: Increment del nombre de llars 29,0%
Període desembre 2001-2009: Increment de llars unipersonals 59,2%
Període desembre 2001-2009: Increment de llars amb 7 o més persones 163,8%
3.2. Els diferents tipus de llars
La informació sobre el nombre i la tipologia de llars la subministra bàsicament els cens de
població, el darrer dels quals és de l’any 2001. La informació més recent, a 1-1-2009, la
proporciona el padró continu d’habitants, però no és una font estadística que permeti el mateix
tipus d’agrupaments de llars del cens d’habitants. Feta aquesta salvetat, es tractarà de veure la
tipologia de llars que hi havia l’any 2001 i fer una versió el més aproximada possible amb dades
de l’any 2009.
La classificació més senzilla que dóna el cens d’habitants és la següent:
• Llars no familiars. N’hi ha de dos tipus: llars unipersonals i llars multipersonals que no
formen família.
87

Distribució, estructura i dinàmica de la població
88
• Llars unifamiliars. Es poden classificar segons el nombre de nuclis: sense nucli, amb un
nucli, amb més d’un nucli. I també segons el tipus de nucli: nucli de parella, nucli
monoparental.
• Llars plurifamiliars. Formades per diverses famílies que conviuen a la mateixa llar.
Any
L’evolució del nombre de llars segons tipologia senzilla. 1991-2001
Llars no
Familiars
Llars
Unifamiliars
Llars
plurifamiliars
Nombre % Nombre % Nombre %
Total
1991 1.015 12,3 7.258 87,7 1 0,0 8.274
1996 1.729 17,7 8.039 82,3 0 0,0 9.768
2001 2.183 19,8 8.817 79,8 53 0,5 11.053
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
D’acord amb aquesta classificació, el nombre de llars no familiars havia anat creixent, des del
12,3% de l’any 1991 al 19,8% del 2001, pràcticament un 20%. El nombre de llars familiars
s’havia anat reduint amb la mateixa proporció: des del 87,7% del 1991 al 79,8% del 2001.
L’any 2001, el nombre de llars plurifamiliars era de 53, un 0,5% del total de llars.
Per saber la tipologia de llars actuals serà interessant una classificació més detallada i més
relacionada amb possibles problemes en temes d’habitatge, però condicionada per les
limitacions que ofereix el padró continu. Tenint en compte tot això s’ha establert la classificació
següent:
• Llars unifamiliars. Llars amb un sol habitant, molt fàcils de trobar al padró continu.
• Llars familiars amb nucli de parella. Llars que tenen com a mínim un nucli de parella.
Es podran subdividir segons tinguin o no fills. També es podran subdividir segons hi
visquin o no altres persones (emparentades o no).
• Llars familiars amb nucli monoparental. Llars que tenen com a mínim un nucli
monoparental. Es classificaran de varies maneres: segons el progenitor sigui pare o
mare; segons hi hagi o no altres persones vivint a la llar; i segons hi hagi menors o no.
Encara que aquests anteriors són els tipus de llar més fàcils d’identificar a partir del padró
continu, també s’ha distingit:
• Llars familiars sense nucli. Llars amb relacions de parentiu però sense nucli (ni de
parella ni monoparental). Acostumen a ser llars amb pocs membres i una casuística
relativament acotada.
• Altres llars familiars: Inclouen les llars familiars amb persones no emparentades, bé
siguin sense nucli, amb un nucli monoparental o nucli de parella, i també les llars amb
més d’una família, tinguin o no persones no emparentades.
• Llars multipersonals que no formen família. Han augmentat molt amb l’arribada
massiva de població estrangera. És difícil establir la frontera amb el grup de les altres
llars familiars.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’evolució del nombre de llars segons tipologia adaptada. 1991-2001
Tipus de llar 1991 1996 2001 2009
Variació
2001-2009
(2001:100)
Unipersonals 967 1.686 2.081 3.312 159,2
Pluripersonals que no formen
família
48 43 102 319 312,7
Total no familiars 1.015 1.729 2.183 3.631 166,3
Familiars sense nucli 85 114 288 306 106,3
Monoparentals* 619 944 1.000 1.354 135,4
Nucli de parella* 6.357 6.810 7.121 8.277 116,2
Altres llars familiars 198 171 461 692 150,1
Total llars familiars 7.259 8.039 8.870 10.629 119,8
Total llars 8.274 9.768 11.053 14.260 129,0
No inclou les llars amb persones no emparentades
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Entre l’any 2001 i el 2009 el nombre de llars ha augmentat en un 29,0%, però hi ha diferències
molt importants entre els diferents tipus de llars. D’entrada s’ha de dir que les llars no familiars
han augmentat un 66,3% mentre que les llars familiars solament ho han fet un 19,8%,
clarament per sota de la mitjana del municipi.
250,0
200,0
150,0
100,0
50,0
0,0
Increment del nombre de llars segons tipologia adaptada. 2001-2009
59,2
Unipersonals
212,7
Pluripersonals
que no formen
família
66,3 29 6,3 35,4 16,2 50,1 19,8 29,0
Total no
familiars
Familiars
sense nucli
Monoparentals
Parelles
Altres llars
familiars
Total llars
familiars
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
De més a menys, l’evolució dels diferents tipus de llar ha estat la següent:
1) Llars pluripersonals que no formen família
Amb moltíssima diferència, les llars que han augmentat més són les pluripersonals que no
formen família. L’any 2001 eren solament 102; mentre que l’any 2009 ja n’eren 319, amb un
increment del 212,7%. L’increment d’aquest tipus de llar va directament associat a l’arribada
massiva de població estrangera. L’habitatge compartit entre persones sense vincles familiars ha
estat l’única alternativa per a persones immigrades de rendes molt baixes.
Hi ha llars familiars que s’atansen bastant a aquesta tipologia, però amb la diferència que
alguns membres tenen relacions de parentiu, probablement relacions de nucli familiar, però
Total llars
89

Distribució, estructura i dinàmica de la població
viuen acompanyades d’altres persones amb les que comparteixen la llar. En aquests casos,
s’han comptabilitzat com a llars familiars, però la problemàtica és força similar a la de les llars
no familiars amb bastants habitants.
2) Llars unipersonals
El nombre de llars unipersonals també ha crescut força entre l’any 2001 i el 2009, un 59,2%,
bàsicament per dos factors: l’increment del nombre de persones que prenen la decisió de viure
soles, fonamentalment persones joves, i l’envelliment de la població, amb un nombre creixent
de persones grans que viuen soles, sobretot dones.
3) Altres llars familiars
Aquest tipus no s’adequa a les tipologies establertes per l’INE o l’Idescat. Inclou bàsicament
llars familiars de característiques diverses però amb un tret comú, la presència de persones no
emparentades. S’intenta recollir en un sòl grup el fenomen de les llars compartides entre
diverses persones, algunes emparentades i altres no. També inclouen les llars nombroses
formades per més d’un nucli familiar i més d’una família. Han augmentat un 50,1%, per damunt
del conjunt de llars.
4) Les llars monoparentals
Les llars monoparentals han augmentat un 35,4%, xifra que està per damunt de la mitjana del
conjunt de llars. Cal remarcar que l’any 2001 hi havia 1.061 llars familiars, de les quals 1000
eren llars monoparentals sense persones no emparentades, i l’any 2009 ja n’hi havia 1354. El
nombre total de llars monoparentals de l’any 2009 seria superior si s’haguessin inclòs també les
que tenen persones no emparentades, però s’ha optat per incloure-les al tipus d’altres llars
familiars.
5) Les llars amb un nucli de parella
La forma més tradicional de llar, d’un nucli de parella amb o sense fills i amb o sense altres
persones emparentades, és la que ha tingut un creixement menor durant el període 2001-2009,
solament un 16,2%. Cal remarcar que l’any 2001 hi havia 8.870 llars familiars, de les quals,
7.121 eren sense altres persones no emparentades. L’any 2009 hi havia 8.277 llars familiars
amb nucli de parella i sense altres persones no emparentades. El nombre total de llars amb
nucli de parella seria superior si s’haguessin inclòs també les que tenen persones no
emparentades, però s’ha optat per incloure-les al tipus d’altres llars familiars.
6) Les llars familiars sense nucli
Les llars familiars sense nucli han augmentat solament un 6,3% molt per sota de la mitjana del
conjunt de llars. Cal remarcar que l’any 2001 hi havia 288 llars familiars sense nucli, de les
quals 239 eren sense altres persones no emparentades. L’any 2009 hi havia 306 llars familiars
sense nucli i sense persones no emparentades. El nombre total de llars sense nucli seria
superior si s’haguessin inclòs també les que tenen persones no emparentades, però s’ha optat
per incloure-les al tipus d’altres llars familiars.
90

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
3.2.1. La distribució de la població segons tipus de llar
També serà interessant veure com es distribueix la població segons les diferents modalitats de
llars considerades. Un 68,2% de la població continua vivint en la modalitat de llars amb nucli de
parella. Segueixen, amb un pes similar, les altres llars familiars (9,2%), les llars monoparentals
(8,85) i les llars unipersonals (8,5%). Més enrere queden les llars pluripersonals sense relacions
de parentiu (3,4%) i les llars familiars sense nucli (1,9%). Cal remarcar que l’any 2001, les
llars amb nucli de parella aplegaven un 75,8% del total d’habitants de Vilafranca del Penedès.
S’observen diferències molt substancials pel que fa a modalitats de llars entre la població
autòctona i la immigrada estrangera. A la població autòctona, les persones que viuen en una
llar amb nucli familiar són encara més majoritàries, un 73,4%, seguides de dues modalitats
cada cop més habituals, les llars monoparentals, (hi viu un 10,0% de la població autòctona) i
les unifamiliars (un 9,7%). Les altres modalitats de llars tenen un paper mínim entre la població
autòctona.
Pel que la a la població estrangera, la llar amb nucli de parella també és la modalitat en la qual
hi viu més gent, però solament es tracta d’un 44,0%, hi ha un 35,5% que viu en altres llars
familiars, definides per tenir persones no emparentades juntament amb altres que tenen vincles
familiars, i un 11,4% viu en llars pluripersonals sense relacions de parentiu. Les altres tres
modalitats de llar tenen poc pes entre la població immigrada.
La distribució de la població per tipus de llars. 2009
Població autòctona Població immigrada Total
Habitants % Habitants % Habitants %
Unipersonals 3.084 9,7 228 3,1 3.312 8,5
Pluripersonals sense família 481 1,5 824 11,4 1.305 3,4
Llars familiars sense nucli 570 1,8 167 2,3 737 1,9
Llars monoparentals 3.157 10,0 265 3,7 3.422 8,8
Llars amb nucli de parella 23.371 73,8 3.193 44,0 26.564 68,2
Altres llars familiars 1.011 3,2 2.578 35,5 3.589 9,2
Total 31.674 100,0 7.255 100,0 38.929 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La població estrangera representa, amb dades de l’1-1-2009, el 18,6% de la població de
Vilafranca del Penedès, però aquest pes varia molt entre els diferents tipus de llars. A les llars
amb nucli de parella, la modalitat més clàssica, solament representa el 12% dels habitants. En
les llars unipersonals i les monoparentals, el seu pes és encara inferior, un 6,9% i un 7,7%
respectivament del total d’habitants que viuen en aquests tipus de llars. En canvi, la població
estrangera representa una altíssima proporció dels habitants que viuen en altres modalitats de
llars: un 73,8% de les altres llars familiars i un 63,1% de les llars pluripersonals sense relacions
de parentiu.
A grans trets, es pot dir que l’arribada de població immigrada estrangera ha afavorit l’expansiu
de dos tipus de llars anteriorment molt més minoritàries:
• Les llars plurifamiliars sense relacions de parentiu.
• Les altres llars familiars, definides precisament com llars amb persones amb relació
familiar i altres que no.
91

Distribució, estructura i dinàmica de la població
92
Pes de la població estrangera als habitants dels diferents tipus de llars 2009-03-12
80,0
70,0
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
18,6
6,9
Unipersonals
63,1
Pluripersonals
sense familia
22,7
Llars familiars
sense nucli
18,6
7,7 12,0
Llars
monoparentals
Llas amb nucli
de parella
71,8
Altres llars
familiars
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
A grans trets, es pot dir que l’arribada de població immigrada estrangera ha afavorit l’expansió
de dos tipus de llars anteriorment molt més minoritàries:
• Les llars plurifamiliars sense relacions de parentiu
• Les altres llars familiars, definides precisament com llars amb persones amb relació
familiar i altres que no.
S’ha de dir, però, que el tipus de llar més freqüent entre la població immigrada també és la del
nucli de parella, un tipus de llar que aplega el 44,0% de la població immigrada.
El gràfic recull la distribució de la població estrangera entre les diverses modalitats de llar:
Els tres tipus fonamentals de llars de persones immigrades
No familiars
Familiars
Unifamiliars
Pluripersonals sense
relació de parentiu
Sense nucli
Un nucli monoparental
Un nucli de parella
Més d’un nucli o família
228 (3,1%)
824 (11,4%)
Sense persones
no emparentades
167 (2,3%)
265 (3,7%)
3.193 (44%)
Tipus
bàsics
Amb persones
no emparentades
2.578
(35,5%)
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
18,6
Total

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Abans d’entrar en l’anàlisi més detallada dels diferents tipus de llars, es poden apuntar alguns
trets que les diferencien.
Algunes característiques bàsiques dels diferents tipus de llars
Tipus de llar Edat i grandària Origen
Unipersonals
Repartides entre els diversos
grups d’edat
Fonamentalment de població
autòctona
Pluripersonals que no
formen família
Normalment llars amb
bastants habitants,
generalment joves
Llars amb pocs habitants,
Fonamentalment de població
immigrada
Familiars sense nucli predominantment de gent
gran
Majoritàriament de població autòctona
Monoparentals
Amb un pes important dels
adults joves, però repartits
per tos els grups d’edat
En proporcions similars al pes de la
població autòctona i immigrada
Parelles
Repartides per tots els grups
d’edat, amb menys pes a la
gent gran
Té un pes proporcionalment superior a
la població autòctona
Altres llars familiars
Normalment amb un nombre
elevat d’habitants
Majoritàriament de població immigrant
3.2.2. Les llars unipersonals
Les llars unipersonals generen una problemàtica específica des de la perspectiva dels problemes
d’habitatge, de manera que s’hauran d’analitzar de manera detallada.
A. L’increment del nombre de llars unipersonals
Les llars constituïdes per una sola persona han anat augmentant en nombre, passant de les 967
del 1991, a les 2.081 del 2001 i les 3.312 del 2009, segons les dades obtingudes a partir del
padró continu d’habitants. En termes relatius, les llars unipersonals han passat del 11,7% de
l’any 1991 al 18,8% del 2001 i al 23,2% del 2009: gairebé una de cada quatre llars és
unipersonal.
L’evolució de les llars unipersonals de Vilafranca del Penedès. 1991-2001
20000
16000
12000
8000
4000
0
8.274
9.768
11.053
967 1.686 2.081
14.260
3.312
1991 1996 2001 2009
Llars unipersonals Total de llars
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
93

Distribució, estructura i dinàmica de la població
B. La comparació amb altres territoris
Seria interessant comparar el nombre de llars unipersonals amb les d’altres territoris, però
malauradament això solament es pot fer amb les xifres del cens d’habitants del 2001. A nivell
català, les llars unipersonals representaven, l’any 2001, el 20,9% del total; una xifra molt
similar s’obtenia a la demarcació provincial de Barcelona, un 20,2%. A la comarca de l’Alt
Penedès, el percentatge de llars unipersonals era lleugerament inferior, del 18,3%, xifra molt
similar al 18,8% de Vilafranca del Penedès en aquell moment.
94
25
20
15
10
5
0
El pes de les llars unipersonals. 2001
20,9 20,2 20,3 18,3 18,8
Catalunya Demarcació de
Barcelona
Regió
metropolitana
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
14,7
Sant Sadurni
d'Anoia
Les dades dels municipis de la comarca posen de manifest una diversitat important, des dels
municipis amb poc pes de llars unipersonals: les Cabanyes (10,9%), Santa Fe del Penedès
(12,2%), fins a municipis amb una alta presència de llars unipersonals, com ara Pontons
(29,2%) o Mediona (29,2%). Els principals municipis urbans tenen una situació més intermèdia:
Vilafranca del Penedès (18,8%), i Sant Sadurní d’Anoia (14,7%). Les llars unipersonals són tant
abundants en els nuclis antics de les ciutats com en els pobles de característiques més rurals i
amb una població molt envellida. La mínima presència de llars unipersonals es dóna en
municipis que han tingut un creixement important per trasllats metropolitans, ja que aquests
trasllats acostumen a ser de famílies senceres. Entre la població estrangera també és habitual
que hi hagi persones soles, sense entorn familiar, ara bé, és bastant més difícil que visquin
soles; en aquest casos, s’acostumen a formar llars sense nucli familiar.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El pes de les llars unipersonals als municipis
de la comarca de l’Alt Penedès. 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
30
25
20
15
10
5
0
Taxa d’atur registrat
Gener 2009
Fins a 10
10-12
12-14
14-16
16-20
Més de 20
Valors extrems
Torrelles
de Foix
16,3
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
25,13
7,76
Vilobí de Penedès
1
Vilafranca
Cal remarcar que les dades són de l’any 2001 i des d’aquell moment la població de Vilafranca
del Penedès i del conjunt comarcal ha variat sensiblement. Ara bé, la única tendència clara i
general és que el pes de les llars unifamiliars augmenta a tot arreu. Ja s’ha vist que en el cas
de Vilafranca del Penedès s’ha passat del 18,8% del cens del 2001 al 23,2% de l’any 2009.
C. Les llars unipersonals segons sexe, edat dels seus habitants
Un tema fonamental és la classificació de les llars unifamiliars per sexe i edat. Les llars
unifamiliars de persones grans són especialment vulnerables des de la perspectiva de
l’habitatge, sobretot si es combina, com acostuma a passar, amb nivells d’ingressos molt
baixos. La piràmide d’edats de les persones principals, i úniques, de les llars unifamiliars es pot
saber a data de l’1-1-2009 gràcies al padró continu. No es pot saber, en canvi, l’estat civil,
variable que sí que sortia al cens d’habitants del 2001.
La distribució per edats i sexes de les llars unipersonals. 2009
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
Fins a 19
Dones
Homes
-300 -200 -100 0 100 200 300
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
95

Distribució, estructura i dinàmica de la població
La piràmide d’edats de les llars unipersonals permet destacar bastant clarament dos grups
clarament dominants:
96
• Homes joves que s’han emancipat però sense constituir una família
• Dones grans, bàsicament vídues
També hi ha una presència significativa de:
• Dones joves emancipades
• Homes grans que viuen sols, bàsicament vidus
• Persones de mitjana edat que viuen soles, amb una proporció similar d’homes i dones
Serà interessant analitzar amb una mica de detall les dades de la piràmide d’edats de les llars
unipersonals de l’any 2009. Una primera constatació és el predomini de les dones: 1.829 llars
són femenines, un 57,9% del total de llars unipersonals, enfront de les 1.396 llars masculines,
que representen un 42,1%.
Classificació de les llars unipersonals segons sexe i edat. 2009
Homes Dones Total
Grups d’edat Nombre % Nombre % Nombre %
Adults joves (15-39) 656 46,5 466 24,5 1.122 33,9
Adults grans (40-64) 497 35,2 474 24,9 971 29,3
Grans (65 i més) 257 18,2 962 50,6 1.219 36,8
De 75 i més anys 149 10,7 644 35,2 793 23,9
De 85 i més anys 49 3,5 192 10,5 241 7,3
Total 1.396 100,0 1.829 100,0 3.312 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
A la població masculina, les llars unipersonals són les dels adults joves, fins a 39 anys, que
representen, amb dades de l’any 2009, el 47% del total de llars unipersonals masculines. El
grup quinquennal més nombrós és el de 30-34 anys, seguit del de 35-39 anys. S’observa que hi
ha més llars unipersonals d’adults joves masculines que femenines: 656 enfront de 466. En
conjunt, els adults joves representen un 33,9% del total de llars unifamiliars.
Les llars unipersonals d’adults grans, entre 40 i 64 anys, també són més nombroses en la
població masculina, 497, que en la femenina, 474. Els adults grans representen el 29,3% del
total de llar unipersonals, però el percentatge s’eleva al 35,2% al parlar de població masculina i
es redueix al 24,9% al parlar de població femenina.
Les llars unipersonals de persones grans, de 65 i més anys, arriben a 1.219 i representen el
36,8% de totes les llars unipersonals actuals. És el grup més nombrós, per davant del adults
joves i dels adults grans. Les llars unipersonals de gent gran són clarament minoritàries entre la
població masculina i, en canvi, són majoritàries entre la femenina. L’any 2009, hi ha 257 llars
unipersonals masculines formades per gent gran, un 18,2% de totes les llars unipersonals
masculines. Per altra banda, hi ha 962 llars unipersonals femenines amb una dona gran, un
50,6% de les llars unipersonals femenines. Més de la meitat de les llars unipersonals femenines
són de persones grans.
Dins de les llars unipersonals de persones grans serà interessant comptabilitzar separadament
les de persones de 75 i més anys i les de 85 i més anys. A data pràcticament actual, 1-1-2009,

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
hi ha 793 llars unipersonals amb persones de 75 i més anys, un 23,9% del total de llars
unipersonals. Es concentren bàsicament entre la població femenina: 644 llars, enfront de la
masculina, 149 llars. Les llars unipersonals amb una dona de 75 o més anys representen el
35,2% del total de llars femenines, mentre que solament representen el 10,7% en el cas de les
masculines.
L’elevada esperança de vida combinada amb l’envelliment de la població fa que les llars
unipersonals amb un titular de 85 i més anys siguin cada cop més nombroses: actualment són
241 i representen un 7,3% del total de llars unipersonals. També són fonamentalment
femenines, 192, enfront de solament 49 de masculines. Representen un 10,3% del total de llars
unipersonals femenines i solament un 3,5% de les masculines.
A tall de resum, la piràmide d’edats de les llars unipersonals permet destacar bastant clarament
dos grups clarament dominants:
• Homes joves que s’han emancipat però sense constituir una família
• Dones grans, bàsicament vídues
També hi ha una presència significativa de:
• Dones joves emancipades
• Homes grans que viuen sols, bàsicament vidus
• Persones de mitjana edat que viuen soles, amb una proporció similar d’homes i dones
Què ha passat del 2001 al 2009? Les llars unipersonals han crescut un 59,2%, passant de
2.081 a 3.312. Són les que s’han incrementat més, un 90%; però, tot i amb això, solament
representen el 29,3% del total del 2009. Les llars d’adults joves també han augmentat per
sobre de la mitjana, concretament un 72,1% i representen el 33,9% del total de llars
unipersonals. Les llars de gent gran solament han augmentat un 32,8 i representen el 36,8%
del total de llars unipersonals, quan l’any 2001 representaven el 44,1%.
L’evolució de les llars unifamiliars per sexe, edat i procedència. 2001-2009
2001 2009
Nombre % Nombre %
Variació
2001-2009
(%)
Total 2.081 100,0 3.312 100,0 59,2
Per sexes
Homes 840 40,4 1.410 42,6 67,9
Dones 1241 59,6 1.900 57,4 53,1
Per grans grups d’edat
15-39 652 31,3 1.122 33,9 72,1
40-64 511 24,6 971 29,3 90,0
65 i més 918 44,1 1.219 36,8 32,8
Més de 75 508 24,4 793 23,9 89,4
Més de 85 140 6,7 241 7,3 83,6
Per orígens
Autòctons 3.084 93,1
Estrangers 228 6,9
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
97

Distribució, estructura i dinàmica de la població
El poc increment de les llars unipersonals de gent gran s’explica a partir de la piràmide d’edat.
Les generacions que en aquest període, 2001-2009, han entrat a formar part de la gent gran
són generacions molt poc nombroses corresponents a la guerra i postguerra civil, un
esdeveniment molt allunyat en el temps, però que encara deixa la seva empremta en
l’estructura demogràfica.
Les llars unipersonals de persones més grans, en canvi, han augmentat amb molta més
intensitat. Les de 75 i més anys s’han incrementat un 89,4%, fins arribar a les 793, un 23,9%
del total de llars unipersonals. Les de 85 i més anys s’han incrementat també molt, un 83,6%;
actualment n’hi ha 241 i representen un 7,3% del total de llars unipersonals. No cal insistir en
que una gran majoria de les llars unipersonals de gent gran són de dones.
98
Increment de llars unipersonals en el període 2001-2009 (%)
100
80
60
40
20
0
59,2
72,1
90,0
32,8
59,2
89,4 83,6
Total 15-39 40-64 65 i més Més de 75 Més de 85
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Com evolucionarà en un futur proper el nombre de llars unipersonals? L’evolució serà la suma
de factors demogràfics, d’hàbits de comportament i de possibilitats econòmiques.
• L’increment de l’esperança de vida abona les llars unipersonals de gent gran,
especialment de dones.
• Els hàbits de comportament van a favor de l’increment de les llars unifamiliars,
conseqüència d’una societat més individualista i d’una certa crisi de la institució familiar.
• Els factors econòmics, en un context de crisi general de durada imprevisible, van en
contra de les llars unifamiliars i a favor de les llars no familiars compartides per afrontar
les despreses de l’habitatge.
D. Les llars unipersonals segons edat i estat civil
Aquesta informació no es pot obtenir per a l’any 2009 amb el bagatge estadístic sostenible, de
manera que solament es pot recórrer al cens del 2001, ja bastant allunyat en el temps.
L’encreuament de l’edat amb l’estat civil permet detectar un col·lectiu molt important de gent
gran en viduïtat i, per altra banda, un col·lectiu també nombrós de persones adultes-joves que
estan solteres. Les persones que viuen soles i estan casades, separades o divorciades estan
més repartides pels diferents grups d’edat. El col·lectiu de persones vídues que viuen soles
comença a ser important a partir dels 60-64 anys i s’incrementa en grups quinquennals
posteriors. El nombre de persones solteres que viuen soles és especialment important en la
franja dels 25-39 anys. És molt possible que les dificultats del jovent per accedir a un nivell

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
d’ingressos que permeti l’emancipació, un fenomen que és anterior a la crisi econòmica, estigui
mermant el nombre de llars unipersonals de persones adultes joves.
90 i
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
L’estat civil i l’edat dels habitants de les llars unipersonals. 2001
0 50 100 150 200 250
Solter/a Casat/separat/divorciat/ada Vidu/vidua
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
L’encreuament del sexe i de l’estat civil de les persones que viuen en llars unipersonals permet
detectar un col·lectiu nombrós de dones vídues que viuen soles. L’any 2001 eren 706, però
l’any 2009 són algunes més, si bé es fa impossible saber la xifra exacta a partir de les fonts
estadístiques disponibles.
L’estat civil i el sexe dels habitants de les llars unipersonals. 2001
Dones
Homes
373
455
71
91
77
168
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
140
706
Solter/a Casat/ada Separat/divorciat/ada Vidu/vidua
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
E. Les llars unipersonals i la privació en termes econòmics
Les llars unipersonals poden abocar a situacions de privació en termes econòmics, d’habitatge,
etc. En qualsevol cas, és un col·lectiu que s’ha d’analitzar acuradament. Les privacions per
motius econòmics poden venir sobretot per:
99

Distribució, estructura i dinàmica de la població
100
• Llars unipersonals amb persones jubilades que tenen pensions molt baixes
• Llars unipersonals amb persones desocupades però en edat activa
Encreuant el sexe i edat amb el nombre d’ocupats per llar (un com a màxim al ser llars
unipersonals), es pot arribar a trobar el nombre de llars unipersonals sense cap persona
ocupada. Aquesta comparació s’hauria de limitar a la població inferior a 65 anys, ja que en
aquesta edat s’acaba, per a la gran majoria, l’edat activa.
Llars unipersonals segons sexe i nombre d’ocupats. 2001
(població fins a 64 anys)
Cap ocupat
Nombre %
Un ocupat
Nombre %
Total
Homes 103 16,0 539 84,0 642
Dones 174 33,4 347 66,6 521
Total 277 23,8 886 76,2 1.163
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
L’any 2001, un total de 886 llars unipersonals per sota dels 65 anys tenien un ocupat, un
76,2%, mentre que l’altre 23,8%, 277 llars en total, no en tenien cap. Les llars unipersonals en
edat activa sense cap ocupat són també un grup de risc des de la perspectiva de la privació en
termes econòmics i d’habitatge. La manca d’una persona ocupada a la llar afecta molt més a les
dones (un 33,4%), que als homes, (solament un 16%). Cal remarcar, però, que és molt
probable que una part d’aquestes persones ja estiguin rebent una pensió, bé de jubilació, bé de
viduïtat.
Encreuant l’edat amb el nombre d’ocupats per llar unifamiliar, tenint en compte solament els
grups quinquennals corresponents a la vida laboral, s’observa que el nombre de llars sense cap
ocupat creix molt significativament a partir dels 55 anys, especialment en el cas de les dones.
Llars unipersonals segons sexe, edat i nombre d’ocupats. 2001
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
Fins a 19
Homes desocupats
Homes ocupats
Dones Ocupades
Dones desocupades
-150 -100 -50 0 50 100 150
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Les xifres bàsiques de l’any 2081 permeten parlar de 1.163 llars per sota dels 65 anys, de les
quals, 886 tenen un ocupat i les altres 277 no en tenen cap. L’any 2009, el nombre de llars
unipersonals amb la persona principal en edat activa era molt superior, 2.093, però la
informació disponible no permet distribuir-los entre ocupats i no ocupats.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
2001 2009
Llars unipersonals en edat no activa (65 i més anys) 898 1.219
Llars unipersonal en edat activa 1.163 2.093
Llars unipersonals en edat activa sense cap ocupat 277 s.d.
Llars unipersonals en edat activa amb un ocupat 886 s.d.
F. Les llars unipersonals i la privació en termes d’habitatge i condicions d’habitabilitat
La privació en termes d’habitatge no vindrà per la no disponibilitat d’un habitatge, ja que si es
tracta d’una llar vol dir que es disposa d’un habitatge principal. Ara bé, els problemes poden
venir de diverses direccions:
• Llars unipersonals en edificis en mal estat
• Llars unipersonals en habitatges de lloguer (que podrien comportar dificultats de
pagament de la renda mensual). Pot afectar sobretot persones grans.
• Llars unipersonals en habitatges de propietat amb pagaments pendents (que podrien
comportar dificultats per atendre el pagament de la hipoteca). Pot afectar sobretot a
persones adultes joves que han accedit recentment a la propietat de l’habitatge.
Al parlar de l’estat dels habitatges i del edificis es tindrà ocasió de comprovar que la gran
majoria es troben en bon estat, mentre que els que tenen problemes greus, en estat ruïnós i
dolent, són realment pocs, i els que tenen algun tipus de deficiència són també força
minoritaris. S’observa però, que les dades referides a les llars unifamiliars no són tan
satisfactòries. Amb dades de l’any 2001, les més recents que es disposen, s’observa que el
percentatge d’habitatges amb problemes (suma de ruïnós, dolent i amb alguna deficiència) era
del 4,9% per al conjunt dels habitatges, però del 6,1% per a les llars unipersonals. És una xifra
modesta, ja que se suposa que l’altre 93,1% estava en bones condicions, però afecta una part
de població especialment vulnerable.
L’estat dels edificis de les llars unipersonals. 2001
Estat edifici
Llars unipersonals
Nombre %
Total de llars
Nombre %
Ruïnós 13 0,6 88 0,8
Dolent / mal estat 14 0,7 58 0,5
Amb alguna deficiència 99 4,8 399 3,6
Ruïnós + dolent + deficient 126 6,1 545 4,9
Bo 1.937 93,1 10.421 94,3
No es aplicable 18 0,9 87 0,8
Total 2.081 100,0 11.053 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
L’any 2001, les llars unipersonals eren el 18,8% del conjunt de llars de Vilafranca del Penedès,
però representaven el 24,1% dels habitatges principals en edificis en mal estat i el 24,8% dels
habitatges principals en edificis amb deficiències. Tot i que el percentatge de llars amb
deficiències més o menys greus és baix, crida l’atenció que les llars unipersonals estiguin més
afectades per aquest problema. Els habitatges principals en estat ruïnós, en canvi, tenien un
pes comparativament menor a les llars unipersonals; el 14,8% dels habitatges principals en
edificis ruïnosos corresponien a llars unipersonals, per sota del 188,8% que representaven
sobre el total de llars.
101

Distribució, estructura i dinàmica de la població
102
Pes de les llars unipersonals en edificis amb deficiències. 2001 (%)
30,0
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
18,8
14,8
24,1
24,8
Ruïnos Dolent Amb
deficiències
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
18,6 20,7 18,8
Bo Sense dades Total
L’any 2001, hi havia 126 llars unifamiliars amb habitatges ruïnosos, dolents o amb deficiències.
Les dades del 2009 són molt difícils de saber, ja que no s’ha actualitzat encara el cens
d’habitatges. L’única cosa segura és que s’ha produït un increment del nombre de llars
unipersonals fins arribar a les 3.312 ressenyades a 1-1-2009. Sobre l’estat dels habitatges
només es poden fer conjectures. Per una banda, hi ha hagut un envelliment general del parc
d’habitatges amb el pas dels anys; per altra banda, també hi ha hagut bastants casos de
rehabilitació d’habitatges. En qualsevol cas, un problema a tenir en compte és el dels habitatges
vells amb deficiències, que sempre representen un problema, però encara més quan estan
ocupats per una sola persona, i molt especialment si és una persona gran.
També s’observa una certa correlació entre habitatges amb deficiències i l’edat de la persona
que habita la llar unifamiliar: el pes dels habitatges amb problemes és superior entre la
població gran. Les persones grans representaven, amb dades de l’any 2001, el 44,1% de les
llars unipersonals, però el percentatge s’elevava al 55,6% al parlar de llars en edificis amb
deficiències. Entre les llars unipersonals amb persones de 75 i més anys es donava la mateixa
tendència: eren el 24,4% de les llars unipersonals, però el 32,5% de les que tenien deficiències
en l’edifici.
Llars unipersonals amb deficiències en l’edifici
per edats de la persona principals. 2001
Llars unipersonals Llars unipersonals % amb
edificis deficiències
total
deficiències
Nombre % Nombre % /total
Fins a 39 33 26,2 652 31,3 5,1
40-64 23 18,3 511 24,6 4,5
65 i mes 70 55,6 918 44,1 7,6
75 i més 41 32,5 508 24,4 8,1
85 i més 8 6,3 140 6,7 5,7
total 126 100,0 2.081 100,0 6,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
D’acord amb les dades del cens d’habitatge del 2001, un 6,1% de les llars unipersonals tenien
problemes de deficiències en l’habitatge (un 0,6%, eren ruïnosos; un 0,7%, dolents; i, un 4,6%
amb algunes deficiències). Ara bé, en les llars unipersonals de població gran, el percentatge
s’eleva al 7,6%, i entre les de 75 i més anys, al 8,1%. Són percentatges moderats d’habitatges

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
amb deficiències, però denoten l’existència d’un problema que a títol personal pot ser molt
greu: persones grans que viuen en habitatges que no reuneixen totes les condicions. No es
disposa de xifres referents a l’any 2009, però ben segur que aquest problema s’ha agreujat.
9,0
8,0
7,0
6,0
5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
Percentatge de llars unipersonals en edificis
amb deficiències per grans grups d’edat. 2001
6,1
5,1 4,5
7,6
8,1
5,7
6,1
Fins a 39 40-64 65 i mes 75 i més 85 i més total
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
G. Llars unipersonals i dificultats econòmiques en les despeses de l’habitatge
Pel que fa al règim de tinença dels habitatges s’observa una situació força diferent si es
comparen les llars unifamiliars amb el conjunt de llars de Vilafranca del Penedès. Els habitatges
de lloguer hi tenen un pes superior que la resta de llars, mentre que els habitatges en
propietat, especialment els de compra amb pagaments pendents, hi tenen un pes inferior.
Amb xifres de l’any 2001, hi havia un 19,9% de llars unifamiliars que eren habitatges de
lloguer, mentre que per al conjunt de llars totals el percentatge solament era del 13,3%. Vist
des d’un altra perspectiva, les llars unifamiliars aplegaven el 28,9% dels habitatges de lloguer
de tot el municipi.
Amb els habitatges en propietat succeïa exactament a l’inrevés: a les llars unifamiliars
representaven el 74,3% dels habitatges, però al conjunt de llars el percentatge pujava fins al
83,3. Les llars unifamiliars concentraven solament el 16,8% del total d’habitatges de propietat.
Les diferències eren especialment acusades en els habitatges en propietat amb pagaments
pendents (hipoteca): l’any 2001, representaven el 34,9% del total d’habitatges principals, però
solament el 28,6% en el cas de les llars unifamiliars.
Llars unipersonals segons el règim de tinença dels habitatges. 2001
Règim de tinença
Llars unipersonals Total de llars
Nombre % Nombre %
%llars unipersonals
/total de llars
Compra pagada 830 39,9 4.745 42,9 17,5
Compra amb pagaments pendents 595 28,6 3.857 34,9 15,4
Herència o donació 122 5,9 601 5,4 20,3
Total propietat 1547 74,3 9.203 83,3 16,8
Lloguer 414 19,9 1.434 13,0 28,9
Cessió 42 2,0 138 1,2 30,4
Altres 78 3,7 278 2,5 28,1
Total 2.081 100,0 11.053 100,0 18,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
103

Distribució, estructura i dinàmica de la població
L’any 2001, les llars unifamiliars representaven el 18,8% de totes les llars de Vilafranca del
Penedès, però el seu pes era bastant superior entre els habitatges principals de lloguer, un
28,9%, i entre els habitatges cedits, numèricament poc importants, amb un 30,4%. En canvi, el
seu pes era inferior en els habitatges amb propietat, un 16,8% del total i en els habitatges amb
hipoteca pendent, un 15,4% del total.
104
35,0
30,0
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
18,8
17,5 15,4
Percentatge de llars unipersonals segons
règim de tinença dels habitatges principals. 2001
20,3
16,8
Pagada Amb hipoteca Donació Total propietat Lloguer Cedida Altres Total propietat
28,9
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Des de la perspectiva de les dificultats econòmiques per afrontar les despeses de l’habitatge hi
ha dos grups especialment vulnerables:
• Les llars unipersonals amb hipoteca pendent. L’any 2001, eren 595 i representaven
un 28,6% del total de llars unipersonals. La crisi econòmica i la necessitat d’afrontar
individualment les despeses de l’habitatge poden incidir negativament en aquest grup.
No se saben les dades de l’any 2009, però ben segur que el nombre de llars unipersonals
amb hipoteca pendent és bastant superior al del 2001.
• Les llars unipersonals amb règim de lloguer. L’any 2001, eren 414 llars i
presentaven el 10,9% de les llars unipersonals. Una bona part corresponen a gent gran
amb rendes baixes que es poden trobar en situacions econòmiques realment angoixants.
No se saben les dades de l’any 2009, però ben segur que el nombre de llars unipersonals
en règim de lloguer han augmentat de manera significativa. Cal remarcar que una bona
part de les llars unipersonals en règim de lloguer estan constituïdes per persones grans
amb unes pensions molt baixes.
H. Les llars unipersonals i les característiques dels habitatges
També es pot donar el cas de que les persones que viuen soles no tinguin el tipus d’habitatge
més adequat. Darrera d’una llar unipersonal s’hi poden trobar tot tipus de vivències. Hi ha llars
unipersonals formades per emancipació de joves i, per tant, són llars que no han conegut cap
altra situació anterior. Però hi ha moltes més llars que han arribat a ser unipersonals per
esdeveniments familiars diversos: emancipació dels fills, defunció del cònjuge, separació de la
parella, etc.
Hi ha llars unipersonals que poden deixar de ser-ho en un futur proper, d’acord amb les
trajectòries personals, i d’altres que tenen moltes més probabilitats de continuar sent
30,4
28,1
18,8

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
unipersonals. En aquest darrer cas, és possible que l’habitatge, pensat per a una altra situació
familiar amb més persones, no sigui el més adient per a una persona sola. És possible que, en
alguns casos, la manca d’idoneïtat estigui vinculada a la superfície útil de l’habitatge.
Amb dades de l’any 2001, s’observa que la superfície útil mitjana de les llars unipersonals és
inferior al del conjunt de les llars de Vilafranca del Penedès: 83,81 m² a les llars unifamiliars
enfront dels 92,85 m² de mitjana de totes les llars. Ara bé, tot i que predominen els habitatges
de dimensions petites o mitjanes-petites, també hi ha una proporció important d’habitatges
grans
Superfície útil (m²)
Llars unipersonals Total de llars
Nombre % Nombre %
%llars unipersonals
/total de llars
Fins a 30 m2 11 0,5 19 0,2 57,9
30-45 m2 68 3,3 161 1,5 42,2
46-60 m2 220 10,6 658 6,0 33,4
61-75 m2 520 25,0 2.011 18,2 25,9
76-90 m2 724 34,8 4.211 38,1 17,2
91-105 m2 327 15,7 2.028 18,3 16,1
106-120 m2 115 5,5 887 8,0 13,0
121-150 m2 49 2,4 562 5,1 8,7
151-180 m2 15 0,7 234 2,1 6,4
Més de 180 m2 32 1,5 282 2,6 11,3
TOTAL 2.081 100,0 11.053 100,0 18,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Solament 299 habitatges de llars unipersonals no superaven els 60 m², un 14,4% de totes les
llars unipersonals. La majoria dels habitatges petits es concentraven en la franja de 46-60 m²,
però la part fonamental es concentrava a la franja de 61-90 m²: 1244, un 59,8% del total de
llars unifamiliars, on n’hi ha 520 de 61 a 75 m² i 724 de 76 a 90 m².
Per damunt del 90 m² també hi havia un nombre significatiu de llars unipersonals. Un total de
442 tenien entre 91 i 120 m², un 21,2% del total de llars unifamiliars. Aquestes es
concentraven sobretot a l’estrat de 91-105 m², 327, i en menor nombre al de 106-1º20 m²,
115. Finalment, hi havia un nombre reduït d’habitatges per damunt dels 120 m²: 96, un 4,6%
del total de llars unipersonals.
L’any 2001, hi havia un 18,8% de llars unipersonals, però representaven el 35,7% dels
habitatges principals que no superaven els 60 m² i el 25,9% dels que estaven entre 61-75 m².
En els esglaons de més superfície, el pes de les llars unifamiliars és decreixent: un 17,2% als
habitatges de 76-90 m², un 16,1% als de 91-105 m², un 13% als de 106-120 m² i un 8,9% als
de més de 120 m².
105

Distribució, estructura i dinàmica de la població
106
40,0
35,0
30,0
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
35,7
Percentatge de llars unipersonals segons
superfície útil dels habitatges principals. 2001
25,9
17,2 16,1 13,0 8,9
18,8
Fins a 60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105 m2 1106-120 m2 Mes de 120
m2
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Es comprova que una part important de les llars unifamiliars són habitatges relativament grans,
ja que un 60,7% dels habitatges tenen més de 75 m². En la majoria de casos, aquestes
dimensions relativament grans no han de constituir cap problema, però és possible que hi hagi
persones que es trobarien més còmodes en habitatges de menors proporcions que, a més, amb
molta probabilitat representarien una despesa inferior. No hi ha dades per a l’any 2009 que
classifiquin les llars unifamiliars segons la superfície útil dels habitatges, però ben segur que el
nombre dels que tenen unes dimensions relativament grans ara és superior.
18,8
2001 2009
Llars unipersonal 2081 3.312
Llars unipersonals en habitatges entre 76-90 m2 724 (34,8) s.d.
Llars unipersonals en habitatges de més de 90 m2 538 (25,9%) s.d.
Serà interessant relacionar també la superfície útil dels habitatges amb l’edat de les persones
de les llars unipersonals, amb la idea que entre les persones grans es pot veure més fàcilment
la superfície gran com una disfunció. Una part dels habitatges de persones grans que viuen
soles són de dimensions reduïdes, però encara n’hi ha més de dimensions més grans. Un 63,2%
dels habitatges de les llars unipersonals de gent gran tenen més de 75 m2, i un 27,6% en
tenen més de 90. A partir de 105 m2 hi ha més llars unipersonals ocupades per gent gran que
per persones de menys de 65 anys.
Total

800
600
400
200
0
124
175
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Superfície útil dels habitatges de les
llars unifamiliars formades per gent gran.2001
214
306
327
397
133
194
65 55
50 41
Fins a 60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105 m2 106-120 m2 Mes de 120 m2
Fins a 64 anys 65 i més anys
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Tota aquesta argumentació lliga amb la conveniència de preveure un cert stock d’habitatges
tutelats pensats per a la gent gran. Els seus destinataris serien el conjunt de la gent gran, però
una bona part de la demanda vindria, sens dubte, de gent gran que viu sola i que se li fa difícil,
per raons diverses, continuar en l’habitatge actual.
I. La distribució de les llars unipersonals en el conjunt del nucli urbà
La distribució de les llars unipersonals pel nucli urbà es pot saber a data actual (1-1-2009)
gràcies al padró continu de població. Les dades a nivell de barri posen de manifest que les llars
unipersonals estan força repartides. El Poble Nou és el barri que té més llars, un 22,4% del
total, i més llars unipersonals, 716, un 21,6% de totes les llars unipersonals del municipi. Al
Poble Nou, les llars unipersonals representen un 22,4% de totes les llars el barri i apleguen un
8,3% de la població del barri.
Barri
La distribució de les llars unipersonals per barris 2009
Nombre %/total
Llars unipersonals
%/ llars
del barri
%/ habitants
del barri
% barri
sobre total
llars
Barceloneta 280 8,5 24,1 9,1 8,1
Centre Vila 505 15,2 29,9 11,6 11,8
la Girada 273 8,2 22,8 8,7 8,4
les Clotes 321 9,7 22,0 7,9 10,2
l’Espirall 562 17,0 21,2 7,4 18,6
Molí d’en Rovira 138 4,2 27,2 11,2 3,6
Poble Nou 716 21,6 22,4 8,3 22,4
Sant Julià 494 14,9 21,5 7,7 16,1
Terme 23 0,7 20,9 5,9 0,8
Total 3.312 100,0 23,2 8,5 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
107

Distribució, estructura i dinàmica de la població
L’únic barri en el qual les llars unipersonals tenen un pes proporcionalment superior és el
Centre Vila: hi ha un 11,8% de les llars del municipi, però un 15,25 de les llars unipersonals;
les llars unipersonals representen pràcticament un 30% de totes les llars del Centre Vila i
apleguen un 11,6% de la població del barri.
Si s’analitzen els valors extrems es comprova que el pes de les llars unipersonals va des del
29,9% del Centre Vila al 21,2% de l’Espirall i el 20,9% dels afores. Pel que fa a la proporció de
persones que viuen en llars unipersonals, les diferències van des de 11,6% del Centre Vila al
7,4% de l’espirall i el 5,9% dels afores. Les diferències són petites però s’ajusten perfectament
a les previsions: màxim pes al Centre Vila i mínim a l’Espirall.
Les xifres per seccions censals poden ajudar també a detectar les àrees amb més presència de
llars unipersonals. En termes absoluts, el nombre màxim es troba a la secció 04008, amb un
8,2% del total de llars unipersonals i un 8% del total de llars. El màxim pes relatiu es troba a la
secció 01003, en ple Centre Vila, amb un 37,6% de llars unipersonals que apleguen un 16% de
la població del barri. Els valors extrems són bastant més dispars que a l’anàlisi per barris i
posen de manifest l’existència d’àrees urbanes ben diferenciades. El pes mínim de les llars
unipersonals es troba a la secció 03004, a l’Espirall, amb solament un 12,1% de llars
unipersonals i el pes màxim a l’esmentada secció 01003. Pel que fa a la proporció d’habitants
que viuen en llars unipersonals, la diferència màxima es dóna entre les mateixes seccions: un
16% a la secció 01003 i solament un 3,9% a la secció 03004.
108
La distribució de les llars unipersonals per seccions censals 2009
Barri
Nombre %/total
Llars unipersonals
%/ llars
del barri
%/ habitants
del barri
% barri
sobre total
llars
11 137 4,1 21,4 7,8 4,5
12 223 6,7 22,4 8,1 7,1
13 161 4,9 37,6 16,0 2,6
21 149 4,5 19,2 6,6 5,8
22 83 2,5 19,7 7,1 3,0
23 131 4,0 21,8 7,8 4,3
24 182 5,5 25,2 8,8 5,3
25 227 6,9 26,3 9,9 5,9
26 180 5,4 20,3 7,1 6,5
31 141 4,3 22,7 8,2 4,4
32 163 4,9 32,1 12,9 3,2
33 235 7,1 23,6 8,7 6,9
34 59 1,8 12,1 3,9 3,9
41 156 4,7 22,8 8,0 5,0
42 210 6,3 27,5 10,2 5,3
43 121 3,7 19,3 7,0 4,4
44 119 3,6 20,3 7,5 4,1
45 138 4,2 27,2 11,2 3,2
46 169 5,1 30,8 12,9 3,4
47 55 1,7 13,6 4,6 3,1
48 273 8,2 22,8 8,7 8,0
Total 3312 100,0 23,2 8,5 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
J. Ventall de possibles problemes vinculats amb l’habitatge a les llars unipersonals
El quadre següent explicita els tipus de problemes més habituals que presenten els habitatges
principals amb llars unipersonals, i les estratègies que sembla més adient adoptar:
Problemes vinculats amb l’habitatge a les llars unifamiliars
Gent gran en llars
unipersonals
Gent jove / madura
en llars
unipersonals
Problemes Estratègies
Dificultats per pagar el lloguer
Dificultats d’accés
Dificultats de manteniment
Dificultats per pagar el
lloguer/hipoteca
Dificultats d’accés
Font: Elaboració pròpia
3.2.3. Les llars pluripersonals que no formen família
Construcció d’habitatges tutelats
Atenció domiciliària
Millora de l’habitabilitat
Ajust econòmics per pagar el
lloguer
Construcció d’habitatges
dotacionals de lloguer
Ajuts econòmics temporals
Aquest tipus de llar ha crescut força aquests darrers temps, vinculada a l’arribada de població
immigrada estrangera. Es poden distingir fàcilment tres subgrups:
• Llars formades per una o vares persones grans (o amb un cert nivell de dependència)
acompanyades d’una persona que en té cura (habitualment estrangera jove). Les llars
formades per dues persones s’ajusten molt a aquest subgrup.
• Llars formades per persones sense cap relació de parentiu que comparteixen les
despeses d’habitatge. Molt probablement és l’única forma assequible d’accedir a un
allotjament per a rendes molt baixes. Estan formades fonamentalment per població
immigrada. La majoria de llars de 4 o més persones responen a aquest subgrup. Hi ha
33 llars d’aquest tipus que tenen entre 7 i 13.
• Establiments d’allotjament col·lectiu, com residències assistides i similars. Apleguen
persones grans, fonamentalment autòctones. Són llars col·lectives amb un nombre
elevat de persones.
109

Distribució, estructura i dinàmica de la població
110
Nombre
d’habitants llar
Distribució de les llars pluripersonals
que no formen família per grandària
Nombre
llars
%
Nombre
habitants
2 153 48,0 306 23,4
3 40 12,5 120 9,2
4 42 13,2 168 12,9
5 30 9,4 150 11,5
6 16 5,0 96 7,4
7 a 13 33 10,3 147 11,3
14 i més 5 1,6 177 13,6
Total 319 100,0 1305 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La piràmide d’edat dels ocupants de les llars plurifamiliars sense relació de parentiu confirmen
els tres grups anteriors. Hi ha un grup important de persones grans, sobretot dones, que són
els residents a les residències assistides i les persones que viuen soles amb un acompanyant no
familiar, que són habitualment dones joves. Per altra banda, hi ha un grup molt nombrós
d’adults joves de sexe masculí, sobretot entre els 25-39 anys, que són els que viuen compartint
habitatge. Aquest grup pot crear situacions de sobreocupació, potser no des de la perspectiva
estrictament legal del ratio habitants/superfície, però sí per problemes de condicions
d’habitabilitat i pel risc de trencament de la convivència.
85 anys i més anys
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
De 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
Fins a 19 anys
Piràmide d’edats de les persones que viuen en llars
pluripersonals sense relacions de parentiu
Dones
Homes
-200 -150 -100 -50 0 50 100
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Pel que fa a l’origen, solament un 36,9% dels habitants d’aquest tipus de llar són autòctons, és
a dir, de nacionalitat espanyola, l’altre 63,1% són estrangers, repartits entre 51 nacionalitats
diferents. El grup més nombrós, amb molta diferència, és el marroquí, amb 340 persones, el
26,1% del total. A molta distància segueixen els provinents de Ghana (70 persones, aamb un
5,4%), Bolívia (64 persones, un 4,9%), i Colòmbia (47, un 3,6%), entre els més destacats.
%

3.2.4. Les llars monoparentals
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Les llars monoparentals s’han d’analitzar detalladament des de la perspectiva de la disponibilitat
d’habitatge, ja que és una estructura amb una certa vulnerabilitat que pot abocar a situacions
de privació. Es fonamenten en els nuclis monoparentals que són els que tenen un sol progenitor
amb un o més fills, tot i que dins de la llar i poden viure altres persones.
D’acord amb el cens de població, les llars amb un únic nucli monoparental poden respondre a la
tipologia següent:
• Un nucli monoparental
• Un nucli monoparental amb altres persones emparentades
• Un nucli monoparental amb altres persones no emparentades
• Un nucli monoparental amb altres persones emparentades i no emparentades
A grans trets, es pot dir que aquests grups constitueixen el total de llars amb un nucli
monoparental, tot i que hi ha altres nuclis monoparentals en famílies de més d’un nucli, amb la
qual cosa ja no participen tant clarament de la problemàtica que pot generar un nucli
monoparental. El nombre de llars monoparentals no ha deixat d’augmentar en les darreres
dècades. L’any 1991, n’hi havia 519 i representaven el 7,5% de les llars totals; i el 2001 havien
augmentat a 1.062 i al 9,6% del nombre total de llars. En els darrers anys s’ha mantingut el
ritme de creixement de les llars monoparentals, fins arribar a les 1.354 de l’any 2009, d’acord
amb les xifres obtingudes del padró continu d’habitants a data ta 1-1-2009. El pes relatiu no ha
canviat: en aquest moment (1-1-2009) representen el 9,5% de les llars totals. Cal remarcar
que en les xifres del 2001 i del 2009 es comptabilitzen les llars monoparentals amb altres
persones no emparentades, mentre que en el càlcul de l’any 2009 aquestes llars s’han
incorporat al grup de d’altres llars familiars. Per tant, les xifres de llars monoparentals són una
mica superiors.
Any
Evolució del nombre de nuclis monoparentals. 1991-2001
Llars monoparentals
Amb Mare Amb pare Total % / total llars
Total
llars
1991 548 71 619 7,5 8.274
1996 771 173 944 9,7 9.768
2001 881 181 1062 9,6 11.053
2009 s.d. s.d. 1352 9,5 14.260
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
També és fàcil d’observar el predomini de les llars monoparentals femenines, tot i que en
termes relatius han retrocedit. L’any 1991, n’hi havia 548 i representaven el 88,5% de les llars
monoparentals. El 2001, havien pujat a 881, però retrocedint percentualment al 83,0% de les
llars monoparentals d’aquell any. També serà interessant comprovar si la llar té altres habitants
apart del nucli monoparental bàsic. La gran majoria de llars monoparentals estan formades pel
nucli familiar bàsic d’un progenitor i un o més fills.
111

Distribució, estructura i dinàmica de la població
112
Composició de les llars monoparentals 2001
Tipus
Amb
pare
Amb
mare Total
Nucli monoparental sol 129 739 868
Amb altres persones emparentades 36 96 132
Amb altres persones no emparentades 13 35 48
Amb altres persones, emparentades i no 3 10 13
Total 181 880 1061
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Que ha passat des del 2001? Han augmentat moderadament les llars monoparentals i ha
pujat una mica el pes de les llars monoparentals amb pare.
B. La comparació amb l’entorn geogràfic
També serà interessant comparar les xifres de Vilafranca del Penedès amb les del seu entorn
territorial. La comparació només es pot fer amb les dades de l’any 2001. Es comprova que els
nuclis monoparentals estan repartits d’una manera força uniforme arreu del territori. A
Vilafranca del Penedès representaven, l’any 2001, un 9,6% del total de llars, xifra molt similar
al 9,4% del conjunt de Catalunya o el 9,6% de la demarcació de Barcelona.
11
10
9
8
7
Comparació del nombre de llars monoparentals. 2001
9,4 9,6 9,8
Catalunya Demarcació
Barcelona
Regió
metropolitana
8,3
9,6
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
9,4
8,2
Sant Sadurni
d'Anoia
Tot i que el tipus de nucli monoparental que s’ha estès més aquests darrers temps és el format
per un progenitor jove, sobretot dones, amb un o més fills petits, també es troba, sobretot als
nuclis més rurals, un tipus de nucli monoparental format per una persona gran, també
normalment dones, amb un o més fills en edat adulta. Això explica que la proporció de llars
monoparentals no presenti gaires divergències entre els principals nuclis urbans i l’entorn més
rural.
A la comarca de l’Alt Penedès la proporció més petita de llars monoparentals es donava, l’any
2001, a municipis petits de característiques rurals: Santa Fe del Penedès (amb un 4,1%), i Pacs
del Penedès (4,8%). En canvi, la major proporció es trobava a Vilafranca del Penedès (amb un
9,6%), però també en municipis de caire més rural, com ara Sant Pere de Riudebitlles (amb un
8,9%).

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El pes de les llars monoparentals als municipis de l’Alt Penedès. 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
12
10
8
6
4
2
0
Llar monoparentals 2001
(% llars totals)
Fins a 5
5-6
6-7
7-8
8-9
Més de 9
Valors extrems
Alt
Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
8,3
1
9,6
4,1
Vilafranca
Santa Fe del
Penedès
C. Les llars amb un nucli monoparental classificades per sexe i edat del progenitor
Una qüestió molt important serà classificar les llars monoparentals segons sexe i edat de la
persona principal. Tot i que el model més reproduït de llar monoparental és el de la mare jove
amb un fill en edat infantil, la veritat és que la casuística és molt més variada. Es comprova que
el nombre de famílies monoparentals amb el progenitor per sota dels 30 anys és molt poc
habitual; l’any 2001, representava el 6,6% de les llars monoparentals amb pare i el 3,4% de les
llars monoparentals amb mare.
El grup quinquennal més nombrós és el de 45-49 anys, tant pel que fa a homes com dones,
seguit del de 40-44 anys i 35-39. Es tracta de grups de persones adultes que poden tenir
encara fills menors al seu càrrec. També hi ha bastantes llars monoparentals en les quals la
persona principal és molt gran i difícilment tindrà menors al seu càrrec. No hi ha manera
d’establir una edat del progenitor a partir de la qual es considera que els fills ja no són
dependents. Amb l’endarreriment de d’edat de maternitat ben segur que aquesta edat límit
també s’ha anat retardant. Hi ha un 19,8% de progenitors, amb 65 o més anys, que difícilment
tindran fills encara dependents, i també hi ha un 25,1% d’entre 50 i 64 anys, la majoria dels
quals tampoc tindran fills dependents, tot i que continuen vivint a la mateixa llar.
113

Distribució, estructura i dinàmica de la població
114
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
Fins a 19
La piràmide d’edats de les llars monoparentals. 2001
Mares
Pares
-100 -50 0 50 100 150
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
D. Les llars amb un nucli monoparental i la privació en termes econòmics
Les llars monoparentals poden abocar a situacions de privació, en termes econòmics,
d’habitatge, etc. En qualsevol cas, és un col·lectiu que s’ha d’analitzar acuradament. En la
majoria de casos només hi haurà una persona ocupada perceptora d’ingressos. Val a dir que
també són habituals les llars monoparentals amb alguna persona gran que percep una pensió
(jubilació, viduïtat). Les privacions per motius econòmics poden venir sobretot per:
• La manca d’un ocupat a la llar
• Un ocupat amb nivells d’ingressos baixos, amb dificultats per fer front a les despeses
originades per l’habitatge (lloguer, hipoteca, despeses de comunitat)
És interessant classificar les llars monoparentals segons edat i nombre d’ocupats. Les darreres
dades disponibles són de l’any 2001 i és impossible obtenir aquesta informació a partir del
padró continu. En aquell moment, hi havia un total de 198 llars monoparentals sense cap
ocupat, un 18,7% del total. La majoria de llars tenien un ocupat, un 52,3% de les llars
monoparentals. Un altre 29% tenia més d’un ocupat, bé un fill en edat activa, algun altre
parent o alguna altra persona de la llar.
Llars monoparentals segons tinguin o no ocupats. 2001
Nombre
Amb pare Amb mare Total
d’ocupats Nombre % Nombre % Nombre %
Cap ocupat 18 9,9 180 20,5 198 18,7
Un ocupat 105 58,0 450 51,1 555 52,3
Més d'un ocupat 58 32,0 250 28,4 308 29,0
181 100,0 880 100,0 1061 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Val a dir que l’absència d’ocupats no vol dir la inexistència d’ingressos, ja que hi ha llars
monoparentals amb persones grans amb algun tipus de pensió. El problema de la manca
d’ocupats es dóna sobretot en llars amb un progenitor en edat activa i sense cap ocupat.
Llars monoparentals per edat i nombre d’ocupats. 2001
60-64 Cap ocupat
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
1 ocupat
Més d'un ocupat
Les dades són de l’any 2001 i avui en dia són, ben segur, molt diferents, molt especialment pel
que fa al nombre d’ocupats. En qualsevol cas, es tracta d’un col·lectiu vulnerable i que es pot
veure abocat fàcilment a situacions de privació econòmica, d’habitatge, etc.
E. Les llars amb un nucli monoparental i la privació en termes d’habitatge i condicions
d’habitabilitat
La privació en termes d’habitatge, degut a les males condicions d’habitabilitat o
d’infrahabitatges no són quantitativament importants, tot i que serà interessant parlar-ne una
mica. Més punyents poden ser els problemes econòmics generats per l’habitatge: dificultats per
fer front al lloguer, a l’hipoteca, etc. La confrontació de les llars monoparentals amb l’estat dels
edificis amb habitatges principals solament es poden fer amb dades de l’any 2001, i queden per
tant molt endarrerides. Més que les xifres en sí, l’important és posar de manifest el problema.
La major part del parc d’habitatges es troba en bones condicions. Comparant les xifres
d’habitatges deficients del conjunt de Vilafranca del Penedès amb les de les llars monoparentals
no s’observen divergències importants. Un 4,9% dels habitatges principals de l’any 2001 tenien
deficiències, percentatge molt similar, pràcticament idèntic, un 5,3%, al de les llars
monoparentals d’aquell moment. S’arriba a la conclusió que el problema de llars monoparentals
en habitatges amb deficiències existeix, tot i que es manté dins d’unes dimensions molt
moderades, almenys amb les dades del 2001. Els problemes poden venir sobretot de la
dificultat d’atendre a les despeses generades per l’habitatge.
115

Distribució, estructura i dinàmica de la població
116
L’estat dels edificis de les llars monoparentals. 2001
Estat edifici
Llars
monoparentals
Total
de llars
Nombre % Nombre %
Ruïnós 5 0,5 88 0,8
Dolent 6 0,6 58 0,5
Amb alguna deficiència 45 4,2 399 3,6
Ruïnós + dolent + deficient 56 5,3 545 4,9
Bo 996 93,9 10.421 94,3
No es aplicable 9 0,8 87 0,8
Total 1061 100,0 11.053 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
G. La distribució territorial de les llars monoparentals
No s’observen diferències importants en la distribució territorial de les llars monoparentals. Els
barris on tenen menys pes són els dels nous desenvolupaments urbans, on domina molt
clarament la llar clàssica de nucli de parella. Al Molí de la Rovira, les llars monoparentals
representen el 6,1% del total de llars del barri, i a la Girada el 7,7%. Els valors relatius
màxims, però tampoc gaire diferents es donen al Centre Vila, amb un 11,0% de llars
monoparentals. En canvi, les xifres absolutes màximes es troben al Poble Nou, el barri amb més
habitants de la ciutat. Cal recordar que no s’inclouen les llars monoparentals amb residents no
familiars, que s’han inclòs al grup de les llars amb no familiars.
Barri
La distribució de les llars monoparentals per barris 2009
Llars monoparentals
Nombre %/total
%/ llars
del barri
% barri sobre
total llars
Barceloneta 106 7,8 9,1 8,1
Centre Vila 185 13,7 11,0 11,8
la Girada 92 6,8 7,7 8,4
les Clotes 143 10,6 9,8 10,2
l’Espirall 256 18,9 9,7 18,6
Molí d’en Rovira 31 2,3 6,1 3,6
Poble Nou 330 24,4 10,3 22,4
Sant Julià 203 15,0 8,8 16,1
Terme 8 0,6 7,3 0,8
Total 1354 100,0 9,5 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Les dades a nivell de seccions censals no aporten gaire informació addicional. El valor relatiu
màxim es dóna a la secció 04003, on les llars monoparentals representen el 13,3% del total de
llars, i el menor a la secció 04005, on representen solament el 6,1%.
H. Ventall de possibles problemes vinculats amb l’habitatge a les llars monoparentals
La problemàtica de les llars monoparentals se centra sobretot en persones principals adultsjoves,
i menys en adults-grans, mentre que la gent gran participa molt poc en aquest tipus de
llar, almenys com a persona principal. A grans trets, els tipus de problemàtica i les possibles

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
estratègies a desenvolupar poden ser bastant similars a les de les llars unipersonals amb un cap
de llar en edat jove/madura.
Problemes vinculats amb l’habitatge a les llars monoparentals
llars monoparentals
Cap jove / madura
Problemes Estratègies
Dificultats per pagar el
lloguer/hipoteca
Dificultats d’accés
3.2.5. Llars amb un nucli de parella
Font: Elaboració pròpia
Construcció d’habitatges
dotacionals de lloguer
Ajuts econòmics temporals
Els matrimonis i les parelles de fet són el tipus de nucli més comú, amb molta diferència, a les
llars de Vilafranca del Penedès, i d’arreu del país. L’any 2001, les llars amb un únic nucli de
parella, matrimoni o parella de fet, eren 7.121 i representava un 65,8% del conjunt de les llars.
L’any 2009, les llars amb un nucli de parella eren 8.277 i representaven el 58,0% del total de
llars. Entre les dues dates, les llars amb nucli de parella havien crescut a nivell absolut però
retrocedit clarament a nivell relatiu. Cal remarcar que la xifra del 2009 no inclou les llars amb
nucli de parella i amb altres persones no emparentades, afegides al grup d’altres llars familiars.
El nombre de parelles de fet ha anat creixent però l’any 2001 eren solament 163, el 7,4% de
les llars formades per parelles. Ben segur que en aquests darrers anys el nombre de parelles de
fet ha continuat creixent, però la xifra exacta és difícil de saber perquè es tracta d’una dada que
no es pot extreure del padró continu.
A. Les llars amb un nucli de parella a l’entorn geogràfic
Són el tipus més comú de llar, arreu de Catalunya i als municipis de l’Alt Penedès. Els
percentatges més baixos es trobaven als municipis de caràcter més rural on hi ha una proporció
molt elevada de població gran i de llars unipersonals, com és el cas de Pontons, amb solament
un 52,8% de llars amb nucli de parella, o Mediona, amb un 54,8%. A l’altre extrem es trobaven
els municipis que, tot i ser també petits, han tingut un flux significatiu de trasllats residencials
de parelles joves, com és el cas de Pacs del Penedès, amb un 77,4%, o les Cabanyes, amb un
73,8%. Els municipis urbans tenen una situació intermèdia, com a Sant Sadurní d’Anoia, on les
llars amb un nucli de parella representaven, l’any 2001, el 70,9% del total; i Vilafranca del
Penedès, amb una societat més complexa, on eren el 65,8%.
117

Distribució, estructura i dinàmica de la població
118
Vilafranca
del Penedès
El pes de les llars amb un únic nucli de parella
als municipis de l’Alt Penedès 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Sant Sadurní
d’Anoia
0
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
100
80
60
40
20
Llars amb un nucli de
parella 2001
(% llars totals)
Menys del 60
60-64
64-68
68-72
72-76
Més de 76
Valors extrems
les Cabanyes
77,4
Vilafranca 65,8
52,8
Pontons
B. Les llars amb un nucli de parella classificades per edat i nombre de membres
La piràmide d’edats de les persones que formen parella és molt equilibrada. Hi ha una proporció
important de gent gran, però dominen els adults joves: entre els homes, el grup quinquennal
més nombrós és el de 35-39 anys, i entre les dones, el de 30-34 anys. Un tret remarcable és la
baixa representació de les persones de 25-29 anys, la qual cosa es pot relacionar amb un cert
endarreriment de l’emancipació del joves, especialment dels homes.
Piràmide d’edats de les parelles de Vilafranca del Penedès. 2009
85 i més anys
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
De 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
Fins a 19 anys
Dones
Homes
-2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
També és interessant veure la classificació segons el nombre d’habitants de les llars amb nucli
de parella. Un 33,8% són llars de parelles sense fills; que és el grup més nombrós, seguit del
de llars amb tres persones, un 28,4% i del de les llars amb 4 persones, un 27,3%. Per damunt

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
de 4 habitats, el nombre de llars cau ràpidament: hi ha un 6,7% formades per 5 persones i
solament un 3,7% formades per 6 o més persones. Només un repunt important de la natalitat
podria incrementar les xifres d’habitants per llars de nucli amb parella. Cal recordar que no
s’han inclòs les llars de nucli amb parella amb altres persones no emparentades, grup que s’ha
inclòs al tipus d’altres llars familiars que agrupa totes les llars amb persones no emparentades.
Llars amb nucli de parella classificades
segon nombre d’habitants. 2009
Membres llar
Llars
Nombre %
Habitants
Nombre %
2 2799 33,8 5598 21,1
3 2351 28,4 7053 26,6
4 2259 27,3 9036 34,0
5 558 6,7 2790 10,5
6 175 2,1 1050 4,0
7 i més 135 1,6 1036 3,9
Total 8277 100,0 26563 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
C. La classificació de les llars amb nucli de parella segons l’origen de la població
La gran majoria de persones que viuen en llars amb nucli de parella són de nacionalitat
espanyola, concretament un 88%, sempre amb dades del padró continu de l’1-1-2009.
Solament un 12% són estrangers, encapçalats pels marroquins amb un 5,1% i, a molta
distància, hi ha els equatorians, amb un 1,3%. Tot i amb això, el tipus de llar de nucli familiar
també és el més nombrós entre la població immigrada. Cal remarcar que no s’hi inclouen les
llars amb nucli de família amb altres persones no emparentades, fórmula força habitual entre la
població immigrada.
Un tema que no s’aborda aquí i que seria interessant analitzar més detalladament en un altre
estudi és la formació de parelles mixtes, amb membres de diferents nacionalitat.
D. La distribució de les llars amb un nucli de parella al teixit urbà de Villafranca del Penedès
Les dades del padró continu de població permeten tenir una panoràmica actualitzada de la
distribució de les llars amb un nucli de parella a nivell de barris i de seccions censals. Les
diferencies no són importants però sí significatives. En canvi, a nivell absolut, les xifres
màximes es donen al barri del Poble Nou, amb 1.894 llars amb un nucli de parella, un 22,9% de
les existents al municipi. Val a dir que és el barri amb més població i amb més llars. A nivell
relatiu, els màxim valors es troben als barris de nou desenvolupament urbà, com ara a la
Girada, amb un 64,8%, i al Molí d’en Rovira, amb un 62,9%. Són barris que s’han beneficiat
d’un flux de parelles joves, bé del mateix nucli urbà, bé d’altres localitzacions metropolitanes.
El valor mínim es troba al Centre Vila, amb solament un 47,2% de llars clàssiques formades per
un nucli de parella. És un barri amb un pes gran de les llars unipersonals i amb un presència
important d’altres modalitats de llar associades a la immigració.
119

Distribució, estructura i dinàmica de la població
120
La distribució de les llars amb nucli de parella per barris 2009
Barri
Llars amb nucli de parella
Nombre %/total
%/ llars
del barri
% barri sobre
total llars
Barceloneta 684 8,3 58,9 8,1
Centre Vila 796 9,6 47,2 11,8
la Girada 774 9,4 64,8 8,4
les Clotes 844 10,2 57,9 10,2
l’Espirall 1522 18,4 57,5 18,6
Molí d’en Rovira 319 3,9 62,9 3,6
Poble Nou 1894 22,9 59,2 22,4
Sant Julià 1382 16,7 60,2 16,1
Terme 62 0,7 56,4 0,8
Total 8277 100,0 58,0 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
E. Ventall de possibles problemes vinculats amb l’habitatge a les llars amb un nucli de parella
El quadre recull els principals problemes vinculats amb l’habitatge que se solen presentar en
llars amb nucli de parella, així com les estratègies més idònies per intentar resoldre’ls.
Problemes vinculats amb l’habitatge a les llars amb un sòl nucli de parella
Parelles
adultes/joves
Parelles adultes/grans
i grans
3.2.6. Altres llars familiars
Problemes Estratègies
Problemes econòmics:
dificultats per pagar la hipoteca
Increment grandària família
necessitat d’un habitatge més
gran
Habitatges massa grans pels pocs
ocupants i cars de mantenir
Problemes d’accés i d’habitabilitat
Font: Elaboració pròpia
Ajuts econòmics temporals
Construcció d’habitatges
tutelats
Millora de l’habitabilitat
Aquest grup, que no coincideix amb cap classificació oficial de llars, intenta recollir situacions
diferents que tenen en comú la presència, a vegades molt nombrosa, de persones no
emparentades, juntament amb altres d’emparentades. També s’hi han inclòs les llars formades
per més d’una família. Aquest tipus de llars és molt habitual entre la població immigrada, que
busca sumar ingressos per poder afrontar les despeses de l’habitatge. L’any 2009, hi ha 692
llars amb membres sense parentiu, un 4,9% del total de llars, i apleguen 3.589 habitants, un
9,2% dels habitants del municipi.

A. Altres llars familiars classificades per edat i nombre d’habitants
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
En aquest grup hi dominen les llars amb un nombre elevat d’habitants: un 56,8% tenen 5 o
més habitants i apleguen el 71,1% dels habitants que viuen en aquest tipus de llar. De llars
amb 6 habitants se’n comptabilitzen 105, amb un total de 630 habitants; de 7 habitants hi ha
84 llars, amb un total de 588 habitants, de 8 i més habitants hi ha 81 llars, amb un total de 720
habitants.
Altres llars familiars classificades
segon nombre d’habitants
Llars Habitants
Membres llar
Nombre % Nombre %
Fins a 4 299 43,2 1.036 28,9
5 123 17,8 615 17,1
6 105 15,2 630 17,6
7 84 12,1 588 16,4
8 i més 81 11,7 720 20,1
Total 692 100,0 3.589 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
És un tipus de llar que tenia molt poca rellevància abans de l’arribada de població estrangera al
llarg de la darrera dècada. També és un tipus de llar que pot generar problemes des de la
perspectiva de l’habitatge: sobreocupació, males condicions d’habitabilitat, risc de trencament
de convivència, etc. En aquest grup no s’inclouen les llars col·lectives, com residències
geriatries o hospitals.
Analitzant la piràmide d’edats es comprova que els habitants d’aquestes llars són
majoritàriament joves, i amb molta més presència d’homes que de dones. El grup quinquennal
masculí més nombrós és el de 30-34 anys, seguit de molt a prop pel de 25-29, i en quant al de
dones el que predomina és el de 25-29 anys. A més, hi ha una presència significativa d’infants,
sobretot de 0 a 4 anys. S’ha de recordar que són llars on hi ha algunes persones que tenen
relació de parentiu, però el tret que les unifica és la presència de persones no emparentades,
que en algunes d’elles poden arribar a ser-hi en nombre importat.
Piràmide d’edat de les persones que viuen en llars amb no familiars
Mes de 85 anys
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
De 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
De 15 a 19 anys
De 10 a 14 anys
De 5 a 9 anys
De 0 a 4 anys
Dones
Homes
-400 -300 -200 -100 0 100 200 300
121

Distribució, estructura i dinàmica de la població
122
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
B. Les altres llars familiars segons l’origen dels habitants
Solament un 28,2% dels habitants d’aquestes llars són de nacionalitat espanyola, l’altre 71,8%
són estrangers. El país que hi té més representació és el Marroc, amb un 24,5% del total
d’habitants d’aquest tipus de llar, seguit d’alguns països llatinoamericans com Bolívia (7,7%),
Perú (7,7%), Equador (5,8%), i Colòmbia (3,5%). Més enrere apareix un país de l’Àfrica
occidental, Ghana (2,25); i un de l’Europa Oriental, Bulgària (2%).
C. La distribució territorial de les altres llars familiars
Les dades del padró continu de població permeten tenir una panoràmica actualitzada de la
distribució de les altres llars familiars a nivell de barris i de seccions censals. En aquest tipus de
llar, les disparitats entre barris són molt importants. La màxima concentració es dóna al barri
de l’Espirall, amb 174 llars, un 25,1% de les existents als municipi; representen un 6,6% de les
llars del barri, però un percentatge bastant superior de la població del barri, ja que són llars
amb un nombre elevat d’habitants. Als barris del Poble Nou i Sant Julià també hi tenen una
presència notable, amb 129 i 112 llars d’aquestes característiques respectivament, però
representant un percentatge inferior del total de llars de cada barri.
L’altre barri amb una presència important d’aquest tipus de llar és el Centre Vila, amb 111 llars,
que representen el 6,6% del total de llars del barri. A més, el barri de les Clotes també té una
presència important de llars amb no familiars, amb un total de 82, el 5,6% de les llars del barri.
A la resta de barris, la presència de llars amb no familiars és bastant inferior, especialment als
nous desenvolupaments urbans de la Girada i el Molí d’en Rovira, on representen solament
l’1,9% i el 2,2%, respectivament, del total de llars de cada barri.
La distribució de les llars amb no familiars per barris 2009
Barri
Llars amb no familiars
%/ llars
Nombre %/total
del barri
% barri sobre
total llars
Barceloneta 44 6,4 3,8 8,1
Centre Vila 111 16,0 6,6 11,8
la Girada 23 3,3 1,9 8,4
les Clotes 82 11,8 5,6 10,2
l’Espirall 174 25,1 6,6 18,6
Molí d’en Rovira 11 1,6 2,2 3,6
Poble Nou 129 18,6 4,0 22,4
Sant Julià 112 16,2 4,9 16,1
Terme 6 0,9 5,5 0,8
Total 692 100,0 4,9 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
3.2.7. Llars pluripersonals sense família
Es diferencia del grup anterior en què es tracta de llars en les quals els membres no tenen
relacions de parentiu entre si. És un altra modalitat que s’ha desenvolupat a partir de l’arribada
de població immigrada estrangera durant els darrers anys. L’any 2009 hi ha 319 llars amb no
familiars, un 2,2% del total de llars, i apleguen 1.305 habitants, un 3,4% dels habitants del

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
municipi. Aquest grup inclou els habitatges col·lectius (residències geriàtriques, hospitals
sociosanitaris, convents i altres). El padró continu solament permet esbrinar d’una manera
aproximada quines llars pluripersonals sense família corresponen a habitatges col·lectius (una
dada important és l’edat, l’altra, la nacionalitat). Deixant de banda les llars amb més de 10
habitants (assimilant-les a habitatges col·lectius), el nombre de llars pluripersonals sense
lligams familiars baixa a 309, amb la xifra de 1.064 habitants. Aquest grup era pràcticament
inexistent abans de l’arribada massiva de població estrangera.
A. Les llars pluripersonals sense família classificades per edat i nombre d’habitants
Dins d’aquest grup hi ha dues modalitats ben diferenciades. Per una banda, les llars formades
per una persona gran i un acompanyant, on la fórmula més habitual és la d’una dóna gran
autòctona i una dona immigrada. Per l’altra, les llars formades per un nombre elevat de
persones sense parentiu, fonamentalment joves, homes i immigrants.
Llars amb nucli de parella classificades
segon nombre d’habitants*
Habitants
Llars Habitants
llar Nombre % Nombre %
2 153 49,5 306 28,8
3 40 12,9 120 11,3
4 42 13,6 168 15,8
5 30 9,7 150 14,1
6 16 5,2 96 9,0
7 11 3,6 77 7,2
8-10 17 5,5 147 13,8
Total 309 100,0 1.064 100,0
* sense incloure les llars amb més de 10 habitants
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La piràmide d’edat, referida a la totalitat dels habitants, inclosos els dels habitatges col·lectius,
posa de manifest la polarització entre la població jove, fonamentalment masculina, i la població
gran, menys nombrosa i fonamentalment femenina. Cal remarcar que una gran part de la
població gran d’aquest tipus de família correspon als interns de residències geriàtriques i altres
institucions per a la gent gran.
123

Distribució, estructura i dinàmica de la població
124
85 anys i més anys
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
De 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
Fins a 19 anys
Piràmide d’edat de les persones que viuen
en llars pluripersonals sense família 2009
Dones
Homes
-200 -150 -100 -50 0 50 100
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Entre els homes, el grup més nombrós és el de 30-34 anys, seguit del de 25-29 anys i el de 35-
39 anys. Es tracta fonamentalment d’immigrants adults joves que comparteixen habitatge, a
vegades entre molts, perquè és l’única manera de poder fer front a les despeses que comporta.
Pel que fa a la població femenina, hi ha una certa presència de persones joves, però domina la
gent gran.
B. Les llars pluripersonals sense família segons l’origen dels habitants
Solament un 36,9% dels habitants d’aquestes llars són de nacionalitat espanyola, i corresponen
en part als residents en habitatges col·lectius i a persones grans que viuen acompanyades de no
residents. L’altre 63,1% dels habitants d’aquest tipus de llar són estrangers. El país que hi té
més representació és el Marroc, amb un 26,1% del total d’habitants d’aquest tipus de llar. En
segon lloc apareix Ghana, amb un 5,4%. Els països llatinoamericans apareixen més enrere, ja
que no és gaire habitual que visquin en llars sense cap tipus de relació familiar: Bolívia (4,9%),
Colòmbia (3,6%), i Perú (2,8%). El primer país europeu que apareix a la llista és Romania, amb
un 2,5% dels habitants d’aquest tipus de llar.
C. La distribució territorial de les llars pluripersonals sense família
La implantació de les llars pluripersonals sense lligams familiars presenten disparitats
importants segons els barris, partint de la base que en tots els barris és molt minoritària. La
presència més important és, com era d’esperar, al barri de l’Espirall, que concentra el 23,2% de
les existents al municipi; quantitat que representa un 2,8% del total de llars existents al barri.
El major pes relatiu és al Centre Vila, on hi ha el 3,1% del conjunt de llars.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La distribució de les llars pluripersonals sense família barris 2009
Barri
Llars pluripersonals sense família
Nombre %/total
%/ llars
del barri
% barri sobre
total llars
Barceloneta 20 6,3 1,7 8,1
Centre Vila 53 16,6 3,1 11,8
la Girada 13 4,1 1,1 8,4
les Clotes 34 10,7 2,3 10,2
l’Espirall 74 23,2 2,8 18,6
Molí d’en Rovira 4 1,3 0,8 3,6
Poble Nou 64 20,1 2,0 22,4
Sant Julià 51 16,0 2,2 16,1
Terme 6 1,9 5,5 0,8
Total 319 100,0 2,2 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Les dades a nivell de secció censals permeten comprovar una polarització territorial més gran:
les seccions censals amb més pes relatiu de les llars pluripersonals sense família són la 04008,
amb un 8,0%, la 01002 (7,1%), i la 03003 (6,9%), totes elles àrees urbanes amb una forta
presència de població immigrada estrangera. La menor presència relativa es dóna a la secció
01003, amb un 2,6% de llars d’aquesta modalitat, i a la 04007, amb un 3,1%.
3.2.8. Les llars familiars sense nucli
La darrera modalitat a considerar és la llar familiar sense nucli. És un tipus de llar bastant
tradicional, poc abundant i molt poc influït per l’arribada de població estrangera. Segons les
dades del padró continu de l’1-1-2009 n’hi havia 306, un 2,2% de les llars totals i aplegaven
737 persones, un 1,9% dels habitants totals de Vilafranca del Penedès. Els habitants d’aquests
tipus de llar estan bastant escampats pels diversos grups d’edat, però són majoritàriament
autòctons, un 77,3%, enfront d’un 22,7% d’estrangers, encapçalats pels marroquins, amb un
11,7%.
La distribució territorial no aporta dades rellevants: la menor presència relativa és al barri del
Molí d’en Rovira, amb un 0,8% de les llars del barri, mentre que el màxim valor es dona als
afores, amb un 4,5%.
3.3. Les llars segons sexe i edat del cap de llar
Una dada molt interessant de conèixer és l’edat i sexe de la persona responsable o cap de llar.
Cal tenir en compte que es tracta d’una categoria estrictament estadística i que pot tenir poc a
veure amb la veritable assumpció de responsabilitats dins de la família. Les dades de Vilafranca
del Penedès de l’any 2009 posen de manifest una situació equilibrada. El grup més nombrós,
pel que fa als homes, és el de 35-39 anys. A partir d’aquesta edat el nombre de caps d’edat va
disminuint regularment a mesura que augmenta l’edat. Pel que fa a les dones, el grup
quinquennal més nombrós és el de 30-34 anys. A partir d’aquest grup, els efectius van
disminuint fins que tornen a créixer a partir dels 70-74 anys, per l’efecte viduïtat.
125

Distribució, estructura i dinàmica de la població
126
La classificació dels caps de llar segons sexe i edat. 2009
90 i més
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
Fins a 19
Dones
Homes
-1500 -1000 -500 0 500 1000
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
També és interessant expressar-ho en termes de taxes, és a dir, de la proporció dels membres
d’un grup quinquennal i sexe que són caps de llar. La taxa de caps de llar de les generacions
joves creix amb l’edat. En el grup de 20-24 anys solament eren cap de llar el 9,6% dels homes i
el 11,9% de les dones, mentre que en el grup de 25-29 anys les xifres eren d’un 28,5% en el
cas dels homes i d’un 26,8% en el de les dones. A partir dels 30-34 anys es produïa una
divergència clara en les taxes de cap de llar masculines, un 46,04% i les femenines, un 39,4%,
una divergència que s’anava accentuant en edats superiors.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
0,6
1,3
9,6
11,9
Taxes de caps de llar per sexe i grups quinquennals. 2009
Homes Dones
28,5
26,8
46,0
39,4
54,6
39,0
60,9
38,4
69,0
33,5
77,7
15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
A. Les taxes de caps de llar masculines
S’utilitzarà el mètode de les taxes de caps de llar per sexes i grups quinquennals. La taxa de
caps de llars informa de quina proporció dels membres d’un grup quinquennal i sexe són caps
de llar. Les taxes de caps de llar de Vilafranca del Penedès s’han calculat a partir de les dades
del padró continu amb data 1-1-2009.
29,9
81,2
26,2
86,5
26,3
87,9
31,9
90,4
36,3
90,6
44,1
87,5
52,5
77,7
47,2

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
A mesura que s’entra en l’edat adulta va augmentant la taxa de caps de llar, és a dir, la
proporció de població d’aquell grup quinquennal que són caps de llar. Solament un 9,6% de la
població masculina de Vilafranca del Penedès entre 20-24 anys era cap de llar, xifra que
augmentava al 28,5% de la població masculina entre 25-29 anys, i al 46,4% entre 30-34 anys.
La comparació amb les taxes de cap de llar del conjunt de Catalunya, referides a l’any 2001,
darrer del que es disposa d’informació a nivell de llars, posa de manifest la similitud amb les
taxes de Vilafranca del Penedès.
L’únic comentari a fer és que les taxes de llar en edats joves són una mica superiors a
Vilafranca del Penedès. De 20 a 24 anys hi ha un 9,6%, enfront del 8,2% a nivell català. De 25
a 29 anys, un 28,5% a Vilafranca del Penedès, enfront d’un 24,9% al conjunt català. Al grup
d’edat de 30-34 anys són pràcticament idèntiques. El fet de que les taxes de cap de llar joves
siguin una mica superiors al conjunt català, les fa plenament acceptables per al càlcul de la
creació de noves llars i de les necessitats futures en habitatge.
90,0
80,0
70,0
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
Comparació de les taxes de caps de llars per edats i sexe masculí*
0,6
1,6
8,2
9,6
24,9
28,5
46,1
46,0
57,1
54,6
64
60,9
69,8
69,0
74,2
77,7
76,4
81,2
15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59
B. Les taxes de caps de llar femenines
Vilafranca del Penedès Catalunya
*dades de Vilafranca del Penedès del 2009 i de Catalunya del 2001
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Pel que fa a la població femenina, les taxes de cap de llar s’incrementen en les grups
quinquennals més joves i després s’estabilitzen entorn del 35-40 anys. La taxa de cap de llar de
la població femenina de 20-24 anys és de l’11,6%, una mica superior a la masculina, mentre
que en el grup d’edat de 25-29 anys s’incrementa fins al 26,8%, lleugerament inferior a la
masculina. En canvi, en el grup d’edat de 30-34 anys s’arriba a una taxa de caps de llar del
39,4% i, a partir d’aquestes edats, la taxa de llar femenina es manté força estable, encara que
va disminuint successivament, de manera que la taxa masculina és sempre molt superior a la
femenina.
La comparació amb les taxes de cap de llar femenines de l’any 2001 posa de manifest, com ja
succeïa amb la masculina, que les taxes de Vilafranca del Penedès són una mica superiors en el
grups d’edat més joves, ja que entre 20-24 anys és de 11,9%, enfront del 8,2% de Catalunya.
En el grup de 25-29 anys, són molt similars. Però en el grup de 30-34 anys torna a ser
lleugerament superior la de Vilafranca del Penedès, 39,4%, enfront del 37% del conjunt català.
Aquesta comparació serveix per validar les taxes de Villafranca del Penedès de cara a calcular la
127

Distribució, estructura i dinàmica de la població
formació de llars futures per emancipació de dones joves i les consegüents necessitats
d’habitatge.
128
60
50
40
30
20
10
0
Comparació de les taxes de caps de llars per edats i sexe femení*
1,8
1,3
9,8
11,9
26,1
26,8
37 39 38 36,3
39,4 39,0 38,4
33,9
35,2
33,5 29,9 26,2
15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59
C. Les taxes de caps de llar generals
Vilafranca del Penedès Catalunya
*dades de Vilafranca del Penedès del 2009 i de Catalunya del 2001
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Finalment, la taxa de caps de llars general, homes i dones inclosos, reflecteix un desviament
similar. Les taxes de Vilafranca del Penedès van lleugerament per davant de les de Catalunya
durant els quinquennis de l’emancipació juvenil. S’ha cregut oportú utilitzar les taxes de cap de
llar actuals de Vilafranca del Penedès de cara a fer les projeccions de llars, ja que són les xifres
que donen una proporció més alta d’emancipacions juvenils.
80,0
60,0
40,0
20,0
0,0
Comparació de les taxes de caps de llars generals*
8,9
1,7
0,9 10,7
25,5
27,7
41,7
48,1 50,9 52,9 53,7 55,5
43,0 47,4 50,0 52,0 53,1 53,5
15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59
Vilafranca del Penedès Catalunya
*dades de Vilafranca del Penedès del 2009 i de Catalunya del 2001
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
3.4. La classificació de les llars segons nivell d’ingressos
Per arribar a una classificació aproximada del les llars segons el nivell d’ingressos s’utilitzaran
dues fonts d’informació. Una és estadística, els cens de població i habitatges del 2001; l’altra,
és l’Enquesta de la vida quotidiana de l’Institut d’Estudis Regional i Metropolitans.
3.4.1. El nombre d’ocupats per llar l’any 2001 segons el cens de població i
habitatges
Una informació molt important per a conèixer l’economia de les llars i la seva capacitat de
finançar un habitatge és el nombre de persones ocupades. No tots els ingressos de la llar
provindran dels ocupats, però no hi ha dubte que seran la part fonamental. Malauradament, les
darreres dades disponibles són les del Cens del 2001, moment anterior a l’arribada massiva de
població immigrada i anterior també a l’actual situació de crisi econòmica. Tot i amb això, s’ha
considerat oportú recuperar les xifres del 2001.
Llars segons grandària i nombre d’ocupats. 2001
Nombre de
Nombre d’ocupats
persones cap 1 2 3 4 5 6 7 i més Total
1 1.183 898 0 0 0 0 0 0 2.081
2 1.322 865 932 0 0 0 0 0 3.119
3 279 957 1.041 215 0 0 0 0 2.492
4 103 641 1.073 398 131 0 0 0 2.346
5 26 142 239 175 80 20 0 0 682
6 13 47 44 49 31 15 4 0 203
7 3 12 16 19 10 6 1 2 69
8 2 4 5 6 2 7 4 0 30
9 0 2 0 3 1 2 2 1 11
10 i més 1 2 0 3 3 3 5 3 20
Total 2.932 3.570 3.350 868 258 53 16 6 11.053
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Vilafranca del Penedès tenia 2.932 llars sense cap ocupat, un 26,5% del total de llars, un
percentatge lleugerament inferior al 29,5% del conjunt de Catalunya de l’any 2001. Hi havia
3.570 llars amb un ocupat, un 32,3% del total, percentatge lleugerament inferior al 28,5% del
conjunt català d’aquell moment. Finalment, hi havia un 41,2% de llars amb 2 o més ocupats,
percentatge molt similar al 42% del conjunt català.
Les dades de l’any 2001 serveixen de referència encara que han quedat endarrerides, primer
per l’arribada massiva de població immigrada, que va fer augmentar tant el nombre de llars
com el d’ocupats i, més recentment, per la crisi econòmica general, que ha fer reduït
considerablement el nombre d’ocupats.
129

Distribució, estructura i dinàmica de la població
3.5. La distribució de les llars dins de l’espai urbà
Serà interessant aturar-se un moment a analitzar la distribució territorial de les llars, que ha de
coincidir fonamentalment amb la de la població. Caldrà parlar de la distribució de les llars per
barris i per seccions censals.
La distribució de les llars per barris coincideix gairebé totalment amb la de la població. La prova
és que el nombre d’habitants per llar no varia gaire d’un barri a l’altre. Ja s’ha vist que la
mitjana del municipi, a data 1-1-2009, és de 2,73 habitants per llar. Les oscil·lacions per barris
van des dels 2,43 habitants/llar del Molí d’en Rovira als 2,88 de l’Espirall. Existeix, sens dubte,
una correlació significativa entre el nombre d’habitants per llar i el pes de la població
estrangera. L’espirall té la xifra més elevada de població estrangera i també la d’habitants per
llar. El Molí d’en Rovira té la proporció més petita de població estrangera i també el menor
nombre d’habitants per llar. Un cas apart és la població dels afores, amb una xifra de 3,54
habitants/llar, pròpia d’una societat més tradicional que al nucli urbà ha anat desapareixent.
130
Barri
La distribució per barris de la població i de les llars
Llars Població
Nombre % Nombre %
Habitants
/llar
Barceloneta 1.161 8,1 3.072 7,9 2,65
Centre Vila 1.687 11,8 4.346 11,2 2,58
la Girada 1.195 8,4 3.130 8,0 2,62
les Clotes 1.458 10,2 4.059 10,4 2,78
l’Espirall 2.646 18,6 7.611 19,6 2,88
Molí d’en Rovira 507 3,6 1.230 3,2 2,43
El Poble Nou 3.200 22,4 8.637 22,2 2,70
Sant Julià 2.296 16,1 6.455 16,6 2,81
Terme/afores 110 0,8 389 1,0 3,54
Total 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La distribució de les llars per seccions censals porten a unes conclusions similars, amb unes
diferències una mica més marcades al tractar-se d’àmbits territorials més petits. Les diferències
en el nombre d’habitants per llar van des de valors mínims de 2,35 a la secció 01003 i de 2,39
a la secció 04006, fins al màxim de 3,15 a la secció 03004.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La distribució per barris de la població i de les llars
Secció
Llars Població
censal Nombre % Nombre %
Habitants
/llar
11 640 4,5 1.761 4,5 2,75
12 995 7,0 2.769 7,1 2,78
13 428 3,0 1.006 2,6 2,35
21 776 5,4 2.266 5,8 2,92
22 421 3,0 1.164 3,0 2,76
23 601 4,2 1.685 4,3 2,80
24 722 5,1 2.061 5,3 2,85
25 862 6,0 2.298 5,9 2,67
26 888 6,2 2.548 6,5 2,87
31 621 4,4 1.711 4,4 2,76
32 508 3,6 1.264 3,2 2,49
33 994 7,0 2.704 6,9 2,72
34 487 3,4 1.532 3,9 3,15
41 685 4,8 1.939 5,0 2,83
42 763 5,4 2.050 5,3 2,69
43 626 4,4 1.717 4,4 2,74
44 587 4,1 1.590 4,1 2,71
45 507 3,6 1.230 3,2 2,43
46 549 3,8 1.313 3,4 2,39
47 405 2,8 1.191 3,1 2,94
48 1.195 8,4 3.130 8,0 2,62
Total 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Cal tenir en compte que en el nombre d’habitants per llar hi conflueixen dues tendències ben
diferents:
1. L’increment del nombre de llars unipersonals fa baixar la xifra.
2. L’arribada de població estrangera fa incrementar la xifra.
Hi ha barris, sobretot el Centre Vila, en els quals els dos fenòmens es donen plegats: hi ha una
gran quantitat de llars unipersonals i a la vegada també una gran quantitat de llars amb molts
habitants, bàsicament estrangers.
131

4. Les projeccions demogràfiques
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Les projeccions de població, tant de nombre d’habitants com de llars, són importants ja que
permeten tenir una idea aproximada de la població futura i, per tant, de les necessitats de nous
habitatges, de nous equipaments col·lectius, de nous llocs de treball, etc. Ara bé, pel que fa al
dimensionament de les necessitats d’habitatge social, és a dir, d’habitatges de protecció oficial
en alguns del seus règims, s’ha de partir de la població actual.
S’hauran d’avaluar les necessitats d’habitatge social, en nombre i en característiques, per tal de
donar resposta als problemes d’exclusió del mercat immobiliari i de privació d’habitatge que
pateixi, o pugui patir en un futur més o menys proper, la població resident actualment al
municipi, classificada segons segments més o menys vulnerables: gent gran, jovent que es vol
emancipar, situacions derivades de desmembració d’unitats familiars, situacions de pobresa o
de risc d’exclusió social, immigració, privacions derivades del mal estat d’alguns habitatges, etc.
L’anàlisi prospectiu s’estructurarà en dos capítols: un referent a la població futura, les
projeccions del nombre d’habitants i de llars; i l’altre referent a les necessitats d’habitatge
social en els propers anys, avaluades a partir de la població actual.
4.1. Les projeccions demogràfiques del Centre d’Estudis Demogràfics
Es disposa de l’excel·lent treball efectuat per Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics), per
encàrrec de la Diputació de Barcelona.
A. Projeccions de població fins a l’any 2018
Parteix de les dades de l’any 2008 (1-1-2008), moment en què Vilafranca del Penedès tenia
38.010 habitants. S’han considerat quatre escenaris: màxim, intermedi, moderat, i endogen, tot
i que finalment el màxim i l’intermedi s’han agrupat en un sòl escenari, amb la qual cosa han
quedat finalment tres hipòtesis:
• Projecció demogràfica alta: immigració lleugerament a la baixa, emigració gairebé
constant.
• Projecció demogràfica baixa: immigració significativament a la baixa, emigració gairebé
constant.
• Projecció demogràfica sense migracions.
Any
Projeccions de població elaborades per la
Diputació de Barcelona. 2008-2018
Escenari
màxim(a)
Escenari
intermedi(a)
Escenari
moderat(b)
Escenari
endogen(c)
2008 38.010 38.010 38.010 38.010
2009 38.988 38.988 38.881 38.247
2010 39.936 39.936 39.618 38.477
2011 40.853 40.853 40.227 38.698
2012 41.743 41.743 40.713 38.906
2013 42.606 42.606 41.081 39.100
2014 43.444 43.444 41.496 39.279
2015 44.261 44.261 41.959 39.439
2016 45.054 45.054 42.463 39.580
2017 45.827 45.827 43.010 39.704
2018 46.581 46.581 43.597 39.813
Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)
133

Les Projeccions Demogràfiques
Les diferències de les diverses hipòtesis es basen sobretot en les intensitats i sentits dels
moviments gravitatoris. La hipòtesi més baixa, sense migracions de cap mena dóna una xifra de
39.580 habitants per a l’any 2016, inferior a l’actual perquè es parteix de la població del 2008.
En canvi, la hipòtesi intermitja suposa que l’any 2016 Vilafranca del Penedès tindrà 42.463
habitants. I, per últim, la hipòtesi màxima la situa en 45.054 habitants. Val a dir que la població
real a l’any 2009 (1-1-2009), era de 39.829 habitants, pràcticament idèntica a la contemplada
a l’escenari màxim, que era de 39.988 habitants.
134
50.000
45.000
40.000
35.000
38.010
Projeccions de població. 2008-2018
45.054
46.581
42.463
43.597
39.580 39.813
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Escenari màxim(a) Escenari intermedi(a)
Escenari moderat(b) Escenari endogen(c)
Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)
B. projeccions del nombre de llars fins a l’any 2016
També s’ha efectuat una projecció del nombre de llars, d’acord amb les quatre hipòtesis
anteriors:
• Escenari màxim: migracions altes, alta creació de llars.
• Escenari intermedi: migracions altres, creació de llars tendencial positiva.
• Escenari moderat: migracions moderades, creació de llars tendencial positiva.
• Escenari endogen: migracions nul·les, taxes llars constants.
Projeccions demogràfiques. Evolució del nombre de llars. 2001-20018
Any
Escenari
màxim
Escenari
intermedi
2001 (real) 11.053
2008 (estimació) 13.992
Escenari
moderat
Escenari
endogen
2009 14.494 14.405 14.373 14.165
2010 15.000 14.821 14.725 14.336
2011 15.498 15.224 15.033 14.488
2012 15.991 15.620 15.302 14.627
2013 16.475 16.007 15.531 14.749
2014 16.954 16.384 15.768 14.858
2015 17.430 16.759 16.020 14.960
2016 17.907 17.129 16.287 15.046
2017 18.379 17.494 16.566 15.130
2018 18.849 17.856 16.860 15.205
Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La projecció de llars és molt important perquè l’increment de llars implicarà la necessitat de
més habitatges. L’any 2016 (1-1-2016), al final del període de vigència del PLH, el nombre de
llars es mourà entre les 15.046 de l’escenari endogen i les 17.907 de l’escenari màxim. Val a dir
que el nombre real de llars de l’any 2009 (1-1-2009) era de 14.260, a mig camí entre l’escenari
endogen (14.165 llars) i el moderat (14.373 llars).
20.000
18.000
16.000
14.000
12.000
13.992
Projeccions de població. 2008-2018
17.907
17.129
16.287
15.046
18.849
17.856
16.860
15.205
2.008 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013 2.014 2.015 2.016 2.017 2.018
Escenari màxim Escenari intermedi Escenari moderat Escenari endogen
C. Previsions de grandària futura de les llars
Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)
Hi ha quatre hipòtesis sobre l’evolució futura de la grandària futura de les llars. D’acord amb
aquestes projeccions demogràfiques, l’any 2016 la grandària mitjana oscil·laria entre els 2,52
habitants/llar de l’escenari màxim i els 2,63 de l’escenari endogen. Val a dir que la grandària
mitjana a data 1-1-2009 era de 2,73 habitants/llar. Tots els escenaris contemplen una
disminució del nombre d’habitants per llar.
Projeccions demogràfiques: nombre d’habitants per llar. 2001-2016
Any
2001 (real) 2,83
2006
(estimació)
2,72
2.009 2,69 2,71 2,71 2,70
2010 2,66 2,69 2,69 2,68
2011 2,64 2,68 2,68 2,67
2012 2,61 2,67 2,66 2,66
2013 2,59 2,66 2,65 2,65
2014 2,56 2,65 2,63 2,64
2015 2,54 2,64 2,62 2,64
2016 2,52 2,63 2,61 2,63
2017 2,49 2,62 2,60 2,62
2018 2,47 2,61 2,59 2,62
Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)
135

Les Projeccions Demogràfiques
També serà interessant veure l’increment de llars previst per al període de vigència del PLH,
2010-2016 (1-1- de cada any). L’increment de llars anirà des de les 710 de l’escenari endogen
fins les 2.906 de l’escenari màxim.
136
Escenari
màxim
Escenari
intermedi
Escenari
moderat
Escenari
endogen
2010-2016 2.906 2.309 1.562 710
D. Projeccions del nombre de llars segons edat de la persona principal
Es distingeix entre llars joves, cap de llar fins a 34 anys; adultes, de 35 a 64 anys; i grans, a
partir de 65 anys. Actualment, a data 1-1-2009, la distribució és la següent: un 20,1% són llars
joves, un 55,5% són llars adultes i un 24,4% són llars grans.
Evolució del nombre de llars classificades per edat de la persona principal
2010 2016
Grup d’edat Llars % Llars %
Endogen
Índex
variació
2010-2016
Diferència
15-34 2.624 18,3 1.813 12,0 69,1 -811
35-64 8.440 58,9 9.541 63,4 113,0 1.101
65+ 3.273 22,8 3.692 24,5 112,8 420
Total 14.336 100,0 15.046 100,0 105,0 710
Moderat
15-34 2.827 19,2 2.639 16,2 93,3 -188
35-64 8.522 57,9 9.600 58,9 112,6 1.077
65+ 3.376 22,9 4.049 24,9 119,9 673
Total 14.725 100,0 16.287 100,0 110,6 1.562
Intermedi
15-34 2.869 19,4 2.943 17,2 102,6 74
35-64 8.567 57,8 10.048 58,7 117,3 1.481
65+ 3.385 22,8 4.139 24,2 122,3 754
Total 14.821 100,0 17.129 100,0 115,6 2.309
Màxim
15-34 2.968 19,8 3.348 18,7 112,8 379
35-64 8.619 57,5 10.288 57,5 119,4 1.669
65+ 3.414 22,8 4.272 23,9 125,1 858
Total 15.000 100,0 17.907 100,0 119,4 2.906
Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)
La proporció de llars joves variarà molt segons els diferents escenaris. D’acord amb l’escenari
endogen, les llars joves es reduiran en un 30,9% entre els anys 2010 i 2016, baixant del 18,3%
al 12,0%, en termes relatius. És l’efecte de les generacions poc nombroses que estan entrant
en edat d’emancipar-se. La màxima presència de llars joves és amb l’escenari màxim, ja que se
suposa que els trasllats metropolitans seran, en una part important, de famílies joves. D’acord
amb aquest escenari, les llars joves augmentaran en un 12,8%.
L’increment de llars adultes, amb cap de llar entre 35 i 64 anys, durant el període 2010-2016 es
mou entre un 12,6% de l’escenari moderat i un 19,4% de l’escenari màxim. L’increment de les

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
llars grans, amb cap de llar de 65 i més anys, durant el període 2010-2016 es mou entre el
12,8% de l’escenari endogen i el 25,1% de l’escenari màxim.
4.2. Projeccions demogràfiques: quatre escenaris possibles
• L’escenari endogen: és un escenari poc realista perquè es parteix de la base que
l’evolució demogràfica dependrà solament del creixement vegetatiu i no contempla cap
moviment migratori, ni d‘entrada ni de sortida. Aquest escenari, però, té un interès
especial: ha de servir per calcular el nombre d’habitatges socials que faran falta per
atendre la demanda local dels propers anys. Aquesta no és l’única opció, també es
podria optar per construir més habitatge social del que necessita la població local, però
no es creu que sigui la postura més recomanable.
• L’escenari regressiu: en el context actual de crisi econòmica generalitzada, amb un
elevadíssim nivell d’atur que castiga especialment la població estrangera poc qualificada,
un escenari plausible és el del retorn d’una part d’aquesta població immigrada, arribada
en els darrers anys, ja que pot ser que no tingui papers, que difícilment trobi una feina
estable i que tingui una residència precària, com són en bona mesura pisos compartits
per un nombre abundant de persones. A l’escenari regressiu l’augment de població es
basa exclusivament en el creixement vegetatiu. No es contempla creixement per
trasllats metropolitans i es preveu, en canvi, un retorn del 20% de la població
immigrada d’aquests darrers anys. És un escenari delimitatiu per baix, ja que suposa
una reducció significativa de població, difícil que es doni a la pràctica.
• L’escenari expansiu: la variable clau d’aquest escenari serà la capacitat de
creixement d’acord amb el planejament urbanístic vigent al conjunt dels municipis de la
comarca. Se suposa una recuperació de l’activitat constructora i un creixement
demogràfic basat sobretot en trasllats metropolitans. És un escenari delimitatiu per dalt,
ja que suposa un creixement de població que té poques probabilitats de donar-se.
• L’escenari del creixement moderat: se suposa un lleuger creixement per flux
migratori, sobretot per trasllats metropolitans. És l’escenari que es podria adoptar com a
objectiu.
4.3. L’escenari endogen
És un escenari vegetatiu o endogen perquè no té en compte les futures entrades i sortides de
població, uns fluxos que seran més o menys intensos però que segur que es donaran. No és,
per tant, un escenari tendencial perquè no té en compte els moviments migratoris que formen
part de les tendències recents. El càlcul de l’escenari endogen es farà d’acord amb els passos
següents:
1. Aplicar la taula de vida. El primer pas en l’elaboració de la projecció de població de Vilafranca
del Penedès serà aplicar una taula de vida a les darreres dades de població disponibles, que
corresponen a 1-1-2009, desglossades per edats i sexe.
2. Aplicar taxes de fecunditat. El segon pas serà omplir les futures generacions aplicant taxes
de fecunditat per edats al col·lectiu de dones en edat fecunda. Hi ha una constatació general de
que l’indicador conjuntural de fecunditat, és a dir, el nombre de fills per dona, tendirà a pujar
després de les xifres extraordinàriament baixes d’anys enrere.
137

Les Projeccions Demogràfiques
138
Evolució prevista dels indicadors conjunturals de fecunditat
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
1,62 1,63 1,65 1,67 1,68 1,70 1,72 1,73 1,75
Un part de l’increment de la fecunditat s’ha d’atribuir a la població autòctona, però també a
l’arribada de població immigrada. El diferencial de fecunditat es pot comprovar amb la taxa
bruta de fecunditat (naixements per cada 1000 dones en edat de procrear). L’any 2007, la taxa
bruta de Vilafranca del Penedès era de 53,2 per mil, però aquesta xifra era la resultant d’una
taxa del 48,9 per mil de la població autòctona i d’un 70,6 per mil de la població immigrada.
3. Càlcul del nombre de naixements d‘acord amb la fecunditat prevista i l’estructura per edats
de la població femenina en edat de procrear. A banda de com evolucioni la fecunditat, una altra
dada objectiva és que les generacions que tenen una fecunditat més alta no són gaire
nombroses i encara ho seran menys en els propers anys. L’any 2007 hi havia 412 dones entre
29 i 33 anys, que són els anys amb una taxa de fecunditat més elevada. La projecció de
població de l’any 2013 permet veure que el nombre de dones en aquests intervals d’edats serà
solament de 339, un 18% menys.
45
40
35
30
25
20
15
45
40
35
30
25
20
15
Evolució prevista de les generacions de dones en dat de procrear
0 100 200 300 400 500
0 100 200 300 400 500
2009:
Els grups d’edat de fecunditat més
alta, entre 29 i 33 anys, són menys
nombrosos que els d’edat
superior, per damunt dels 33 anys.
2016
Els grups d’edat de fecunditat més
alta encara estaran més buits, si és
que no hi ha trasllats residencials de
parelles joves
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
No s’ha d’esperar un increment substancial de la natalitat, degut a dues raons combinades: per
una banda, la piràmide d’edats diu que el nombre de dones en les edats amb fecunditat més
elevada tendirà a disminuir. Per altra banda, tampoc s’ha d’esperar un increment molt notable
de la fecunditat.
L’entrada de dones en edat de procrear encara seria menor si no fos per l’arribada de població
immigrada estrangera. A data 1-1-2009, la població estrangera representa el 22,8% del total de
dones en edat de procrear, però el percentatge és bastant més elevat en les edats més fèrtils:
un 35% de les dones de 24 anys són estrangeres; i un 34% en el cas de les de 23 anys.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Distribució de les dones en edat entre població autòctona i estrangera. 2009
49
47
45
43
41
39
37
35
33
31
29
27
25
23
21
19
17
15
Estrangeres
Autòctones
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Donat que les taxes de fecunditat mitjanes de la població estrangera són molt superiors als de
la població autòctona, i donat també que la població estrangera té un pes important i creixent
entre la població femenina en edat de procrear, sembla adequat calcular separadament la
natalitat de la població estrangera i de la població autòctona.
4. L’escenari endogen, basat exclusivament en el creixement vegetatiu (absència de moviments
migratoris, preveu un creixement moderat de la població. D’acord amb aquestes previsions, al
final del període de vigència del PLH (1-1-20016) la població seria de 39.871 habitants, un
modest creixement del 2,4% dels 38.929 habitants de l’actualitat (1-1-2009). La població de
l’any 2020 (1-1-2020) seria de 40.015 habitants, un 2,8% superior a l’actual. En aquest
creixement moderat hi intervenen bàsicament tres factors, dos en la direcció del creixement i
un en la direcció contrària:
• El creixement significatiu de la taxa de fecunditat de la població autòctona.
• L’important contingent de dones estrangeres en edat de procrear, amb una taxa de
fecunditat encara més elevada.
• Les generacions que entren en edat de procrear són molt poc nombroses, malgrat
l’arribada de població estrangera. Això és conseqüència de la baixa natalitat de les
dècades anteriors. Això farà que malgrat l’augment de la taxa de fecunditat, la natalitat
augmenti d’una manera molt més moderada.
139

Les Projeccions Demogràfiques
140
Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari endogen
Any Naixements
Índex
variació
(2009:100
Any
Població
(a 1-1 de cada
any)
Índex
variació
(2009:100)
2009 527 100,0 2009 38.929 100,0
2010 523 99,2 2010 39.085 100,4
2011 514 97,6 2011 39.251 100,8
2012 505 95,9 2012 39.405 101,2
2013 493 93,6 2013 39.545 101,6
2014 478 90,8 2014 39.673 101,9
2015 463 87,9 2015 39.782 102,2
2016 444 84,3 2016 39.871 102,4
2017 424 80,5 2017 39.941 102,6
2018 403 76,5 2018 39.988 102,7
2019 387 73,5 2019 40.012 102,8
2020 40.015 102,8
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure clarament el lent creixement de la població i la caiguda important de la
natalitat que caracteritzarien l’escenari endogen.
1000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
Projecció de població de l’escenari endogen
39085 39251 39405 39545 39673 39782 39871 39941 39988 40012 40015
527 523 514 505 493 478 463 444 424 403 387
Naixements
Població
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
* Població referida a l’inici de l’any següent
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
50000
40000
30000
20000
10000
0

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
4.3.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari
endogen
El fet de que les generacions en edat de procrear siguin relativament poc nombroses repercutirà
en una reducció del nombre de naixements. Això xoca amb la percepció actual de creixement
continuat de la natalitat. D’acord amb l’escenari endogen, el nombre de naixements anuals
baixaria a 463 l’any 2015 i solament 387 l’any 2019. En absència, improbable, de nous fluxos
immigratoris, i pressuposant que la fecunditat s’estabilitzarà entorn d’un indicador conjuntural
de fecunditat de 1,75, l’efecte de les generacions poc nombroses serà molt difícil d’evitar.
Tenint en compte exclusivament el moviment natural, la població de Vilafranca del Penedès
tindria una estructura per edats lleugerament més rejovenida. El tret més remarcable, però, és
que la base deixarà d’eixamplar-se degut a que les generacions en edat de procrear seran poc
nombroses, malgrat l’arribada de població estrangera aquests darrers anys. L’eixamplament de
la base solament es podrà mantenir amb més arribada de població jove forana, bé població
immigrada estrangera, bé població autòctona procedent de trasllats residencials des de les
corones interiors metropolitanes.
Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016
(1-1-2016) Escenari endogen
95
90
85
Dones
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Homes
-600 -400 -200 0 200 400 600
Font: Elaboració pròpia
És interessant veure la classificació de la població futura prevista per grans grups d’edat. El pes
de la població infantil continuarà creixent significativament, però el grup quinquennal de 0-4
anys tindrà menys efectius que els anteriors. La població adulta decreixerà significativament,
tant en termes absoluts com relatius. L’explicació és ben senzilla: els grups que van deixant per
dalt l’edat activa són més nombrosos que els que s’hi van incorporant per baix. Per la seva
banda, el pes de la població gran encarà continuarà incrementant-se en termes absoluts i
també una mica en termes relatius. L’índex d’envelliment baixarà a 84,9 el 2016.
Les xifres del 2020, sempre d’acord amb l’escenari endogen palesen l’esgotament del procés de
rejoveniment. La proporció de població infantil baixarà una mica, al 17,9%, mentre que la de la
població gran pujarà fins al 16,1%. Així, l’índex d’envelliment pujarà fins a 89,9, però hi
continuaran havent més infants que gent gran.
141

Les Projeccions Demogràfiques
142
Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020*
Escenari endogen
Població jove
(0-14 anys)
Població adulta
(15-64 anys)
Població grans
(65 i més anys)
Any
Nombre % Nombre % Nombre %
Índex
d’envelliment
2009 6.251 16,1 26.918 69,1 5.760 14,8 92,1
2016 7.263 18,3 26.441 66,5 6.167 15,5 85,2
2020 7.174 17,9 26.391 66,0 6.450 16,1 89,9
* 1 de gener de cada any
Font: Elaboració pròpia
La població gran augmentarà tant en temes absoluts com relatius. Les persones de 65 i més
anys passaran del 14,8% del 2009 al 15,5% del 2016 i al 16,1% del 2020. En termes absoluts,
passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.167 del 2016, amb un increment del 7,1%, i l’any
2020 s’arribarà als 6.450 efectius, amb un increment del 12,0% respecte del 2009.
La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà una mica malgrat el progressiu augment de
l’esperança de vida. És un efecte retardat de la guerra civil, ja que les persones que superaran
els 75 anys són les de les generacions poc nombroses de la guerra civil i la immediata
postguerra. Des 7,8% de l’any 2009 es passarà al 7,3% del 2016 i el 7,3% del 2020. En temes
absoluts hi haurà un petit decreixement, dels 3.038 efectius del 2009 als 2.942 del 2016 i als
2.934 del 2020.
La població de 85 i més anys augmentarà en el període 2009-2016, passant de 851 a 913
efectius, un 7,3% més, i romandrà estancada en els anys posteriors degut a l’efecte mencionat
de la guerra civil.
En qualsevol cas, les dades a retenir són les d’un progressiu increment de la població gran, amb
el consegüent augment de les necessitats d’habitatges adequats.
Any
Projecció de la població gran 2009-2020
Població de 65
i més anys
Població de 75
i més anys
Població de 85
i més anys
Nombre % Nombre % Nombre %
2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2
2016 6.167 15,5 2.942 7,4 913 2,3
2020 6.450 16,1 2.934 7,3 914 2,3
Increment 2009-2016 7,1 -3,2 7,3
Increment 2009-2020 12,0 -3,4 7,4
4.3.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari endogen
La pròpia dinàmica de la població porta a la creació de noves llars i, per tant, a la necessitat de
més habitatges principals. La projecció de llars a partir del nombre de llars actuals, 14.260 a 1-
1-2009, és una informació important de cara a avaluar les necessitats de nous habitatges
generats per la població actualment resident a Vilafranca del Penedès.

A. Les noves llars per emancipació del jovent
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
D’acord amb la metodologia utilitzada, el nombre de noves llars per emancipació de jovent
generades durant el període de vigència del PLH, és a dir, durant el sexenni 2010-2015 serà de
1.243, de les quals 671 correspondran a joves de menys de 30 anys i 572 a joves de 30-34
anys. Durant el període 2010-2015 es crearan una mitjana anual de 207 llars per emancipació
de joves.
En canvi, durant el període 2016-2019 es crearan amb 663 noves llars per emancipació dels
joves, amb una mitjana anual de 165.
Creació de llars per emancipació
del jovent d’acord amb l’escenari endogen
Període
Període
Període
2010-2015 2016-2019 2010-2019
1.243 663
Font: elaboració pròpia
1.906
B. La creació de llars de la població adulta (de 35 i més anys)
Així com la creació de llars joves respon a un patró força senzill: l’emancipació de la llar on s’ha
crescut sota la tutela de persones adultes (habitualment els pares), la creació de llars de
persones adultes, a partir de 35 anys, respon a una casuística més variada.
Per això també és més difícil de quantificar. La quantificació de les llars joves s’adapta molt bé
a la metodologia dels caps de llar: a mesura que avança l’edat, augmenta la taxa de caps de
llar, és a dir, la proporció de persones d’una determinada generació que són caps de llar. Als 19
anys, la proporció de caps de llar és insignificant, però al arribar als 35 és de més del 40%.
El mètode dels caps de llar encara és útil a la població de 35-39 anys; en aquest interval la taxa
de caps de llar encara creix d’una manera important. Es podria parlar d’emancipació tardana,
bé per dificultats econòmiques, bé per motius personals i familiars d’ordre molt diversa. A partir
dels quaranta anys, parlar d’emancipació ja sona una mica irònic. Durant el període 2010-2015
es crearan un total de 211 llars per emancipació tardana, amb una mitjana anual de 35. Durant
el període 2016-2019 se’n crearan 109, amb una mitjana anual de 27.
A l’edat adulta, la creació de llars sol anar associada a canvis en la composició de les
famílies. Separacions i divorcis generen sovint la necessitat d’un nou habitatge, creant així una
nova llar. Per això caldrà fixar-se també en aquest factor, cada cop més important, de creació
de noves llars.
L’Idescat proporciona informació sobre divorcis i separacions a nivell de Catalunya i de les
quatre demarcacions provincials. Una estimació dels divorcis i separacions de Vilafranca del
Penedès es pot obtenir per extrapolació de les dades catalanes, amb totes les limitacions que
això comporta.
La taxa bruta de divorcis dóna el nombre de divorcis i separacions per cada 1.000 habitants
entre 20 i 69 anys (interval d’edat en el que es troba el 99,1% de les persones que es separen
o divorcien). Aquests darrers anys la taxa catalana s’ha mogut entre 5,2-5,6. Aplicant la taxa
de 5,2 a la població de 20 a 69 anys de Vilafranca del Penedès s’arriba a una estimació de 136-
138 divorcis + separacions anuals.
143

Les Projeccions Demogràfiques
Més difícil és traduir la xifra de divorcis i separacions en creació de noves llars adultes. Una part
de la demanda està ja recollida en l’epígraf anterior de l’emancipació tardana o, fins i tot, de
l’emancipació jove: persones que no esdevenen caps de llar fins que se separen de la seva
parella. En bastants casos es tracta d’un canvi de llar, més que de la creació d’una de nova: es
pot passar a formar part d’una llar ja existent, bé formant parella, bé compartint habitatge amb
altres persones adultes, una fórmula cada cop més estesa en una època d’ingressos més aviat
baixos. Se suposa que aproximadament un 10% dels casos de divorci o separació acaben
formant una nova llar, i necessitant, per tant, un nou habitatge principal.
La creació de noves llars adultes pot venir també del reagrupament familiar de persones
immigrades. És molt probable que abans del reagrupament, una immigrant visqués compartint
habitatge amb altres immigrats, però l’arribada de la família crea la necessitat d’un nou
habitatge. En aquest cas, també serà important les característiques de l’habitatge, ja que es pot
tractar fàcilment de famílies nombroses
Una gran part de la població exclosa del mercat ja està recollida en els apartats anteriors:
joves que es volen emancipar amb uns ingressos baixos, famílies monoparentals joves, famílies
destruïdes on un (o els dos) membres de la parella tenen dificultats per fer front a les despeses
d’un nou habitatge, etc. A banda d’aquest casos ja contemplats, i que estan normalment
exclosos del mercat lliure però no d’altres modalitats d’habitatge protegit (de compra o de
lloguer), hi ha també famílies i persones que estan en risc d’exclusió social, o ja estan
realment exclosos com seria el cas extrem dels sense sostre. Les necessitats d’aquest col·lectiu,
reduït però creixent en l’actual període de crisi econòmica, s’han d’incloure en un apartat
específic d’alternatives d’allotjament davant del risc d’exclusió social, però no es presten a un
tractament estadístic de les necessitats.
A partir dels col·lectius anteriors, s’ha arribat a una xifra de 295 noves llars adultes per al
període 2010-2015, amb una mitjana anual de 49 llars, i de 165 llars adultes per al període
2016-2019, amb una mitjana anual de 41 llars.
C. La destrucció de llars
144
Creació de noves llars adultes
d’acord amb l’escenari endogen
Període
Període
Període
2010-2015 2016-2019 2010-2019
295 165
Font: elaboració pròpia
460
La destrucció de llars vindrà fonamentalment per defunció de persones que habiten en llars
unifamiliars. No serà evidentment l’única raó de la destrucció de llars però sí la més important,
amb diferència, i la més fàcil de quantificar.
Per calcular les llars destruïdes durant el període 2010-2015 s’aplicarà la taula de vida a les
persones principals, i úniques, que habiten en llars unipersonals. El nombre de llars destruïdes
previst és de 441, a un ritme d’unes 74 a l’any. És un ritme bastant intens de destrucció de llar
que s’explica per l’envelliment de les llars unipersonals de Vilafranca del Penedès. Per sexes, les
llars destruïdes previstes amb un cap de llar masculí seran 125, un 28,3% del total, i les
femenines 316, un 73,7%. Aquesta diferència s’explica perquè la gran majoria de llars

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
unipersonals de gent gran són ocupades per dones. En canvi, per al període 2016-2019, es
preveu la destrucció de 272 llars, amb una mitjana anuals de 68.
Destrucció de llars d’acord amb l’escenari endogen
Període Període 2016- Període
2010-2015
2021
2010-2021
441 272
Font: elaboració pròpia
713
D. Una visió sintètica de la creació/destrucció de llars
La combinació de creació i destrucció de llars permet arribar al nombre de noves llars anuals,
recollides al quadre següent. En el sexenni 2010-2015 es preveu la creació de 1.243 llars per
emancipació de joves, 295 noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars
unipersonals de persones grans). Això dóna un saldo de 1.097 noves llars, restant les
destruïdes de les creades. En un capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en
necessitats d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo
anual d’unes 183 noves llars noves.
Per al període 2016-2019, les xifres bàsiques són: 663 llars per emancipació de joves (menys
per any perquè les generacions joves seran menys nombroses), 165 noves llars adultes i
destrucció de 272 llars, amb un saldo positiu de 556 noves llars, unes 139 anuals.
Quadre 4.9. Creació i destrucció de llars 2009-2021
Període
2010-2015
Període
2016-2021
Període
2010-2021
Emancipació joves 1.243 663 1.906
Noves llars adultes 295 165 460
Destrucció llars 441 272 713
Saldo creació/destrucció 1.097 556 1.653
E. L’evolució anual
Font: elaboració pròpia
També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la
projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, Es preveuen 39.871
habitants, 15.577 llars i una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar. L’escenari endogen,
amb absència de moviments migratoris suposaria un estancament notable de la població, un
creixement significatiu del nombre de llars i una disminució important del nombre d’habitants
per llar.
Projecció de llars d’acord amb l’escenari endogen 2009-2020
Llars
Índex
variació
(2009:100)
Població
Índex
variació
(2009:100)
Habitants/llar
2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73
2010 14.480 101,5 39.085 100,4 2,70
2011 14.696 103,1 39.251 100,8 2,67
2012 14.898 104,5 39.405 101,2 2,64
145

Les Projeccions Demogràfiques
146
2013 15.090 105,8 39.545 101,6 2,62
2014 15.265 107,0 39.673 101,9 2,60
2015 15.427 108,2 39.782 102,2 2,58
2016 15.577 109,2 39.871 102,4 2,56
2017 15.728 110,3 39.941 102,6 2,54
2018 15.870 111,3 39.988 102,7 2,52
2019 16.000 112,2 40.012 102,8 2,50
2020 16.133 113,1 40.015 102,8 2,48
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure de manera entenedora l’estancament de la població i l’increment paral·lel
del nombre de llars.
Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari endogen 2009-2020
55000
45000
35000
25000
15000
5000
-5000
38.929 39.085 39.251 39.405 39.545 39.673 39.782 39.871 39.941 39.988 40.012 40.015
14260 14480 14696 14898 15090 15265 15427 15577 15728 15870 16000 16133
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Llars Habitants
Font: elaboració pròpia
F. Les xifres bàsiques de l’escenari endogen
El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari
endogen. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són
projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 39.085 habitants i 14.480
llars. Per al sexenni 2010-2015 es preveu crear 1.243 llars per emancipació de joves i 295
noves llars adultes més, mentre que es destruiran 441 llars, bàsicament unipersonals de gent
gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a la xifra de 15.577 llars per a l’any 2016
(1-1-2016), que combinada amb els 39.871 habitants de la projecció de població dóna una
grandària mitjana de 2,56 habitants per llar.
Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 663 llars per emancipació, 165 noves llars
adultes i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de 16.133 llars per a l’any 2020 (1-1-2020),
amb 40.015 habitants i una grandària mitjana de 2,48 habitants per llar.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Dades de síntesi de l’escenari endogen
per als períodes 2010-2015 i 2016-2019
Llars Població
Habitants
per llar
Dades reals 2009 14.260 38.929 2,73
Projecció 2010
Període 2010-2015
14.480 39.085 2,70
Llars emancipació joves 1.243
Noves llars adultes 295
Destrucció llars 441
Projecció 2016 15.577 39.871 2,56
Període 2016-2019
Llars emancipació joves 663
Noves llars adultes 165
Destrucció llars 272
Projecció 2020 16.133 40.015 2,48
Font: elaboració pròpia
4.4. Escenari regressiu
L’escenari endogen, creixement demogràfic basat exclusivament en el moviment vegetatiu de la
població resident i sense cap moviment migratori, ni d’entrada ni de sortida, és evidentment un
supòsit irreal. La tendència dels darrers anys ha estat al creixement demogràfic per l’arribada
de nous habitants, en la seva gran majoria immigrants estrangers, però també població
autòctona que ha traslladat la seva residència des de les corones interiors metropolitanes.
A l’escenari regressiu l’augment de població es basa exclusivament en el creixement vegetatiu.
No es contempla creixement per trasllats metropolitans i es preveu, en canvi, un retorn del
20% de la població immigrada d’aquests darrers anys, un retorn concentrat en tres anys: 2009
(un 4%), 2010 (un 8%) i 2011 (un 8%). En aquest supòsit la població baixaria lleugerament
fins als 37.881 habitants de l’any 2012 i desprès remuntaria molt lentament d’acord amb el
creixement vegetatiu fins els 38.295 habitants del 2016, xifra una mica per sota de la població
actual. El nombre de naixements es reduiria per l’efecte combinat d’una estructura per edats
amb generacions poc nombroses de dones en edat de procrear i per la marxa de població
estrangera jove, que reduiria també una mica la taxa de fecunditat.
147

Les Projeccions Demogràfiques
148
Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari regressiu
Any Naixements
Índex
variació
(2009:100
Any
Població
(a 1-1 de cada
any)
Índex
variació
(2009:100)
2009 524 100,0 2009 38.929 100,0
2010 514 98,0 2010 38.795 99,7
2011 494 94,1 2011 38.464 98,8
2012 472 90,1 2012 37.881 97,3
2013 460 87,7 2013 38.061 97,8
2014 444 84,7 2014 38.158 98,0
2015 429 81,7 2015 38.237 98,2
2016 411 78,3 2016 38.295 98,4
2017 392 74,8 2017 38.336 98,5
2018 373 71,0 2018 38.354 98,5
2019 358 68,3 2019 38.352 98,5
2020 2020 38.331 98,5
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure el lleuger declivi de la població i la reducció significativa de la natalitat,
característiques bàsiques de l’escenari regressiu.
1000
800
600
400
200
0
Població i naixements d’acord amb l’escenari amb creixement zero
38929 38795 38464 37881 38061 38158 38237 38295 38336 38354 38352 38331
524 514 494 472 460 444 429 411 392 373 358
Naixements
Població
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
nt: Elaboració pròpia
50000
40000
30000
20000
10000
4.4.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari
regressiu
D’acord amb l’escenari regressiu, la població de Vilafranca del Penedès tindria una estructura
per edats lleugerament menys rejovenida que amb l’escenari endogen. La base encara
s’estrenyerà una mica més pel retorn d’immigrants joves. Com ja s’ha dit abans,
l’eixamplament de la base solament es podrà mantenir amb més arribada de població jove
forana, bé població immigrada estrangera, bé població autòctona procedent de trasllats
residencials des de les corones interiors metropolitanes.
0
Fo

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016
(1-1-2016) Escenari regressiu
95
90
Dones
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Homes
-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500
Font: Elaboració pròpia
El pes de la població infantil continuarà creixent significativament, però una mica menys que
amb l’escenari endogen. La població adulta decreixerà bastant significativament, tant en termes
absoluts com en relatius. L’explicació és ben senzilla: els grups que van deixant per dalt l’edat
activa són més nombrosos que els que s’hi van incorporant per baix. Per la seva banda, el pes
de la població gran encarà continuarà incrementant-se en termes absoluts i també una mica en
termes relatius. L’índex d’envelliment del 2016 baixarà lleugerament a 88,2.
Les xifres del 2020, sempre d’acord amb l’escenari regressiu, palesen l’esgotament del procés
de rejoveniment. La proporció de població infantil baixarà una mica, al 17,7%, mentre que la de
la població gran pujarà fins al 16,7%. Així, l’índex d’envelliment pujarà fins a 94,1, però hi
continuaran havent més infants que gent gran.
Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020*
Escenari regressiu
Població jove
(0-14 anys)
Població adulta
(15-64 anys
Població grans
(65 i més anys)
Any
Nombre % Nombre % Nombre %
Índex
d’envelliment
2009 6.251 16,1 26.18 69,1 5.760 14,8 92,1
2016 6.953 18,2 25.211 65,8 6.132 16,0 88,2
2020 6.802 17,7 25.131 65,6 6.398 16,7 94,1
* 1 de gener de cada any
Font: Elaboració pròpia
La població gran augmentarà tant en temes absoluts com relatius. Les persones de 65 i més
anys passaran del 14,8% del 2009 al 16,0% del 2016 i al 16,7% del 2020. En termes absoluts,
passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.132 del 2016, amb un increment del 6,5%. L’any
2020 s’arribarà als 6.398 efectius, amb un increment del 11,1% respecte del 2009.
La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà una mica malgrat el progressiu augment de
l’esperança de vida. És un efecte retardat de la guerra civil, ja que les persones que superaran
els 75 anys són les de les generacions poc nombroses de la guerra civil i la immediata
149

Les Projeccions Demogràfiques
postguerra. Del 7,8% de l’any 2009 es passarà al 7,6% del 2016 i del 2020 i, en temes absoluts
aquest petit decreixement es contemplarà al passar dels 3.038 efectius del 2009 als 2.929 del
2016 i, finalment, els 2.919 del 2020.
La població de 85 i més anys augmentarà en el període 2009-2016: de 851 a 910 efectius, un
6,9% més, i romandrà estancada en els anys posteriors degut a l’efecte mencionat de la guerra
civil.
En qualsevol cas, les dades a retenir són les d’un progressiu increment de la població gran, amb
el consegüent increment de les necessitats d’habitatges adequats.
150
Any
Projecció de la població gran 2014-2019
Població de 65
i més anys
Població de 75
i més anys
Població de 85
i més anys
Nombre % Nombre % Nombre %
2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2
2016 6.132 16,0 2.929 7,6 910 2,4
2020 6.398 16,7 2.919 7,6 911 2,4
Increment 2009-2016 372 6,5 -109 -3,6 59 6,9
Increment 2009-2020 638 11,1 -119 -3,9 60 7,1
Font: Elaboració pròpia
4.4.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari regressiu
En el sexenni 2010-2015 és preveu la creació de 1.161 llars per emancipació de joves, de 281
noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars unipersonals de persones
grans). Això dona un saldo de 1.001 noves llars, restant les destruïdes de les creades. En un
capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en necessitats d’habitatge nous.
Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo anual d’unes 167 noves.
Per al període 2016-2019 les xifres bàsiques són 608 llars per emancipació de joves (menys
anuals perquè les generacions joves seran menys nombroses), 152 noves llars adultes i
destrucció de 272 llars, amb un saldo positiu de 488 noves llars, unes 122 noves llars anuals.
Creació i destrucció de llars 2009-2019
Període
2010-2015
Període
2016-2019
Període
2010-2019
Emancipació joves 1.161 608 1.769
Noves llars adultes 281 152 433
Destrucció llars 441 272 713
Saldo creació/destrucció 1.001 488 1.489
Font: elaboració pròpia
També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la
projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, es preveuen 38.295
habitants, 15.467 llars i una grandària mitjana de 2,48 habitants per llar. L’escenari regressiu
suposaria una lleugera reducció de la població, un creixement significatiu del nombre de llars i
una disminució important del nombre d’habitants per llar.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Projecció de llars d’acord amb l’escenari regressiu 2009-2020
Llars
Índex
variació
(2009:100)
Població
Índex
variació
(2009:100)
Habitants/llar
2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73
2010 14.466 101,4 38.795 99,7 2,68
2011 14.676 102,9 38.464 98,8 2,62
2012 14.865 104,2 37.881 97,3 2,55
2013 15.036 105,4 38.061 97,8 2,53
2014 15.192 106,5 38.158 98,0 2,51
2015 15.336 107,5 38.237 98,2 2,49
2016 15.467 108,5 38.295 98,4 2,48
2017 15.600 109,4 38.336 98,5 2,46
2018 15.725 110,3 38.354 98,5 2,44
2019 15.838 111,1 38.352 98,5 2,42
2020 15.955 111,9 38.331 98,5 2,40
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure de manera entenedora el declivi de la població i l’increment paral·lel del
nombre de llars.
Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari regressiu 2009-2020
50000
40000
30000
20000
10000
0
38.929 38.795 38.464 37.881 38.061 38.158 38.237 38.295 38.336 38.354 38.352 38.331
14260 14466 14676 14865 15036 15192 15336 15467 15600 15725 15838 15955
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Llars Habitants
Font: elaboració pròpia
El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari
regressiu. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són
projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 38.795 habitants i 14.466
llars. Per al sexenni 2010-2015 és preveu crear 1.161 llars per emancipació de joves i 281
noves llars adultes més, mentre que és destruiran 441 llars, bàsicament unipersonals de gent
gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a la xifra de 15.467 llars per a l’any 2016
(1-1-2016), que combinada amb els 38.295 habitants de la projecció de població dóna una
grandària mitjana de 2,48 habitants per llar.
151

Les Projeccions Demogràfiques
Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 608 llars per emancipació, 152 noves llars
adultes i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de 15.955 llars per a l’any 2020 (1-1-2020),
amb 38.331 habitants i una grandària mitjana de 2,40 habitants per llar.
152
Dades de síntesi de l’escenari regressiu
per als períodes 2010-2015 i 2016-2019
Llars Població
Habitants
per llar
Dades reals 2009 14.260 38.929 2,73
Projecció 2010
Període 2010-2015
14.466 38.795 2,68
Llars emancipació joves 1.161
Noves llars adultes 281
Destrucció llars 441
Projecció 2016 15.467 38.295 2,48
Període 2016-2019
Llars emancipació joves 608
Noves llars adultes 152
Destrucció llars 272
Projecció 2020 15.955 38.331 2,40
Font: elaboració pròpia
4.5. Escenari expansiu
Aquest escenari contempla un saldo migratori clarament positiu, en la línia dels darrers anys,
tot i que amb un ritme inferior. Se suposa que, tot i la crisi, es mantindrà un cert flux
immigratori de població estrangera.
Per altra banda, es suposa que hi haurà un flux important de trasllats metropolitans. La nova
oferta d’habitatges de Vilafranca del Penedès va molt destinada a aquest públic metropolità i tot
fa pensar que, si no hagués estat per la crisi econòmica, s’hauria produït un creixement
important de la població del municipi per trasllats metropolitanes. Avui en dia hi ha més de
1.500 habitatges nous a la venda i bastants promocions que no s’han arribat a començar. Cal
reconèixer que fins ara no hi ha hagut cap tendència clara al creixement per trasllats
metropolitans. Fins i tot, es podria parlar d’un saldo negatiu pel que fa als fluxos de la població
autòctona, ja que hi ha gent de Vilafranca que ha anat a viure a localitzacions més rurals de la
comarca. Tanmateix, l’any 2008 va tenir un flux important de trasllats metropolitans, amb un
saldo positiu de més de 700 persones, provinents sobretot de les corones centrals
metropolitanes. La raó està en l’increment de l’oferta, ja que les empreses immobiliàries, locals
i comarcals però també d’àmbit estatal, havien fet una aposta clara per incentivar el creixement
residencial de Vilafranca del Penedès, partint de la base que era una destinació satisfactòria per
a molts habitants de les corones interiors metropolitanes. La crisi, per això, ha estroncat aquest
procés.
En certa manera, l’escenari expansiu és l’escenari de superació de la crisi. També és un
escenari poc plausible, almenys en el moment actual, quan la crisi encara no ha tocat fons i no
hi ha una idea clara de quan durarà ni de quines seran les condicions de la recuperació.

L’escenari expansiu parteix del següents supòsits:
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
• Es mantindrà un ritme de creixement de la població immigrada estrangera del 3% anual.
La mitjana dels darrers 9 anys ha estat del 25% anual.
• Hi haurà un increment anual de 600 nous habitants per trasllats metropolitans. Això vol
dir un creixement de 3.600 habitants durant el període de vigència del PLH. Suposant
una ratio de 2,8 habitants per llar, equival a 1.285 nous habitatges principals, xifra
menor a l’oferta que actualment ja està a la venda.
A l’escenari expansiu l’augment de població es basa sobretot en el flux immigratori,
especialment trasllats metropolitans de població autòctona. La població pujaria acceleradament
fins als 46.146 habitants del 2016 i els 50.496 del 2020. El nombre de naixements augmentaria
ja que el flux immigratori seria fonamentalment de parelles joves.
Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari expansiu
Any Naixements
Índex
variació
(2009:100
Any
Població
(a 1-1 de cada
any)
Índex
variació
(2009:100)
2009 527 100,0 2009 38.929 100,0
2010 541 102,8 2010 39.903 102,5
2011 552 104,8 2011 40.911 105,1
2012 562 106,7 2012 41.934 107,7
2013 570 108,3 2013 42.969 110,4
2014 576 109,4 2014 44.020 113,1
2015 582 110,5 2015 45.079 115,8
2016 583 110,8 2016 46.148 118,5
2017 584 110,9 2017 47.225 121,3
2018 584 110,9 2018 48.308 124,1
2019 589 111,8 2019 49.397 126,9
2020 50.496 129,7
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure l’accelerat creixement de la població i l’increment significatiu de la
natalitat, característiques bàsiques de l’escenari expansiu.
153

Les Projeccions Demogràfiques
154
2000
1600
1200
800
400
0
38929 39903 40911
Població i naixements d’acord amb l’escenari expansiu
41934 42969 44020 45079 46148 47225 48308 49397 50496
527 541 552 562 570 576 582 583 584 584 589
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Font: Elaboració pròpia
Naixements
Població
60000
50000
40000
30000
20000
10000
4.5.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari
Expansiu
D’acord amb l’escenari expansiu, la població de Vilafranca del Penedès tindria una estructura
per edats bastant més rejovenida. La base de la piràmide s’estabilitzaria, ja que el flux
immigratori compensaria l’arribada de gent que es trobaria en la franja de les generacions molt
poc nombroses i en l’edat de procrear.
Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016
(1-1-2016) Escenari expansiu
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
-600 -400 -200 0 200 400 600
Font: Elaboració pròpia
El manteniment d’una natalitat força elevada serà possible gràcies als trasllats residencials de
població jove. D’acord amb l’escenari expansiu, el nombre de dones en edat de procrear
0

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
augmentarà en un 17,3% pels fluxos migratoris però, en algunes generacions, l’increment
previst serà superior: un 36% a les dones de 27 anys; un 35,9% a les de 28 anys; i un 35,2%
a les de 29 anys.
Pes dels fluxos immigratoris en les dones en edat
de procrear segons l’escenari expansiu
49
47
45
43
41
39
37
35
33
31
29
27
25
23
21
19
17
15
Moviment endogen
Fluxos immigratoris
0 100 200 300 400 500
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
El pes de la població infantil continuarà creixent d’una manera accelerada, arribant al 18,8% de
l’any 2016 i al 19,5% del 2020. La població adulta augmentarà una mica en termes absoluts
però decreixerà en pes relatiu. La població gran continuarà augmentant en termes absoluts,
però retrocedirà en pes relatiu degut al procés de rejoveniment associat als trasllats
residencials. L’índex d’envelliment continuarà retrocedint fins al 75,7 de l’any 2016 i el 71,7 del
2020.
Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020*
Escenari expansiu
Població jove
(0-14 anys)
Població adulta
(15-64 anys
Població grans
(65 i més anys)
Any
Nombre % Nombre % Nombre %
Índex
d’envelliment
2009 6.251 16,1 26.918 69,1 5.760 14,8 92,1
2016 8.661 18,8 30.930 67,0 6.557 14,2 75,7
2020 9.852 19,5 33.578 66,5 7.066 14,0 71,7
* 1 de gener de cada any
Font: Elaboració pròpia
La població gran augmentarà en temes absoluts però disminuirà en pes relatiu. Les persones de
65 i més anys passaran del 14,8% del 2009 al 14,2% del 2016 i al 14,0% del 2020. En termes
absoluts, passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.557 del 2016, amb un increment del
13,8%. L’any 2020 s’arribarà als 7.066 efectius, amb un increment del 22,7% respecte del
2009.
La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà en pes relatiu des del 7,8% del 2009 al
6,9% del 2016 i al 6,5% del 2020. En temes absoluts hi haurà un petit creixement, dels 3.038
efectius del 2009 als 3.164 del 2016 i, finalment, els 3.284 del 2020.
155

Les Projeccions Demogràfiques
La població de 85 i més anys augmentarà: de 851 a 981 efectius en el període 2009-2016, un
15,3% més, i fins a 1.021 l’any 2020.
156
Any
Projecció de la població gran 2016-2019
Població de
65 i més anys
Població de
75 i més anys
Població de
85 i més anys
Nombre % Nombre % Nombre %
2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2
2016 6.557 14,2 3.164 6,9 981 2,1
2020 7.066 14,0 3.284 6,5 1.021 2,0
Increment 2009-2016 797 13,8 126 4,1 130 15,3
Increment 2009-2020 1.306 22,7 246 8,1 170 20,0
Font: Elaboració pròpia
4.5.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari expansiu
En el sexenni 2010-2015 es preveu la creació de 1.417 llars per emancipació de joves, de 322
noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars unipersonals de persones
grans). Cal afegir-hi 1.718 noves llars per trasllats residencials. Això dona un saldo de 3.016
noves llars, restant les destruïdes de les creades. En un capítol posterior és farà la traducció del
saldo de noves llars en necessitats d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del
període s’obté un saldo anual d’unes 503 noves llars.
Per al període 2016-2019 les xifres bàsiques són 951 llars per emancipació de joves, 211 noves
llars adultes, destrucció de 272 llars i 1.184 noves llars per trasllats residencials, amb un saldo
positiu de 2.074 noves llars, unes 519 noves llars anuals.
Creació i destrucció de llars 2009-2019
Període
2010-2015
Període
2016-2019
Període
2010-2019
Emancipació joves 1.417 951 2.368
Noves llars adultes 322 211 533
Total noves llars endògenes 1.739 1.162 2.901
Destrucció llars 441 272 713
Noves llars per trasllats 1.718 1.184 2.902
Saldo creació/destrucció 3.016 2.074 5.090
Font: elaboració pròpia
Als dos escenaris anteriors totes les noves llars sortien de la dinàmica interna de la població
resident a Vilafranca del Penedès. A l’escenari expansiu, en canvi, una bona part de les noves
llars creades seran originades pels fluxos immigratoris.
També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la
projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, és preveuen 46.148
habitants, 17.772 llars i una grandària mitjana de 2,60 habitants per llar. L’escenari expansiu
suposaria un creixement molt accelerat de la població, un creixement encara més ràpid del
nombre de llars i una disminució significativa del nombre d’habitants per llar.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Projecció de llars d’acord amb l’escenari regressiu 2009-2020
Llars
Índex
variació
(2009:100)
Població
Índex
variació
(2009:100)
Habitants/llar
2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73
2010 14.759 103,5 39.903 102,5 2,70
2011 15.267 107,1 40.911 105,1 2,68
2012 15.772 110,6 41.934 107,7 2,66
2013 16.276 114,1 42.969 110,4 2,64
2014 16.776 117,6 44.020 113,1 2,62
2015 17.274 121,1 45.079 115,8 2,61
2016 17.772 124,6 46.148 118,5 2,60
2017 18.283 128,2 47.225 121,3 2,58
2018 18.797 131,8 48.308 124,1 2,57
2019 19.311 135,4 49.397 126,9 2,56
2020 19.839 139,1 50.496 129,7 2,55
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure de manera entenedora el creixement de la població i l’increment paral·lel
del nombre de llars.
Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari expansiu 2009-2020
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
38.929 39.903 40.911 41.934 42.969 44.020 45.079
46.148 47.225 48.308 49.397 50.496
14260 14759 15267 15772 16276 16776 17274 17772 18283 18797 19311 19839
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Llars Habitants
Font: elaboració pròpia
El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari
regressiu. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són
projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 39.903 habitants i 14.759
llars. Per al sexenni 2010-2015 es preveu crear 1.417 llars per emancipació de joves, 322
noves llars adultes, 1.718 noves llars per trasllats residencials, mentre que es destruiran 441
llars, bàsicament unipersonals de gent gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a
la xifra de 17.772 llars per a l’any 2016 (1-1-2016), que combinada amb els 46.148 habitants
de la projecció de població dóna una grandària mitjana de 2,60 habitants per llar.
Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 951 llars per emancipació, 211 noves llars
adultes, 1.184 noves llars per trasllats residencials i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra
de 19.839 llars per a l’any 2020 (1-1-2020), amb 50.496 habitants i una grandària mitjana de
2,55 habitants per llar.
157

Les Projeccions Demogràfiques
158
Dades de síntesi de l’escenari expansiu
per als períodes 2010-2015 i 2016-2019
Llars Població
Habitants
per llar
Dades reals 2009 14.260 38.929 2,73
Projecció 2010
Període 2010-2015
14.759 39.903 2,70
Llars emancipació joves 1.417
Noves llars adultes 322
Destrucció llars
Noves llars per trasllats
441
1.718
Projecció 2016 17.772 46.148 2,60
Període 2016-2019
Llars emancipació joves 951
Noves llars adultes 211
Destrucció llars
Noves llars per trasllats
272
1.184
Projecció 2020 19.839 50.496 2,55
Font: elaboració pròpia
4.6. L‘escenari de creixement moderat
Aquest escenari combina el creixement vegetatiu amb uns fluxos migratoris moderats,
bàsicament trasllats metropolitans. Se suposa que el creixement es mantindrà estable amb una
taxa acumulativa anual del 0,8%. A més del mínim creixement vegetatiu, hi haurà un increment
de 300 nous habitants anuals per trasllats metropolitans o comarcals.
La població creixerà d’una manera homogènia fins als 42.129 habitants del 2016 (1-1-2016) i
els 43.734 del 2020. Els naixements es mantindran estables en un primer moment però
començaran a decréixer a partir del 2015, ja que els trasllats metropolitans no compensaran el
fet de que les generacions que entraran en edat de procrear estaran cada vegada més buides.
L’any 2015 els naixements previstos en aquest escenari seran 509, però el 2019 hauran baixat
a 463.
Evolució dels naixements i de la població total
d’acord amb l’escenari del creixement moderat
Any Naixements
Índex
variació
(2009:100
Any
Població
(a 1-1 de cada
any)
Índex
variació
(2009:100)
2009 527 100,0 2009 38.929 100,0
2010 530 100,6 2010 39.385 101,2
2011 529 100,4 2011 39.858 102,4
2012 527 100,1 2012 40.327 103,6
2013 523 99,3 2013 40.789 104,8
2014 516 98,0 2014 41.247 106,0
2015 509 96,6 2015 41.694 107,1
2016 497 94,4 2016 42.129 108,2
2017 485 92,1 2017 42.553 109,3
2018 472 89,6 2018 42.961 110,4
2019 463 88,0 2019 43.354 111,4
2020 43.734 112,3
Font: elaboració pròpia

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El gràfic permet veure el moderat creixement de la població i l’estancament i lleuger declivi de
la natalitat, característiques bàsiques de l’escenari del creixement moderat.
2000
1600
1200
800
400
0
Població i naixements d’acord amb l’escenari del creixement moderat
38929 39385 39858 40327 40789 41247 41694 42129 42553 42961 43354 43734
527 530 529 527 523 516 509 497 485 472 463
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Naixements Població
Font: Elaboració pròpia
60000
50000
40000
30000
20000
10000
4.6.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari del
creixement moderat
L’estructura per edats de l’escenari del creixement moderat posa de manifest un petit
estrenyiment de la base de la piràmide degut a les dificultats de mantenir la natalitat en els
nivells actuals.
Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016
(1-1-2016) Escenari del creixement moderat
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
-600 -400 -200 0 200 400 600
Font: Elaboració pròpia
El pes de la població infantil continuarà creixent d’una manera significativa, arribant al 18,4%
de l’any 2016 i al 18,6% del 2020. La població adulta augmentarà una mica en termes absoluts
Dones
Homes
0
159

Les Projeccions Demogràfiques
però decreixerà en pes relatiu. La població gran continuarà augmentant en termes absoluts i
també una mica en pes relatiu. L’índex d’envelliment continuarà retrocedint fins al 81,9% de
l’any 2016, però després pujarà lleugerament fins al 83% del 2020.
160
Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020*
Escenari del creixement moderat
Població jove
(0-14 anys)
Població adulta
(15-64 anys
Població grans
(65 i més anys)
Any
Nombre % Nombre % Nombre %
Índex
d’envelliment
2009 6.251 16,1 26.918 69,1 5.760 14,8 92,1
2016 7.756 18,4 28.024 66,5 6.349 15,1 81,9
2020 8.117 18,6 28.880 66,0 6.737 15,4 83,0
* 1 de gener de cada any
Font: Elaboració pròpia
La població gran augmentarà, tant en temes absoluts com en pes relatiu. Les persones de 65 i
més anys passaran del 14,8% del 2009 al 15,1% del 2016 i al 15,4% del 2020. En termes
absoluts, passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.349 del 2016, amb un increment del
10,2%. L’any 2020 s’arribarà als 6.737 efectius, amb un increment del 17,0% respecte del
2009.
La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà en pes relatiu des del 7,8% del 2009 al
7,2% del 2016 i, finalment, al 7,1% del 2020. En temes absoluts hi haurà un petit creixement,
dels 3.038 efectius del 2009 als 3.049 del 2016 i els 3.102 del 2020.
La població de 85 i més anys augmentarà de 851 a 946 efectius en el període 2009-2016, un
11,2% més, i arribarà a 967 efectius l’any 2020.
Any
Projecció de la població gran 2014-2019
Població de 65
i més anys
Població de 67
i més anys
Població de 85
i més anys
Nombre % Nombre % Nombre %
2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2
2016 6.349 15,1 3.049 7,2 946 2,2
2020 6.737 15,4 3.102 7,1 967 2,2
Increment 2009-2016 10,2 0,4 11,2
Increment 2009-2020 17,0 2,1 13,6
Font: Elaboració pròpia
4.6.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari del creixement moderat
A l’escenari de creixement moderat, la creació de noves llars vindrà en part de la dinàmica
endògena i en part dels trasllats residencials. En el sexenni 2010-2015 es preveu la creació de
1.301 llars per emancipació de joves, de 304 noves llars adultes i la destrucció de 441 llars
(fonamentalment llars unipersonals de persones grans). Cal afegir-hi 679 noves llars per
trasllats residencials. Això dóna un saldo de 1.844 noves llars, restant les destruïdes de les
creades. En un capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en necessitats
d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo anual d’unes
307 noves llars.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Per al període 2016-2019 les xifres bàsiques són 756 llars per emancipació de joves, 180 noves
llars adultes, destrucció de 272 llars i 453 noves llars per trasllats residencials, amb un saldo
positiu de 1.117 noves llars, unes 280 noves llars anuals.
Creació i destrucció de llars 2009-2019
Període
2010-2015
Període
2016-2019
Període
2010-2019
Emancipació joves 1.301 756 2.057
Noves llars adultes 304 180 484
Total noves llars endògenes 1.605 936 2.541
Destrucció llars 441 272 713
Noves llars per trasllats 679 453 1.132
Saldo creació/destrucció 1.843 1117 2.960
Font: elaboració pròpia
També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la
projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, es preveuen 42.129
habitants, 16.436 llars i una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar. L’escenari del
creixement moderat suposaria un increment suau de la població, un creixement més ràpid del
nombre de llars i una disminució significativa del nombre d’habitants per llar.
Projecció de llars d’acord amb l’escenari regressiu 2009-2020
Llars
Índex
variació
(2009:100)
Població
Índex
variació
(2009:100)
Habitants/llar
2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73
2010 14.593 102,3 39.385 101,2 2,70
2011 14.926 104,7 39.858 102,4 2,67
2012 15.247 106,9 40.327 103,6 2,64
2013 15.562 109,1 40.789 104,8 2,62
2014 15.863 111,2 41.247 106,0 2,60
2015 16.154 113,3 41.694 107,1 2,58
2016 16.436 115,3 42.129 108,2 2,56
2017 16.722 117,3 42.553 109,3 2,54
2018 17.004 119,2 42.961 110,4 2,53
2019 17.275 121,1 43.354 111,4 2,51
2020 17.553 123,1 43.734 112,3 2,49
Font: elaboració pròpia
El gràfic permet veure de manera entenedora el creixement moderat de la població i l’increment
paral·lel del nombre de llars.
161

Les Projeccions Demogràfiques
162
50000
40000
30000
20000
10000
0
Projeccions de població i de llars d’acord amb
l’escenari del creixement moderat regressiu 2009-2020
38929 39385 39858 40327 40789 41247 41694 42129 42553 42961 43354 43734
14260 14593 14926 15247 15562 15863 16154 16436 16722 17004 17275 17553
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Llars Habitants
Font: elaboració pròpia
El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari
regressiu. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són
projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 39.385 habitants i 14.593
llars. Per al sexenni 2010-2015 es preveu crear 1.301 llars per emancipació de joves, 304
noves llars adultes, 679 noves llars per trasllats residencials, mentre que es destruiran 441
llars, bàsicament unipersonals de gent gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a
la xifra de 16.436 llars per a l’any 2016 (1-1-2016), que combinada amb els 42.179 habitants
de la projecció de població dóna una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar.
Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 756 llars per emancipació, 180 noves llars
adultes, 453 noves llars per trasllats residencials i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de
17.553 llars per a l’any 2020 (1-1-2020), amb 43.734 habitants i una grandària mitjana de 2,49
habitants per llar.
Dades de síntesi de l’escenari del creixement moderat
per als períodes 2010-2015 i 2016-2019
Llars Població
Habitants
per llar
Dades reals 2009 14.260 38.929 2,73
Projecció 2010
Període 2010-2015
14.593 39.385 2,70
Llars emancipació joves 1.301
Noves llars adultes 304
Destrucció llars
Noves llars per trasllats
441
679
Projecció 2016 16.436 42.129 2,56
Període 2016-2019
Llars emancipació joves 756
Noves llars adultes 180
Destrucció llars
Noves llars per trasllats
272
453
Projecció 2020 17.553 43.734 2,49
Font: elaboració pròpia

4.7. Una visió sintètica dels quatre escenaris
A. Les projeccions demogràfiques
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Després d’una dècada de creixement accelerat, és difícil establir quina tendència s’imposarà en
el futur proper. Els quatre escenaris plantegen un futur molt obert. L’escenari regressiu és un
escenari delimitatiu per baix, que suposa una situació de crisi i atur i una petita disminució de la
població per retorn d’immigrants estrangers. Ara bé, difícilment es pot contemplar una
disminució de la població actual. En canvi, l’escenari expansiu és escenari delimitatiu per dalt.
Suposa una situació de sortida de la crisi, noves oportunitats i el manteniment d’un flux
immigratori important, basat més en trasllats residencials de població autòctona. A més,
l’escenari endogen suposa l’absència de moviments migratoris, tant d’entrada com de sortida,
un escenari també poc probable, mentre que l’escenari de creixement moderat suposa el
manteniment d’un flux immigratori moderat basat fonamentalment en trasllats metropolitans.
Quin interès té dibuixar diversos escenaris si finalment la realitat futura no deixa de ser una
incògnita? L’interès està en definir el model de ciutat al qual es vol anar i la política d’habitatge
adequada al model escollit.
Any
Projeccions de població 2009-2020
Escenari
endogen
Escenari
regressiu
Escenari
expansiu
Escenari del
creixement
moderat
2009 38.929 38.929 38.929 38.929
2010 39.085 38.795 39.903 39.385
2011 39.251 38.464 40.911 39.858
2012 39.405 37.881 41.934 40.327
2013 39.545 38.061 42.969 40.789
2014 39.673 38.158 44.020 41.247
2015 39.782 38.237 45.079 41.694
2016 39.871 38.295 46.148 42.129
2017 39.941 38.336 47.225 42.553
2018 39.988 38.354 48.308 42.961
2019 40.012 38.352 49.397 43.354
2020 40.015 38.331 50.496 43.734
Font: elaboració pròpia
D’acord amb els quatre escenaris escollits, la població de l’any 2016 (1-1-2016), en el moment
de finalitzar el PLH, es mourà entre els 38.295 habitants de l’escenari regressiu i els 46.148 de
l’expansiu. L’escenari de creixement moderat preveu una població de 42.129 habitants, mentre
que l’escenari endogen es queda en els 39.871, una xifra molt similar a l’actual.
163

Les Projeccions Demogràfiques
164
55000
50000
45000
40000
35000
38.929
Projeccions de població 2016-2020
Projeccions de Població 2016-2020
46.148
42.129
39.871
38.295
50.496
43.734
40.015
38.331
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Endogen Regressiu Expansiu Creixement moderat
Font: elaboració pròpia
Escenari expansiu
Forta penetració
metropolitana
Escenari del creixement
moderat
Equilibri entre creixement
vegetatiu i trasllats residencials
Escenari endogen
Les necessitats d’habitatge
de la població actual
Escenari regressiu
Crisi i retorn d’immigrants
Val a dir que el creixement dels darrers 10 anys, 1999-2009 ha estat superior fins i tot al
previst a l’escenari expansiu. Durant aquests anys, la taxa de creixement acumulatiu anual ha
estat del 2,89%, una xifra molt elevada que suposa un període de duplicació de la població de
solament 25 anys. En cap altre moment de la història de Vilafranca del Penedès s’havia donat
un creixement tant accelerat. Per això, se suposa que ni amb el les condicions més idònies es
mantindrà un ritme de creixement igual. Per una altra banda, l’escenari expansiu suposa una
taxa de creixement acumulatiu anual del 2,39%, igualment força elevada i que implica un
període de duplicació de la població de 30 anys. En canvi, l’escenari del creixement moderat
suposa una taxa anual de 1,06, amb un període de duplicació de la població de 65 anys i, per
últim, l’escenari endogen suposa un creixement realment mínim, del 0,25% anual, la qual cosa
implica un període de duplicació de 250 anys. Cal recordar que el darrer període de duplicació
ha estat d’uns 37 anys.
Taxa de creixement acumulatiu anual als diversos escenaris
Taxa acumulativa Període de
anual 20009-2020 duplicació població
Regressiu -0,14 -
Endogen 0,25 250 anys
Creixement moderat 1,06 65 anys
Expansiu 2,39 30 anys
Tendència 1999-2009 2,89
Font: elaboració pròpia
25 anys
B. Les característiques de la població futura
Les característiques de la població futura seran lleugerament diferents segons els diversos
escenaris. La proporció de població jove (0-14 anys) variarà poc i es mantindrà força elevada:
un 18,2% a l’escenari regressiu i a l’endogen, un 18,4% a l’escenari del creixement moderat i
un 18,8%a l’escenari expansiu. Cal recordar que a data 1-1-2009, la població jove representa

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
un 16,1% del total. Aquest increment de la població jove en tots els escenaris és conseqüència
d’una piràmide d’edats amb unes generacions en edat de procrear molt plenes.
Pes dels grans grups d’edat a l’horitzó del 2016 segons els diversos escenaris
Regressiu Endogen Creix. moderat Expansiu
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Jove (0-14 anys) 6.953 18,2 7.263 18,2 7756 18,4 8.661 18,8
Adulta (15-64) 25.211 65,8 26.441 66,3 28024 66,5 30.930 67,0
Gran (65 i més ) 6.132 16,0 6.167 15,5 6349 15,1 6.557 14,2
Índex envelliment 88,2 84,9 81,9 75,7
Font: Elaboració pròpia
El gràfic següent recull els trets bàsics de la població de Vilafranca del Penedès d’acord amb els
quatre escenaris
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
L’estructura per edats i sexes dels quatre escenaris plantejats
Escenari regressiu
La base de la piràmide s'estreny pels retorns d’una
part de població adulta jove
Dones
Homes
-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500
Escenari de creixement moderat
El moderat flux immigratori compensa molt justament
la reducció de població adulta jove
Dones
Homes
-600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500
C. Les projeccions de llars
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Font: Elaboració pròpia
Escenari endogen
La base de la piràmide s’estreny una mica per la
reducció de la població adulta jove
Dones
Homes
-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500
Escenari expansiu
El flux immigratori compensa la reducció de població
adulta jove
95
90
Dones
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Homes
-600 -400 -200 0 200 400 600
L’any 2016, en el moment de finalitzar el PLH, el nombre de futures llars oscil·larà entre les
15.467 de l’escenari regressiu i les 17.772 de l’expansiu. L’escenari del creixement moderat
dóna una xifra intermèdia de 16.436 llars.
165

Les Projeccions Demogràfiques
166
Any
Escenari
endogen
Projeccions de llars 2009-2020
Escenari
regressiu
Escenari
expansiu
Escenari del
creixement
moderat
2009 14.260 14.260 14.260 14.260
2010 14.480 14.466 14.759 14.593
2011 14.696 14.676 15.267 14.926
2012 14.898 14.865 15.772 15.247
2013 15.090 15.036 16.276 15.562
2014 15.265 15.192 16.776 15.863
2015 15.427 15.336 17.274 16.154
2016 15.577 15.467 17.772 16.436
2017 15.728 15.600 18.283 16.722
2018 15.870 15.725 18.797 17.004
2019 16.000 15.838 19.311 17.275
2020 16.133 15.955 19.839 17.553
Font: Elaboració pròpia
El gràfic següent permet veure de manera entenedora l’ampli ventall de possibilitats futures de
Vilafranca del Penedès
22.000
20.000
18.000
16.000
14.000
12.000
14.260
Projeccions de llars 2016-2020
17.772
16436
15.577
15.467
19.839
17553
16.133
15.955
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Endogen Regressiu Expansiu Creixement moderat
Font: Elaboració pròpia
Tots els escenaris suposen una reducció significativa del nombre d’habitants per llar. L’any
2016, la forquilla prevista estarà entre els 2,48 hab/llar de l’escenari regressiu i els 2,60 de
l’escenari expansiu.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Previsions d’habitants per llar segons els quatre escenaris 2009-2020
Any
Escenari
endogen
Escenari
regressiu
Escenari
expansiu
Escenari del
creixement
moderat
2009 2,73 2,73 2,73 2,73
2010 2,70 2,68 2,70 2,70
2011 2,67 2,62 2,68 2,67
2012 2,64 2,55 2,66 2,64
2013 2,62 2,53 2,64 2,62
2014 2,60 2,51 2,62 2,60
2015 2,58 2,49 2,61 2,58
2016 2,56 2,48 2,60 2,56
2017 2,54 2,46 2,58 2,54
2018 2,52 2,44 2,57 2,53
2019 2,50 2,42 2,56 2,51
2020 2,48 2,40 2,55 2,49
Font: Elaboració pròpia
4.8. Previsions demogràfiques del planejament territorial
A. El PDT de l’Alt Penedès
El PDT de l’Alt Penedès no fa unes previsions de població que condicionen les determinacions
territorials. La memòria ho deixa ben clar: “Els criteris i avaluacions del DPTOP no impliquen la
necessitat de donar resposta a unes exigències predeterminades (de població o llocs de treball
traduïts a sòl residencial i per activitats) sinó a explorar les possibilitats del territori..... “
A la Memòria hi ha unes projeccions de població amb quatre escenaris que parteixen de la
població real de la comarca l’any 2004 i la projecten a l’any 2010 i 2015.
Baix
Projeccions de població segons escenaris 2010-2015
Mitjà
baix
Mitjà alt Alt
Any Població % Incr. Població % Incr. Població % Incr. Població % Incr.
2004 89.444
2010 92.712 3,65 99.272 10,99 101.953 13,99 109.108 21,98
2015 95.489 6,76 105.099 17,50 109.755 22,71 120.194 34,38
Font: PDT Alt Penedès
Les projeccions són a nivell comarcal, i per tant, no hi ha xifres especifiques per a Vilafranca del
Penedès. A títol anecdòtic es pot dir que la població comarcal havia arribat l’any 2008 (1-1-
2008) a 101.758 habitants; això vol dir que pràcticament s’havia assolit la xifra de 101.953
habitants que l’escenari mitjà alt preveia per a l’any 2010.
167

5. L’anàlisi del parc d’habitatges
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La informació sobre la situació de l’habitatge s’ha estructurat en dos capítols:
• L’anàlisi del parc d’habitatges se centra en les principals característiques dels habitatges,
utilitzant sobretot la informació del cens d’habitatges del 2001.
• L’anàlisi de l’oferta d’habitatges se centra en l’activitat immobiliària recent, els
operadors, els preus, etc.
La informació sobre els habitatges, el seu nombre i característiques, la seva evolució recent i el
seu preu, s’ha de fer a través de diverses fonts d’informació, a més d’un cert treball de camp
que resulta completament necessari si es vol obtenir una panoràmica completa del sector. Les
fonts d’informació bàsiques seran:
• Els censos d’habitatges que es realitzen decennalment. Es consultarà el cens de 1991
(data referència 1 de març) i el cens del 2001 (data referència 1 de novembre).
Permeten obtenir una panoràmica molt àmplia de les característiques dels habitatges en
el moment de realitzar els censos. També permeten veure la seva evolució decennal, un
període de temps prou ampli amb unes variacions realment importants.
• Els censos d’edificis que es realitzen decennalment. Es consultarà el cens d’edificis del
1990 (data referència 15 octubre) i del 2001 (data referència 1 de novembre).
• El nombre d’habitatges iniciats i acabats anualment. Aquesta informació procedeix de
dos possibles fonts: El col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Catalunya i la
Direcció General de d’Arquitectura i Habitatge.
• L’evolució del preu dels habitatges. Aquesta informació pot procedir de diferents fonts.
En aquest cas s’utilitzarà la informació facilitada per la DGAH, el Centre de Política del
Sòl i Valoracions. I sobretot els API locals i les diverses webs sobre preus dels
habitatges.
A partir d’aquestes fonts d’informació i de treball de camp s’intentarà respondre una llarga sèrie
de qüestions:
• El parc d’habitatges del municipi i el pes actual de l’habitatge social.
• L’estudi de la trama urbana segons densitats i tipologia d’habitatges.
• El pes de l’habitatge de lloguer i les seves expectatives de futur.
• L’activitat immobiliària al municipi: el ritme de construcció de nous habitatges i la seva
tipologia.
• La tipologia d’operadors immobiliaris presents a Vilafranca del Penedès
• Les expectatives futures del sector immobiliari.
• L’encaix de l’habitatge social en el desenvolupament immobiliari futur
L’anàlisi dels edificis i habitatges es fonamentarà, sobretot, en la informació proporcionada pels
darrers censos, de l’any 2001. No és una informació massa actual però dóna una idea clara de
les principals característiques dels habitatges de Vilafranca del Penedès.
El Cens d’edificis proporciona informació interessant dels edificis destinats principalment a
habitatges: el nombre de plantes i el nombre d’habitatges per edifici orienta sobre les tipologies
edificatòries (plurifamiliar o unifamiliar), l’any de construcció, l’estat de conservació, etc.
Els cens d’habitatges distingeix, en primer lloc, entre diferents tipus d’habitatges: principals,
secundaris, vacants i altres. Serà important conèixer el nombre i característiques bàsiques dels
habitatges no principals, sobretot si es pensa en afavorir la seva reintroducció al mercat
169

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
immobiliari com a habitatges de lloguer. Tanmateix, el tema central serà l’anàlisi dels
habitatges principals i de les seves característiques més importants.
170
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
16.000
12.000
8.000
4.000
0
Cens d’habitatges
6.852
Habitatges principals
8.687
8.263
Pes dels
habitatges
principals
9.789
L’organització de l’anàlisi del habitatges
11.053
1981 1991 2001
14.482
1981 1991 2001
4.000
3.000
2.000
1.000
0
Cens d’edificis
Edificis acabats destinats
a habitatges familiars
2.721
Altres habitatges
2.900
Característiques dels habitatges principals
Any construcció edifici
Règim tinença
Superfície útil
Nombre habitacions
3.524
1980 1990 2001
Cens de locals
Característiques dels
edificis principalment
destinats a habitatge:
Nombre d’habitatges
Any construcció
Nº plantes
Estat conservació
Font: Censos d’edificis de 1980 (15 d’octubre), 1990 (15 d’octubre) i 2001 (1 de novembre).
Censos d’habitatges i censos de població de 1981 (1 de març), 1991 (1 de març) i 2001 (1 de novembre)
5.1. L’evolució del nombre d’edificis i habitatges
Una primera qüestió serà veure l’evolució quantitativa d’edificis, habitatges i habitatges
principals. Les dades censals arriben fins a l’any 2001. D’aquell any ençà s’haurà de recórrer a
d’altres fonts estadístiques.
A. Les dades censals
El nombre d’edificis. L’any 1980 hi havia 2.721 edificis destinats, total o principalment, a
habitatges, mentre que l’any 1990 el nombre havia augmentat fins a 2.900 i, l’any 2001, fins a
3.524. També hi ha edificis que tenen alguna altra utilització principal i, encara que tinguin
algun habitatge, no estan continguts en les xifres anteriors, ja que són numèricament poc
importants. I finalment, hi ha edificis sense cap habitatge, bàsicament naus industrials o locals
d’activitats terciàries, que tampoc s’inclouen en l’estudi.
El nombre d’habitatges. Al cens del 1981 hi havia 8.687 habitatges, mentre que al cens del
1991 n’hi havia 9.789, la qual cosa suposava un modest increment del 12,7% en el període

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
1981-91. En canvi, al cens del 2001 la xifra era de 14.482, amb un increment important del
47,9% durant el període 1991-2001. Les dades censals, limitades a períodes decennals, no
permeten recollir la intensitat del darrer cicle immobiliari.
El nombre d’habitatges principals. Del conjunt d’habitatges, els que requeriran una atenció
més important seran els habitatges principals, és a dir, els utilitzats com a primera residència.
El nombre d’habitatges principals va passar dels 6.852 del cens de 1981 als 8.263 del 1991,
amb un increment del 20,6% en el període 1981-1991. Al cens del 2001 la xifra era de 11.053
habitatges principals, amb un increment del 33,8% en el període 1991-2001.
El nombre d’habitatges no principals. Els habitatges no principals: vacants, secundaris i
altres, es poden saber amb força exactitud a partir de les dades censals. El seu nombre s’havia
reduït en el període 1981-1991, passant de 1.835 a 1.526, però es va tornar a incrementar en
el període 1991-2001, passant dels 1.526 del 1991 als 3.429 del 2001, amb un increment
enorme, del 124,7%. Els habitatges no principals inclouen els secundaris, que són relativament
poc importants a Vilafranca del Penedès, els vacants, que són sens dubte molt més significatius,
i els inclosos a l’epígraf d’altres habitatges, que s’han sumat als vacants per agilitar l’anàlisi.
Resulta una mica sorprenent que l’any 2001 hi hagués una xifra tant elevada d’habitatges
vacants, un 23,7% dels habitatges totals.
Com ja s’ha dit, els censos d’habitatges classifiquen els habitatges no principals en secundaris
(segones residències), vacants (buits) i altres. La distinció entre cadascun dels tres grups no
sempre queda prou clara. Aquesta indefinició és molt evident en el cas de Vilafranca del
Penedès. D’acord amb les dades censals, els habitatges secundaris haurien passat de 87 l’any
1981 a 870 el 2001. Costa creure que l’any 1981 n’hi haguessin tant pocs i que el 2001 n’hi
haguessin tants. Per una altra banda, els habitatges vacants haurien passat dels 1.748 de l’any
1981, als 1.346 del 1991 i als 2.451 del 2001, una evolució també difícil d’interpretar.
A més, per a l’any 2009 no hi ha prou informació per a poder fer la mateixa classificació dels
habitatges no principals, de manera que s’optarà per parlar indistintament d’habitatges no
principals, vacants i buits, en el ben entès de que una petita part d’aquests fan funcions de
segona residència.
Evolució dels habitatges de Vilafranca del Penedès
segons tipus d’edificis. 1981-2001
Tipus
1981 1991 2001 Variació Variació
d’habitatge Nombre % Nombre % Nombre % 1981-2001 1991-2001
Principals 6.852 78,9 8.263 84,4 11.053 76,3 161,3 133,8
Secundaris 87 1,0 165 1,7 870 6,0 1000,0 527,3
Vacants + altres 1.748 20,1 1.361 14 2.559 17,6 146,4 188,0
Altres 15 0,2 108 0,7 720,0
Total 8.687 100,0 9.789 100,0 14.482 100,0 166,7 147,9
Font: Idescat a partir dels Censos d’habitatges de 1981, 1991 i 2001
B. Les dades actuals
Les xifres d’habitatges actuals es poden obtenir a partir de diverses fonts no estadístiques:
cens de taxes d’escombraries, cens de comptadors d’aigua, cap d’elles massa fidedigna. Una
font estadística bastant segura són els habitatges acabats amb visat de final obra del col·legi
d’Aparelladors. Aquesta font és la que utilitza la Direcció General d’Habitatge per a la majoria
de les seves estadístiques.
171

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
A grans trets, es podria dir que els habitatges actuals (a 1-1-2009), son els que hi havia al cens
del 2001 (amb data 1-11-2001) i els acabats en el període 2002-2008. S’hauria de restar els
habitatges enderrocats durant el període i s’haurien d’afegir els que es van acabar els darrers
mesos del 2001 i que encara no constaven al cens. Amb aquests aclariments, s’arriba a una
xifra aproximada d’habitatges actuals que no està gaire lluny de la realitat. Afegint als 14.482
habitatges del cens del 2001 els 3.416 acabats en el període 2002-2008 s’arriba a una xifra
aproximada de 17.898 habitatges totals.
Per altra banda, el nombre d’habitatges principals actuals (a data-1-1-2009) es pot saber, d’una
manera força fidedigna, a partir del padró continu de població. Cada llar implica un habitatge
principal amb una adreça pròpia, de manera que agrupant els habitants per adreces s’obté el
nombre de llars i d’habitatges principals. A data 1-1-2009 hi ha, a Vilafranca del Penedès, un
total de 14.260 llars.
El nombre d’habitatges no principals resultarà de restar els totals dels principals. S’obté així una
xifra de 3.638 habitatges no principals, un 20,3% dels habitatges totals a data 1-1-2009. Més
difícil és desglossar els habitatges no principals en secundaris i vacants.
172
Càlcul estimatiu del nombre d’habitatges a 1-1-2009
2001
%
/total
Acabats
2002-2008
2009
%
/total
Índex
variació
Habitatges totals 14.482 100,0 3.416 17.898 100,0 123,6
Habitatges principals 11.053 76,3 14.260 79,7 129,0
Habitatges no principals 3.429 23,7 3.638 20,3 106,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i la DGH
Es comprova que en el període 2001-2008 el nombre d’habitatges principals ha crescut un
29,0%, més de pressa que els totals, un 23,6% i que els no principals, un 6,1%. Es comprova
que una part dels mous habitatges principals no són de nova construcció sinó habitatges no
principals reconvertits a principals.
Tenint en compte que en els tres primers trimestres del 2009 s’han acabat 245 nous habitatges
i fent una estimació del creixement del nombre de llars durant aquests nou mesos es poden
aventurar les xifres actuals (a 1-10-2009).
5.1.1. La comparació amb la tipologia d’habitatges amb el seu entorn
geogràfic
Tot i que les dades del 2001 ja són antigues, doncs no recullen l’increment d’habitatges del
darrer boom immobiliari, serà interessant comparar el perfil per tipus d’habitatges de Vilafranca
del Penedès amb el del conjunt de Catalunya. A nivell català, els habitatges principals no
arribaven al 70%, distribuint-se la resta en un 15,5% de secundaris i un 14,6% de vacants. Les
xifres de la regió metropolitana de Barcelona palesaven un major pes dels habitatges principals,
fins al 77,9%, en detriment sobretot dels secundaris, solament un 8,3%, mentre que els
vacants donaven un percentatge del 13,8%, molt similar al del conjunt català. Les xifres
semblen bastant lògiques, ja que a la Regió Metropolitana hi ha menys segona residència, en
termes relatius, que al conjunt de Catalunya.
Les xifres de l’Alt Penedès donaven un pes similar dels habitatges vacants, un 14,1%, un pes
dels habitatges secundaris del 13,6%, que és superior al de la Regió Metropolitana però inferior
al de Catalunya, i un pes del 72,3% d’habitatges principals, que es troba per sota de la regió

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
metropolitana i per damunt del conjunt català. També semblen unes xifres raonables, ja que
l’entorn rural de la comarca té més segona residència que el conjunt de la regió metropolitana.
Les xifres de Vilafranca del Penedès, sempre referides a l’any 2001, donen un pes molt petit de
la segona residència, només un 6%, atribuïble en bona mesura a habitatges conservats per
antics residents que s’han traslladat a viure a d’altres indrets, bàsicament a Barcelona. En
canvi, els habitatges principals tenen un pes del 76,3%, similar al del conjunt de la Regió
Metropolitana, i els habitatges vacants tenen un pes elevat, del 17,7%, percentatge per damunt
de la resta de territoris amb els quals s’ha fet la comparació. En definitiva, la principal
informació a retenir és que l’any 2001 hi havia un stock important d’habitatges vacants.
100
80
60
40
20
0
69,9
15,5
Comparació segons tipus d’habitatge 2001
14,6
77,9
8,3
13,8
72,3
Catalunya Regió metopolitana Alt Penedès Vilafranca del Penedès
13,6
14,1
Principals Secundaris Vacants i altres
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Les dades dels municipis de l’Alt Penedès posen de manifest que les diferencies es donen
sobretot en el major o menor pes de la segona residència. Hi ha municipis on la segona
residència és majoritària, com a Pontons amb un 58,6% i a Mediona amb un 54,1%, mentre
que a d’altres és pràcticament inexistent, com a Santa Margarida i els Monjos amb un 0,6% i a
Sant Sadurní d’Anoia amb un 2,1%. Els habitatges principals van exactament en sentit contrari,
de manera que en els municipis on hi ha segona residència són minoritaris: un 31,4% a
Pontons, un 44,0% a Mediona, i en altres, en canvi, s’atansen al 90%: un 88,9% a la Granada,
un 85,9% a Santa Margarida i els Monjos. El pes dels habitatges vacants és més difícil
d’interpretar i va des de 19,2% de Torrelavit i el 18,5% de Sant Pere de Riudebitlles, fins a
l’1,9% de Mediona o el 2,2% d’Olesa de Bonesvalls. Val la pena recordar que la distinció entre
habitatges secundaris, vacants i altres depenia una mica de la subjectivitat en la realització dels
corresponents cens.
76,3
6
17,7
173

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
174
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Pes dels habitatges principals als
municipis de l’Alt Penedès 2001 (%)
Sant Sadurní
d’Anoia
100
80
60
40
20
0
72,3
Habitatges principals
2001
(% habitatges totals)
Fins a 120
120-140
140-160
160-180
180-200
Més de 200
Valors extrems
88,9 la Granada
Alt Penedès
58,6 Pontons
31,4 Pontons
Torrelavit
19,2
Alt Penedès 13,6 Alt P.
0,6
13,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
5.2. Les característiques dels habitatges principals
1,9
Principals Secundaris Vacants i altres
L’anàlisi de les característiques dels habitatges principals s’ha fet a partir de cinc eixos
relativament independents:
• Les característiques de l’edifici: tipus d’edifici, nombre d’habitatges i nombre de plantes.
• L’any de construcció de l’edifici.
• L’estat de conservació.
• El règim de tinença.
• La grandària de l’habitatge: superfície útil i nombre d’habitacions.
Cal recordar que les dades provenen bàsicament del cens d’habitatges del 2001, de manera que
no són les xifres del parc d’habitatges actual, però poden servir de referència.
5.2.1. Classificació segons tipus o destí de l’edifici
Aquesta classificació permet distingir entre els edificis que tenen solament ús residencial dels
que comparteixen habitatge amb locals (bàsicament comercials). Es distingeix en primer lloc els
edificis destinats principalment a habitatge, amb tres subgrups: edificis amb un sòl habitatge
familiar, edificis amb diversos habitatges familiars i edificis que comparteixen habitatges
familiars (un o més) amb locals. També hi ha els edificis col·lectius, residències geriàtriques,
hotels, etc. i els edificis destinats a locals que també tenen habitatge, però on aquest no és el
seu ús principal.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Classificació dels habitatges segons tipus d’edifici. 2001
Edificis destinats
principalment a
habitatges
Habitatges
principals
Habitants
Nombre % Nombre % Nombre %
Un habitatge familiar 1.925 54,6 1.458 13,2 4.217 13,5
Diversos habitatges familiars 1.016 28,8 5.871 53,1 16.260 52,0
habitatges familiars amb
locals 583 16,5 3.589 32,5 10.006 32,0
Habitatge col·lectiu. 0,0 48 0,4 524 1,7
Locals amb habitatge 0,0 87 0,8 241 0,8
TOTAL 3.524 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Els edificis amb solament un habitatge familiar eren dominants, tenint en compte les xifres de
l’any 2001: un 54,6%, tot i que solament acollien un 13,2% dels habitatges principals i un
13,5% de la població total de Vilafranca del Penedès d’aquell moment. Una dada significativa és
la diferència entre els 1.925 edificis destinats a habitatges unifamiliars i els 1.458 habitatges
principals en aquests edificis. Això vol dir que hi havia 467 edificis que tenien un habitatge
vacant i, aquests, en un bon nombre de casos es tracta d’edificis antics desocupats susceptibles
de rehabilitació.
En canvi, els edificis amb diversos habitatges i ús exclusivament residencial representaven el
28,8,1% dels edificis però aplegaven més de la meitat dels habitatges principals (un 53,1%), i
de la població (un 52%). Ben segur que aquests darrers anys aquesta tipologia d’edifici, bloc
plurifamiliar sense locals, s’ha incrementat substancialment en els nous desenvolupaments
urbans.
L’epígraf dels edificis d’habitatges familiars amb locals aplega com a mínim dos tipus d’edificis
ben diferents: la casa unifamiliar entre mitjeres amb local comercial als baixos i el bloc
d’habitatges plurifamiliars amb locals comercials. El cens del 2001 no distingeix entre aquests
dos tipus, cosa que sí que feia, anteriorment, el de l’any 1990. L’any 2001, els edificis
d’habitatges familiars amb locals representaven solament el 16,5% dels edificis destinats
principalment a habitatges, però acollien el 32,5% dels habitatges principals i el 32,0% de la
població. És una tipologia que també s’ha estès en els nous desenvolupaments urbans.
A més, una part petita de la població, un 1,7%, residia en 48 habitatges col·lectius no familiars.
Hi havia 87 habitatges ubicats en edificis destinats principalment a activitat econòmiques, que
representaven un 0,8% dels habitatges principals i aplegaven un 0,8% de la població del
municipi d’aquell any.
El bagatge estadístic no permet traslladar la tipologia d’edificis que acullen habitatges fins al
moment actual. Tanmateix se sap que els habitatges acabats en el període 2001-2008 responen
molt majoritàriament a la tipologia d’habitatge plurifamiliar (en edificis amb més d’un
habitatge), sense que s’especifiqui si hi ha o no locals i activitat econòmica.
175

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
176
Comparació dels habitatges principals segons tipologia d’edificis. 2001
Tipologia d’edificis Catalunya Barcelona Alt Penedès Vilafranca
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Un habitatge familiar 480.347 20,7 274.394 15,6 11.981 42,5 1.458 13,2
Diversos hab. familiars 922.545 39,8 714.516 40,7 11.151 39,5 5.871 53,1
Hab. familiars amb locals 897.681 38,8 753.926 43,0 4.923 17,4 3.589 32,5
Habitatge col·lectiu. 4369 0,2 3708 0,2 49 0,2 48 0,4
Locals amb habitatge 10.832 0,5 7755 0,4 113 0,4 87 0,8
Total 2.315.774 100 1.7542.99 100 28.217 100 11.053 100
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Els edificis amb un sòl habitatge familiar i sense locals amb activitat econòmica és un tipus
força estès a Catalunya, on aplega un 20,7% dels habitatges principals, una mica més que a la
Regió Metropolitana, un 15,6%. És, en canvi, el tipus dominant a l’entorn rural: al conjunt de la
comarca de l’Alt Penedès aplega un 42,5% dels habitatges principals. Vilafranca del Penedès, en
canvi, té una estructura urbana força compacta i aquest tipus d’edifici aplega solament el
13,2% dels habitatges principals, tot i que segur que havia estat la tipologia dominant poques
generacions enrere. Els edificis plurifamiliars, amb o sense locals, són els tipus dominants que
apleguen la majoria d’habitatges principals, tant a Catalunya, com a la Regió Metropolitana,
com a Vilafranca del Penedès. És, en canvi, un tipus poc habitual a l’entorn rural, la qual cosa
explica els percentatges menors de l’Alt Penedès, sobretot pel que fa a edificis plurifamiliars
amb locals.
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
20,7
Comparació dels habitatges principals segons tipologia
d’edificis destinats principalment a habitatge. 2001
39,8
38,8
15,6
40,7
43,0
42,5
Catalunya Demarcació Barcelona Alt Penedès Vilafranca del Penedès
Un habitatge familiar Diversos habitatges familiars habitatges familiars amb locals
39,5
17,4
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
També serà interessant donar una ullada als municipis de l’Alt Penedès. El tipus que presenta
més contrasts és el de l’edifici unifamiliar sense local, que és molt abundant als municipis de
caire més rural. Els valors màxims es donaven en els municipis més rurals i/o amb arribada de
població per trasllats metropolitans a llocs de baixes densitats. Els valors màxims es trobaven a
les Cabanyes (88,5%) i a Font-rubí (87,3). La majoria de municipis tenien més d’un 70%
d’habitatges principals en edificis unifamiliars sense locals. A l’altre extrem hi havia els
municipis de característiques més urbanes: Villafranca del Penedès amb només un 13,2%, i
Sant Sadurní d’Anoia amb un 32,5%.
Els habitatges principals en edificis plurifamiliars sense locals seguien la regla inversa. Els
màxim valors es trobaven als principals nuclis urbans: Sant Sadurní d’Anoia (57,7%), Gelida
13,2
53,1
32,5

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
(54,1%) i Vilafranca del Penedès (53,1%). A l’altre extrem hi havia municipis on aquesta
tipologia d’edifici era pràcticament desconeguda: Puigdàlber (3,4%) i Font-rubí (6,4%). Els
habitatges principals en edificis amb locals seguien la mateixa línia, amb un màxim a Vilafranca
del Penedès (32,5%) i Sant Sadurní d’Anoia, i un mínim a Castellet i la Gornal (0,2%) i Pacs del
Penedès (0,9%).
Habitatges principals en edificis unifamiliars sense
locals als municipis de l’Alt Penedès 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
100
80
60
40
20
0
Habitatges principals en
edificis unifamiliars
sense locals 2001
(% habitatges principals)
88,5 les Cabanyes
42,5 Alt P.
39,5
13,2
Vilafranca
Fins a 20
20-40
40-60
60-70
70-80
Més de 80
Valors extrems
S. Sadurní
57,7
3,4
Un habitatge familiar Diversos habitatges
familiars
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
5.2.2. Classificació segons nombre d’habitatges
Alt P.
Vilafranca
32,5
17,4 Alt P.
0,2
Habitatges familiars amb
locals
La classificació dels edificis segons nombre d’habitatges no té en compte la tipologia ni si tenen
o no locals, per tant en el grup d’edificis amb un sòl habitatge hi cap des de la casa de poble
entre mitjeres, que pot tenir o no botiga als baixos, fins a habitatges unifamiliars aïllats o cases
unifamiliars adossades.
Els edificis d’un sol habitatge tenen un pes molt important: l’any 2001 representaven el 58,2%
dels edificis destinats principalment a habitatge. L’altre 41,8% eren edificis plurifamiliars.
Evolució dels habitatges principals de Vilafranca del Penedès
segons nombre d’habitatges per edifici. 1990-2001
Nombre
1991 2001
d’habitatges Nombre % Nombre %
Variació
1991-2001
1 1.602 55,2 2.050 58,2 128,0
2 458 15,8 398 11,3 86,9
3 219 7,6 215 6,1 98,2
4 116 4,0 109 3,1 94,0
De 5 a 9 234 8,1 298 8,5 127,4
De 10 a 19 175 6,0 282 8,0 161,1
De 20 i més 96 3,3 172 4,9 179,2
Total 2.900 100,0 3.524 100,0 121,5
177

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
No es tenen dades estadístiques per a l’any 2009, però la gran construcció d’habitatges
plurifamiliars dels darrers anys ben segur que ha variat significativament els percentatges, en
detriment dels unifamiliars.
5.2.3. Classificació segons nombre de plantes
La informació sobre el nombre de plantes pot resultar una mica redundant sobre l’anterior, però
també té interès. Un 32% dels edificis destinats a habitatge principal eren d’una sola planta
(planta baixa) però aplegaven solament el 7,3% dels habitatges principals i un 8% de la
població. Els edificis de dos plantes (planta baixa+1) eren un altre 26,5% del total d’edificis
destinats principalment a habitatge, però aplegaven solament un 11,1% dels habitatges
principals i un 10,7% de la població.
La major part de la població, un 81,3% ,vivia a l’any 2001 en edificis de 3 i més plantes. El
gruix principal es troba en els edificis de 5 plantes: solament eren un 8,0%, però representaven
el 26,9% dels habitatges principals i el 26,7% dels habitants.
Els edificis de quatre i més plantes, que ja tenen l’obligació de tenir ascensor, representaven,
l’any 2001, un 22,9% dels edificis destinats principalment a habitatge, però aplegaven un
70,2% dels habitatges principals i un 70% de la població.
178
Classificació dels edificis principalment
d’habitatges familiars segons nombre de plantes. 2001
Edificis destinats
principalment a
habitatges
Habitatges
principals
Habitants
Nombre % Nombre % Nombre %
1 planta 1.135 32,1 811 7,3 2.487 8,0
2 plantes 937 26,5 1.223 11,1 3.357 10,7
3 plantes 653 18,5 1.258 11,4 3.533 11,3
4 plantes 306 8,7 1.528 13,8 4.226 13,5
5 plantes 284 8,0 2.969 26,9 8.350 26,7
6 plantes 156 4,4 2.205 19,9 6.226 19,9
Més de 6 plantes 62 1,8 1.059 9,6 3.069 9,8
Total 3.533 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
No es tenen dades estadístiques per a l’any 2009, però la gran construcció d’habitatges
plurifamiliars dels darrers anys ben segur que ha variat significativament els percentatges, a
favor dels edificis de més plantes i en detriment dels de solament una o dos plantes.
La comparació de l’Alt Penedès amb el seu entorn serveix per posar de manifest les
característiques encara rurals de la comarca, on la immensa majoria dels municipis tenen una
alçada mitjana dels habitatges principals inferior als 2 m. Es tracta bàsicament de nuclis rurals
amb cases de poble tradicionals o amb nous desenvolupaments urbanístics amb modalitat
d’habitatges unifamiliars. L’alçada mínima es dóna a Olesa de Bonesvalls, amb un valor d’1,11
m. Sant Sadurní d’Anoia, amb una alçada mitjana de 2,86 m també té la fesomia de nucli
tradicional, amb pocs blocs en alçada. En canvi, Santa Margarida i els Monjos és el segon de la
comarca amb més alçada, amb un valor mitjà de 3,53 m, Vilafranca del Penedès és, amb molta
diferència, el nucli amb unes característiques més urbanes, amb una alçada mitjana de 5,07 m.

Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Alçada mitjana dels habitatges principals
als municipis de l’Alt Penedès. 2001
(m sobre nivell del sòl)
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
6
5
4
3
2
1
0
Alçada mitjana dels
habitatges principals als
municipis de l’Alt Penedès
2001
(m sobre nivell del sòl)
Fins a 1
1-2
2-3
3-4
4-5
5-6
Valors extrems
Vilafranca
del Penedès
Olesa de
Bonesvalls
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
No hi ha dades estadístiques que permetin saber l’alçada mitjana dels habitatges principals a
data d’avui, però els nous desenvolupaments urbanístics dels darrers anys han reforçat les
característiques més urbanes de la ciutat i han incrementat sens dubte l’alçada mitjana.
5.2.4. Classificació segons any de construcció
L’any de construcció és una altra variable fonamental a l’hora d’analitzar el parc d’habitatges de
Vilafranca del Penedès. La informació del cens del 2001 s’haurà de completar amb les dades
sobre nous habitatges construïts durant els darrers anys.
Al nucli urbà s’hi ha anat sedimentant l’empremta de diferents moments històrics, i això
s’observa en els edificis i habitatges. Amb dades del 2001, hi havia un nombre significatiu
d’habitatges anteriors al 1900: eren un 9,2% dels habitatges destinats principalment a
habitatge i aplegaven un 6,7% dels habitatges principals i un 6,6% de la població. És ben segur
que en la darrera dècada alguns d’aquests edificis més antics s’han enderrocat o s’han
rehabilitat, però encara continuen tenint un pes significatiu, especialment al Centre Vila.
Hi ha també un parc important d’habitatges construïts des de l’inici del segle XX fins a l’any
1960, moment en el qual s’inicia un període d’expansió demogràfica. Representaven el 27,2%
dels edificis i aplegaven un 20,7% dels habitatges principals i un 20,2% de la població, amb
dades de l’any 2001.
A partir de la dècada dels seixantes l’increment de l’stock d’habitatges va paral·lel a l’increment
de la població: un 17,6% dels habitatges existents l’any 2001 dataven de la dècada dels
seixantes; i un 24,9% de la dels setantes. La dècada dels vuitantes va ser d’estancament
demogràfic, de manera que solament un 8,1% dels habitatges principals eren d’aquell període.
Però a la dècada del norantes, la població va tornar a créixer i també l’activitat immobiliària: un
21,2% eren d’aquella dècada.
5,07
1,11
179

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
180
Any construcció
Classificació dels edificis destinats principalment
a habitatges segons any de construcció. 2001
Edificis destinats
principalment a
habitatges
Habitatges
principals
Habitants
Nombre % Nombre % Nombre %
Abans de 1900 324 9,2 745 6,7 2058 6,6
1900-1920 181 5,1 886 8,0 2463 7,9
1921-1940 139 3,9 251 2,3 695 2,2
1941-1950 235 6,7 511 4,6 1416 4,5
1951-1960 406 11,5 637 5,8 1747 5,6
1961-1970 604 17,1 1945 17,6 5480 17,5
1971-1980 661 18,7 2751 24,9 8148 26,1
1981-1990 334 9,5 897 8,1 2718 8,7
1991-2001 649 18,4 2343 21,2 6282 20,1
Sense dades 0,0 87 0,8 241 0,8
Total 3533 100,0 11053 100,0 31248 100,0
Edat mitjana 38,4 35,4
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Falta afegir-hi els habitatges de la dècada actual. Aquesta informació se sap a traves de la
relació d’habitatges iniciats i acabats facilitada per la Direcció General de l’Habitatge i provinent
del visats del col·legi d’Arquitectes Tècnics. Cal remarcar que les dades del cens d’habitatges i
les de la Direcció General de l’Habitatge no són fàcils d’encaixar, doncs no se sap quins dels
habitatges acabats al llarg de l’any 2001 consten al cens d’habitatge del 2001, que fa referència
a la data d’1 de novembre.
És interessant allargar la sèrie històrica fins a l’actualitat, agafant les dades del cens fins al
2001 i les de la DGH fins al 2008. Encara que aquest és un càlcul poc precís, per diverses
raons, difícilment se’n podria fer un altre de més fidedigne, tot i que s’han de fer les següents
matisacions:
• S’ha agafat el període 2002-2008, amb 3.585 nous habitatges, tot i que segur que una
part dels acabats el 2001 no eren recollits al cens d’habitatges.
• Cal tenir en compte que una part dels habitatges més antics van ser enderrocats durant
el període 2002-2008 i, en certa manera, compensen els acabats el 2001, que no s’han
inclòs.
• Cal recordar que es tracta d’habitatges totals, encara que la immensa majoria, per no dir
tots, tenen vocació d’habitatges principals.
El gràfic posa de relleu els períodes amb major activitat constructora. Segons el cens del 2001,
5.544 dels habitatges existents l’any 2001 dataven del període 1971-1980, període de fort
creixement demogràfic. Els anys norantes també van tenir un ritme constructor important, amb
un total de 3.188 habitants construïts durant el període. I, per últim, l’altre període encara més
intens és l’actual, ja que en set anys es van acabar 3.585 nous habitatges.

5000
4000
3000
2000
1000
0
745
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Habitatges principals segons l’any de construcció. 2001
977
Abans
de 1900
886
1.088
1900-
1920
251
311
1921-
1940
511
671
1941-
1950
637
896
1951-
1960
1945
2.582
1961-
1970
2751
3.544
1971-
1980
Habitatges principals Habitatges totals
897
1.124
1981-
1990
2343
3.188
1991-
2001
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE i de la Direcció General de l’Habitatge
Afegint als 14.482 habitatges, registrats al cens del 2001, els 3.585 nous habitatges acabats en
el període 2002-2008, s’obté una xifra de 17.966 habitatges existents a l’actualitat (a data 1-1-
2009). És una xifra aproximativa ja que el sistema de càlcul com ja s’ha dit, és poc precís. A
partir del padró continu d’habitants s’ha pogut precisar el nombre de llars a data 1-1-2009:
14.260. Relacionant aquesta xifra amb el nombre total d’habitatges calculats s’obtindria una
xifra molt gran d’habitatges vacants, un total de 3.706, un 20,6% dels habitatges totals.
3.585
2001-
2008
Pes dels habitatges acabats en el període 2002-208 sobre el parc total
Habitatges totals %
Cens del 2001 14.482 75,2
Acabats en el període 2002-2008 3.585 24,8
Parc existent a 1-1-2009 17.967 100,0
Habitatges principals a 1-1-2009 14.260 -
Habitatges vacants 3.706 20,6
Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Combinant les xifres d’habitatges del cens del 2001 amb les d’habitatges acabats durant el
període 2002-2008 es pot reconstruir, d’una manera aproximativa, l’evolució del nombre
d’habitatges construïts durant el període 1991-2008. Les xifres màximes corresponen als anys
2007-2008. En els tres primers trimestres de l’any 2009 se n’han acabat solament 245.
181

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
182
1000
800
600
400
200
0
Habitatges construïts durant el període 1991-2008
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Habitatges totals Habitatges principals
Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE i de la DGH
A. L’edat de construcció dels habitatges principals a l’entorn geogràfic
La comparació de l’edat mitjana dels habitatges de Vilafranca del Penedès amb la d’altres
territoris només es pot fer amb les dades del cens del 2001. Són xifres que no recullen ell
darrer boom immobiliari, però tenen un cert interès. L’edat mitjana dels habitatges principals
del conjunt de Catalunya era de 37,3 anys, molt similar a la del conjunt de la demarcació de
Barcelona, 37,5 anys, mentre que la de Vilafranca del Penedès era lleugerament inferior, 35,4
anys. També es interessant fer la comparació amb els municipis de l’Alt Penedès. L’edat mitjana
dels habitatges principals està clarament en funció dels processos de creixement per trasllats
metropolitans. El parc d’habitatges més “jove” era el de Sant Llorenç d’Hortons, amb una
mitjana de solament 19,6 anys, seguit del Pla del Penedès (25,4 anys) i d’Olesa de Bonesvalls
(29,2 anys). Per una altra banda, el parc més vell era el de Sant Cugat Sesgarrigues (70,6
anys), seguit de Castellví de la Marca (63,6 anys). Els principals nuclis urbans estaven en una
situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, amb 35,4 anys, i Sant Sadurní d’Anoia, amb 40,8
anys. Cal recordar que són xifres de l’any 2001 i que no recullen els moviments dels darrers
anys.

Vilafranca
del Penedès
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Edat mitjana dels habitatges principals
als municipis de l’Alt Penedès. 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Sant Sadurní
d’Anoia
Edat mitjana habitatges
principals 2001
(anys)
80
60
Fins a 20
20-30
30-40
40-50
50-60
Més de 60
Valors extrems
S. Cugat Sesgarrigues
70,6
40
Vilafranca 35,4
20
19,6
S. Llorenç d’Hortons
0
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
B. Comparació entre tipus d’edifici i any de construcció
L’objectiu d’aquest encreuament és comprovar si hi ha hagut canvis significatius de la tipologia
edificatòria amb el pas dels anys. Al llarg del temps, dominen clarament els habitatges en
edificis plurifamiliars, bé amb locals comercials, bé solament amb funció residencial. Entre els
habitatges construïts fins al 1960 n’hi havia un 16,9% d’unifamiliars. Cal remarcar que els
habitatges unifamiliars amb locals el cens els engloba en el grup d’habitatges familiars amb
locals, de manera que el pes real dels unifamiliars devia ser una mica superior, especialment al
Centre Vila, on la tipologia local a la planta baixa més un habitatge és encara bastant habitual.
Més tard, a les dècades dels seixantes i setantes, es van construir bàsicament habitatges
plurifamiliars, en un moment d’expansió demogràfica de Vilafranca del Penedès. La dècada dels
vuitanta es va construir molt menys i, bàsicament, habitatges plurifamiliars però també un
percentatge relativament important, un 21,2% d’unifamiliars. A la dècada dels norantes es va
tornar a construir força, i fonamentalment amb la modalitat d’habitatge plurifamiliar, amb o
sense locals.
Les dades del període 2002-2088 provenen d’una altra font, la Direcció General d’Habitatge, i
utilitzen una altra classificació, distingint entre habitatges unifamiliars i plurifamiliars,
prescindint de si hi ha o no locals. En aquest període, el predomini dels habitatges plurifamiliars
també és aclaparador: és el període dels nous desenvolupaments urbans en barris com la
Girada, el Molí d’en Rovira i la Barceloneta.
183

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
184
Comparació entre tipus d’edifici i any de construcció. Fins 2001 i durant 2002-2008
Tipus
Fins a
1960
1961-
1970
1971-
1980
1981-
1990
1991-
2001
Total
fins
2001
2002-
2008
Un habitatge familiar 512 212 217 190 327 1.458 302
Diversos habitatges familiars 1.606 1.013 1.438 382 1.432 5.871
Habitatges familiars amb locals 911 719 1.050 325 584 3.589
Habitatge col·lectiu. 1 1 46 0 0 48
Locals compartits amb habitatge 0 0 0 0 0 87
2.483
Total 3.030 1.945 2.751 897 2.343 11.053 2.785
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
S’ha cregut interessant posar separadament el pes dels habitatges unifamiliars a cada període.
En el moment de fer el cens del 2001, hi havia un total de 13,2% habitatges principals en
edificis unifamiliars (sense locals). Els períodes en què s’havia construït més aquesta modalitat
d’habitatge eren abans del 1960, el pes d’una tipologia de nucli antic, i els anys vuitantes, amb
un cert pes de l’habitatge unifamiliar, un 21,2%, en un període de poca activitat constructora.
Durant el darrer període 2002-2008, solament un 10,8% dels habitatges acabats (tant
principals com no) eren de tipus unifamiliar.
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
El pes dels habitatges unifamiliars per períodes decennals
16,9
Fins a
1960
13,2
10,9
1961-
1970
7,9
1971-
1980
21,2
1981-
1990
14,0 13,2
1991-
2001
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Total fins
2001
13,2
10,8
2002-
2008
La conclusió a la qual s’arriba és que Vilafranca del Penedès té una estructura de ciutat
compacta amb edificis plurifamiliars des de fa molt de temps, però que persisteix una tipologia
edificatòria de nucli antic amb habitatges unifamiliars tradicionals. Els desenvolupaments
urbanístics moderns en modalitats de baixes densitats, unifamiliar aïllat o adossat, han tingut
en canvi poca rellevància i representen aproximadament un 10% dels habitatges construïts en
els darrers temps.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
5.2.5. Classificació segons estat de conservació i disponibilitat
d’instal·lacions
Una informació fonamental facilitada pels successius censos és l’estat de conservació dels
edificis i dels habitatges. L’existència d’habitatges en mal estat és sempre un tema preocupant i
que pot vincular-se a la demanda de nous habitatges socials. També és important disposar de
les instal·lacions que garantitzin unes condicions d’habitabilitat adequades. Les dades sobre
aquests temes provenen bàsicament del cens d’habitatges del 2001, per tant no són plenament
actuals. És possible que part del parc en mal estat hagi estat rehabilitat o enderrocat en els
darrers anys. Tot i amb això, és una informació interessant que caldrà tenir en compte i també
recordar que el treball de camp del Centre Vila actualitzarà les xifres sobre l’estat de
conservació dels habitatges.
A. Classificació segons estat de conservació
Les dades censals distingeixen quatre estats: ruïnós, mal estat, amb alguna deficiència i bo. Val
a dir que les fronteres entre els diferents estats no són sempre prou precises i la ubicació d’un
habitatge en un o altre grup pot tenir una component subjectiva important. Al quadre es
comparen les xifres del cens del 1990 i del 2001, el darrer disponible.
Val a dir que la gran majoria d’edificis de Vilafranca del Penedès estaven en bon estat de
conservació, un 92,8% del total i un altre 5,4% presentaven alguna deficiència. Solament un
1,0% corresponen a edificis ruïnosos i un 1,8% a edificis en mal estat amb deficiències greus.
En termes absoluts, les xifres de l’any 2001 eren de 36 edificis ruïnosos, 28 de dolents i 192 de
deficients, mentre que la resta, fins arribar als 3.533, estaven en bones condicions de
conservació.
Estat
Edificis principalment d’habitatges familiars
segons estat de conservació. 1980-2001. (%)
1990 2001
Nombre % Nombre %
Variació
1990-2001
(1990:100)
Ruïnós 3 0,1 36 1,0 1200,0
Dolent 45 1,6 28 0,8 62,2
Deficient 182 6,3 192 5,4 105,5
Bo 2.670 92,1 3.277 92,8 122,7
Total 2.900 100,0 3.533 100,0 121,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Val a dir que la informació més interessant no és la que implica el nombre d’edificis sinó el
nombre d’habitatges principals, una informació que lliga més directament amb les condicions de
vida de la població i amb la possible necessitat de nous habitatges. Encara que les darreres
dades disponibles són les del cens del 2001, val a dir que el nombre d’habitatges defectuosos
difícilment haurà augmentat significativament aquests darrers anys.
185

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
186
Classificació dels edificis destinats principalment
a habitatges segons estat de conservació. 2001
Edificis destinats
principalment a
habitatges
Habitatges
principals
Habitants
Nombre habitatges Nombre % Nombre % Nombre %
Ruïnós 36 1,0 88 0,8 233 0,7
En mal estat 28 0,8 58 0,5 191 0,6
Ruïnós + en mal estat 64 1,8 146 1,3 424 1,4
Amb alguna deficiència 192 5,4 399 3,6 1.117 3,6
En bon estat 3.277 92,8 10.421 94,3 29.466 94,3
No es aplicable 64 87 0,8 241 0,8
Total 3.533 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
D’acord amb les dades del cens del 2001, hi havia un total de 88 habitatges en estat ruïnós
(repartits entre 36 edificis) i 58 més en mal estat (o molt deficients), repartits entre 28 edificis.
En tots els casos, es tractava d’habitatges principals, és a dir, utilitzats de manera habitual. En
aquell moment, l’any 2001 hi vivien 424 persones, l’1,4% de la població total.
També hi havia 399 habitatges principals, un 3,6% del total, amb alguna deficiència, repartits
entre 192 edificis. En conjunt aplegaven 119 persones, un 3,6% de la població total. Els
habitatges en bon estat representaven el 94,3% del total i aplegaven el mateix percentatge de
població.
Amb un criteri maximalista, la suma dels habitatges principals ruïnosos i dels habitatges molt
deficients, 146 en total, es podria considerar com la xifra màxima d’habitatges obsolets que
haurien de ser substituïts per altres de nous. Tanmateix, no està clar que els habitatges en mal
estat no siguin recuperables, amb els canvis estructurals adequats. En aquest cas el nombre
d’habitatges obsolets seria solament de 88. No es disposa d’una informació tècnica prou
acurada per saber si els edificis i habitatges en mal estat són o no recuperables. En tot cas, això
hauria de ser objecte d’un estudi detallat posterior que s’hauria de vincular a la línia estratègica
de millora de les condicions d’habitabilitat del parc d’habitatges envellit.
En qualsevol cas, la comparació de les dades de Vilafranca del Penedès, amb el conjunt de
Catalunya posa de manifest que no hi ha diferències substancials; en qualsevol cas, el nombre
d’habitatges en bon estat de Vilafranca superava el del conjunt català que és de 89,2%, i també
el del conjunt de la demarcació provincial de Barcelona, que és un 88,4%, sempre amb dades
del 2001.
També és interessant la comparació amb la resta de municipis de l’Alt Penedès. El nombre
d’habitatges ruïnosos i d’habitatges en mal estat és molt escàs a tots els municipis. Els valors
extrems es reparteixen entre diversos municipis sense cap habitatge en tan males condicions,
com ara Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, Puigdàlber, Sant Llorenç d’Hortons o
Mediona, fins el 3,5% de Pacs del Penedès o el 3,1% de Santa Fe del Penedès. Els municipis
urbans estaven en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, un 1,3% i Sant Sadurní
d’Anoia, un 1,2%.
Els habitatges amb alguna deficiència tenien una presència una mica superior, i amb més
oscil·lacions. Anaven des del 0,3% de Mediona o el 0,7% de Vilobí del Penedès, fins a valors
força més elevats, com els 21,7% de Torrelles de Foix o els 16,9% del Pla del Penedès. Els
municipis urbans es quedaven a la franja baixa: Vilafranca del Penedès amb un 3,6% i Sant
Sadurní d’Anoia amb un 2,8%.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Finalment, els habitatges principals en bon estat oscil·laven entre els municipis que tenien més
del 99% del parc en bon estat, com ara Mediona, Puigdàlber o Avinyonet del Penedès, fins els
75,2% de Torrelles de Foix. Els municipis urbans es quedaven a la franja alta: Vilafranca del
Penedès amb un 94,3% i Sant Sadurní d’Anoia amb un 96,0%.
Habitatges principals en bon estat
als municipis de l’Alt Penedès. 2001 (%)
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
25
20
15
10
5
0
Habitatges principals en
bon estat 2001
(% habitatges principals)
Fins al 80
80-90
90-93
93-96
96-98
Més de 98
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Valors extrems
Torrelles
de Foix
21,7
Pacs del
Penedès
3,5
1,3
Vilafranca 3,6
Mediona 0,3
Ruïnós i en mal estat Amb alguna deficiència
B. Classificació segons disponibilitat d’ascensor i nombre de plantes
Una de les deficiències més impactants i que redueix sensiblement el preu dels habitatges i
abona a processos de degradació urbana és la manca d’ascensor en edificis de diverses plantes.
Molts edificis són anteriors a la normativa vigent que obliga a la instal·lació d’ascensor en els
nous edificis de quatre o més plantes (de planta baixa més tres, en endavant).
El Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions d'habitabilitat dels d'habitatges i la cèdula
d'habitabilitat determina que els edificis d'habitatges plurifamiliars han de disposar d'un
ascensor quan, entre altres supòsits, el recorregut d'accés que uneix la via pública amb
qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de tres plantes o més. Aquesta
normativa no té efectes retroactius, però és fàcil deduir que els edificis que queden per sota
d’aquests condicions d’habitabilitat arrosseguen una deficiència que seria molt interessant
subsanar.
Les dades del cens del 2001 poden ajudar a dimensionar el problema. El quadre classifica els
habitatges principals segons nombre de plantes de l’edifici i disponibilitat o no d’ascensor. Els
problemes comencen a partir dels edificis de quatre plantes. La gran majoria dels habitatges
principals que es troben en edificis de quatre plantes no disposaven d’ascensor, concretament
un 81,9%. Als edificis de 5 plantes n’hi havia un 61,8% que no disposaven d’ascensor. En el
edificis de sis plantes (planta baixa més cinc) eren gairebé la meitat els que no disposaven
d’ascensor, concretament un 46,5%. Fins hi tot hi havia un 20,6% d’habitatges principals en
edificis de 7 plantes sense ascensor, i un 2,6% en edificis de vuit plantes, sempre segons les
dades del cens d’habitatges del 2001. Tot fa pensar que aquests percentatges no han
187

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
augmentat en els darrers anys, i és possible que en algun cas hagin disminuït per alguna
instal·lació puntual d’ascensor, però les dimensions del problema continuen sent importants.
188
Disponibilitat d’ascensor als habitatges principals
segons nombre de planetes dels edificis. 2001
N. plantes
edifici
Amb ascensor Sense ascensor
Nombre % Nombre %
1 0 0,0 809 100,0
2 48 4,0 1.166 96,0
3 153 12,4 1.079 87,6
4 273 18,1 1.233 81,9
5 1.129 38,2 1.826 61,8
6 1.179 53,5 1.026 46,5
7 343 79,4 89 20,6
8 534 97,4 14 2,6
9 i més 65 100,0 0 0,0
Total 3.724 34,0 7.242 66,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
El quadre següent intenta dimensionar els dèficits que hi havia d’acord amb el cens del 2001 a
mesura que s’anava reduint el nombre de plantes en què es considera imprescindible disposar
d’ascensor. Això pot donar criteris de cara a una línia d’intervenció municipal destinada a
millorar les condicions habitabilitat. Hi havia 103 habitatges principals repartits entre 7 edificis
sense ascensor, amb un total de 298 habitants, un 0,95% de la població d’aquell moment. Si es
consideren tots els habitatges principals en edificis sense ascensor les xifres s’incrementen de la
següent manera: 1129 habitatges principals, el 10,2% del total, repartits entre 75 edificis, i
aplegant 3.209 habitants, el 10,3% de la població.
Si el llindar se situa en cinc plantes, és a dir, tots els edificis de planta baixa + quatre haurien
de disposar d’ascensor, resulta que el dèficit abastava 258 edificis, amb un total de 2.955
habitatges principals (el 26,7% del total), i aplegant 8.320 habitants (un 26,6% de la població).
Si el llindar se situa a quatre plantes, és a dir, tots els edificis de planta baixa + tres haurien de
disposar d’ascensor (d’acord amb la normativa actual però sense efectes retroactius), resulta
que el dèficit abasta un total de 514 edificis, amb un total de 4.188 habitatges principals (un
37,9% del total) i 11.779 habitants afectats (un 37,7%)
Classificació dels habitatges principals en edificis de quatre
i més plantes segons disponibilitat d’ascensor . 2001
Edificis destinats
principalment a
habitatges
Habitatges
principals
Habitants
Nombre plantes Nombre % Nombre % Nombre %
4 i més plantes 514 14,5 4.188 37,9 11.779 37,7
5 i més plantes 258 7,3 2.955 26,7 8.320 26,6
6 i més plantes 75 2,1 1.129 10,2 3.209 10,3
7 i més plantes 7 0,2 103 0,9 298 1,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
5.2.6. Classificació dels habitatges principals segons règim de tinença
L’anàlisi del règim de tinença és molt important, però les dades disponibles s’acaben a l’any
2001. Del moment actual solament es poden saber xifres aproximades a partir d’enquestes i de
les opinions dels experts. La propietat és la forma de tinença àmpliament dominant: el seu pes
havia passat del 78,7% del 1991 al 83,3% del 2001. El lloguer, en canvi, va romandre
estancant durant el mateix període, passant en termes relatius del 18,1% al 13,0%. Aquesta
tònica de creixement de la propietat i d’estancament del lloguer s’ha mantingut, sens dubte,
durant el darrer boom immobiliari.
.
Classificació dels habitatges de Vilafranca del Penedès
segons règim de tinença. 1991-2001. (%)
1991 2001
Variació
Règim de tinença
Nombre % Nombre %
1991-2001
(1991:100)
Pagada 4.038 48,9 4.745 42,9 117,5
Pagaments pendents 1.955 23,7 3.857 34,9 197,3
Herència 507 6,1 601 5,4 118,5
Total propietat 6.500 78,7 9.203 83,3 141,6
Lloguer 1.494 18,1 1.434 13,0 96,0
Cedida i altres 269 3,3 416 3,8 154,6
Total 8.263 100,0 11.053 100,0 133,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Dins del règim de propietat, els habitatges totalment pagats continuen sent majoritaris, amb un
42,9% el 2001, però els habitatges amb hipoteca no han parat de créixer: l’any 1991,
representaven el 23,7% del total d’habitatges principals; mentre que el 2001 havien passat al
34,9%, i ben segur que el percentatge actual és encara més gran.
A. El pes dels habitatges en propietat pendents de pagament a l’entorn geogràfic
Les comparacions només es poden fer de manera fidedigna fins a l’any 2001, moment del
darrer cens d’habitatges. En aquell moment, al conjunt de Catalunya hi havia un 27,6%
d’habitatges principals amb pagaments pendents. La xifra de la demarcació provincial de
Barcelona era molt similar, un 28,2%. En aquell moment la xifra de Vilafranca del Penedès era
del 34,9%, sensiblement superior a la mitjana catalana. Val a dir que tots aquests percentatges
han quedat petits ja que l’expansió immobiliària de la darrera dècada s’ha fet bàsicament per
compra amb hipoteca d’habitatges principals.
El pes dels habitatges en propietat pendents de pagament és directament proporcional al ritme
de l‘activitat constructora. Els valors més baixos es troben en municipis que han participat molt
poc del creixement demogràfic basat en trasllats residencials metropolitans, com ara Castellví
de la Marca, solament amb un 13,1% d’habitatges principals hipotecats, o el Pla del Penedès,
amb un 13,7%. Els valors més grans es donen en municipis amb més flux de trasllats
metropolitans, com ara Sant Fe del Penedès, amb un 41,8% d’habitatges principals hipotecats,
o Santa Margarida i els Monjos, amb un 40,4%. Els dos principals nuclis urbans es troben en
una situació intermèdia: Sant Sadurní d’Anoia amb un 22,8%, un percentatge força baix; i
Vilafranca del Penedès amb un 34,9%.
189

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
190
Pes dels habitatges de propietat amb pagaments pendents als
Municipis de l’Alt Penedès. 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
50
40
30
20
10
0
Habitatges en propietat amb
pagaments pendents 2001
(% habitatges principals)
Fins al 15
15-20
20-25
25-30
30-35
Més del 35
Valors extrems
Vilafranca 34,9
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
41,8
13,1
Sta. Fe
Castellví de
la Marca
Municipis com Olèrdola, Santa Fe del Penedès, les Cabanyes, Pacs del Penedès i Santa
Margarida i els Monjos dibuixen una petita àrea d’expansió immobiliària entorn del nucli central
de Vilafranca del Penedès.
B. El pes dels habitatges de lloguer a l’entorn geogràfic
Ja s’ha vist com els habitatges de lloguer, amb dades del 2001, solament representaven un
13,0% dels habitatges principals de Vilafranca del Penedès, una mica per darrera de la mitjana
catalana, situada en el 16,6%, i de la mitjana de la demarcació barcelonina, situada en el
17,8%. Es podria dir que el poc pes del lloguer als habitatges principals és general, però afecta
una mica més a Vilafranca del Penedès.
Les dades dels altres municipis de l’Alt Penedès no palesen diferències significatives amb
Vilafranca del Penedès. En general, el lloguer hi té un pes petit, cosa lògica tractant-se
fonamentalment de nuclis de caire rural. Es pot observar que els valors més baixos es troben a
les Cabanyes, amb solament un 5,4% d’habitatges principals de lloguer, i a Castellet i la Gornal,
amb un 6,3%, mentre que el valors més grans són els de Gelida, amb un 21,9%, i Sant Quintí
de Mediona, amb un 19,4%. Els principals nuclis urbans se situen en una posició intermèdia:
Sant Sadurní d’Anoia amb un 11,7% i Vilafranca del Penedès amb un 13%.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Pes del lloguer als habitatges principals
dels municipis de l’Alt Penedès 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
40
30
20
10
0
Habitatges principals en
lloguer 2001
(% habitatges principals)
Fins al 6
6-8
8-10
10-15
15-20
Més del 20
Vilafranca
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Valors extrems
13
21,9
5,4
Gelida
les Cabanyes
Cal recordar que totes les xifres estan referides a l’any 2001 i no recullen una bona part del
boom immobiliari dels darrers anys.
C. Comparació entre l’estat dels habitatges principals i el règim de tinença
La comparació entre l’estat de conservació de l’edifici i el règim de tinença té com a objectiu
comprovar si els habitatges ruïnosos o molt deficients tenen alguna característica remarcable
des de la perspectiva del tipus d’accés a l’habitatge. Entre els habitatges de propietat, el
percentatge d’habitatges principals amb algun tipus de problema era, amb dades del 2001,
realment mínim: un 0,8% estaven en estat ruïnós, un 0,4% en mal estat i un 2,9% tenien
alguna deficiència, mentre que el 95,2% estaven en bon estat. Els habitatge de lloguer també
estaven majoritàriament bé, un 87,9%, però n’hi havia un 9,0% amb alguna deficiència, a més
d’un 1,3% en mal estat i un 0,8% en estat ruïnós.
L’estat dels habitatges principals segons règim de tinença. 2001
Règim de tinença Ruïnós
En mal
estat
Amb
alguna
deficiència
En bon
estat
No es
aplicable
Pagada 0,6 0,4 3,1 95,2 0,7
Pagaments pendents 1,2 0,4 2,3 95,6 0,5
Herència 0,2 0,5 4,3 92,8 2,2
Total propietat 0,8 0,4 2,8 95,2 0,7
Lloguer 0,8 1,3 9,0 87,9 1,0
Cedida i altres 0,2 0,0 2,6 95,2 1,9
Total 0,8 0,5 3,6 94,3 0,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
191

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
També és interessant veure les xifres absolutes per tal de dimensionar la magnitud del
problema, sempre amb dades del 2001. Entre els habitatges principals en propietat, n’hi havia 7
de ruïnosos, 39 en mal estat i 259 amb deficiències. Entre els habitatges principals de lloguer
en constaven 11 de ruïnosos, 19 en mal estat i 129 amb deficiències. Cal remarcar que amb
l’arribada massiva de població immigrada estrangera de la darrera dècada, que ha buscat
sobretot habitatges de lloguer, sovint compartits, és molt possible que el nombre d’habitatges
amb deficiències hagi augmentat d’una manera molt substancial. De fet, les xifres de l’any
2001, són una mica l’antesala de la situació actual.
192
Habitatges principals de propietat i de lloguer amb deficiències. 2001
350
300
250
200
150
100
50
0
76
11
39
19
259
129
Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència
Propietat Lloguer
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Un altra manera d’enfocar-ho és veure el pes dels habitatges de lloguer sobre els habitatges
principals i combinar-ho amb l’estat de conservació. D’aquesta manera, les xifres són bastant
aclaridores. Els habitatges de lloguer representaven, l’any 2001, el 13% del total, però també
eren el 32,8% de tots els habitatges principals en mal estat i el 32,3% dels habitatges
principals amb alguna deficiència.
35
30
25
20
15
10
5
0
12,5
13
Pes dels habitatges de lloguer segons estat de
conservació dels habitatges principals. 2001
32,8 32,3
Ruïnós En mal estat Ruïnós + en mal
estat
12,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
13
En bon estat Total

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
5.2.7. Classificació dels habitatges principals segons superfície útil
Un altre eix sobre les característiques dels habitatges principals és el que fa referència a la
grandària. Es poden utilitzar diverses variables, com ara el nombre d’habitacions, però la
variable més interessant és, sens dubte, la superfície útil. No solament serà interessant veure
com es distribueix el parc d’habitatges per superfícies sinó quines tendències han predominat
en els darrers temps.
A. La classificació segons superfície útil al cens d’habitatges del 2001
La informació dels censos d’habitatges permet classificar els habitatges principals segons la
superfície útil. Curiosament, les dades de l’Idescat i de l’INE, tot i partir de la mateixa
informació, són lleugerament discrepants. La raó de la discrepància està en el càlcul de la
superfície útil.
Per a l’INE, és la superfície mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no
comprèn els soterranis i les golfes no habitables, ni tampoc s’inclouen les terrasses obertes i els
jardins.
Per l’Ìdescat, és la superfície mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no
comprèn els soterranis i les golfes no habitables, però en canvi s'inclou dins d'aquesta superfície
el 50% de la superfície de la terrassa si aquesta està coberta i no tancada, i el 100% si es troba
tancada.
Per altra banda, l’Idescat dóna la informació a intervals de 10 m 2 : de 31 a 40 m 2 , de 41 a 50
m 2 , etc. L’INE, per la seva banda, dóna la informació a intervals de 15 m 2 : de 61 a 75 m 2 , de 76
a 90 m 2 , etc. Al quadre següent es pot veure la informació contrastada dels dos instituts
estadístics:
Superfície útil dels habitatges principals. 2001
Dades de l’INE Dades de l’Idescat
Interval Nombre % Interval Nombre %
Fins a 30 19 0,2 Fins a 30 19 0,2
30-45 161 1,5
46-60 658 6,0
61-75 2.011 18,2
76-90 4.211 38,1
91-105 2.028 18,3
106-120 887 8,0
31-60 503 4,6
61-90 4.659 42,2
91-120 4.474 40,5
121-150 562 5,1 121-150 731 6,6
151-180 234 2,1 151-180 322 2,9
Més de 180 282 2,6 més de 180 345 3,1
Total 11.053 100,0 Total 11053 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’INE
Les dades de Vilafranca del Penedès posen de relleu un parc d’habitatges de dimensions
mitjanes. El gruix principal estava situat, l’any 2001, entre els 61-90 m², franja en la que es
concentraven més de la meitat dels habitatges principals, concretament un 56,3%,
especialment en la franja de 76-90 m², amb un 38%. Els habitatges que no superaven els 60
m² eren solament el 7,7% del parc, mentre que hi havia un percentatge important per damunt
193

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
dels 90 m², un 36,1%. Agafant el llindar dels 90 m², superfície màxima dels habitatges de
protecció, un 63,9% estava per sota i un 36,1% per damunt.
La superfície mitjana útil dels habitatges principals era de 92,9 m², lleugerament per sota de la
mitjana catalana, situada en 90 m², i bastant per sobre de la mitjana de la demarcació
provincial de Barcelona, situada en 86,5 m².
Cal recordar que l’Idescat utilitza un altra versió de superfície útil de manera que les xifres
obtingudes són una mica diferents: un 47,0% dels habitatges no superarien els 90 m² i un 53%
estarien per damunt.
Les dades de l’Idescat s’han fet servir per veure l’evolució de la superfície útil del habitatges
principals entre els anys 1991 i 2001. Es comprova que el perfil mitjà va variar poc en aquell
període. Els habitatges que no superaven els 90 m² van créixer una mica: en termes relatius
van passar del 44,15% del 1991 al 46,9 del 2001. També van augmentar els habitatges més
grans, a partir de 150 m², que van passar del 5,3% al 6,0% del total. En canvi, la franja més
present l’any 1991, la de 90-120 m², va baixar en termes percentuals del 43,9% al 40,5%.
194
Interval
Classificació del habitatges principals de Vilafranca del Penedès
segons superfície. 1991-2001. (intervals 30 m2)
Nombre %
1991 2001
%
acumulat
Nombre %
%
acumulat
Variació
1991-2001
Fins a 60 282 3,4 3,41 522 4,7 4,7 185,1
61 a 90 3.366 40,7 44,15 4.659 42,2 46,9 138,4
91 a 120 3.628 43,9 88,05 4.474 40,5 87,4 123,3
121 a 150 549 6,6 94,70 731 6,6 94,0 133,2
151 a 180 220 2,7 97,36 322 2,9 96,9 146,4
més de 180 218 2,6 100,00 345 3,1 100,0 158,3
Total 8.263 100,0 11.053 100,0 133,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
És interessant veure el ritme de creixement de cadascun dels intervals de grandària
considerats. El màxim creixement, un 85,1% es va donar a l’interval d’habitatges més petits,
fins a 60 m². Els habitatges entre 61 i 90 m² van créixer un 38,4%, una mica per damunt del
creixement mitjà, mentre que els de 91-120 m² van ser els que van créixer menys, solament
un 23,3%, bastant per sota de la mitjana. Els habitatges de 120 a 150 m² van créixer un
33,2%, pràcticament igual que la mitjana del municipi, mentre que els habitatges més grans
van créixer bastant per sobre de la mitjana, tot i que continuaven representant una part mínima
del parc d’habitatge principals.
Increment del nombre d’habitatges
segons superfície útil. Període 1991-2001 (%)
100,0
80,0
60,0
40,0
20,0
0,0
85,1
33,8
38,4 23,3 33,2 46,4 58,3
Fins a 60 61 a 90 91 a 120 121 a
150
151 a
180
Més de
180
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
33,8
Total

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Es podria dir que durant la dècada dels noranta es va produir una certa polarització del parc
d’habitatges, en el sentit de que van créixer sobretot els extrems, els més petits i els més
grans.
Les dades per intervals de 10 m 2 solament poden introduir algunes matisacions a la informació
anterior. Els intervals més petits són els que van créixer més, tot i que continuen tenint un pes
mínim en el parc d’habitatges principals total. Els de 41-40 m² gairebé es van triplicar, passant
de 52 a 154. Els de 51-60 m² també van créixer un 50,2%, arribant a 311 l’any 2001, un 2,8%
del total. Els intervals de 61-70, 71-80 i 81-90 m² van créixer lleugerament per damunt de la
mitjana del període.
A partir dels 90 m², s’observa un creixement inferior al de la mitjana, amb un mínim a l’interval
de 101-110 m², que solament va créixer un 13,5%. A partir del 130 m², es torna a accelerar el
ritme de creixement: els habitatges de 131-140 m² van créixer un 63,7%, els de 141-150 m²
un 51% i els de 181-210 m², un 73,3%. Ara bé, el pes d’aquests habitatges més grans en el
conjunt del parc d’habitatges també és força petit.
Interval
Classificació del habitatges principals de Vilafranca del Penedès
segons superfície. 1991-2001. (Intervals 10 m2)
Nombre %
1991 2001
%
acumulat
Nombre %
%
acumulat
Variació
1991-
2001
Fins a 30 8 0,1 0,1 19 0,2 0,2 237,5
31 a 40 15 0,2 0,28 38 0,3 0,52 253,3
41 a 50 52 0,6 0,91 154 1,4 1,91 296,2
51 a 60 207 2,5 3,42 311 2,8 4,72 150,2
61 a 70 656 7,9 11,35 926 8,4 13,10 141,2
71 a 80 1.207 14,6 25,96 1.695 15,3 28,44 140,4
81 a 90 1.503 18,2 44,15 2.038 18,4 46,87 135,6
91 a 100 2.318 28,1 72,20 2.941 26,6 73,48 126,9
101 a 110 914 11,1 83,27 1.037 9,4 82,86 113,5
111 a 120 396 4,8 88,06 496 4,5 87,35 125,3
121 a 130 347 4,2 92,26 413 3,7 91,09 119,0
131 a 140 102 1,2 93,49 167 1,5 92,60 163,7
141 a 150 100 1,2 94,70 151 1,4 93,97 151,0
151 a 180 220 2,7 97,36 322 2,9 96,88 146,4
181 a 210 131 1,6 98,95 227 2,1 98,93 173,3
més de 210 87 1,1 100,00 118 1,1 100,00 135,6
Total 8.263 100,0 11.053 100,0 133,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
B. La comparació amb l’entorn comarcal
Les dades dels municipis de l’Alt Penedès posen de manifest el caràcter rural de la comarca,
amb habitatges principals, de dimensions grans. De fet, la superfície mitjana més petita és
precisament la de Vilafranca del Penedès, amb 92,9 m², seguit de Sant Sadurní d’Anoia, amb
100 m². Tots els altres municipis tenien més de 1090 m² de superfície mitjana dels habitatges
principals, fins arribar als nivell màxims de Font-rubí (160, 5m²) i de Vilobí del Penedès (151,9
m²).
195

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
196
Superfície mitjana útil als municipis de l’Alt Penedès. 2001
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
200
160
120
80
40
0
Superfície útil
mitjana 2001
(m)
Fins a 100
100-110
110-120
120-130
130-140
Més del 140
Valors extrems
Font-rubí
Vilafranca
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
C. Comparació entre superfície útil i règim de tinença.
És un encreuament del que no en poden sortir gaires sorpreses, ja que la immensa majoria dels
habitatges són de propietat. Tanmateix hi ha com a mínim dos temes que són interessants
d’esbrinar:
1) La superfície útil dels habitatges de lloguer.
2) La superfície útil dels habitatges de propietat que encara s’estan pagant.
Es comprova, d’entrada, que l’interval més freqüent, amb dades del 2001, era el de 76-90 m 2 ,
tant pel que fa als habitatges en propietat pagats i pendents de pagament, com als habitatges
de lloguer.
Interval
(m2)
Propietat
pagada
160,5
Comparació entre superfície útil i règim de tinença
dels habitatges principals. 2001.
Pagaments
pendents Herència
Total
propietat
92,9
Lloguer Gratuïta
Altra
forma
Total
Fins a 30 9 1 0 10 8 1 0 19
31-45 41 30 9 80 75 4 2 161
46-60 234 180 31 445 180 9 24 658
61-75 830 718 59 1607 329 29 46 2.011
76-90 1.845 1.576 151 3.572 511 37 91 4.211
91-105 994 645 110 1749 194 26 59 2.028
106-120 391 306 76 773 71 22 21 887
121-150 196 220 84 500 39 6 17 562
151-180 90 97 28 215 9 2 8 234
Mes de 180 115 84 53 252 18 2 10 282
Total 4745 3857 601 9203 1434 138 278 11053
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Cal remarcar que les dades del 2001 han pogut quedar depassades pel creixement demogràfic
dels darrers anys, que ha comportat un cert increment dels habitatges lloguers, no sempre en
bon estat de conservació.
A. Els habitatges de lloguer i la superfície útil
Si es comparen les superfícies mitjanes segons règim de tinença es comprova que les
diferències són poc importants, però que els habitatges de lloguer, amb una superfície mitjana
de 82,27 m 2 , quedaven una mica per sota de la superfície mitjana del conjunt d‘habitatges
principals, que era de 92,9 m 2 . Val a dir que les dades són del 2001 i que és molt possible que
la superfície mitjana actual sigui encara més petita, ja que s’han incrementat substancialment
el lloguer d’habitatges de reduïdes dimensions a la població immigrada.
160,0
120,0
80,0
40,0
0,0
92,9
Superfície mitjana segons règim de tinença. 2001
93,2 93,5
Pagada Pagaments
pendents
110,7
82,2 91,4 95,6 92,9
Herència Lloguer Cedida Altres Total
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
També és interessant veure-ho des d’un altra perspectiva: el pes de cada règim de tinença als
diferents intervals de superfície. Les úniques dades realment significatives són les referides als
habitatges de lloguer: l’any 2001, representaven solament el 13,0% dels habitatges principals,
però el seu pes era molt superior als intervals de superfície útil més petita. Els habitatges de
lloguer representaven el 42,1% dels escassos habitatges entre 31-45 m 2 , el 46,6% dels
habitatges entre 45-60 m 2 , ja més nombrosos, el 27,4% dels habitatges entre 61-75 m 2 . En
canvi, els seu pes era molt menor als intervals de superfície útil més gran.
Interval
(m 2 )
Pes dels règims de tinença als diferents intervals de superfície. 2001
Propietat
pagada
Pagaments
pendents Herència
Total
propietat
Lloguer Gratuïta
Altra
forma
Total
Fins a 30 47,4 5,3 0,0 52,6 42,1 5,3 0,0 100,0
31-45 25,5 18,6 5,6 49,7 46,6 2,5 1,2 100,0
46-60 35,6 27,4 4,7 67,6 27,4 1,4 3,6 100,0
61-75 41,3 35,7 2,9 79,9 16,4 1,4 2,3 100,0
76-90 43,8 37,4 3,6 84,8 12,1 0,9 2,2 100,0
91-105 49,0 31,8 5,4 86,2 9,6 1,3 2,9 100,0
106-120 44,1 34,5 8,6 87,1 8,0 2,5 2,4 100,0
121-150 34,9 39,1 14,9 89,0 6,9 1,1 3,0 100,0
151-180 38,5 41,5 12,0 91,9 3,8 0,9 3,4 100,0
Mes de 180 40,8 29,8 18,8 89,4 6,4 0,7 3,5 100,0
Total 42,9 34,9 5,4 83,3 13,0 1,2 2,5 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
197

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
El gràfic permet observar més clarament el pes del habitatges de lloguer als intervals de menor
superfície útil, especialment fins a 60 m 2 . A l’interval de 61-75 m 2 , el lloguer encara estava per
damunt del 13% de mitjana, però a partir dels 76-90 m 2 , el pes del lloguer ja quedava per sota
de la mitjana i anava decreixent.
198
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
42,1
Fins a 30
m2
46,6
30-45
m2
Pes dels habitatges principals de lloguer
als diferents intervals de superfície. 2001 (m 2 )
27,4
46-60
m2
16,4
61-75
m2
13
12,1 9,6 8,0 6,9 6,4 13,0
3,8
76-90
m2
91-105
m2
106-120
m2
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
B. Els habitatges pendents de pagament i la superfície útil
121-150
m2
151-180
m2
Més de
180 m2
Els habitatges pendents de pagament es concentraven fonamentalment a la franja de 76-90 m 2 ,
amb 1.5676 habitatges, dades del 2001, seguits dels de 61-75 m 2 , amb 718 habitatges i dels de
91-105, amb 645 habitatges. Pràcticament un 60% (un 59,5%) dels habitatges pendents de
pagament estaven entre el 61-90 m 2 , seguits dels habitatges pendents de pagament amb més
de 90 m 2 , que representaven un important 35,1% del total, mentre que els que no
sobrepassaven el 60 m2 eren solament un 5,5%.
2000
1500
1000
500
0
Habitatges pendents de pagament per intervals de superfície útils
1
Fins a 30
m2
30
180
718
1.576
645
306
30-45 m2 46-60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105 m2 106-120
m2
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
220
121-150
m2
97 84
151-180
m2
Més de
180 m2
Total

5.3. L’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’actual onada d’immigració estrangera ha generat seriosos problemes d’habitatge i ha fet
parlar d’infrahabitatges, entesos no solament com a habitatges en mal estat, sense cèdula o
condicions mínimes (soterranis, altells...), sinó també com els que es troben en un entorn urbà
degradat i els que són ocupats per residents amb característiques socioeconòmiques greus. No
és la primera vegada que una onada immigratòria dóna peu a fenòmens d’infrahabitatge:
només cal recordar el barraquisme dels anys cinquantes i seixantes. En qualsevol cas, no es
tracta d’evocar altres èpoques sinó d’analitzar si es donen casos d’infrahabitatge a Vilafranca
del Penedès.
El fenomen de l’infrahabitatge pot prendre diverses formes:
• Habitatges de dimensions molt reduïdes. Cal recordar que el mínim legal dels nous
habitatges està establert en 20 m 2 , d’acord amb el decret 55/2009, de 7 d'abril,
admetent-se una superfície mínima de 15 m 2 en habitatges anteriors al 1983. Per sota
d’aquestes dimensions no es pot accedir a la cèdula d’habitabilitat. A Vilafranca del
Penedès, no es coneix cap infrahabitatge d’aquestes dimensions tan reduïdes. Al cens
del 2001 solament hi constaven 19 habitatges per sota dels 30 m 2 , tots legals.
• Habitatges sobreocupats, els anomenats “pisos pastera”. Es pot considerar que hi ha un
problema d’amuntegament per sota de la ratio de 15 m 2 per persona.
• Habitatges desocupats, en molt mal estat, que s’estan ocupant per població immigrant o
en situació de marginalitat, que viu en condicions d’infrahabitatge i creant, a més,
problemes de convivència.
• Habitatge amb rellogament d’habitacions, tant per immigrants com per població
autòctona amb recursos econòmics limitats; també el compartir habitatges tant per
joves com per parelles (pràctica abans reservada a estudiants).
Per les seves característiques urbanístiques i sociològiques, Vilafranca del Penedès no és un
municipi amb risc d’un volum important de situacions d’infrahabitatge. Potser no es pot parlar
pròpiament de problemes d’infrahabitatge, però sí de situacions que voregen, que estan més o
menys properes, a l’infrahabitatge. Aquestes situacions afecten en bona mesura a la població
immigrada. Es donen casos d’amuntegament amb ratios m 2 /persona molt baixos, especialment
entre població immigrada llatinoamericana. També hi ha casos de lloguers abusius, en
habitatges en males condicions, a persones o grups familiars que tenen molt difícil trobar un
habitatge de lloguer (i que ja no es plantegen la compra); aquesta situació es dóna sobretot
entre els immigrants d’origen magribí. La dificultat de trobar un habitatge de lloguer en
condicions i amb un preu raonable està frenant alguns reagrupaments familiars, convertint-se
en un problema social que demana algun tipus de resposta.
També s’ha de tenir en compte, però, que l’infrahabitatge no aflora lliurement: cap dels que hi
puguin participar, ni els llogaters, ni els inquilins, ni les persones que viuen amuntegades,
tenen cap interès en donar-li publicitat. Per això es pot dir que l’infrahabitatge és molt opac des
de la perspectiva del l‘estadística oficial. Els habitatges sense cèdula d’habitabilitat, per
exemple, solament es poden detectar amb una disciplina urbanística activa o a partir del serveis
socials municipals.
199

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
5.4. Anàlisi de les situacions de sobreocupació
La Llei 18/2007 inclou en les situacions anòmales dels habitatges la sobreocupació i
infrahabitatge, a més de la desocupació permanent. Dóna la següent definició:
200
• Habitatge sobreocupat: l’habitatge en què s’allotgen un nombre excessiu de persones,
en consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona
fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat. Se n’exceptuen les unitats de
convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta
incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera
problemes greus de convivència amb l’entorn.
El Decret 55/2009 sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat
concreta els supòsits de la sobreocupació. Fixa un estàndard mínim de superfície en els
habitatges:
Estàndards mínims de superfície
Nombre de persones 2 3 4 5 6 7 8 9 N
Superfície útil mínima 20 30 40 48 56 64 72 80 8+8N
El decret estableix també les superfícies mínimes dels habitatges, distingint entre
• Habitatges nous, amb una superfície útil mínima de 40 m2 (anteriorment eren 30)
• Habitatges usats, amb una superfície útil mínima de 20 m2, amb una excepció de fins a
15 m2 mínims per a habitatges amb cèdules anteriors al 1984.
A Vilafranca no es donen casos de sobreocupació “il·legal”, donat que l’Ajuntament no permet
empadronar més persones de les que fixa la normativa. Una pràctica habitual i difícil de
controlar és l’empadronament en un habitatge diferent del que es viu, i que compleix el ratio de
superfície per habitant.
Per tant, existeix la sobreocupació “real” d’habitatges, que pot generar com a mínim dos tipus
de problemes:
• Les condicions d’habitabilitat de les persones que es veuen obligades a compartir un
habitatge amb moltes altres, creant situacions d’amuntegament
• El risc d’afectar negativament la qualitat de vida i la convivència amb l’entorn immediat
El risc de sobreocupació va associat a les llars molt nombroses. Les dades del padró continu a
data 1-1-2009 permeten comprovar la presència important de llars molt nombroses aquests
darrers anys. Les llars de 6 o més habitants representaven solament el 4,6% del total de llars,
però aplegaven un 12,1% de la població, amb 4.699 habitants, una gran part dels quals eren
estrangers. Les llars de 7 i més habitants eren 343, un 2,4% del total de llars però aplegaven
2.845 habitants, un 7,35 del total, la gran majoria estrangers, amb l’excepció dels que viuen en
llars col·lectives, con ara les residències assistides.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Llars amb un nombre elevat de persones 2009
Habitants
Llars Habitants
per llar Nombre % Nombre %
6 309 2,2 1854 4,8
7 174 1,2 1218 3,1
8 89 0,6 712 1,8
9 i més 80 0,6 915 2,4
Font: Elaboració pròpia amb dades de
l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Durant les jornades de participació ciutadana, el tema de la sobreocupació va aparèixer com un
tema a tenir en compte. Es parlava concretament de la proliferació de pisos massificats
d’immigrants i es demanava més sensibilització sobre aquest tema.
S’ha de tenir en compte que la proliferació de pisos amb risc de sobreocupació real respon a les
necessitats d’allotjament de segments de població, bàsicament estrangera, de molt baix nivell
d’ingressos. És una població que no té altra alternativa que compartir un habitatge, normalment
de lloguer, amb més gent.
De cara al futur, potser s’hauria de pensar en un allotjament digne per aquest segment de
població. És un tema que va molt vinculat a l’economia. Si els sectors productius locals i
comarcals continuen necessitant mà d’obra poc qualificada, sembla lògic que les persones que
vinguin a cobrir aquests llocs de treball comptin en l’avaluació de les necessitats futures
d’habitatge.
5.5. Els habitatges no principals
També és interessant referir-se al nombre i les principals característiques dels habitatges no
principals. L’any 2001, d’acord amb les dades del cens d’habitatges hi havia un total de 3.429
habitatges no principals, un 23,60% del parc d’habitatges, repartits entre 870 secundaris,
2.451, vacants i 108 d’altres situacions.
En un context de forta necessitat d’habitatge i de preus desbocats, és interessant implementar
línies d’actuació que incentivin la introducció, o reintroducció en alguns casos, dels habitatges
vacants al mercat immobiliari, especialment com a habitatges de lloguer. En principi, els
habitatges que podrien ser candidats a ser introduïts al mercat immobiliari són els vacants, tot i
que a les localitzacions metropolitanes la frontera entre secundaris i vacants no sempre és prou
clara. Els habitatges secundaris, en principi, ja tenen una funció: la segona residencial amb
estades estacionals, però cada cop és més habitual la seva transformació en primera
residencial.
El nombre actual d’habitatges no principals no es coneix amb exactitud: caldrà esperar un nou
cens d’habitatges. Es pot saber, però, la xifra aproximada. Es pot saber a partir dels rebuts de
la taxa d’escombraries, que comptabilitzen gairebé tots els habitatges, restant-hi les llars
actuals segons el padró continu. També es pot saber a partir del consum d’aigua,
comptabilitzant com a vacants els que tenen un consum inferior als 5 m3.
També es pot calcular, d’una manera aproximativa, sumant als 14.482 habitatges totals del
cens del 2001 els 3.585 habitatges acabats en el període 2002-2008 (això dóna una xifra de
201

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
17.966 habitatges) i restant-hi les 14.260 llars a data 1-1-2009. Amb aquest procediment
resulta una xifra de 3.706 habitatges no principals, en consonància amb la xifra del 2001. En
qualsevol cas, serà interessant donar una pinzellada dels habitatges no principals a partir del
cens del 2001, moment en el qual se’n comptabilitzaven 3.429, xifra molt elevada.
5.5.1 característiques bàsiques dels habitatges no principals
A. Tipus d’edifici dels habitatges no principals
També és interessant veure en quin tipus d’edifici s’ubiquen els habitatges secundaris i vacants.
Els habitatges no principals, tant el secundaris com els vacants, estan repartits d’una manera
bastant similar a la del conjunt d’habitatges de Vilafranca del Penedès, és a dir, no hi ha una
tipologia característica dels habitatges no principals.
202
Classificació dels habitatges no principals segons tipus d’edifici. 2001
Tipus edifici Principals Secundaris Vacants
Total no
principals
TOTAL
Un habitatge familiar 13,2 13,6 14,1 13,6 13,3
Diversos habitatges familiars 53,1 54,3 56,5 55,6 53,7
habitatges familiars amb locals 32,5 31,4 28,6 30,0 31,9
Habitatge col·lectiu. 0,4 0,5 0,3 0,3 0,4
Locals amb habitatge 0,8 0,3 0,4 0,4 0,7
TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Les xifres absolutes serveixen per dimensionar clarament el contingent dels habitatges no
principals l’any 2001. Els habitatges no principals estaven repartits fonamentalment per edificis
plurifamiliars, amb o sense locals comercials. Cal remarcar que les xifres del 2001 posaven de
manifest un elevat stock d’habitatges no principals, una part dels quals ha passat a principal
durant els darrers anys de creixement demogràfic accelerat.
Habitatges secundaris i vacants segons tipus d’edifici. 2001
2000
1600
1200
800
400
0
118
346
472
1.385
Un habitatge familiar Diversos habitatges
familiars
Secundaris Vacants
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
273
701
habitatges familiars amb
locals

B. L’estat dels habitatges no principals
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Les dades dels cens del 2001 posaven en relleu que els habitatges principals i no principals
tenien uns percentatges molt similars d’edificis amb deficiències. El 91,3% dels secundaris i el
91,1% dels vacants estaven en bon estat de conservació, xifres mo,t leugerament pe sota dels
92,8% dels habitatges principals.
Classificació dels habitatges no principals segons estat de conservació. 2001
Tipus Ruïnós Dolent
Amb alguna
deficiència
Bo
Principals 1 0,8 5,4 92,8
Secundaris 0,6 0,5 7,4 91,3
Vacants + altres 1,7 0,7 6,0 91,1
Total no principals 1,4 0,6 6,2 91,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
C. L’any de construcció dels habitatges no principals
L’any de construcció dels habitatges no principals, amb dades del cens del 2001, està bastant
repartit: un 26,6% eren anteriors a 1960, però també un 24,6% dataven del període 1991-
2001. S’observa una distribució en el temps molt similar a la dels habitatges principals. Això
permet pensar en habitatges no principals de característiques molt diferents, des d’habitatges
antics del Centre Vila fins habitatges nous en barris en desenvolupament.
Classificació dels habitatges no principals segons any de construcció. 2001
Tipus
Fins
1960
1961-
1970
1971-
1980
1981-
1990
1991-
2001
No es
aplicable
Total
Principals 27,4 17,6 24,9 8,1 21,2 0,8 100,0
Secundaris 25,6 18,5 26,0 9,2 20,3 0,3 100,0
vacants 27,7 19,1 22,0 5,3 25,4 0,4 100,0
No principals 26,6 18,6 23,1 6,6 24,6 0,4 100,0
Total 27,2 17,8 24,5 7,8 22,0 0,7 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Les dades absolutes permeten completar la dimensió temporal dels habitatges no principals.
800
600
400
200
0
223
Habitatges secundaris i vacants segons any de construcció. 2001
679
161
469
226
Fins 1960 1961-1970 1971-1980 1981-1990 1991-2001
540
Secundaris vacants
80
130
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
177
622
203

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
5.6. Allotjaments i equipaments per a la gent gran
Ja s’ha vist al parlar de la població i les projeccions demogràfiques com el nombre de persones
grans ha anat augmentant de manera continuada amb el pas dels anys. La major part de la
gent gran viu en llars familiars, però hi ha un nombre gran i creixent de persones que viu en
llars unipersonals i també una xifra significativa que ho fa en establiments col·lectius, com ara
residències assistides o hospitals sociosanitaris. Un grup molt reduït viu en la mínima oferta
d’habitatges socials per a la gent gran que existeix avui en dia a Vilafranca del Penedès.
Serà interessant donar una breu ullada a les diferents modalitats d’allotjament per a gent gran
existents a l’actualitat.
5.6.1. Tipologia d’equipaments adreçats a la gent gran
Cal analitzar els diferents tipus d’equipaments existents abans d’entrar en les dotacions
especifiques de Vilafranca del Penedès. En general, els equipaments adreçats a la gent gran es
poden distingir per dos paràmetres:
204
• Segons si hi ha o no pernoctació
• Segons l’atenció sanitària que s’hi dispensa
Des de la perspectiva de la titularitat i la gestió dels serveis, els equipaments assistencials
adreçats a la gent gran es poden classificar en tres grans grups:
• Públics
• Entitats privades d’iniciativa social
• Entitats privades d’iniciativa mercantil
El sector públic no cobreix ni de lluny totes les necessitats d’equipaments i serveis generats per
una població cada cop més envellida. Una bona part de la demanda es canalitza a partir de la
iniciativa privada, amb entitats amb ànim de lucre o entitats diverses de caire social. El sector
públic és més present en els equipaments sense pernoctació, com ara els casals de gent gran,
mentre que la iniciativa privada té molt pes en els establiments amb pernoctació, com ara les
residències assistides.
Casal de gent gran
El casal de gent gran, casal d’avis o llar del jubilat, segons diferents denominacions que s’han
anat emprant, és un equipament sense pernoctació. Solament està obert durant el dia, i és
un equipament que no cobreix atenció sanitària, sinó que a la pràctica, està molt a prop
d’altres tipus d’equipaments de caràcter cultural i associatiu, com ara els casals culturals, però
adreçat a un col·lectiu específic.
El casal de la gent gran és un equipament cívic orientat al benestar de la gent gran que pot
aixoplugar nombroses activitats: promou el civisme, les relacions personals i intergeneracionals,
el creixement de la persona i la seva participació social i comunitària. Els casals de la gent gran
són molt sovint d’iniciativa municipal i queden fora de l’abast del Departament d’Acció Social i
Ciutadana. Hi ha també entitats privades que organitzen les seves pròpies xarxes, com ara els
“Clubs de Jubilats Sant Jordi” de la Caixa de Catalunya.
Centre de dia

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El centre dia és un tipus d’equipament assistencial adreçat a la gent gran que està ben tipificat
pel Departament de Benestar Social. Com el seu nom indica, és un equipament que no inclou
pernoctació. Tal com els casals de gent gran, estan molt escampats, i tot i que també hi ha
centres de dia amb atenció sanitària, són molt menys habituals a la geografia catalana.
Els casals de gent gran i els centres de dia són equipaments assistencials molt diferents i
adreçats a col·lectius també molt diferents. Intentar convertir un casal de gent gran en una
mena de centre de dia és desvirtuar totalment el seu significat.
Servei de Residència Assistida per a gent gran
Són serveis d'acollida residencial, amb caràcter permanent o temporal, i d’assistència integral a
les persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la
vida diària, ja que necessiten supervisió constants i que tenen una situació sociofamiliar que
requereix la substitució de la llar. Els objectius dels serveis de Residència Assistida per a les
persones grans, són els següents:
• Facilitar un entorn substitutiu de la llar, adequat i adaptat a les necessitats d'assistència
• Afavorir la recuperació i el manteniment del màxim grau d'autonomia personal i social
Habitatges tutelats per a la gent gran
Són establiments que es componen d'un conjunt d'habitatges, reduïts o complets, en nombre
variable i amb estances d'ús comú. Ofereixen un servei d'acolliment alternatiu a persones grans
autònomes, les circumstàncies socials de les quals no els permeten romandre en la pròpia llar.
Constitueixen el domicili habitual de les persones usuàries, afavoreixen la màxima
independència personal i afavoreixen també la vida comunitària i la integració social.
5.6.2. Serveis i entitats d’atenció a la gent gran a Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès té un ampli ventall de serveis destinats a la gent gran. Interessarà fixarse
especialment en aquells que tenen relació amb el tema de l’habitatge o que faciliten la
permanència a l’habitatge. Una bona part són canalitzats a traves dels serveis socials
municipals.
Descomptes IBI, aigua i brossa. Les sol·licituds es presenten el mes de gener de cada any a
l’Oficina d’Atenció Ciutadana) (OAC).
Xec Servei de Neteja Domèstica. És un servei destinat a persones majors de 65 anys que
necessiten ajuda externa per realitzar les tasques de neteja domèstica com ara fer la neteja
intensiva i de manteniment de la llar (cuina, vidres..), tenir cura de la roba, fer la bugada,
planxar, repassar la roba... Va destinat a persones soles o parelles sense suport familiar i amb
limitacions funcionals. El cost del servei és compartit entre l’Ajuntament i l’usuari, fent aquest
una aportació segons els seus ingressos. El servei es pot escollir entre dues hores setmanals o
quinzenals.
Teleassistència Domiciliària. Servei gratuït que es dóna als següents col·lectius:
• Persona que viu sola i amb més de 80 anys.
• Parella que viu sola amb més de 80 anys.
• Persona sola amb menys de 80 anys però que per qüestió de salut requereix el servei.
205

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
• Persona de més de 80 anys que viu amb 1 fill. Aquest ha d’estar més de 5 hores fora i
no poden ser més de 2 germans.
Banc d’Ajuts Tècnics (BAT). És un projecte que sorgeix per facilitar i millorar la qualitat de
vida de les persones amb dependència. Els ajuts tècnics són instruments que faciliten el
desenvolupament de les AVD (activitats de la vida diària) a la persona amb dependència i als
seus familiars. Va dirigit tant a persones que ho necessitin com a persones que en vulguin fer
donació. Els Ajuts Tècnics es poden sol·licitar a diversos organismes i entitats de Vilafranca del
Penedès: SSAP, Hospital Comarcal, PADES, CSS Ricard Fortuny, ABS, Creu Roja, Càritas,
Fundació “L’Espiga” i Fundació “Amàlia Soler”.
Xec Servei d’Atenció Personal. És un servei destinat a persones majors de 65 anys que
necessiten un suport extern per fer alguna de les ABVD (Activitats bàsiques de la vida diària).
En aquest casos, un professional es desplaçarà al domicili per realitzar les següents tasques:
206
• Atendre la higiene i cura general del cos i del vestit.
• Mantenir la llar
• Anar a comprar i preparar àpats.
• Fer feines senzilles relacionades amb la salut: medicació i cures de salut.
• Acompanyaments fora de la llar.
• Proporcionar un temps de descans a les famílies cuidadores.
El cost del servei és compartit entre l’Ajuntament i l’usuari, segons els seus ingressos.
Xec Servei d’Àpats a Domicili. És un servei d’ajut a domicili, adreçat principalment (però no
exclusivament) a la gent gran, amb l’objectiu de facilitar les tasques pròpies de preparació del
menjar i d’assegurar una alimentació equilibrada a les necessitats de cada persona. El servei
consisteix en portar un àpat al migdia, de dilluns a divendres a la persona que gaudeix del
servei. El menjar es transporta en unes carmanyoles hermètiques i homologades que mantenen
el menjar en òptimes condicions. Aquest servei va dirigit a persones amb dificultats per a
realitzar les tasques relacionades amb l’alimentació (comprar, cuinar, etc..). El cost del servei
és compartit entre l’Ajuntament i l’usuari segons els seus ingressos.
Petites Reparacions a la Llar. És un recurs de Serves Socials, que es proporciona a persones
majors de 65 anys. La demanda és recollida per la treballadora social que fa la valoració i la
traspassa a l’oficina d’Habitatge. Llavors, un tècnic de Serveis Socials i un d’Habitatge es
desplacen al domicili, per valorar els canvis i fer el pressupost. Les despeses són compartides:
l’usuari paga el material i l’Ajuntament la mà d’obra. El que es fa habitualment és el canvi de
banyera per plat de dutxa, encara que també es poden fer petites reparacions elèctriques,
pintura, humitats...
Ajuts per a la instal·lació d’Ascensors. És un suport econòmic a les comunitats de
propietaris consistent en el 20% del pressupost per a la instal·lació d’ascensors amb l’objectiu
de millorar l’accessibilitat dels immobles. Per demanar aquests ajuts hi ha un termini tancat i
cal passar una inspecció de l’edifici per tècnics de la Generalitat que, si és el cas, donaran un
certificat d’idoneïtat per poder fer la instal·lació.
Voluntariat Social per a l’Atenció a la Solitud. És un servei de suport que es proporciona al
col·lectiu de la gent gran des dels serveis socials, per tal de pal·liar els efectes que comporten
la soledat i el sentiment d’abandó que pateixen moltes persones grans a la vila. Es porta a
terme a través de les entitats que tenen voluntariat social: Creu Roja, Pastoral de la Salut i El
Pilar de Vuit.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’atenció a la gent gran és compartida pels serveis municipals i per diverses entitats de caire
social existents a la població:
Servei d’Atenció Domiciliària. Conjunt organitzat i coordinat d'accions que es realitzen a la
llar de l'usuari, dirigides a proporcionar atencions personals, de caràcter urgent, ajuda a la llar i
suport social a aquelles persones o famílies amb situació de mancança d'autonomia personal,
dificultats de desenvolupament o problemàtiques familiars especials. Hi poden accedir persones
o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d'autonomia
temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana. Les
entitats/empreses que s’hi dediquin han d’estar inscrites al registre d’entitats, serveis i
establiments socials. Poden ser entitats públiques, privades d’iniciativa social o privades
d’iniciativa mercantil. A Vilafranca del Penedès n’hi ha dues d’inscrites: la Fundació ‘Amàlia
Soler’, que és privada d’iniciativa social i ‘Servitium, SL’ (del grup Plataforma Sanitària), que
també és privada però d’iniciativa mercantil.
La Fundació ‘Amàlia Soler’. Té un origen en el patrimoni que l’Amàlia Soler, morta el 1916,
va llegar al municipi perquè s’ajudés a les dones pobres de Vilafranca. A principis dels anys
vuitanta va prendre la forma actual de fundació privada amb el nom de la seva benefactora.
L’administradora actual és la Rosa Raventós. Des de fa poc, la seu està a l’edifici de l’antic Cal
Cerer, al carrer de la Cort, 12. En els estatuts de la fundació es va canviar l'àmbit de la població
beneficiària de manera que es va passar a dedicar de manera genèrica a l'atenció a la gent
gran. Més tard va aparèixer el concepte d'atenció a domicili, un concepte que ha anat prenent
volada en els darrers anys amb fórmules de copagament usuari/ària-administració com el xecservei
o més darrerament amb la Llei de la Dependència.
La fundació es dedica fonamentalment a l’atenció domiciliària, amb una plantilla d’uns 30
treballadors que atenen uns 225 domicilis de gent gran de Vilafranca del Penedès. Des de l’any
2007 tenen un edifici amb 19 habitatges destinats a la gent gran. Es tracta d’un edifici de nova
construcció fet per l’Oficina d’Habitatge i comprat posteriorment per la fundació.
Són habitatges de lloguer social: n’hi ha 5 de 2 habitacions, amb un lloguer mensual de 261 € i
14 d’una habitació, amb un lloguer mensual de 209 €. Les sol·licituds es canalitzen a traves de
l’Oficina d’Habitatge. S’ha establert una renda màxima per sota de la qual es pot ser aspirant.
No són habitatges tutelats ja que no hi ha serveis comuns.
Tots estan ocupats i hi ha una llarga llista d’espera. És fàcil arribar a la conclusió de que més
iniciatives d’aquestes característiques ajudarien a resoldre les necessitats d’habitatge de gent
gran amb rendes baixes. Al Centre Vila hi ha molts edificis vells subutilitzats susceptibles de ser
rehabilitats i reconvertits en habitatges per a la gent gran. La seva ubicació idònia es al Centre
Vila, no en barris d’eixample, ja que tots els serveis queden molt a prop. Els serveis socials
municipals es troben precisament als baixos de l’edifici.
La Fundació ‘Servitium’. És l’altra entitat registrada com a servei d’ajuda domiciliària és
“Servitium”, de Plataforma Sanitària, SL. Està localitzada a l’avinguda Barcelona, 12, i telèfon:
93.819.91.04.
La Fundació ‘L’Espiga’. És una entitat registrada com a servei de suport social i voluntariat.
Està localitzada al carrer Eugeni d’Ors,6, i telèfon: 93.817.27.48. El responsable és en Josep
Trias Termens.
Càritas. És una entitat que funciona des del 1970. Està al carrer de la Font, 35, baixos, i
telèfon: 93.892.23.35. La responsable és la Paquita Pascual. ‘Càrites Interparroquial de
Vilafranca’ realitza suport social a persones i famílies de la ciutat que tenen dificultats per cobrir
207

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
les necessitats bàsiques, i a més de suport econòmic i de voluntaris, es porten a terme
projectes de reforç escolar, colònies d'estiu, ajuts d'aliments, roba i mobles, assistència social, i
també un alberg per a persones sense sostre.
La Fundació ‘Montserrat Junyent i Parera’. És una fundació privada, formada al 1994 per
Jordi Junyent i Josefa Parera Rovirosa, que es troba al carrer La Vinya, 7.
Centre de Dia de Vilafranca del Penedès. És una fundació privada, situada al carrer
Peguera, 1.
Seria interessant que les entitats d’atenció a la gent augmentessin el nombre d’habitatges
destinats a la gent gran, bé amb la modalitat habitatge tutelat, bé habitatges de lloguer social.
208
Rehabilitació d’habitatges al Centre vila
5.6.3. Habitatges i equipaments per a la gent gran a Vilafranca del Penedès
Casal de la gent gran
Es troba al carrer Peguera, 1.
Centre d’Avis de ‘Caixa Penedès’.
Compta amb un parell de locals a la ciutat, un d’ells situat al carrer Parlament, 14, i l’altre al
carrer Gelida, 15.
Associació de jubilats, vídues i mestresses de casa El Pilar de Vuit.
Hi ha dos locals un al carrer Mas i Jornet, 6 i l’altre a l’avinguda Tarragona, 34
Ocupen el despatx número 3 de l’Escorxador
Centre sociosanitari ‘Ricard Fortuny’.
És un recurs assistencial d’atenció a persones que, per la seva situació de salut, requereixen
uns serveis especialitzats per la seva recuperació. El criteri d’accés és mèdic, per tant, el metge
de capçalera, o altres professionals de salut són els que valoren la situació de la persona i
l’entorn, i determinen el seu ingrés. Els tipus d’estada són: convalescència, hospital de dia i
llarga estada altable.

Les residències assistides
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
A Vilafranca del Penedès hi ha actualment 4 residències assistides, una de pública i tres de
privades d’iniciativa social. No n’hi ha cap de privada d’iniciativa mercantil. D’acord amb el
registre d’entitats, entre les quatre apleguen un total de 231 places, desglossades en 38 places
de llars residència per a discapacitats i 193 places de residència assistida. És possible que el
nombre actual de places sigui lleugerament diferent.
• Residència ‘Mare Ràfols’. Entitat privada d'iniciativa social.
Adreça: C/Molí d'en Rovira, 18 i telèfon 93.8900440.
Responsable: Regentada per les Germanes de La Caritat de Santa Anna.
Places: Té un total de 80 places, 20 de llars residència i 60 de residència assistida.
• Fundació ‘Asil Inglada Via’. Entitat privada d'iniciativa social (ja que pertany a l’obra
social de la Caixa Penedès)
Adreça: C/Hermenegild Clascar, 15 i telèfon 93.8900394.
Places: Té un total de 40 places, dividides en 18 de llars residència i 22 de residència
assistida.
• Residència ‘Sant Francesc’. Titularitat pública (municipal).
Adreça: C/Sant Pere, 3 i telèfon 93.8172357.
Places: Té 62 places de residència assistida.
• Llar d’avis de la UEBE (Unió Evangèlica Baptista Espanyola). Entitat privada d’iniciativa
social.
Adreça: C/Amàlia Soler, 155 i telèfon 93.8902226.
Places: Té 49 places de residència assistida.
Residència ‘Clínica del Carme’. Entitat privada .
Adreça: C/Jaume Balmes, 25 i telèfon 93.8172357.
• Centre de dia ‘Clínica del Carme’. Entitat privada .
Adreça: C/Jaume Balmes, 25 i telèfon 93.8172357.
A Vilafranca del Penedès hi ha un total de 4 residències assistides, una de pública, Sant
Francesc, i tres de privades amb orientació social. En conjunt, apleguen 231 places, 38 de
llar residència i 193 de residència assistida.
Les places de residència assistida es veuen sovint en clau comarcal, de manera que serà
interessant recollir l’oferta de tota la comarca. Hi ha municipis petits amb residències assistides
que poden acollir també gent gran de Vilafranca del Penedès (i d’altres indrets). Els municipis
que tenen residència assistida són Gelida (2), Mediona, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès,
Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els
Monjos i Subirats (2). En total, a la resta de la comarca hi ha 11 centres amb un total de 577
places, 29 de llar residència i 548, la gran majoria, de residència assistida. Dels 11 centres, 8
són privats d’iniciativa mercantil, un de públic, el casal dels avis de Sant Sadurní d’Anoia, i dos
són privats d’iniciativa social, els dos de Subirats.
209

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
210
Places de residència assistida a Vilafranca del Penedès i al conjunt de la comarca
Nom Tipus
Llars
residència
Residència
assistida
Mare Rafols Privat social 20 60 8
Fundació Privada Asil Inglada Via Privat social 18 22 40
Sant Francesc Públic 62 62
Llar d’avis de la UEBE Privat social 49 49
Places
Total
Total Vilafranca del Penedès 38 193 231
Gelida / Llar Sant Jordi Privat mercantil 52 52
Gelida / Llar d'Avis Gelida Privat mercantil 23 23
Mediona Residència assistida Novallar Privat mercantil 141 141
Olesa de Bonesvalls/ Residència S. Sebastià Privat mercantil 42 42
Pacs del Penedès / Residència Penedès Privat mercantil 117 117
Sant Cugat Sesgarrigues / Residència Goya
Privat mercantil 4 17 21
Sant Llorenç d’Hortons / Llar Sant Llorenç Privat mercantil 32 32
Sant Sadurní d’Anoia / casal dels avis Públic 25 52 77
Sta Margarida i els Monjos / Masia
Espitlles
Privat mercantil 25 25
Subirats / Casa Família El Cenacle d'Ordal Privat social 12 12
Subirats / Casa Família El Cenacle d'Ordal
II
Privat social 35 35
Total Alt Penedès 67 741 808
Font: Registre d’entitats, serveis i establiments socials
Les xifres resum de l’oferta de llars assistides són les següents:
Vilafranca del Penedès 4 centres 231 places
Total de l’Alt Penedès 15 centres 808 places
Habitatges tutelats i altres habitatges socials per a la gent gran
A Vilafranca del Penedès no hi ha cap habitatge tutelat inclòs al registre d’Establiments
Socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Tampoc en consta cap a la resta de
municipis de l’Alt Penedès. Si que hi ha però diversos habitatges socials destinats a la gent
gran, repartits entre els serveis socials públics i les entitats provades d’orientació social. La L
La llista inclou:
• Habitatges de la Fundació Amàlia Soler: 19 habitatges socials destinats a la gent gran
• Habitatges de la Fundació Montserrat Junyent: 7 habitatges al centre Vila (carrer dels
ferrers) cedits a l’Oficina d’habitatge i destinats a ús social.
• Habitatges gestionats directament pels serveis socials. En principi un 20% dels
habitatges socials van destinats a la gent gran i poden cedir la gestió a entitats
privades d’orientació social
• Hi ha entitats que tenen algun pis d’inclusió que pot ser destinat eventualment a gent
gran, com pot ser el cas de Caritas
El fet de que alguns habitatges socials puguin destinar-se a gent gran o a d’altres col·lectius
amb risc d’exclusió social fa que sigui difícil donar una xifra exacta. En qualsevol cas,
difícilment passen de 30 els habitatges socials ocupats per gent gran, una xifra clarament
insuficient per a una ciutat que s’atansa als 40.000 habitants.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
S’observa, a més una desproporció entre el nombre de places de resistència assistida, 231 a
la ciutat i 808 a la comarca, amb el reduït nombre d’habitatges per a la gent gran, sense que
cap estigui reconegut, ara per ara, com a habitatge tutelat.
211

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
6. L’anàlisi de l’oferta d’habitatge i de l’activitat
immobiliària
En el capítol anterior s’ha pogut veure una panoràmica del parc d’habitatges de Vilafranca del
Penedès, ja sigui amb dades actuals, quan s’han pogut obtenir, o del cens d’habitatges del
2001. Les pàgines següents tracten sobre la dinàmica immobiliària dels darrers temps,
coincidents amb una etapa de gran expansió de la construcció seguida per la gravíssima crisi
actual.
6.1. La dinàmica immobiliària dels darrers anys
Els successius censos d’habitatges donen molta informació sobre l’evolució del nombre
d’habitatges i sobre les seves característiques. Malauradament, el darrer cens data del 2001, i
tot ser força recent no recull l’embranzida urbanitzadora i edificatòria d’aquests darrers anys.
Serà fonamental completar les dades censals amb la informació sobre l’activitat immobiliària
més recent. Les fonts d’informació utilitzades seran
• Idescat
• Direcció General d’Habitatge
• Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Catalunya
L’Idescat proporciona la següent informació (disponible des del 1981 fins al 2008):
• Habitatges iniciats de protecció oficial (qualificacions provisionals de protecció oficial de
promoció privada).
• Habitatges iniciats totals (projectes visats Col·legi d’Aparelladors).
• Habitatges acabats de protecció oficial de promoció privada (qualificacions definitives de
protecció oficial de promoció privada).
• Cèdules d’habitabilitat d’habitatges lliures (DGAH).
• Habitatges acabats totals (Certificats final d’obra Col·legi d’Aparelladors).
Amb aquesta informació es pot saber el nombre d’habitatges iniciats, el nombre d’habitatges
acabats, el nombre d’habitatges protegits iniciats (menys els de promoció pública) i el nombre
d’habitatges protegits acabats (menys els de promoció pública).
L’Idescat no dóna informació, però, sobre la tipologia dels habitatges (unifamiliars
aïllats, unifamiliars adossats i plurifamiliars) ni sobre altres característiques, com ara la
superfície. Aquesta informació es pot trobar a partir de la Direcció General d’Arquitectura i
habitatges (Gencat.net ). Aquesta web dóna informació sobre:
• Habitatges iniciats segons tipologia a nivell municipal.
• Habitatges iniciats segons superfície a nivell municipal, encara que cal remarcar que no
es tracta de superfícies útils sinó de superfície construïda, incloent-hi espais comuns,
dividida pel nombre d’habitatges.
• Habitatges acabats segons tipologia a nivell municipal.
• Habitatges acabats segons superfície a nivell municipal.
213

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
6.1.1. El nombre d’habitatges construïts durant el període 2000-2008
Durant els anys 2000-2008 es van iniciar a Vilafranca del Penedès 5.381 habitatges i se’n van
acabar 4.320 (certificat final d‘obra). La diferència entre les xifres no té altra explicació que el
desfasament temporal entre inici i acabament. És molt possible que amb l’arribada de la crisi
immobiliària hi hagi un nombre elevat d’habitatges iniciats que triguin molt en acabar-se.
214
L’evolució de la construcció d’habitatges a Vilafranca del Penedès. 2000-2008
Protecció
oficial
Iniciats Acabats
Total
visats
Protecció
oficial
Cèdules
habitabilitat
habitatges lliures
Total
Certificats
final d‘obra
2000 190 525 190 321 437
2001 31 719 31 470 467
2002 12 297 12 513 541
2003 50 310 50 484 521
2004 0 590 0 306 249
2005 3 1.141 3 286 289
2006 32 798 32 439 404
2007 181 805 181 743 781
2008 68 196 68 559 631
Total 567 5.381 567 4.121 4.320
2009 77 245
Font: (1) DGAH i (2) DGH a partir del col·legi d‘aparelladors
Les xifres posen de manifest que Vilafranca del Penedès s’ha inserit plenament en el boom
immobiliari dels darrers temps. Les dades d’habitatges iniciats permeten veure un màxim l’any
2005, amb 1.141 habitatges iniciats. En cap moment anterior de la història de Vilafranca s’havia
arribat a 1.000 habitatges anuals. Més tard, als anys 2006 i 2007, la construcció es va mantenir
en nivells alts, amb uns 800 habitatges iniciats cada any, però el 2008 va arribar la crisi
immobiliària amb una davallada gran del nombre d’habitatges iniciats, que va caure fins als 196
i als 77 del 2009 (tres primers trimestres).
L’evolució de la construcció d’habitatges. Habitatges iniciats 2000-2009*
1600
1200
800
400
0
525
719
297
310
590
1141
798
805
196
77
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
*2009: tres primers trimestres
Font: (1) DGAH i (2) DGH a partir del col·legi d‘aparelladors

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Al conjunt de Catalunya, l’evolució va ser similar, l’any 2007 es van iniciar 79.580 promocions
d’habitatges, seguint la tònica de tot el període d’expansió immobiliària; però el 2008, es va
baixar a 27.569, repartits en 17.906 promocions el primer semestre i 9.663 durant el segon. La
davallada ha continuat el 2009, amb solament 8.134 habitatges iniciats durant els tres primers
trimestres.
6.1.2. La tipologia d’habitatges construïts durant el període 2000-2008
A diferència dels censos d’habitatges, les dades anuals d’habitatges construïts no permeten
saber gaires característiques dels habitatges. Les característiques disponibles són la tipologia,
distingint entre unifamiliars aïllats, unifamiliars adossats i plurifamiliars, i la superfície,
agrupant els habitatges segons intervals de grandària.
Les xifres per tipologies demostren el pes aclaparador de l’habitatge plurifamiliar, propi d’una
ciutat compacta com és Vilafranca del Penedès: un 94,7% dels habitatges iniciats durant el
període 2000-2008 eren plurifamiliars, enfront de solament un 2,2% d’habitatges unifamiliars
aïllats i un 3,1% d’unifamiliars adossats. Les xifres d’habitatges acabats donen un pes
lleugerament inferior als habitatges plurifamiliars, un 88,2%. Aquesta diferència s’explica
sobretot perquè als inicis del període es van acabar habitatges unifamiliars que s’havien iniciat
a finals del anys norantes.
Habitades iniciats i acabats segons tipologies 2000-2008
Iniciats Acabats
Nombre % Nombre %
Unifamiliar aïllat 119 2,2 147 3,4
Unifamiliar adossat 181 3,4 321 7,4
Plurifamiliar 5.081 94,4 3.852 89,2
Total 5.381 100,0 4.320 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH
Es interessant comparar les dades del cens del 2001 amb les del període 2000-2008, encara
que no siguin xifres estrictament homogènies. En aquests darrers anys s’ha accentuat el pes de
l’habitatge plurifamiliar, un 94,4% dels habitatges iniciats, mentre que a l’stock acumulat fins al
2001, representava el 86,8% del total d’habitatges principals.
Per la seva banda, l’habitatge unifamiliar, en les seves diverses versions, solament
representava el 13,2% dels habitatges principals del 2001, però el seu pes encara ha davallat
fins al 5,6% dels habitatges iniciats en el període 2000-2008.
215

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
216
100
80
60
40
20
0
Comparació de la tipologia entre el Cens del 2001
i els habitatges iniciats en el període 2000-08
13,2
5,6
86,8
94,4
Habitages unifamiliars Habitatges plurifamiliars
Cens 2001 Habitatges iniciats 2000-2008
Font: DGAH
6.1.3. La superfície dels habitatges construïts durant el període 2000-2008
L’altra característica disponible dels habitatges construïts és la seva superfície. Cal remarcar
que no es tracta de superfície útil sinó de superfície construïda amb elements comuns, amb la
qual cosa sempre serà sensiblement superior a les grandàries en termes de superfície útil dels
censos d’habitatges i d’altres fonts d‘informació.
Habitatges iniciats i acabats segons superfície construïda 2000-2008
Interval
Iniciats Acabats
de superfície Nombre % Nombre %
Fins a 50 m² 69 1,3 81 2,2
51 a 75 m² 361 7,0 272 7,4
76 a 100 m² 1.004 19,4 805 21,8
101 a 125 m² 1.770 34,1 1.002 27,2
126 a 150 m² 1.227 23,7 688 18,7
Més de 150 m² 754 14,5 841 22,8
Total 5.185 100,0 3.689 100,0
Font: DGAH
Les xifres anteriors permeten arribar a la conclusió de que l’interval més freqüent aquests
darrers anys ha estat el de 80-100 m2 de superfície útil. Hi ha hagut una oferta significativa
d’habitatges per sota dels 80 m2, però encara més important per damunt dels 100 m2.
Amb el transcurs del període s’observa un tendència decreixent de la superfície dels habitatges.
El gran “boom” dels darrers anys va comportar una reducció significativa de la superfície
mitjana, amb una oferta pensada en bona mesura per al públic metropolità de nivell d’ingressos
mig-baix.
6.2. El preu dels habitatges
Al analitzar els preus dels habitatges de Vilafranca del Penedès, caldrà fer, d’entrada, una triple
distinció: el preu dels habitatges nous, el preu dels habitatges de segona mà, el preu dels
habitatges de lloguer. Cal remarcar però, que aquests tres segments de mercat ja no estan tan
ben delimitats com en èpoques anteriors. En el context actual de crisi immobiliària i crisi
econòmica general van sorgint mercats immobiliaris més híbrids. Una modalitat cada cop més

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
present és el lloguer amb opció de compra. De fet, és una modalitat que existeix ja des de fa
molt de temps però en el context actual de dificultats crediticies pot ser una fórmula adient. A
més el context de crisi ha fet sorgir un nou segment de mercat: l’habitatge de lloguer a
compartir. Anys enrere semblava una fórmula limitada als estudiants, però avui en dia s’està
estenent també cap a d’altres sectors socials amb dificultats econòmiques per a fer front
individualment a les despeses de l’habitatge
La DGH treu periòdicament informació sobre preus d’habitatges de diverses localitats repartides
per tota Catalunya. Hi ha informació sobre habitatges nous, de segona mà i de lloguer. Les
xifres facilitades per la DGH inclouen el municipi de Vilafranca del Penedès. Tanmateix, la
principal font d’informació ha estat el treball de camp destinat a esbrinar:
• Preus dels habitatges nous a partir de la informació de les promotores que actualment
operen al municipi i de les webs de diverses agències immobiliàries..
• Preus dels habitatges de segona mà a partir de la informació de les agències
immobiliàries de Vilafranca del Penedès i de les webs de diverses agències immobiliàries.
• Preus dels habitatges de lloguer a partir de la informació de les agències immobiliàries
de Vilafranca del Penedès i de les webs de diverses agències immobiliàries.
Serà important poder comparar els preus de Vilafranca del Penedès amb els d’altres nuclis
urbans, començant per la ciutat de Barcelona, i també amb els dels municipis dels voltants,
alguns amb una activitat immobiliària remarcable, almenys fins fa un any, i amb un tipus
d’oferta força atractiva per als habitants de la capital comarcal.
6.2.1. Preus dels habitatges nous
A. Les dades de la Direcció General d’Habitatge i de l’Idescat
Els preus de venda dels habitatges nous permeten constatar el diferencial de preus en funció de
la proximitat a Barcelona, si bé aquest no és l’únic factor explicatiu. Les dades de la DGH i
recollides per l’Idescat arriben fins a l’any 2008, de manera que agafen solament l’inici de la
crisi immobiliària actual. La comparació amb altres nuclis urbans i amb el conjunt català permet
veure els diferencials de preus, positius i negatius, de Vilafranca del Penedès, diferencials que
tendeixen a mantenir-se, més o menys, sigui quina sigui la conjuntura.
L’evolució dels preus dels habitatges nous. 2002-2008
(€/m2, superfície construïda )
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Barcelona 2.931 3.476 4.193 5.082 5.791 5.918 5.082
Sant Cugat del Vallès 2.719 3.054 3.555 4.439 4.865 4.685 4.439
Martorell 1.627 1.725 2.547 2.605 3.015 3.145 2.605
Vilafranca del Penedès 1.287 1.728 2.445 2.688 2.983 2.957 2.688
Vilanova i la Geltrú 1.558 2.163 2.890 3.367 3.708 3.921 3.367
Igualada 1.107 1.542 2.041 2.553 2.924 2.825 2.553
Lleida 1.356 1.584 1.901 2.151 2.463 2.481 2.151
Tortosa 1.032 1.023 1.163 1.609 2.077 2.192 1.609
Catalunya 1.921 2.106 2.653 3.280 3.896 3.856 3.280
Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH i de l’Idescat
217

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
Cal advertir que el procediment de càlcul de l’any 2008 es diferent al dels anys anteriors, la
qual cosa treu fiabilitat a la sèrie històrica. No queda aclarit quina part de la baixada és real i
quina es atribuïble al canvi de metodologia.
Les xifres de Vilafranca del Penedès facilitades per la DGH s’han d’agafar amb precaució, tot i
que es basen en una mostra àmplia, 32 promocions i 609 habitatges. El preu mitjà de l’obra
nova de l’any 2008 era de 2.688€/m2 (superfície construïda). Entre el 2007 i el 2008 els preus
haurien baixat un 9,1%, percentatge al que caldria sumar la reducció corresponent a l’any
2009.
El diferencial de preus amb el conjunt català presenta oscil·lacions no sempre fàcils
d’interpretar i que recullen una certa aleatorietat de les diferents mostres anuals. Els anys
2006-2007, els preus de Vilafranca del Penedès eren aproximadament un 23% inferiors al del
conjunt català. L’any 2008, el percentatge era una mica inferior. També existeix un diferencial
important amb Vilanova i la Geltrú. Amb Igualada, el signe es lleugerament diferent, amb preus
una mica superiors a Vilafranca del Penedès. Els preus de Martorell també eren una mica
superiors als de Vilafranca, ja que és un municipi més proper i més ben comunicat amb
Barcelona, però d’acord amb les dades estadístiques disponibles, el 2008 s’haurien invertit
lleugerament les xifres i els preus d’obra nova de Vilafranca del Penedès superarien per poc els
de Martorell: 2.688 a 2.605 €/m2 construït. Altres ciutats més allunyades de la conurbació
barcelonina, com ara Lleida o Tortosa, tenen uns preus de l’habitatge clarament inferiors.
El gràfic permet veure de manera entenedora els municipis que estan per damunt i per sota de
la mitjana catalana. Per damunt, Barcelona, les ciutats més interiors de la corona metropolitana
i ciutats amb atractivitat residencial, com els nuclis urbans del Garraf; per sota, municipis de la
segona corona metropolitana, com és el cas de Vilafranca del Penedès o Martorell, i ciutats
escampades per tot Catalunya.
218
Comparació dels preus dels habitatges nous entre diverses ciutats catalanes 2008
(€/m2, superfície construïda)
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
5.082
Barcelona
3501
Badalona
4439
Sant
Cugat del
Vallès
2.605
Martorell
2688
Vilafranca
del
Penedès
3367
Vilanova i
la Geltrú
2553
Igualada
2151
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
La informació de la DHG té un altre tret positiu i es que dóna els preus unitaris (€/m2)
distingint entre superfície construïda i superfície útil, una informació que no sempre es pot
destriar a partir de les webs immobiliàries o de les dades dels APIs. El gràfic compara les dades
de Vilafranca del Penedès amb les de Catalunya referides a l’any 2008.
A nivell català, el preu unitari de superfície construïda era de 3.213 €/m2, mentre que el de
superfície útil era un 22,4% superior, 4.138 €/m2. A nivell de Vilafranca del Penedès, el preu
Lleida
1609
Tortosa
3280
Catalunya

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
unitari de superfície construïda era de 2.542 €/m2, mentre que el de la superfície útil per a un
21,8% superior, 3.252 m. En definitiva, el diferencial de preus es manté entorn del 21% tant si
es tracta de comparar preus unitaris de superfícies construïda o de superfície útil.
Cal advertir que les xifres de Vilafranca del Penedès de l’any 2008 que donen la DGH i l’Idescat
tenen una lleuger divergència. A la web de l’Idescat els preus unitaris són 2688 i 3280 €/m2,
segons es tracti de superfície construïda o útil, mentre que a la web de la DGH les xifres són
2.524 i 3213.
Preus unitaris segons superfície construïda útil. 2008
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
Sup. Util
Sup construïda
3252
2542
4138
Vilafranca del Penedès Catalunya
Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH
A l’hora de calcular la demanda exclosa del mercat la variable important és el cost total de
l’habitatge. És igual pagar 224.000 € per 70 m2 de superfície útil a 3.200/m2 que la mateixa
quantitat per 85% de superfície construïda a 2.635 €/m2. En qualsevol cas, de les dades
anteriors se’n deriva que la superfície construïda acostuma a ser un 20-22% superior a la
superfície útil.
També serà important veure si existeix i en quin sentit va el possible diferencial de preus amb
altres municipis més petits de la comarca. Al parlar dels trasllats residencials s’ha parlat d’un
flux significatiu des de Vilafranca del Penedès cap als municipis veïns. Serrà interessant
esbrinar si el diferencial de preus pot ser un factor explicatiu d’aquesta tendència que, per altra
banda, és força recent. .
Des de l’any 2008, la DGH facilita també preus dels municipis de més de 5.000 habitants; en el
cas de l’Alt Penedès, això vol dir Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Gelida.
Les xifres estan referides a preus unitaris de superfície construïda.
Municipi
3213
Preus dels habitatges d ‘obra nova als municipis
de la comarca amb més de 5.000 habitants 2008
Preu unitari
(€/m2)
Promo
cions
Habi
tatges
Sup.
Const.
Sup.
útil
Índex variació
(Catalunya 100)
Sup.
Const.
Gelida 2 48 3.444 4.342 105,9 104,9
Sant Sadurní d’Anoia 14 248 2.935 3.720 90,3 89,9
Santa Margarida i els Monjos 8 224 2.060 2.731 63,3 66,0
Vilafranca del Penedès 32 690 2.542 3.214 78,2 77,7
Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH
Sup.
útil
219

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
Els quatre municipis tenen unes xifres força divergents. Gelida és un municipi amb una alta
atractivitat residencial i amb uns preus força elevats, per sobre de la mitjana catalana,
almenys els que es dedueixen de les dues promocions en que es basa la mostra. Sant Sadurní
d’Anoia també té uns preus unitaris superiors als de Catalunya però superiors als de Vilafranca
del Penedès, mentre que Santa Margarida i els Monjos té uns preus clarament per sota de la
capital comarcal; en aquest darrer cas, els preus es basen en una mostra de 8 promocions i 224
habitatges construïts, xifra gens menyspreable. Cal recordar que són dades de l’any 2008 i no
recullen els canvis, previsiblement a la baixa, de tots els mesos transcorreguts de l’any 2009.
B. Les dades del treball de camp de l’equip redactor i de la Societat d’Habitatge de Vilafranca
del Penedès
L’única possibilitat de conèixer dades actuals es recórrer al treball de camp. Les dades
procedeixen d’una mostra de 72 habitatges d’obra nova recollides de tres webs immobiliàries
d’àmbit general, Idealista, Habitaclia i Yaencontre i de diversos APIs i promotors d’àmbit
comarcal (SIP; Finques Vilafranca, Finques Hill, Finques Planas, Finques Pinyol, Finques Anoia-
Penedès, Qualitat, etc.).
A partir d’aquesta mostra s’ha arribat a un habitatge d’obra nova tipus amb una superfície
mitjana (útil o construïda) que ratlla els 80 m2, concretament 79,4, un preu mitjà de 246.000 i
un preu unitari d’uns 3.000 €/m2.
220
Característiques mitjanes de l’oferta d’habitatges nous
Tipologia
Superfície
mitjana
Preu
mitjà
Preu unitari mitjà
(€ m2 útils)
Pis 79,4 246.000 3.023
Aquest habitatge tipus és la resultant d’una oferta àmplia i relativament variada que es mou
entre els següents valors extrems. Pel que fa a la superfície, els extrems van des d’un estudi de
27 m2 fins a pisos de 139 m2. Pel que fa al preu total, els extrems van des dels 120.00 € d’un
pis de 42 m2 al Molí d’en Rovira, fins als 450.000 d’un pis de 110 en un edifici rehabilitat del
centre Vila. Pel que fa al preu unitari, els valors es mouen entre els 1.900 €/m2 d’un pis a la
Girada fins els 4.091 /m2 d’un pis de 110 m2 rehabilitat al Centre Vila.
Superfície Preu
Preu unitari
(€ m2 útils)
Mínim 27 1.900 120.000
Màxim 139 4.091 450.000
6.2.2. Els preus del habitatges de segona mà
El mercat immobiliari de segona mà continua sent un motor important del sector immobiliari. És
en aquest segment on es produeixen la majoria de les transaccions. La informació sobre
l’evolució del volum i dels preus de l’habitatge de segona mà s’ha recorregut a les mateixes
fonts d’informació. La DGH dóna informació trimestral sobre l’evolució dels preus mitjans dels
habitatges de segona mà (preu d’oferta, no preu real de venda). Ara bé, aquesta informació es
limita a les principals ciutats del país i no inclou Vilafranca del Penedès.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
D’acord amb les dades de la DGH, els preus dels habitatges de segona mà haurien tocat sostre
l’any 2006-2007, per iniciar després una retallada significativa.
L’evolució dels preus unitaris dels habitatges de segona mà a Catalunya (€/m²)
5000
4000
3000
2000
1000
0
980
1098
1379
1.617
1.921
2.106
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
2.653
3.280
Font: elaboració pròpia amb dades de la SGH
6.2.3. Els preus dels habitatges de lloguer
L’evolució dels preus dels habitatges de lloguer de Vilafranca del Penedès
2002-2006 (€/m²)
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nombre de contractes 150 230 226 258 310 393
Renda mitjana (€/mes) 434,12 437,53 450,05 582,59 664,78 727,92
Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH
3.896
3.856
3.280
221

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
6.2.4. Una visió sintètica dels preus dels habitatges a l’actualitat
El treball de camp i les xifres objectives dels portals immobiliaris tenen alguna divergència amb
l’opinió dels experts i amb les xifres que manegen els experts del sector immobiliari. Es parla
molt de la divergència entre el preu d’oferta i el preu de venda. El preu d’oferta es el que es
penja al portal, però si realment es vol vendre s’ha d’anar a un preu inferior, entre el 20-25%.
Davant d’aquesta situació, s’ha optat perquè els preus que han de servir per calcular la
demanda exclosa siguin una mica inferiors als recollits al treball de camp, incorporant
parcialment aquest desviament entre el preu d’oferta i el preu real de les transaccions.
222
Preus de referència per al càlcul de la demanda exclosa
Treball de
camp
Societat
d’Habitatge
Preus de
referència
Obra nova 3023 2.450 2.600
Segona mà 2.371 2.150 2.200
Lloguer 647 (8,1) 550 7,0
Font: Elaboració pròpia
6.2.5. La comparació dels preus d’oferta actuals amb els preus màxims del
habitatges protegits
Pel que fa als preus màxims autoritzats dels habitatges protegits, tot el territori es divideix en
quatre zones A, B, C i D, classificades segons valors que van de més a menys. A la comarca de
l’Alt Penedès no hi ha cap municipi inclòs a la zona A. Vilafranca del Penedès està inclòs a la
zona B, juntament amb Gelida, Sant Llorens d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i
els Monjos. La resta de municipis de la comarca formen part de la zona C.
6.2.5.1 Habitatges de compra
Els preus màxims permesos vigents a l’actualitat als diferents municipis de l’Alt Penedès,
segons la seva classificació zonal, són els següents:
Zona Municipis
Preus màxims permesos als habitatges protegits
de l’Alt Penedès a l’actualitat per m2 útil
Regim
especial
Règim
general
A Cap 1.705,50 € 1.940, 48 €
B
Gelida,
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca del Penedès
Preu
concertat
A1 i A2: 3.001,68 €
A3: 2.728,80 €
1.478,10 € 1.576,64 € 2.183,04 €
C 23 municipis 1.307,55 € 1.394,72 € 1.773,72 €
Font: Secretaria General de Treball
Caldrà contrastar els preus màxims permesos de cada modalitat de protecció amb els preus de
referència del mercat lliure, que són els que s’utilitzaran per al càlcul de la demanda exclosa.

A. Règim especial
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Confrontant els preus màxims autoritzats als habitatges de protecció de règim especial amb els
preus de referència dels mercat lliure d’obra nova es comprova el gran diferencial existent. Els
preus de mercat d’obra nova són un 75,9% superiors als preus màxims autoritzats. Pel que fa
als habitatges de segona mà, les diferències continuen sent importants, de gairebé un 50%,
concretament un 48,8%.
Comparació dels preus màxims autoritzats
del règim especial amb els preus de referència
Preu Preu de referència Diferència absoluta (€) Diferencial de preus
màxim (€) Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà
1.478,10 2.600 2.200 1.121,90 721,90 75,9 48,8
B. Règim general
Confrontant els preus màxims autoritzats als habitatges de protecció de règim general amb els
preus de referència dels mercat lliure d’obra nova es comprova el gran diferencial existent. Els
preus de mercat d’obra nova són un 64,9% superiors als preus màxims autoritzats. Pel que fa
als habitatges de segona mà, les diferències continuen sent importants, de gairebé un 40%,
concretament un 39,5%.
Comparació dels preus màxims autoritzats
del règim general amb els preus de referència
Preu Preu de referència Diferència absoluta (€) Diferencial de preus
Màxim (€) Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà
1.576,64 2.600 2.200 1.023,36 623,36 64,9 39,5
C. Preu concertat
Confrontant els preus màxims autoritzats als habitatges de preu concertat amb els preus de
referència dels mercat lliure d’obra nova es comprova que el diferencial és molt menor. Els
preus de mercat d’obra nova són un 19,1% superiors als preus màxims autoritzats. Pel que fa
als habitatges de segona mà, el diferencial és pràcticament inexistent.
Comparació dels preus màxims autoritzats
del preu concertat amb els preus de referència
Preu Preu de referència Diferència absoluta (€) Diferencial de preus
màxim (€) Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà
2.183,04 2.600 2.200 416,96 16,96 19,1 0,8
Resumint les xifres anteriors, s’arriba a la conclusió de que els preus de mercat lliure no han
baixat el suficient com per atansar-se als preus de l’habitatge protegit. A l’obra nova, el
diferencial amb l’habitatge de règim general, la modalitat més habitual, es encara del 64,9%.
No cal dir que el diferencial amb el règim especial és encara superior, del 75,9%. Amb
l’habitatge de preu especial, en canvi, el diferencial és molt menor, solament del 19.1%.
Tot fa pensar que la reconversió de lliures a protegits dels habitatges vacants que hi ha per
vendre, que són molts, és gairebé impossible de plantejar amb els preus actuals. Solament el
preu concertat té un diferencial prou petit com per poder plantejar alguna iniciativa de
reconversió.
223

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
6.2.5.2 Habitatges de lloguer
224
Diferencials de preus (%)
Règim Obra nova Segona mà
Especial 75,9 48,8
General 64,9 39,5
Preu concertat 19,1 0,6
El mateix tipus de càlcul s’ha d’estendre als habitatges de lloguer, on s’estableix una renda
inicial mensual màxima per a cada una de les tres modalitats d’habitatge de protecció de
lloguer: règim especial a 25 anys, règim general a 25 anys i règim general a 10 anys. La
zonificació es la mateixa que per als habitatges de compra. Vilafranca del Penedès pertany a la
Zona B, i la resta de municipis de la comarca es reparteixen entre les zones B i C.
Renda inicial mensual màxima als habitatges protegits
de l’Alt Penedès a l’actualitat per m2 útil (€)
Zona Municipis 25 anys RE 25 anys RG 10 anys RG
A Cap 4,04 5,66 8,89
B
Gelida,
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca del Penedès
3,28 4,60 7,23
C 23 municipis 2,91 4,07 6,39
Font: Secretaria General de Treball
Caldrà contrastar les rendes mensuals màximes permeses de cada modalitat de protecció de
lloguer amb els costos mensuals de referència del mercat lliure, que són els que s’utilitzaran per
al càlcul de la demanda exclosa.
Comparació de les rendes inicials mensuals màximes
amb els costos mensuals preus de referència (€/m2 i mes)
Règim
Renda
mensual
màxima
Cost
mensual
mercat lliure
Diferència
absoluta
Diferencial
(%)
A 25 anys RE 3,28 7 3,72 113,4
A 25 anys RG 4,60 7 2,40 52,2
A 10 anys RG 7,23 7 -0,23 -3,2
S’arriba a la conclusió de que els costos mensuals de lloguer al mercat lliure estan molt lluny de
les rendes mensuals màximes de lloguer a 30 anys, un 113,4% superiors, i del lloguer a 25
anys, un 52,2% superiors. Al lloguer a 10 anys, en canvi, la renda mensual màxima autoritzada
està fins tot una mica per sobre del cost mensual al mercat lliure. Resumint, als propietaris i
promotors amb habitatges per a vendre no els interessarà en cap cas acollir-se a la fórmula del
lloguer de protecció a 25 o 30 anys, però si que podria interessar el lloguer de protecció de 10
anys, amb una renda màxima autoritzada molt similar al cost mensual de lloguer al mercat
lliure.

6.3. Els habitatges protegits
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El PCH de Vilafranca del Penedès se centra fonamentalment en l’avaluació de les necessitats
futures d’habitatge protegit, de manera que serà important analitzar l’evolució recent dels
habitatges protegits, en totes les seves modalitats.
6.3.1. El pes dels habitatges protegits a Vilafranca del Penedès durant el
període 2000-2008
Tot i la consciència generalitzada de que s’ha de prioritzar la construcció d‘habitatges de
protecció oficial, davant l’evidència que els desorbitats preus del sòl i dels habitatges exclouen
una bona part de la població del mercat immobiliari lliure, el fet cert és que, durant aquests
darrers anys, el pes dels habitatges protegits ha estat molt petit, massa petit, tant si s’agafen
les dades del conjunt de Catalunya, com si s’agafen les xifres de Vilafranca del Penedès i del
seu entorn geogràfic.
Durant el període 2000-2008, es van iniciar a Vilafranca del Penedès un total de 595 habitatges
de protecció, repartits entre 23 expedients. Representaven l’11,1% dels habitatges iniciats
durant el període. En canvi, si s’agafen les xifres d’habitatges acabats s’obté una xifra de 567
habitatges, repartits entre 25 expedients, un 13,1% del total d’habitatges acabats en el mateix
període.
Pes dels habitatges de protecció oficial a l’activitat
constructora de Vilafranca del Penedès 2000-2008
Iniciats Acabats
Expedients Habitatges %/total
habitatges
Expedients Habitatges %/total
habitatges
2000 1 40 7,6 9 190 43,5
2001 0 0 0,0 1 31 6,6
2002 3 118 39,7 1 12 2,2
2003 3 30 9,7 2 50 9,6
2004 1 6 1,0 0 0 0,0
2005 4 175 15,3 1 3 1,0
2006 5 102 12,8 2 32 7,9
2007 1 64 8,0 6 181 23,2
2008 5 60 30,6 3 68 10,8
Total 23 595 11,1 25 567 13,1
Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH
El gràfic permet comparar l’evolució paral·lela dels habitatges protegits i del conjunt
d’habitatges iniciats.
225

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
226
2.000
1.600
1.200
800
400
0
Habitatges totals i habitatges protegits iniciats en el 2000-2008
525
719
297
310
590
1.141
798 805
40 118 30 6 175 102 64 60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Protecció Total
Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH
Pes dels habitatges protegits en el total d’habitatges iniciats 2000-2008 11,1%
Pes dels habitatges protegits en el total d’habitatges acabats 2000-2008 13,1%
6.3.2. La comparació amb el conjunt català i l’entorn geogràfic
Durant el període 2000-2008, solament un 8,3% dels habitatges iniciats a Catalunya van ser de
protecció oficial, en algun dels seus règims. El percentatge surt de relacionar les 56.222
qualificacions provisionals de protecció pública amb els 675.457 habitatges visats pel Col·legi
d’Aparelladors. Durant els anys de màxim boom immobiliari, els habitatges protegits van tocar
mínims: l’any 2005 se’n van iniciar 6.610, que representaven solament un 6,1% del total. Una
vegada encetada la crisis, els habitatges protegits s’han incrementat, tant en temes absoluts
com relatius: l’any 2008 se’n van iniciar 10.099, un 36,3% del total d’iniciats durant l’any.
A la Regió Metropolitana de Barcelona, el percentatge era de l’11%, una xifra totalment
insuficient que coincideix amb la de Vilafranca del Penedès, on el pes dels habitatges protegits
al conjunt dels iniciats va ser de l’11,1%, però tot i així està per damunt de Sant Sadurní
d’Anoia, amb un 9,7%, el conjunt de Catalunya amb un 8,3% i de la comarca de l’Alt Penedès,
amb només un 7,2%.
196

16
12
8
4
0
8,3
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El pes dels habitatges de protecció oficial
al conjunt d’habitatges iniciats. 2000-2008
11
Catalunya Regió
metropolitana
7,2
Alt Penedès Vilafranca del
penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH
8,3
11,1 9,7
Sant Sadurní
d'Anoia
Les dades desagregades del pes dels habitatges de protecció oficial permeten veure
divergències importants entre els diferents sistemes urbans. El màxim pes dels HPP, en el
període analitzat, es va donar al Barcelonès, amb 7.045 habitatges protegits, un 19,2% del
total dels iniciats. En segon lloc es situava el sistema urbà de Sabadell, amb un 15%. Això era
degut fonamentalment a la incidència dels HPP a la pròpia ciutat de Sabadell, amb 3.465
habitatges protegits, un 20,65 del total. Seguien després les Rondes-Llobregat, amb un 14,7%,
i les Rondes-Besòs, amb un 13,9%. És fàcil comprovar que el màxim pes dels habitatges
protegits es dóna als sistemes més centrals i/o més habitats.
El pes de l’habitatge protegit
als sistemes urbans metropolitans. 2000-2006
Sistemes urbans
Granollers
Mollet-
Riera de
Caldes
Font: DGH
Pes dels habitatges
de protecció oficial
2000-2006
(% habitatges totals)
Fins a 2
2-4
4-6
6-8
8-12
Més de 12
En canvi, les dades referides als municipis de l’Alt Penedès posen en relleu el poc pes
generalitzat dels habitatges protegits. En un total de 18 municipis no es va iniciar cap habitatge
protegit, tot i que en alguns casos, l’activitat immobiliària va ser significativa, com ara els 491
habitatges de Sant Llorenç d’Hortons o els 467 d’Olèrdola. En antres casos el nombre
d’habitatges protegits és gairebé simbòlic: 1 a Castellet i la Gornal, sobre un total de 511, o 20
a Gelida, sobre un total de 1.632.
227

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
A més, Sant Sadurní d’Anoia es va quedar al 9,7%: 164 habitatges protegits sobre un total de
1691, mentre que Vilafranca del Penedès va tenir un percentatge una mica superior, de
l’11,1%: 595 habitatges protegits sobre un total de 5.381 habitatges iniciats. Santa Margarida i
els Monjos va arribar fins al 15,5%: 219 habitatges protegits sobre un total de 1437. Però el
màxim pes de l’habitatge protegit durant el període analitzat es va donar a la Granada, amb un
22,8%: 101 habitatges protegits sobre un total de 443.
En conjunt, durant el període 2000-2008 es van iniciar 1.171 habitatges protegits, un 7,2% dels
16.262 habitatges totals iniciats. Els 1.171 habitatges protegits es van distribuir entre 47
expedients/promocions. Més de la meitat, un 50,8% del habitatges protegits es van construir a
Vilafranca del Penedès, tot i que el municipi solament aplegava un 33,1% del total d’habitatges
iniciats. A més de la capital comarcal, els municipis amb un pes important al conjunt dels
habitatges protegits iniciats a la comarca van ser Santa Margarida i els Monjos amb un 18,7%
del total; Sant Sadurní d’Anoia amb un 14,0%; i la Granada amb un 8,8%. Entre aquests quatre
municipis concentraven un 92,3% del total d’habitatges protegits del període. Els altres 23
municipis es repartien un minso 7,7%.
228
Pes del habitatges iniciats de protecció oficial als
municipis de l’Alt Penedès. 2000-2008
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
25
20
15
10
5
Pes habitatges protegits
2000-2008
(habitatges totals)
Cap
Fins a 5
5-10
10-15
15-20
Més de 20
Valors extrems
Vilafranca
Sistema urbà de
0
Vilafranca del Penedès
Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH
6.3.3. Parc total d’habitatge protegit existent
11,1
22,8 la Granada
El nombre total d’habitatges protegits existent, tant de promoció pública com de promoció
privada, acabats entre 1992-2007 amb protecció oficial i no desqualificats al municipi és de
820. (Font: Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge)
A. Promocions públiques d’habitatge protegit o amb conveni amb l’Ajuntament en
el municipi
En el quadre següent es mostren les promocions executades d’habitatge protegit tant de
compra com de lloguer a partir de 1992.
0

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Relació de promocions d’habitatge protegit 1992-2009
Promotor Tipus
Fundació Família i Benestar
Social en Conveni amb
l'Ajuntament de Vilafranca
Nº
Habitatges
Compra 25 Cabanyes, 27
Incasol Lloguer 27 C/Torrelles Foix, 1
Nom / adreça
de l’actuació
Societat Municipal d'Habitatge Compra 114 Antonio Acedo Sopetran, 2
Societat Municipal d'Habitatge Lloguer 40 Antonio Acedo Sopetran, 3
Incasol Lloguer 40
La Girada I (carrers Avinguda Europa
cantonada Josep Tarradellas)
Incasol Lloguer 8 Passatge Antoni Sabaté Mill
Societat Municipal d'Habitatge Lloguer 3 Carrer Muralla dels Vallets, 12
Societat Municipal d'Habitatge
Llar Unió Catalònia SCCL en
Compra 6 Carrer Muralla dels Vallets, 12
conveni amb l’Ajuntament de
Vilafranca
Compra 50 Falcons de Vilafranca
Llar Unió Catalònia SCCL en
conveni amb l’Ajuntament de
Vilafranca
Fundació Família i Benestar
Social en Conveni amb
l'Ajuntament de Vilafranca
Incasol Lloguer 30
Incasol Lloguer 47
Societat Municipal d'Habitatge Lloguer 19
Societat Municipal d'Habitatge Compra 48
Compra 16 Castellers de Vilafranca
Lloguer 24 Rambla Girada 15 - 19
La Girada II carrer Castellers de
Vilafranca, 17
La Girada II carrer Falcons de Vilafranca
25-33
Carrer dels Ferrers, 49-55. Traspassats a
la Fundació Amàlia Soler. (gestiona
Fundació Amàlia Soler)
Ronda de Mar, al barri de Molí d’en
Rovira Sud
229

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària
B. Noves promocions d’habitatge protegit
Hi ha vuit noves actuacions de promoció d’habitatge protegit que impliquen 238 nous
habitatges, segons el següent detall i estat d’execució a data octubre 2009:
Relació de promocions d’habitatge públic en execució
Promotor Tipus
Nº
Habitatges
Actuació
PROHA SCCL Compra 64 Carrer Pere Alegret (PAU-21). Executat
Societat Municipal
d'Habitatge
Compra 29
La Girada II, Rambla de la Generalitat. En
execució
SUMA i PROHA SCCL Compra 20
La Girada II, Rambla de la Generalitat, 55-
59. Executat
Rehabilitació i Arquitectura,
SA (privat)
Compra 16
La Girada II, al carrer Lluís Mª Güell, 8
Executat
REYAL URBIS (privat) Compra 18
C/ Pere Alegret (Barri Barceloneta).
Executat
HERCESA (privat) Compra 10
C/ Mossèn Trens – Avda. Barcelona.
Executat
Cooperativa CELOBERT Lloguer 10
Rambla Generalitat, 51-53 (Sector Girada
II). Executat
C/ Mossèn Trens – C/ Comerç. Llicència
FACTOR HABAST Lloguer 71 concedida 19/6/2009. No han començat
les obres.
C. Les actuacions d’Incasol
230
Les Actuacions d’Incasol a Vilafranca del Penedès
Promoció Lloguer
Lloguer
gent gran
Lloguer
joves
Compra
venda
Total Estat
C/Torrelles Foix -1
Carrer dels Ferrers Plaça Lluís
27 0 0 0 27 Acabada
Via 0 0 8 0 8 Acabada
Girada II (carrer sis) 27 0 20 0 47 Acabada
La Girada II (Rambla Girada) 30 0 0 0 30 Acabada
La Girada, 1a. Fase 40 0 0 0 40 Acabada
Vilafranca-1 0 0 0 61 61 Acabada
Total 124 0
Font: Incasol
28 61 213
Les quatre darreres promocions d’Incasol a la ciutat són:
2002: 40 habitatges de lloguer a la Girada, Avinguda Europa cantonada Josep Tarradellas.
2005: 8 habitatges de lloguer al passatge Antoni Sabaté i Mill
2007: 30 habitatges de lloguer a la Girada II, carrer Castellers de Vilafranca
2007: 47 habitatges de lloguer a la Girada II carrer falcons de Vilafranca
Tots aquests habitatges de lloguer estan gestionats per Adigsa

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
7. Demanda, demanda exclosa, exclusió social i
necessitats d’habitatge
El mercat de l’habitatge, com tots els mercats, és un punt de trobada d’oferta i demanda. El
ritme intens de construcció dels darrers anys es fonamentava en l’existència d’una demanda
igualment important que absorbia l’oferta creixent que es portava al mercat. Una part de la
demanda era interna, sorgida de les necessitats d’habitatge o de la voluntat de millora de la
població local, però una gran part era demanda feta per nous residents, amb col·lectius tant
dispars com la població immigrada estrangera o els trasllats residencials de població
autòctona des de les corones centrals metropolitanes. L’any 2005, a Vilafranca del Penedès
es van acabar 743 habitatges i l’any 2007, se’n van iniciar 1.141, xifres molt per damunt de
la demanda local.
En les pàgines següents es tractarà la demanda d’habitatge, però no a tota la demanda se li
donarà la mateixa rellevància al PLH. Una part de la demanda ha de tenir naturalesa de
necessitat d’habitatge que s’ha de cobrir i que ha d’incloure’s plenament en les actuacions el
PLH, mentre que un altre tipus de demanda va més associada a la idea de millora que de
necessitat i, per tant, a de tenir menys presencia al PLH.
1. Una part de la demanda d’habitatge s’ha de considerar estrictament com a necessitat
d’habitatge i s’haurà d’incloure forçosament al PLH; és concretament la demanda
d’habitatges principals per a creació de noves llars per part de la població resident a
Vilafranca del Penedès. No tota aquesta demanda ha de ser forçosament de creació
de noves llars; també hi ha el cas d’un canvi pràcticament necessari habitatge:
parella amb fills que viu en un habitatge massa petit per les noves dimensions de la
llar, persones grans que viuen en un habitatge poc adequat a les seves condicions
actuals....
2. Hi ha un altra demanda, que pot ser numèricament fins i tot més important, que no
es comptabilitzarà com a necessitat d’habitatge sinó com a millora de l’habitatge i/o
de l’entorn: és la demanda de qui vol millorar d’habitatges o de qui vol traslladar la
residència a Vilafranca del Penedès des d’algun altre municipi més o menys proper, de
qui vol tenir-hi una segona residència...
La distinció entre demanda entesa com a necessitat o com a millora s’ajusta força bé a la
població resident, però molt menys a la població forana. Una primera qüestió seria
dimensionar el volum recomanable de trasllats residencials cap a Vilafranca del Penedès
(quin model de ciutat es vol o es pot tenir) i després vindria veure si els nous habitatges
principals per a la població forana es consideren com necessitat o com millora. La resposta a
aquesta qüestió passa inexorablement per treure el tema dels habitatges destinats a
polítiques socials.
Està clar que una part important de la demanda interna considerada com a necessitat
quedarà exclosa del mercat lliure i s’haurà de canalitzar cap a l’habitatge protegit (o altres
fórmules d’habitatge destinat a polítiques socials), mentre que la demanda interna entesa
com a millora es canalitzarà en la pràctica totalitat cap al mercat lliure.
Al passar a la demanda forana, la pregunta clau ha fer-se és si tota la demanda forana es
canalitza cap al mercat lliure o si una part s’ha de canalitzar cap a l’habitatge destinat a
polítiques socials. Està clar que una gran part dels trasllats metropolitans responen més a la
demanda entesa com a millora que com a necessitat. És el cas de famílies que viuen a les
corones centrals metropolitanes, que probablement ja tenen patrimoni immobiliari, i que
231

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
poden veure el trasllat a Vilafranca del Penedès com una millora de l’habitatge i de l’entorn.
Molt probablement no treballaran a Vilafranca del Penedès i hauran de practicar la mobilitat
laboral obligada.
També hi ha, però, persones i famílies que han trobat feina a la comarca, normalment feines
poc qualificades i amb un nivell d’ingressos més aviat baix, que difícilment compten amb cap
patrimoni immobiliari previ, i per als quals l’habitatge constituirà una necessitat ineludible. Si
el model econòmic de la comarca necessita aquest tipus de treballadors, potser caldria
estendre l’oferta d’habitatge de protecció a una part de la població forana de baix nivell
d’ingressos.
232
Població
resident
Població
forana
La demanda segons grau de necessitat i procedència de la població
Necessitat
d’habitatge
Demanda que s’ha de cobrir
totalment i que ha de constituir el
nucli central del PLH.
Una part de la demanda quedarà
exclosa del mercat lliure i s’haurà
de canalitzar cap a l’habitatge
destinat a polítiques socials
S’ha de pensar si una part de la
demanda forana es considera com
a necessitat i se li obre la porta a
l’habitatge destinat a polítiques
socials. La resposta depèn
bàsicament de les necessitats de
mà d’obra poc qualificada per part
dels sectors productius locals
En definitiva, aquest capítol s’estructurarà en tres parts:
Millora d’habitatge
o de l’entorn
Demanda a tenir en compte però
que no es traduirà en actuacions
especifiques del PLH. Es interessant
detectar si hi ha segments de
demanda desatesos que
prefereixen desplaçar-se a d’altres
municipis. En principi, tota la
demanda s’ha de canalitzar cap al
mercat lliure
Una gran part dels trasllats
metropolitans s’han d’entendre com
a millora i s’han de canalitzar cap
al mercat lliure
• El càlcul de la creació de noves llars i de les necessitats de nous habitatges. És un
càlcul bàsicament quantitatiu basat en l’estructura actual de la població.
• El càlcul de les necessitats d’habitatge protegit, és a dir, de les noves llars que
restaran excloses del mercat. És un càlcul bàsicament quantitatiu basat en dades
econòmiques o sociològiques i en els preus dels habitatges.
• Les privacions, sobretot en termes d’habitatge, dels segments de població amb risc
d’exclusió social (o amb exclusió social directament), els quals, requeriran, amb tota
probabilitat, algun tipus d’ajuda suplementària a la que representa l’habitatge
protegit.
7.1. La creació de llars i la necessitat de nous habitatges
El càlcul s’ha fet de manera desagregada per a diferents segments de població i s’han
considerat dos hipòtesis de població resident: la població actual (escenari endogen) i la
població actual minorada per un cert retorn d’immigrants en un context de crisi econòmica
aguda (escenari regressiu). Els diferents segments de població generadors de necessitat
d’habitatge s’han acabat agrupant en dos grans grups. Les noves llars per emancipació de
joves i les noves llars adultes, aquestes amb una casuística variada: emancipació tardana de

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
població de 35 a 39 anys, canvis en la composició familiar, reagrupaments familiars
d’immigrants. Les necessitats d’habitatge per a la gent gran s’han calculat apart ja que en
aquest cas no és tracta de creació de noves llars sinó d’accedir a un allotjament adequat.
La creació de noves llars per part de la població resident durant el període 2010-2015 de
vigència del PLH és mourà entre les 1.442 i les 1.538 segons és tracti de l’escenari regressiu
o l’endogen.
Previsió de noves llars per al període 2010-2015
Creació noves llars
Escenari
regressiu
Escenari
endogen
Noves llars per emancipació de joves 1.162 1.243
Noves llars adultes 281 295
Total 1.442 1.538
Font: Elaboració pròpia
Una part de les noves llars podran utilitzar habitatges principals alliberats per l’anomenada
destrucció de llars, manera molt contundent de referir-se a l’extinció d’una llar (la majoria de
vegades per defunció d’una persona gran en un llar unipersonal). S’ha calculat en 441 les
llars que és destruiran en el mateix període 2010-2015. Se suposa que el 100% dels
habitatges principals alliberats ho continuaran sent, és a dir, acolliran una nova llar, però
que solament el 80% aniran a parar a noves llars generades per la població interna.
Les xifres de l’escenari endogen per al període 2010-2015 són les següents:
• Es crearan 1.243 noves llars.
• Les necessitats de nous habitatges principals és mouran entre 1.097 (tots els
habitatges utilitzats són utilitzats per les noves llars de població resident) i 1.538 (cap
dels habitatges alliberats són utilitzats per noves llars de població resident).
• Amb la opció del 80%, s’obté una xifra de 1.186 nous habitatges principals necessaris
per atendre les necessitats de les noves llars locals.
Les xifres bàsiques de l’escenari regressiu seran
• Es crearan 1.162 noves llars.
• Les necessitats per a les noves llars de població resident és mouran entre 1.001-
1.442 habitatges principals.
• Amb l’opció del 80% s’obté una xifra de 1.089 nous habitatges principals
Necessitats de nous habitatges
principals per al període 2010-2015
Escenari
regressiu
Escenari
endogen
Interval 1001-1442 1097-1538
Nous habitatges principals 1.089 1.186
Font: Elaboració pròpia
233

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
A partir del càlcul anterior, les necessitats de nous habitatges principals és mouran entre els
1.089 de l’escenari regressiu i els 1.186 de l’escenari endogen. No tots hauran de ser
habitatges de nova construcció. És interessant recordar el ventall de possibilitats
d’augmentar el parc d’habitatges principals:
234
• Habitatges vacants que és fan aflorar amb mesures per afavorir el lloguer
• Habitatges vacants en mal estat que entrin en programes de rehabilitació
• Habitatges secundaris reconvertits en principals
• Habitatges nous per vendre afectats per la crisi immobiliària
• Habitatges de nova construcció
També serà interessant recollir les xifres per al període 2016-2019, tot i que estan molt
allunyades en el temps. Les necessitats de nous habitatges principals oscil·laran entre els
543 de l’escenari regressiu i els 610 de l’escenari endogen. S’observa que les necessitats són
inferiors a les del sexenni anterior per la senzilla raó de que les generacions d’adults joves en
edat d’emancipar-se seran menys plenes.
Necessitats de nous habitatges
principals per al període 2016-2019
Creació noves llars
Escenari
regressiu
Escenari
endogen
Noves llars per emancipació de joves 608 662
Noves llars adultes 152 165
Total noves llars 760 827
Destrucció de llars 272 272
Interval 488-760 555-827
Nous habitatges principals 543 610
Font: Elaboració pròpia
A grans trets, els 1.186 nous habitatges principals de l’escenari endogen per al període
2010-2015 dividits pels sis anys dóna una xifra anual mitjana de 197, en xifres rodones 200
nous habitatges principals anuals. Per al període 2016-2019, la xifra es una mica inferior:
152 habitatges principals anuals; la raó és que, en absència de moviments immigratoris, les
futures generacions de població adulta jove seran menys nombrosos i hi haurà menys
necessitat d’habitatges per a emancipació del jovent.
En qualsevol cas, es fàcil comprovar que les necessitats endògenes, uns 200 nous habitatges
principals anuals, estan molt per sota del nombre d’habitatges construïts anualment durant
aquests darrers anys.
7.1.1. Demanda de nous habitatges al marge de les necessitats per
creació de noves llars
Com s’ha dit, una part de la demanda va associada directament a necessitats d’habitatge a
comptabilitzar en una memòria social: és la creació de noves llars analitzada anteriorment.
Ara bé, una gran quantitat dels habitatges construïts aquests darrers anys van adreçats a
d’altres segments de demanda, bàsicament els que formen la demanda de millora de
l’habitatge i/o l’entorn. S’ha de parlar de:
La demanda interna de població resident que vol canviar d’habitatge i/o entorn. No
es tracta de creació de nova llar sinó de canvi de residència de llars ja existents. És una
demanda que sempre es mou en l’àmbit del mercat lliure. Aquesta demanda comporta una

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
mobilitat residencial entre barris bastant significativa. Gairebé sempre va associada la millora
de l’habitatge amb la millora de l’entorn. Hi ha barris clarament emissors i barris clarament
receptors. El barri més emissor és l’Espirall; es comprova tant per les dades objectives de
mobilitat residencial entre barris com per les opinions dels agents econòmics locals. Els
principals barris receptors són els que protagonitzen els nous desenvolupament urbans, en
primer lloc la Girada i el Molí d’en Rovira.
Cal remarcar que una part de la demanda interna que vol millorar d’habitatge i/o entorn
acaba traslladant la residència als municipis propers de la comarca. Aquests municipis
propers ofereixen una tipologia edificatòria, l’habitatge unifamiliar, que és molt poc habitual
en una ciutat compacta com és Vilafranca del Penedès, i, a més, gaudeixen d’un petit
diferencial de preus amb la capital comarcal. Ja s’ha vist com municipis propers com la
Granada, les Cabanyes, Olèrdola o Santa Margarida i els Monjos, reben un flux significatiu de
trasllats residencials des de Vilafranca del Penedès
Els altres segments a mencionar són tots de demanda forana.
La demanda comarcal. Tot i que el flux residencial amb la comarca és negatiu, hi ha més
sortides que entrades, el fet cert es que també hi ha un flux residencial cap a Vilafranca des
d’altres municipis de la comarca. És un flux que té una certa importància en municipis petits i
una mica allunyats, amb unes localitzacions més rurals, que poden veure els avantatges de
viure a la capital comarcal. A banda del flux residencial, un altre tema a tenir en compte és
la compra d’habitatges a Vilafranca del Penedès per part d’habitants d’altres municipis de la
comarca. Mig com a inversió, mig com a previsió de futur, aquesta demanda comarcal també
té el seu pes en l’etapa expansionista recentment acabada.
La demanda metropolitana. Tot i que l’Alt Penedès forma part de la regió metropolitana té
ple sentit parlar de demanda metropolitana per referir-se a la demanda procedent de les
corones internes de la regió metropolitana de Barcelona. Els trasllats residencial de població
autòctona metropolitana entren de ple en la demanda de millora de l’habitatge i/o l’entorn i
es canalitzen en la immensa majoria de casos cap al mercat de l’habitatge lliure.
Un altra demanda forana és la de la població immigrada de baixos ingressos. Està molt
més a prop de la demanda entesa com a necessitat que com a millora. Es sobretot demanda
de pisos de lloguer, i més ara, en plena crisi econòmica. És una demanda que s’ha hagut
d’adaptar a les condicions del mercat compartint habitatge en llars molt nombroses.
Els escenaris de creixement moderat i expansiu donen dos imatges del que podria ser la
demanda per creació de noves llars, unes internes i les altres per trasllats residencials, en el
supòsit, més realista, de que Vilafranca del, Penedès té entrades residencials.
Nous habitatges principals dels escenaris
del creixement moderat i expansiu en el període 2010-2015
Creació noves llars
Escenari del
creixement
moderat
Escenari
expansiu
Noves llars internes 1.605 1.739
Noves llars per trasllats 679 1.718
Total noves llars 2.284 3.457
Destrucció de llars 441 441
Nous habitatges principals 1.843 3.016
Font: Elaboració pròpia
235

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
Amb l’escenari del creixement moderat, es crearien 2.284 noves llars, més internes que
foranes, i se’n continuarien destruint 441. Suposant que tots els habitatges alliberats per la
destrucció de llars serien de nou habitatges principals, s’obté finalment una xifra de 1.843
nous habitatges principals, dels quals no tots haurien de ser forçosament habitatges de nova
construcció. Dividint aquesta xifra pels sis anys del període 2010-2015, s’obté una mitjana
anual de 307 nous habitatges principals, també molt per sota dels nivells de construcció a
que s’havia arribat aquests darrers anys.
Amb l’escenari expansiu es crearien 3.457 noves llars i, descomptant la destrucció de llars,
s’arribaria a 3.016 nous habitatges principals durant el període 2010-2015, a raó d’uns 503
anuals.
Les xifres per al període 2016-2019 serien les següents:
236
Nous habitatges principals dels escenaris
del creixement moderat i expansiu en el període 2016-2019
Creació noves llars
Escenari del
creixement
moderat
Escenari
expansiu
Noves llars internes 936 1.162
Noves llars per trasllats 453 1.184
Total noves llars 1.389 2.346
Destrucció de llars 272 272
Nous habitatges principals 1.117 2.074
Font: Elaboració pròpia
Amb l’escenari del creixement moderat s’arribaria a 1.117 nous habitatges principals, a raó
de 279 anuals. Amb l’escenari expansiu s’arribaria a 2.074 nous habitatges principals, a raó
de 519 anuals
7.1.2. Les característiques dels demandants d’habitatge
Les característiques de la demanda surten en bona part de l’anàlisi demogràfica i sociològica
dels capítols anteriors, però també de dues fonts molt directes:
1. Les diferents borses de sol·licitants gestionades per l’Oficina d’Habitatge (OH) de
Vilafranca del Penedès. Cal remarcar que l’OH està fent una tasca molt important de
promoció de l’habitatge social, bàsicament de lloguer.
2. L’Enquesta sobre demanda d’habitatge elaborada pel propi PLH de Vilafranca del
Penedès
A. Borsa Jove
A data actual, la borsa jove acumula una llista de 421 sol·licituds, d’entre les quals es poden
extreure les característiques següents:
Membres de la futura llar: La gran majoria són persones joves que volen emancipar-se,
concretament 214, un 50,8% del total de sol·licituds, o bé parelles, 176, un 41,8%. Un altre
5,5% respon a altres situacions, fonamentalment joves sols o parelles amb algun fill petit.
Sexe: No hi consta (s’ha de saber pel nom).
Edat: La classificació per grups quinquennals permet veure que el contingent més nombrós
es concentra als 25-29 anys, amb 169 sol·licituds, un 41,3% del total (sobre 409, ja que n’hi
ha 12 on no hi consta l’edat). Dins d’aquest grup, l’edat amb més sol·licituds és la dels 26

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
anys, amb un 10,3% del total, seguit dels 29, amb un 9,8%. El segon grup quinquennal més
nombrós és el de 30-34 anys, amb un 31,8%, del total de sol·licituds de la borsa jove, seguit
del de 20-24 anys, amb un 20,5% de les sol·licituds, concentrades sobretot als 23-24 anys i
on destaquen els joves de 23 anys que engloben el 8,1% del total. El grup de 35-39 anys
aplega un 5,9% de les sol·licituds, i els de menys de 20 anys, un simbòlic, 0,5%.
Procedència: 316 de les sol·licituds són fetes per joves autòctons (de nacionalitat
espanyola) amb un 77,1% de les 410 sol·licituds en què consta l’origen, mentre que les
altres 94, un 22,9%, procedeixen de joves estrangers. Per països d’origen destaquen 43
sol·licituds de marroquins (un 10,5% del total), seguits a gran distància per Equador, amb
15 sol·licituds (3,7%).
B. Xarxa Social
Membres de la futura llar: 120 sol·licituds, un 53,3% del total (sobre 225 que responen)
són parelles i 102, un altre 45,3% són persones soles (pot ser que sigui un o dos adults
sense especificar fills).
C. Llista d’espera
És un registre on s’acumulen altes però és més difícil que hi hagi baixes. A data actual hi ha
un total de 3116 sol·licituds. No totes estan vives (encara busquen), però és interessant
veure-les totes a l’hora d’avaluar les característiques dels demandants.
Membres de la llar: Les sol·licituds es reparteixen gairebé a parts iguals entre parelles
(1507, un 48,4%) i persones soles (1514, un 48,6%). La resta de sol·licituds, 94, un 3,0%
del total corresponen a d’altres situacions.
7.1.3. Enquesta sobre la demanda d’habitatge
Enquesta realitzada durant els mesos d’abril-juny del 2009 i contestada per 225 sol·licitants
d’informació sobre l’habitatge a tres API li a l’Oficina d’Habitatge.
Les característiques personals. Els enquestats tenien un ventall d’edat força ampli, però
amb predomini dels joves de menys de 35 anys (un 65%). Per nacionalitats, es comprovava
un pes elevat dels estrangers, un 35,1% del total, enfront d’un 64,9% de nacionalitat
espanyola. Per lloc de naixement, un 35,7% eren de Vilafranca mateix o d’algun municipi de
l’Alt Penedès, un 17,8% procedien de la resta de Catalunya i un 10,7% de la resta
d’Espanya.
La classificació dels demandants segons la seva situació familiar actual dóna una
casuística força variada. Un 33,2% dels demandants són joves que viuen encara amb els
pares. És la situació més freqüent, però tampoc té un pes clarament dominant, ja que
solament un de cada 3 demandants respon al tipus de jove en edat d’emancipació.
Les sol·licituds en que el demandant viu en parella també son molt freqüents: un 18,4%
corresponen a parelles sense fills i un 27,4% a parelles amb fills. En aquest darrer cas
dominen les parelles amb un sol fill (un 13,5%), seguides d’un 6,3% de parelles amb dos fills
i un 7,6% de parelles amb tres o més fills.
237

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
Els demandants de llars monoparentals també hi tenen una presència significativa, un
11,2%; 24 són llars monoparentals amb mare, enfront d’un únic cas de llar monoparental
amb pare. També hi ha una petita presencia de demandants que viuen sols, un 4,0%.
238
Situació familiar dels enquestats
Nombre %
Viu amb els pares 74 33,2
Parella sense fills 41 18,4
Parella amb fills 61 27,4
Llars monoparentals 25 11,2
Llars unipersonals 9 4,0
Llars amb algun discapacitat 1 0,4
Altres 12 5,4
Total 223 100,0
Font: Elaboració pròpia
La gran majoria dels enquestats eren residents al municipi. Es demanava també el barri de
residència actual. Es comprova que els enquestats estan molt escampats per tot el nucli
urbà. El pes de cada barri al conjunt dels enquestats és molt semblant al se pes en la
població total. Aquesta dispersió de la demanda s’explica en bona mesura pel predomini de la
demanda d’emancipació de joves, i la població joves està molt repartida per tot el nucli urbà.
En cavi, quan es demanava el barri de preferència per al futur habitatge, les respostes eren
molt diferents: un 43,1% volien anar al barri de la Girada, mentre que l’espirall solament era
el barri preferit del 8,9% dels enquestats.
Els motius per interessar-se per un habitatge també són molt variats. En aquest cas, es
podria donar més d’una resposta. El motiu més freqüent era la millora de l’habitatge
(34,7%), seguit de l’emancipació de joves (27,6%). Curiosament, un 15,1% estaven
interessats en passar de regim de lloguer a propietat.
Motiu de sol·licitud d’habitatge segons els enquestats
Nombre %
Emancipació 62 27,6
Millora de l'habitatge 78 34,7
Canvi de barri o de municipi 15 6,7
Degut a les dificultats d’accessibilitat de la llar actual 47 20,9
Motius laborals 27 12,0
Desestructuració de la llar 11 4,9
Inversió 8 3,6
Passar de lloguer a propietat 34 15,1
Passar de propietat a lloguer
Font: Elaboració pròpia
1 0,4
Sobre les característiques del futur habitatge es demanava la superfície. La major part de la
població es decantava per habitatges de dimensions mitjanes-petites. Un 72,9% volien
habitatges de menys de 90 m2 de superfície útil, és a dir, habitatges que complien el
requisits de superfície màxima dels habitatges protegits. Solament un 27,1% volien un
habitatge superior als 90 m2. Un percentatge força important, un 34,2% volien habitatges
per sota del 75 m2.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
També es demanava el règim de tinença preferit del futur habitatge. El lloguer i la compra
estaven força equilibrats: un 49,8% volien habitatges de lloguer, enfront d’un 40,9% que
preferien la compra, mentre que la resta estaven tant interessats en lloguer com en compra.
Dues preguntes anaven referides a la disponibilitat econòmica de les futures llars. Es
preguntava concretament els ingressos globals mensuals dels membres de la futura llar.
Un 56,4% estaven per sota dels 1.200 € mensuals i un 82,2% per sota dels 1.800 €.
Solament un 11,1% estava per damunt dels 1.800 %, mentre que un 6,7% no van contestar
aquesta pregunta.
Ingressos globals dels membres de la futura llar
Nombre %
Menys de 1.200 Euros 127 56,4
Entre 1.2000 i 1.500 Euros 35 15,6
Entre 1.500 i 1.800 Euros 23 10,2
Entre 1.800 i 2.400 Euros 16 7,1
Entre 2.400 i 3.000 Euros 4 1,8
Més de 3.000 Euros 5 2,2
Sense dades 15 6,7
225 100,0
Font: Elaboració pròpia
L’altra pregunta de caire econòmic era quina despesa mensual en habitatge s’ajustava al
pressupost de la futura llar. Un 61,3% hi podien destinar menys de 500 €, un 28,9% entre
500 i 800 €, i solament un 4,4% més de 800 €.
Les respostes a l’enquesta no perfilen un únic prototipus de demandant d’habitatge, sinó una
casuística relativament variada. Els trets més definits podrien ser els següents:
• La major part dels sol·licitants eren autòctons, però també hi havia un 35,1%
d’immigrants.
• Tant la composició familiar actual com els motius de la sol·licitud donen un ventall de
respostes ampli, sense un perfil dominant.
• Es volen habitatges de dimensions mitjanes-petites, entre 60-90 m2.
• Les preferències es reparteixen entre el lloguer i la compra gairebé a parts iguals.
• Un 61,3% no pot destinar més de 500 € a la despesa mensual en habitatge.
Cal recordar que aquesta mostra no representa el conjunt de les llars de Vilafranca del
Penedès, sinó el col·lectiu de sol·licitants d’habitatge. Les enquestes es van omplir entre tres
oficines d’API i l’Oficina d’Habitatge Municipal, però la gran majoria es van recollir a l’Oficina
d’habitatge, bàsicament perquè en aquest període crisi les sol·licituds als API eren molt
poques. En definitiva, aquest col·lectiu de sol·licitants d’habitatge té un perfil socioeconòmic
més baix que el conjunt de la població del municipi.
7.2. El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure
Per demanda exclosa s’entén el nombre de futures llars a crear que pel seu nivell d’ingressos
queden excloses del mercat lliure, en altres paraules, no poden assumir la càrrega econòmica
que suposa un habitatge del mercat lliure i haurien de trobar la seva oportunitat a l’habitatge
destinat a polítiques socials.
239

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
Cal remarcar d’entrada que l’exclusió del mercat dependrà també de les característiques i del
règim de tinença. Una manera de no quedar exclosos del mercat lliure és, per exemple,
acceptar un habitatge de dimensions més reduïdes. Un altra pot ser decantar-se cap al
mercat de lloguer enlloc del de compra, o cap al de compra de segona mà. Això vol dir que el
càlcul de la demanda exclosa no és pot limitar a una simple xifra percentual que separi els
que poden entrar o queden exclosos del mercat lliure de l’habitatge.
El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure implica, d’entrada, una doble pregunta:
240
• En primer lloc, quines llars (o persones que volen formar una llar) hi poden entrar.
• En segon lloc, quines hi han d’entrar forçosament perquè el seu nivell d’ingressos
queda per sota dels preus de mercat lliure de l’habitatge, tant nou com de segona
mà.
7.2.1 Llars amb possibilitat d’entrar a l’habitatge protegit
La possibilitat d’accedir a un habitatge destinat a polítiques socials depèn del nivell
d’ingressos, establert en múltiples de IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples).
Els múltiples que s’apliquen actualment són els següents:
• Règim especial: per a compradors amb ingressos familiars ponderats que no superin
2,5 vegades l'IPREM.
• Règim general: per a compradors amb ingressos familiars ponderats que no superin
4,5 vegades l'IPREM. El RD 2066/2008, de 12 de desembre, pel que és regula el Pla
Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012, establia un canvi en el règim general,
que passava de 5,5 a 4,5 IPREM.
• Preu concertat: per a compradors amb ingressos familiars ponderats que no superin
6,5 vegades l'IPREM.
La llei de Pressupostos de l’estat actualitza anualment l’IPREM. Els valors per a l’any 2009
són: IPREM diari (17,57 €), IPREM mensual (527, 24 €), IPREM anual (6.326,86 €).
A.1. La zonificació
Des de la perspectiva de l’habitatge protegit, els municipis estan dividits en quatre zones,
AA, B, C i D. Vilafranca del Penedès pertany a la zona B, juntament amb Gelida, Sant Llorens
d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos. La resta de municipis de l’Alt
Penedès pertanyen a la zona C.
A.2. Els valors màxims i mínims
Els ingressos màxims és calculen per a cada cas concret tenint en compte la zona (coeficient
C) i la composició familiar (coeficient F). Els valors aplicats a la zona B l’any 2009 són els
següents:

Múltiple
d’IPREM
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Ingressos màxims als municipis de zona B segons membres de la llar
Modalitat Membres llar
Compra Lloguer
1
membre
2
membres
3
membres
4
membres
5 i més
membres
2,5 Especial RE 25 anys 22.614,38 23.313,79 24.316,53 25.698,15 27.246,23
4,5 General
6,5
Preu
concertat
RG 10 anys
RG 25 anys
40.705,88 41.964,82 43.769,76 46.256,68 49.043,22
55.338,71 57.050,21 59.503,98 62.884,89 66.673,14
Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH
La legislació estableix també els ingressos anuals mínims que han de garantitzar, al
menys en teoria, la solvència dels que adquireixen l’habitatge protegit. Aquests ingressos
familiars anuals mínims per poder afrontar l’adquisició de l’habitatge s’estableixen en un 5%
del preu de venda.
7.2.2. Llars excloses del mercat lliure per nivell d’ingressos baix
S’ha vist el nombre de llars que podrien entrar a l’habitatge protegit perquè els seus
ingressos no superen els límits legals establerts. Ara caldrà veure les llars que hauran de
canalitzar-se cap a l’habitatge protegit perquè els seus ingressos són massa baixos per
afrontar les despeses del mercat lliure
Per saber les noves llars que s’hauran de canalitzar cap a l’habitatge protegit caldrà veure
primer els preus màxims autoritzats a les diverses modalitats d’habitatge protegit i els
corresponents preus del mercat lliure. Els preus màxims permesos vigents actualment a
Vilafranca del Penedès (zona B) són els següents:
Règim
Compra
Règim
Preu
especial
general concertat
1.478,10 € 1.576,64 € 2.183,04 €
A 25 RE
Lloguer
A 25 RG A 10 anys
3,28 € 4,6 € 7,23 €
El següent pas serà veure l’esforç econòmic mensual que s’haurà de fer per accedir a les
diverses modalitats d’accés a l’habitatge. Tots els càlculs de demanda exclosa s’han fet a
partir d’un habitatge estàndard de 70 m2. En els casos de compra se suposa unes condicions
d’hipoteca del 4% d’interès i a 25 anys. La despesa en habitatge ha de ser com a màxim el
30% del total d’ingressos de la llar. El quadre següent recull les xifres amb hipoteca pel
100% de l’habitatge.
241

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
242
Confrontació del nivell d’ingressos de les llars
joves amb el cost mensual d’accés a l’habitatge
Modalitat Preus
cost
total
Cost
mensual
Ingrés
necessari
Demanda
exclosa
Lloguer 25 RE 3,28 229,6 765 5,2
Lloguer 25 RG 4,6 322 1073 12,5
Lloguer 10 anys 7,23 506,1 1687 52,5
Règim especial 1.478,10 103467 553 1843 62,1
Règim general 1.576,64 110364,8 591 1970 68,3
Preu Concertat 2.183,04 152812,8 821 2737 88,1
Lloguer 7,0 490 1633 50,1
Segona mà 2200 154000 812 2707 87,7
Obra nova 2600 182000 960 3200 90,2
Font: Elaboració pròpia
Els càlculs s’han fet amb una condició molt draconiana: la despesa d’habitatge no pot
superar els 30% dels ingressos. Cal recordar que en el moment de la bombolla immobiliària
podien arribar a representar el 50 o 60% dels ingressos.
El tercer pas serà confrontar l’ingrés necessari per a cada modalitat amb els ingressos reals
de les llars. Aquests ingressos se poden saber d’una manera aproximativa a traves de:
• L’enquesta de la vida quotidiana de l’any 2000 de l’Institut d’estudis Regionals
territorials
• L’enquesta adreçada al col·lectiu de sol·licitants d’habitatge
• Les opinions d’agents econòmics i socials que operen a la zona
A partir d’aquestes fonts s’ha calculat la distribució de llars per ingressos
7.2.3. Altres factors a tenir en compte en el càlcul de la demanda exclosa
Una gran part important de les noves llars joves que pel seu nivell d’ingressos queden
excloses del mercat de l’habitatge lliure i de determinades modalitats d’habitatge de
protecció si es comparen els preus i els nivells d’ingressos actuals. Ara bé, existeixen
diversos factors amortidors que fan que la demanda exclosa sigui finalment menor, i més
tenint en compte el llarg període que va fins a l’any 2015, darrer any del PLH.
Un factor determinant són els preus dels habitatges en el mercat lliure. Si els preus
baixessin encara més, això obriria les portes a que més llars, joves o adultes, poguessin
canalitzar-se cap al mercat lliure o cap a modalitats menys restrictives de l’habitatge. Els
preus estan demostrant una notable rigidesa a la baixa, però en aquest tema encara no està
tot dit.
Un altre factor és l’increment dels nivells d’ingressos. En un context post-crisi, amb
menys aturats i feines més ben retribuïdes, ben segur que hi haurà bastantes més llars joves
que podran canalitzar-se cap al mercat lliure.
Una variant de l’anterior és l’increment dels nivell d’ingressos dels joves. En els primer
anys d’incorporar-se a la vida laboral els ingressos d’una part significativa del jovent (no de
tot) experimenten un increment notable. Això succeeix sobretot en les feines de qualificació
mitjana o alta: es pot començar amb contractes de pràctiques i al cap d’uns anys tenir una
feina estable mitjanament ben remunerada. És un camí força habitual, tot i que té mes ressò

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
l’estancament de bona part del jovent en sous de mileurista (o menys). En pocs anys, els
ingressos que es poden destinar a l’habitatge poden augmentar substancialment.
Un altre factor és l’increment del nombre d’habitants de la futura llar, i amb tota
probabilitat el nombre de perceptors d’ingressos. És molt diferent fer front a les despeses de
l’habitatge sol a fer-ho en parella. Ben segur que una part dels enquestats que declaren
ingressos que queden exclosos no solament del mercat lliure sinó de determinades
modalitats d’habitatge protegit s’aparellaran i formaran una família i podran destinar més
ingressos a la despesa d’habitatge.
La forma més habitual d’ampliar les dimensions d’una llar es creant una família, però també
hi ha un altra possibilitat, cada cop mes estesa, de compartir habitatge entre persones no
emparentades. Fins fa poc aquesta possibilitat quedava limitada als estudiants, però cada
cop es més estesa entre població adulta jove. Compartir habitatge obre la porta als
habitatges de lloguer del mercat lliure, que podria ser inassequible per a una persona sola.
Un altre factor, encara més determinant a curt termini, són les ajudes familiars. A
Vilafranca del Penedès hi ha un estalvi acumulat per part de moltes famílies al llarg de
generacions, un estalvi que serveix habitualment per a l’accés a l’habitatge de mercat lliure
de les noves generacions. Les xifres d’exclusió del mercat canvien radicalment si una part de
l’habitatge es paga d’entrada amb ajudes familiars. Ja s’ha vist que a l’enquesta al jovent
l’esperança en les ajudes familiars era escassa, però l’experiència diu que si que existeixen i
acostumen a ser importants.
El quadre següent fa el càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure i de les diferents
modalitat d’habitatge de protecció de compra.
Sense ajudes familiars, solament un 9,8% de les noves llars no queda exclosa del mercat
lliure, però la majoria queden també excloses de les diverses modalitats d’habitatge de
protecció: solament un 11,1% poden optar a l’habitatge de preu concertat, i unes xifres una
mica més elevades per al règim general, un 31,7% i per al règim especial, un 37,98%. La
dada a retenir és que l’altre 68,3% queden exclosos de la compra i ha d’anar adreçats al
lloguer, bàsicament lloguer de protecció.
Amb unes ajudes familiars del 20%, les xifres ja canvien força. Hi hauria un 24,1% de llars
joves que podrien accedir al mercat lliure, un 66,6% al règim de protecció general i solament
un 30,5% haurien d’anar per força cap a l’habitatge de lloguer protegit.
Amb unes ajudes familiars del 40%, les xifres encara són més favorables: un 39,5% de les
noves llars joves podrien anar al mercat lliure, un 87,2% podrien accedir a un habitatge
protegit de règim general i solament un 9,5% haurien de canalitzar-se cap a l’habitatge de
lloguer de protecció.
243

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
244
Demanda exclosa amb diverses hipòtesis d’ajudes familiars
(% noves llars)
Ajudes familiars
0% 20% 40%
Arriben a règim especial 37,9 69,5 90,5
Arriben a règim general 31,7 66,6 87,2
Arriben a preu concertat 11,1 30,2 65,4
Arriben al mercat de segona mà 12,3 30,7 64,9
Arriben al mercat obra nova 9,8 24,1 39,5
Font: Elaboració pròpia
Tots aquests factors s’han de tenir en compte a l’hora de dimensionar l’habitatge de
protecció del futur. Alguns elements a tenir en compte haurien de ser:
• No s’hauria de fer un dimensionament amb criteris mínims, això voldria dir limitar-lo
als sectors d’ingressos més baixos i es correria el risc de crear (o d’accentuar) la
“ghettizació” dels blocs d’habitatge protegit. S’ha de veure l’habitatge protegit com
una sortida “normal” per al jovent que s’emancipa, com succeeix en molts països
desenvolupats. S’ha de veure com una oportunitat d’un habitatge assequible, no com
una amenaça, com succeeix molt sovint
• Tota la demanda que es canalitzarà cap a l’habitatge de protecció és demanda que
deixa d’anar al mercat lliure i no contribueix, per tant a l’escalada dels preus. Una
bona oferta d’habitatge protegit és la millor garantia de que els preus de l’habitatge
lliure es mantindran en uns nivells raonables.
• Una argument de tipus econòmic és que tot l’estalvi que s’ha de dedicar a la compra
d’uns habitatges sobrevalorats és estalvi que no es destina a activitats productives
més innovadores i generadores de llocs de treball més qualificats
• Una part substancial de l’habitatge de protecció s’ha de destinar al lloguer, no
solament perquè hi haurà noves llars que no arribaran a l’habitatge de compra, sinó
per normalitzar el lloguer, sobretot el lloguer de joves. No cal subscriure una hipoteca
als 25 anys, ja hi haurà temps.
• S’ha de pensar també en l’habitatge de lloguer compartit. És la solució per joves
d’ingressos baixos, que malauradament és el cas d’una bona part del jovent.
7.3. La gent gran i les necessitats en matèria d’habitatge
Al parlar de la població i de les llars ja s’han pogut veure les xifres bàsiques de la població
gran de Vilafranca del Penedès. L’any 2009 (1-1-2009), el nombre de persones grans (65 i
més anys) era de 5.760, un 14,8% de la població total. A la mateixa data, el nombre de llars
unipersonals de persones grans era de 1.219, un 36,8% del total de llars unipersonals.
Relacionant el nombre de llars unipersonals amb el de persones grans s’arriba ràpidament a
la conclusió de que un 21,2% de les persones grans vivien soles, un percentatge força
elevat. La gran majoria de persones grans viuen en llars familiars i una petita part en llars
col·lectives com ara les residències assistides.
Es comprova que una gran part de les llars unifamiliars de persones grans són de sexe
femení: 962, enfront de 257 de masculines. En percentatge, un 78,9% de llars unipersonals
femenines enfront de solament un 21,1%v de masculines.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Les xifres bàsiques de la població gran 2009
habitants
llars
unipersonals
de gent gran
% Persones
grans que
Llars unipersonals
per sexes
viuen soles Homes Dones
Població de 65 i més anys 5.760 1.219 21,2 257 962
Població de 75 i més anys 3.038 793 26,1 149 644
Població de 85 i mes anys 851 241 28,3 49 192
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Per calcular les necessitats d’habitatge de la població gran s’ha de comptar amb la població
actual però també amb la població futura prevista d’acord amb les projeccions
demogràfiques.
En el període sexenal 2010-2015 no s’ha d’esperar un creixement realment important de la
població gran. Les generacions d’adults grans que entraran a formar part de la població gran
en els propers anys no són molt plenes. D’acord amb l’escenari endogen és passarà dels
5.760 habitants actuals als 6.167 del 2016 (1-1-2016), amb un increment del 7,1%. Si és
manté la proporció actual de que un 21,2% de la població gran viu sola, és passaria de les
1.219 llars unipersonals de gent gran actuals a les 1.307 del 2016. Previsiblement seran
algunes més, ja que la tendència a viure sols s’estén arreu.
Les divergències entre els diversos escenaris són petites, ja que als escenaris amb més
creixement, aquest es concentra als grup d’edat dels adults i els joves, però molt menys al
de les persones grans. L’any 2016, la població de 65 i més anys es mourà entre els 6.132
habitants de l’escenari regressiu i els 6.557 de l’expansiu i l’estimació de llars unipersonals
de persones grans està entre les 1.300 de l’escenari regressiu i les 1390 de l’escenari
expansiu.
Escenari
Projeccions de població de persones grans 2016
Població
>65
Població
>75
Població
>85
Llars unipersonals
>65
Regressiu 6.132 2.929 910 1.300
Endogen 6.167 2.942 913 1.307
Creixement moderat 6.349 3.049 946 1.346
Expansiu 6.557 3.164 981 1.390
Font: Elaboració pròpia
7.3.1. Habitatge adequat per a la gent gran
El pas del nombre de persones grans, actuals i previstes, a les necessitats d’habitatge per a
la gent gran és més complex que el càlcul d’habitatges per a emancipació dels joves. S’haurà
de definir una estratègia d’actuació que tracti el tema de l’allotjament adequat per a la gent
gran d’una manera integrada. S’ha de partir de la base de que la gent gran constitueix un
col·lectiu especialment vulnerable i que la vulnerabilitat pot venir de diverses direccions.
Com a mínim se n’han de tenir en compte quatre:
• Habitatge. La vulnerabilitat està en viure en un habitatge poc adequat i/o amb un
espais comuns també inadequats, especialment la manca d’ascensor en habitatges de
varies plantes.
245

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
246
• Entorn. La vulnerabilitat ve de viure en un entorn urbà degradat. Les persones grans
tenen més dificultats per adaptar-se a les condicions canviants de l’entorn urbà en el
que és mouen
• Personals. Problemes físics o psíquics que creen situacions de dependència.
• Ingressos. Els ingressos són molt baixos i generen una situació de privació material
que pot arribar a ser molt greu. Els baixos ingressos tenen una relació directa amb la
vulnerabilitat en tema d’habitatge: dificultat de fer front a les despeses de
manteniment, despeses excessives en habitatges molt grans, etc.
Caldrà veure aquests factors de vulnerabilitat des de la perspectiva de les diferents
modalitats de llar/allotjament de la gent gran de Vilafranca del Penedès.
1 Persones grans que viuen en llars familiars. Una gran part de la població gran, prop
d’un 80% segons les dades del 2009, viu acompanyada en llars familiars. Això disminueix
d’una manera molt important la vulnerabilitat en totes les direccions apuntades. La
necessitat o conveniència de canviar d’allotjament és molt petita. Això no vol dir que no hi
hagi demanda de places de residència geriàtrica (persones grans que viuen amb els fills i que
necessiten una major atenció) o d’habitatges tutelats (parelles grans que busquin un
habitatge més adequat, més accessible, a vegades més petit). En aquest cas, l’única
estratègia possible és afavorir que la gent gran continuí vivint en l’entorn familiar, tot i que
les decisions pertanyen en darrera instància a l’àmbit de l’esfera privada.
2 Persones grans que viuen en llars unipersonals. Un 21,2% de la població gran viu
sola. En aquest cas, l’estratègia ha de ser afavorir que és pugui continuar vivint a l’habitatge
propi, en el qual probablement s’hi porten acumulats molts anys de vida. La mateixa
estratègia és pot aplicar a les parelles de gent gran que viuen soles, tot i que en aquest cas
la vulnerabilitat és inferior a la de les llars unipersonals. Pel que fa a les persones grans que
viuen soles s’ha d’intervenir com a mínim en tres dels quatre factors de vulnerabilitat:

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
• A l’habitatge. Adequar l’habitatge a les condicions, forçosament més limitades, de
les persones grans. Això vol dir intervencions en alguns elements de l’habitatge:
bany, cuina. Amb petites millores poc costoses és pot aconseguir un habitatge molt
més satisfactori. Un tema cabdal és la conveniència d’ascensor per millorar
l’accessibilitat.
• A les persones. La vulnerabilitat a nivell personal escapa de la política d’habitatge i
entra de ple en l’assistencial, com seria el cas de les persones acollides a la llei de
dependència. Però també és poden emprendre actuacions encaminades a suplir les
carències de les persones de manera que puguin continuar vivint a l’habitatge propi
sense excessius problemes. Una actuació fonamental és el servei d’atenció
domiciliària: fer la compra, la neteja, la higiene personal, etc. A Vilafranca del
Penedès és un servei atès per entitats privades com la Fundació Amàlia Soler o
Servitium. És un servei que caldrà reforçar perquè cada vegada hi haurà més gent
gran que viurà sola i l’objectiu ha de ser de que continuï vivint-hi mentre es tingui
prou autonomia.
• Als ingressos. A banda de les condicions personals, l’altra principal font de
problemes de la gent gran és el baix nivell d’ingressos. Cal pensar en ajudes
econòmiques a llars unipersonals de gent gran i ingressos insuficients que generen
una situació clara de privació material.
L’entorn també pot ser un factor de vulnerabilitat important per a la gent gran, però és un
tema de caire més urbanístic i que afecta a la totalitat de la població
Tot i que hi hagi una política decidida de cara a que la gent gran pugui romandre al seu
habitatge, no sempre serà possible. Les causes poden ser múltiples: perquè sigui impossible
d’adaptar, perquè sigui econòmicament insostenible, perquè el grau de dependència faci molt
difícil poder viure una persona sola malgrat les ajudes esmentades anteriorment. Fins i tot,
potser que la decisió de canviar d’habitatge no sigui dictada estrictament per la necessitat
sinó per la voluntat de millorar. En aquest cas s’obre la via dels habitatges tutelats o de les
places de residència assistida.
3 Habitatges tutelats per a la gent gran. Quan l’estratègia de romandre a l’habitatge
propi no sigui factible s’ha de poder disposar d’habitatges tutelats o d’habitatges protegits
adequats per a la gent gran. L’altra alternativa són les places de residència assistida, però
l’habitatge tutelat pot ser una bona solució per a persones grans amb autonomia. Avui en
dia, a Vilafranca del Penedès no hi ha cap habitatge tutelat però si un determinat nombre
d’habitatges de lloguer (de cost assequible) destinats a la població gran. Hi hauria d’haver
més habitatges destinats a la gent gran, especialment habitatges tutelats amb serveis
col·lectius.
El quadre següent resumeix l’estratègia integrada
247

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
248
1 Persones grans que
viuen en llars familiars
Estratègia bàsica d’allotjament de població gran
2 Persones grans que viuen
soles en llars unipersonals
(o parelles de gent gran)
3 Persones grans que van
a viure a habitatges tutelats
o protegits
4 Persones grans en
residències assistides
Temps enrere era la fórmula més estesa. Menor
vulnerabilitat de les persones grans
Objectiu: romandre a l’habitatge propi mentre hi hagi
prou autonomia. On s’ha d’intervenir:
A l'habitatge. Ha des ser adequat per a persones grans
A l’atenció domiciliària. Ajudar a millorar la qualitat de
vida
Amb ajuda econòmica. Disminuir les privacions,
afrontar la despesa d’habitatge
El canvi pot venir motivat per;
Anar a un habitatge més adequat a les necessitats de les
persones grans
Millorar de barri en el cas de persones grans que viuen en
barris en procés de degradació urbana
Anar a un habitatge més assequible econòmicament
Anar a un habitatge amb prestació de serveis
Pas a una llar col·lectiva
Des dels serveis socials municipals i l’oficina d’Habitatge es duen a terme programes que van
destinats als objectius esmentats anteriorment. Com a mínim s’han d’assenyalar els
següents:
• Programés per facilitar que les persones grans puguin romandre, el màxim temps
possible, en el seu entorn familiar i social. Inclou el Programa d’atenció a la vellesa i
el Programa d’ajuda a domicili (PAD)
• Programes per millorar els habitatges i adaptar-los a les condicions de la gent gran.
Inclou el Programa d’arranjaments d’Habitatges Socials (extensiu a tots els habitatges
socials) i el programa de rehabilitació a demanda de Serveis Socials (eliminació de
barreres arquitectòniques en el bany), destinat més específicament a la gent gran.
Tots aquests serveis i programes s’haurien de reforçar si es vol que la majoria de persones
grans puguin continuar vivint en el seu habitatge, bé en una llar familiar, bé en una llar
unipersonal
També és molt important el Programa de Rehabilitació d’habitatges. La tasca principal es
centra en la gestió del parc d’habitatges del servei públic de cessió temporal. L’any 2008
estava constituït per 42 habitatges, una part dels quals, aproximadament el 20%, va
destinada a la gent gran.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
7.3.2. La quantificació de les necessitats d’habitatges adequats per a la
gent gran
Les necessitats d’habitatge tutelat per a la gent gran s’han calculat ponderant el pes de la
població de 65 i més anys, de la població de 75 i més anys i de les llars unipersonals amb
persones de 65 i més anys. Les necessitats actuals s’estimen en 155 habitatges tutelats
(repartits entre per una o dues persones). A aquesta xifra cal restar-hi els habitatges socials
que ja estan actualment destinats a la gent gran.
Les xifres per a l’any 2016, al final del sexenni de vigència del PLH, no son gaire diferents, i
oscil·len entre els 160 de l’escenari endogen i els 171 de l’escenari expansiu
Avaluació de les necessitats d’habitatge tutelat per al període 2010-2016
Població
>65
Població
>75
Llars
unipersonals
>65
Necessitats
habitatge
tutelat
Dades 2009 5760 3038 1219 155
Endogen 2016 6.167 2.942 1.307 160
Creixement moderat 2016 6.349 3.049 1.346 165
Expansiu 2016 6.557 3.164 1.390 171
Font: Elaboració pròpia
Ja s’ha vist que el nombre actual d’habitatges socials destinats a la gent gran és molt petita,
entorn dels 30 habitatges; el contingent més nombrós són els 19 habitatges de la Fundació
Amàlia Soler. Arribar fins als 160 habitatges estimats per a l’escenari endogen suposaria
incrementar l’oferta en 130 nous habitatges socials per a la gent gran durant el període
2010-2015.
La carència d’habitatges tutelats va ser un tema recurrent a les sessions de participació
ciutadana. Tres punts centraven el tema
• Els habitatges del mercat lliure són inadequats per a la gent gran, no estan adaptats i
són econòmicament inassequibles.
• L’oferta d’habitatges tutelats és massa petita; fan falta més habitatges tutelats, bé
públics, bé d’entitats privades d’orientació social, però en qualsevol cas, a una preus
assequibles per als baixos ingressos de la majoria de la gent gran.
• Hi ha moltes places de residència assistida però en falten de públiques a preus
assequibles.
Cal remarca de nou que el tema de l’allotjament de la gent gran s’ha de tractar de manera
integrada i adaptada al cicle vital. S’han de construir més habitatges tutelats per a la gent
gran, però també s’han de posar esforços, i probablement recursos econòmics, de cara a que
les persones grans puguin continuar vivint a casa seva i això passa per treballar en tres
fronts:
• L’adaptació dels habitatges
• L’ajuda domiciliària
• Els ajuts econòmics puntuals
249

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
7.4. El risc d’exclusió social
Una cosa és l’exclusió del mercat lliure de l’habitatge, que pot quedar satisfactòriament
compensada amb les diferents modalitats d’habitatge de protecció, i una cosa molt més
dramàtica és l’exclusió social que pot arribar a l’extrem dels sense sostre.
Es distingeix normalment entre persones amb exclusió social i persones amb risc d’exclusió
social. En el primer grup s’hi apleguen els col·lectius definits per la ETHOS (European
Tipology on Homelessness and Housing Exclusion)
250
• Sense sostre (persones que viuen en un espai públic)
• Sense llar (persones que viuen en centres de serveis socials, albergs, allotjaments
temporals o institucions assistencials)
• Residents en habitatges insegurs (persones que viuen en habitatges sense títol legal,
amb notificació de desnonament o sota violència de la família o de la parella)
• Residents en habitatges inadequats (persones que viuen en barraques,
infrahabitatges o habitatges sobreocupats).
Els col·lectius amb risc d’exclusió social són els que relaciona la Llei del Dret a l’Habitatge:
• Infants i joves vulnerables (desatesos, inadaptats, amb problemes psicològics o
familiars, etc.)
• Gent gran que viu sola
• Adults en atur de difícil ocupabilitat
• Dones en llars monomarentals
• Persones que pateixen addiccions
• Persones amb discapacitats
• Immigrants sense permís de treball
• Altres col·lectius vulnerables
La informació sobre aquests col·lectius vindrà sobretot dels serveis socials municipals i de les
entitats socials privades que treballen amb els col·lectius més vulnerables, a banda de les
fonts estadístiques disponibles.
Es calcularan també els indicadors de benestar material i de risc de pobresa, utilitzant les
variables més significatives en la detecció de l’exclusió social. Un indicador que reflecteix
molt bé la intensitat dels problemes socials és el nombre de rendes mínimes de reinserció
(RMI), tema del qual també es parlarà amb detall
7.4.1. La problemàtica social segons els serveis socials municipals
Una bona diagnosi sobre la problemàtica social de Vilafranca del Penedès es pot obtenir a
partir dels serveis socials municipals. Els serveis socials del municipi de Vilafranca del
Penedès es canalitzen bàsicament a través de l’EBASP: Equips Bàsics d’Atenció Social
Primària, estructurats en diverses unitats. Les dades procedents de l’EBASP són la millor font
d’informació per a diagnosticar la situació social del municipi. En primer terme s’ha de
distingir entre els serveis socials d’atenció primària i els serveis socials d’atenció
especialitzada.
• L’atenció social primària té la missió d’atendre les necessitats socials més
immediates, generals i bàsiques de les persones, les famílies o els grups, i contribuir
a la prevenció de les problemàtiques socials, i a la reinserció i integració social de les
persones en situació de risc social d’exclusió.
• Els serveis socials d’atenció especialitzada constitueixen el nivell d'actuació
específica dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
dels dèficits socials de les persones pertanyents a col·lectius o segments de la
població caracteritzats per la singularitat de les seves necessitats. Es distingeixen
quatre grans àrees: atenció a la família, a la infància i l’adolescència, atenció a
persones amb disminució; atenció a la gent gran; i atenció a toxicòmans.
Aquesta panoràmica dels serveis socials municipals té dos objectius bàsics:
1. Per una banda, constatar l’increment de les demandes i els casos atesos en l’actual
context de crisi econòmica general, de nivell d’atur elevat i creixent, i d’increment
molt important de la població estrangera immigrada, un col·lectiu amb una elevada
demanda d’atenció social. Es compararan les dades de l’any 2007 amb les del 2008,
un any en el qual la problemàtica social ha fet un salt qualitatiu.
2. Per altra banda, analitzar més específicament la situació de l’habitatge a partir dels
casos atesos als serveis socials.
El nombre de persones ateses
Les dades següents recullen l’increment de persones ateses pels serveis socials entre l’any
2007 i el 2008, però no el del 2009, any en que la crisi econòmica ha disparat la demana
d’atenció social. El nombre total de persones ateses va arribar l’any 2008 a les 10.993, un
58,3% més que l’any anterior.
Persones ateses pels serveis socials municipals 2007-2008
2007 2008
Índex variació
2007-2008
Nombre total de persones ateses 6.945 10.993 158,3
Expedients oberts: 944 1.123 119,0
Nous 673 720 107,0
Reoberts 271 403 148,7
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Programa d’atenció a transeünts
El programa d’atenció al transeünt (sense sostre o sense llar) va arribar l’any 2008 a les 270
persones, un 16,9% més que l’any anterior. Per procedència es classificaven de la manera
següent: 99 procedien de Catalunya, 95 de la resta d’espanya i 76 eren estrangers, amb un
clar predomini de marroquins
Persones ateses pel programa d’atenció a transeünts 2007-2008
2007 2008
Índex variació
2007-2008
Nombre de persones ateses 231 270 116,9
Bitllets assignats 222 261 117,6
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Tipus de problemàtica atesa al Servei d’Orientació i Informació (SOI)
Les dades de l’any 2007 han quedat endarrerides ja que la crisi econòmica ha incrementat
sobretot la problemàtica econòmica i laboral. La problemàtica de l’habitatge és important
però numèricament sol ment va representar un 3,9% dels casos atesos durant l’any 2009.
251

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
252
Casos atesos al SOI
classificats per problemàtica. 2007
2007
Problemàtica Nombre %
Salut i drogodependències 698 22,7
Econòmiques 667 21,7
Mancances socials 594 19,3
Laborals 351 11,4
Discapacitats 313 10,2
Habitatge 119 3,9
Aprenentatge 92 3,0
Altres 246 8,0
TOTAL 3080 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de
l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Tant important com les dades quantitatives són les valoracions qualitatives:
Les persones immigrants amb un 92% viuen en pisos. D’aquests pisos el 63% estan en
règim de lloguer i el 16% en pisos de propietat pagant una Hipoteca. Seguidament consta
que el 15% viuen en un relloguer de manera temporal, donant-se situacions de “pisos
patera” i “llits calents”. També es donen situacions d’amuntegament i de pràctiques abusives
per part del propietari o del llogater, que cobra una quantitat a un nombre il·limitat de
persones amb dret a dormir i dutxa. No sempre es tracta de persones soles, sinó a vegades
són famílies amb menors havent de compartir aquests amb altres persones el pis.
Una dificultat és la inexistència d’un contracte legal que reguli la permanència dels relloguers
d’habitacions, donant lloc a situacions molt precàries i indefenses.
S’ha detectat les resistències en llogar pisos a persones procedents del Marroc.
D’altra banda els pisos “patera” o els “llits calents” són difícils de detectar per part dels
serveis socials, però aquesta informació a vegades ens arriba. No hi ha manera, ni que sigui
transversalment, d’intervenció en aquestes situacions il·legals però, sobretot, d’abús a les
persones.
Equip ‘Famílies i gent sola’.
Les problemàtiques tractades són: habitatge, laboral, salut, relacions familiars i dificultat
d’aprenentatge. Sobre la problemàtica de l’habitatge es diu:
“Continuen existint dificultats d’accés a l’habitatge degut, fonamentalment, a l’elevat preu
dels lloguers. Aquesta circumstància obliga a la convivència de diferents nuclis familiars dins
un mateix habitatge.
D’altra banda, existeix un perfil molt específic de persones que no poden accedir al lloguer
d’un habitatge per manca de suport familiar, sense xarxa social, sense estabilitat laboral i
amb recursos econòmics limitats, viuen en una pensió i/o rellogades en habitacions.
Els recursos que utilitza l’equip per abordar aquestes problemàtiques són ajuts econòmics
per fer front a les despeses del deute de lloguer, ajuts al subministrament de la llar, a
l’allotjament d’urgència (pensions...). L’augment dels impagaments no va directament
relacionat amb els desnonaments.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Per les famílies on existeix un pla de treball o tractament i que tenen dificultats importants
per accedir a un habitatge en el mercat de lloguer ordinari, s’ofereix la cessió d’ús d’un
habitatge social de caràcter temporal a condició de complir els compromisos acordats en el
pla de treball”
Programes adreçats total o parcialment a la gent gran
A. Programa d’atenció a la vellesa. Destinat a l’atenció social individual i comunitària que
dinamitza, coordina i gestiona programes i recursos adreçats al col·lectiu de la gent gran.
L’objectiu general és atendre les necessitats individuals i col·lectives de la població major de
65 anys de Vilafranca. Els objectius específics són:
• Prevenir les situacions de risc d’exclusió social i de la població major de 65 anys.
• Prevenir les situacions de risc de les persones amb dependència.
• Oferir suport a les persones amb dependència i a les famílies cuidadores.
• Afavorir que les persones amb dependència puguin mantenir-se, el màxim temps
possible, en el seu entorn social i familiar.
B. Programa d’ajuda a domicili (PAD). El PAD és un conjunt organitzat i coordinat
d’actuacions que es realitzen a la llar de l’usuari, dirigides a proporcionar atencions
personals, atencions de caràcter urgent, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o
famílies amb situació de manca d’autonomia personal, dificultats de desenvolupament o amb
problemàtiques familiars especials. Té com a missió permetre el manteniment en el propi
medi d’aquelles persones i famílies que pateixen algun element de dependència o alguna
limitació en el seu nivell d’autonomia. Va adreçat a diverses problemàtiques: infància i
adolescència, promoció i inclusió social, dependència, i, molt especialment, a la gent gran.
Els seus objectius són:
• Facilitar que les persones puguin romandre, el màxim temps possible, en el seu
entorn familiar i social.
• Detectar i incidir a temps sobre situacions de possibles desintegracions del nucli
familiar, així com progressius deterioraments personals provocats per sobrecàrrega
en aquelles famílies que la problemàtica que pateixen, els supera en les seves
capacitats de resposta.
• Aconseguir que usuari/família adquireixi, mantingui o recobri els recursos, habilitats i
hàbits que li permetin mantenir una vida el més autònoma possible a casa seva,
compensant els dèficits o mancances que pateixi.
• Connectar l’usuari amb el seu entorn (família, amics, institucions, etc.), per tal
d’evitar l’aïllament social i facilitar la integració.
Compren el serveis següents:
• Xec- servei: Per població major de 65 anys, altres de manera excepcional per
qüestió de salut: Xec- servei d’atenció personal, xec- servei de neteja domèstica,
xec- servei d’àpats a domicili,
• Teleassistència: Per població major de 80 anys que viu sola i, excepcionalment,
altre població per qüestions de salut.
• Servei de treballadores familiars: intervenció en famílies, infància i persones
adultes i persones majors de 65 anys en risc d’exclusió social.
• Petits arranjaments a la llar: per persones majors de 65 anys i excepcionalment
menors de 65 anys amb problemes de dependència. (conjuntament amb l’oficina
municipal de l’habitatge),
253

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
254
• Projecte d’atenció a la solitud (conjuntament amb Creu Roja, Pastoral de la salut i
El Pilar de vuit)
Les activitats principals que es realitzen s’emmarquen en l’entorn domèstic on es poden
distingir quatre nivells d’intervenció: les persones, la família, l’habitatge i la relació amb
l’entorn.
SASAI
Servei dirigit a la immigració. L’activitat principal és el treball individual i grupal basat en
l’acollida, el suport, l’acompanyament, l’assessorament i el seguiment del procés personal,
familiar, social, educatiu i laboral de l’usuari/a en diferents qüestions, documentació,
necessitats bàsiques, salut física i/o psíquica, coneixement de l’entorn, els serveis i els
recursos de la societat d’acollida, així com del seu funcionament, coneixement del mercat de
treball i inserció laboral, empadronament, formació i mediació en els codis socials i les
pautes culturals. Una part substancial de les persones ateses no estaven empadronades, tot i
residir a Vilafranca. Uns altres estaven empadronats fora de Vilafranca
Des de la perspectiva de l’habitatge, les persones ateses a SASAI durant l’any 2007 es
distribuïen segons les següents situacions:
Situació d’allotjament de les persones ateses per SASAI 2007
Situació d’habitatge Nombre %
Viu en una habitació/llit llogat/da 169 37,7
Viu a casa de familiars/amics 123 27,5
Té pis de lloguer 62 13,8
Té pis propi 17 3,8
Altres 28 6,2
NS/NC 49 10,9
Total 448 100,0
Persones sense pis propi ni de lloguer 369 82,4
La memòria del 2007 deia:
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
“L’habitatge és una problemàtica a nivell de la població en general, però en el cas de les
persones en situació irregular, s’incrementa a un nivell desproporcionat. Un 40,8% de la
població atesa viu en condicions d’amuntegament i/o insalubritat. Molts lloguen un llit perquè
no poden llogar un pis, ni es poden permetre compartir-lo, d’altres viuen temporalment a
casa de familiars, en barraques, cases ocupes, al carrer, etc. A més a més es dóna
l’especificitat que el repetit canvi de “domicili” és una constant. Tot això repercuteix a tots
nivells en la persona: desconfiances, por, estats d’ànim molt decaiguts, impotència,
deixadesa, nivells de brutícia, malalties i a nivell de la població promou actituds racistes i
problemàtiques de convivència. A més a més, és un fet constatat que la majoria
d’immobiliàries i particulars no volen llogar els pisos a persones per la seva procedència. “
7.4.2. La problemàtica especifica en matèria d’habitatge
L’equip d’habitatge estableix el pont entre l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) i els serveis
socials. L’activitat principal és el Programa de Rehabilitació d’habitatges. La tasca principal es
centra en la gestió del parc d’habitatges del servei públic de cessió temporal. També es
gestionen petites rehabilitacions a demanda de serveis socials que consisteixen principalment
en la substitució de barreres arquitectòniques en el bany.

A. Projectes concrets desenvolupats el 2007:
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
• Finalització de la rehabilitació de dos habitatges: Campanar 8, 1er 1a; Campanar 8,
1er 2a.
• Finalització de l’estudi i realització de projecte per a la rehabilitació C/ La Palma, 24
(7 vivendes).
• Estudi, realització de projecte i inici de rehabilitació de l’habitatge situat al C/ Lluís
Mata, 27, 4t 2a.
• Realitzats 5 rehabilitacions de bany a demanda de serveis socials .
• 8 Acompanyaments en la recerca d’habitatge en casos concrets derivats de Serveis
Socials.
• Realització de les visites d’inici i trimestrals de seguiment als domicilis.
• Proposta de modificació del reglament del Servei Públic de Cessió Temporal d’Habitatge
per atendre necessitats urgents de caràcter social, amb la finalitat de destinar un nombre
determinat d’habitatges a Gent Gran.
• Revisió i modificació del barem utilitzar per valorar les famílies a entrar en habitatge social.
B. Projectes concrets desenvolupats el 2008:
• Inici de la rehabilitació dels habitatges de La Palma 24 (7 vivendes)
• Inici i finalització de la rehabilitació de l’habitatge situat al c/ Lluís Mata 27, 4t 2a
• Realitzats 8 rehabilitacions de bany a demanda de serveis socials
• 4 Acompanyaments en la recerca d’habitatge en casos concrets derivats de Serveis
Socials
• Realització de les visites d’inici i trimestrals de seguiment als domicilis.
• Modificació del barem d’aplicació a sol·licitud d’habitatge social
El Parc d’habitatges socials gestionats va passar de 35 a 42 entre els anys 2007 i 2008
Habitatges socials que es gestionen 2007-2008
Motivació
2007
Famílies Membres
2008
Famílies Membres
Servei Públic de Cessió Temporal d’Habitatge per
atendre necessitats urgents de caràcter social
23 63 29 78
Habitatges que responen a actuacions
urbanístiques
4 7 4 7
Habitatges destinats a joventut 8 11 9 12
Total 35 81 42 97
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Pel que fa al Servei Públic de Cessió Temporal d’Habitatge per atendre necessitats urgents de
caràcter social, les principals característiques de les 29 famílies beneficiàries són les
següents:
• País d’origen: Espanyoles: 19, Immigrants:10
• Composició de les famílies ocupants: Persona sola: 9; Parella amb fills: 5; Un
membre amb fills: 15
C. Arranjaments d’Habitatges Socials.
Les principals actuacions han estat: reparacions als lavabos o escalfadors, reparacions portes
i/o panys, pintar i d’humitats a les parets i interruptors i/o endolls. El nombre d’actuacions
va passar de les 60 del 2007 a les 73 del 2008, amb un increment del 21,7%.
255

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
256
Nombre d’actuacions d’arranjament d’habitatges socials
Habitatges 2007 2008
Índex variació
2007-2008
Destinats a Serveis Socials 41 50 122,0
Destinats a Joventut 15 17 113,3
Destinats a Respondre a Actuacions Urbanístiques 4 6 150,0
Total 60 73 121,7
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
D. Altres Actuacions Socials des d’Habitatge :
També està en marxa un programa de rehabilitació a demanda de Serveis Socials (eliminació
de barreres arquitectòniques en el bany). Les actuacions realitzades van passar de les 5 del
2007 a les 8 del 2008, amb un increment del 60%.
Nombre d’actuacions de rehabilitació
a demanda de Serveis Socials 2007-2008
2007 2008
Índex variació
2007-2008
Demandes 10 12 120,0
Realitzades 5 8 160,0
Pendents 9 9 100,0
Anul·lades 2 4 200,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
També hi ha el servei d’acompanyament en la recerca d’habitatge, a demanda de Serveis
Socials. L’any 2008 es van realitzar quatre serveis.
7.4.4. Indicadors indirectes del nivell de benestar material i del risc de
pobresa
Serà interessant fer un breu repàs d’alguns indicadors que poden orientar d’una manera
indirecta sobre el nivell de benestar material i social i del risc de pobresa d’un determinat
territori, en aquest cas, el municipi de Vilafranca del Penedès.
1) L’envelliment de la població, representat pel nombre de persones grans (65 i més
anys) sobre el total de la població. Amb dades de l’any 2009, aquesta variable no és gaire
desfavorable ja que la proporció de població gran és del 14,4%, per sota de la mitjana
comarcal (16,3%) i de la mitjana de Catalunya 16,5% (l’any 2008).
2) La importància de les llars unipersonals. Una presència important de llars
unipersonals, amb les que hi ha com a màxim un perceptor de rendes, accentua el risc de
situacions de pobresa. Amb dades del 2001, Vilafranca del Penedès tenia un 18,8% de llars
unipersonals, lleugerament per sota del 20,9% per al total català. El risc d’exclusió del
mercat per aquest motiu es presenta amb menys intensitat que al conjunt català. Cal
remarcar que a data 1-1-2009 el percentatge de llars unipersonals s’ha incrementat fins al
23,2% però ben segur que també ha augmentat força el del conjunt català
3) El nombre de llars monoparentals. Un nombre significatiu de llars monoparentals, en
les seves diverses modalitats, ja sigui mare amb fills o pare amb fills, accentua també el risc
de situacions de pobresa i d’exclusió del mercat immobiliari. L’any 2001, el nombre de llars
monoparentals era un 9,6% del total, pràcticament igual al 9,4% català. A data de l’1-1-
2009 les llars monoparentals (sense incloure les que tenen persones no emparentades),

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
representava el 9,5% de les llars totals. Vilafranca del Penedès no té un risc superior al
conjunt català en aquest indicador.
4) La immigració estrangera. Amb dades del 2008, la població estrangera representava el
17,6% de la població de Vilafranca del Penedès, sensiblement per damunt del 15% del
conjunt català. El risc d’exclusió social per aquest indicador es presenta amb més intensitat
que al conjunt català. A data 1-1-2009, la població estrangera s’havia incrementat fins al
18,6% de la població total.
5) L’atur global i l’atur juvenil. La taxa d’atur, registrat a febrer del 2009, era del
15,68%, per sobre del 14,2% de mitjana del conjunt de Catalunya. El risc d’exclusió social
provocat per l’atur es presenta amb més intensitat que al conjunt de Catalunya. La taxa
d’atur juvenil (16-24 anys) era del 16,0%, per damunt del 14,5% del conjunt català.
6) La categoria socioprofessional: l’any 2001, un 41,6% dels ocupats pertanyien al nivell
alt o mig-alt d’ocupació professional, xifra lleugerament inferior al 44,3% del conjunt de
Catalunya.
7) El nivell d’instrucció: l’any 2001, un 16,3% dels ocupats majors de 16 i més anys
tenien un nivell d’instrucció de tercer grau, un percentatge clarament inferior al 20,3% de la
mitjana catalana.
8) El nombre d’ocupats per família: l’any 2001, 26,5% de les llars no tenien cap ocupat,
un percentatge lleugerament inferior al 29,5% de la mitjana catalana.
9) Nivell de renda. L’any 2006, la Renda familiar Disponible per càpita de Vilafranca del
Penedès era el 92,98% de la mitjana de la demarcació provincial de Barcelona.
Factor
Envelliment població: % població gran 2008
% Llars unipersonals 2001
% Llars monoparentals 2001
Immigració estrangera 2008: % població total
Taxa atur novembre 2009
Taxa atur juvenil novembre 2009
Nivell professional: % nivell alt-mig 2001
Nivell instrucció: %població amb tercer grau 2001
% llars sense cap ocupat 2001
Renda familiar disponible per càpita 2006
Indicadors de Risc de Pobresa
Vilafranca del
Penedès
14,9 (14,8)
18,8 (23,2)
9,6 (9,5)
17,6 (18,6)
15,68
16,0
41,6
16,3
26,5
92,98
entre parèntesis, valors actuals quan són disponibles
* dades de la demarcació provincial de Barcelona
Font: Elaboració pròpia
Catalunya
16,5
20,9
9,4
15,0
14,2
14,5
44,3
20,3
29,5
100*
Risc
MIG
MIG
MIG
ALT
ALT
ALT
MIG
MIG
MIG
MIG
257

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
Vilafranca del Penedès presenta uns nivells mitjans de risc de pobresa que s’han accentuat
d’una manera important amb l’arribada de població estrangera i amb l’increment de l’atur
durant el darrer any.
Serà interessant classificar els indicadors segons donin valors més o menys favorables que la
mitjana catalana.
Indicadors millors que
la mitjana catalana
% Població gran
% Llars unipersonals
% Llars sense cap ocupat
258
Indicadors
similars
%Llars
monoparentals
7.4.5. L’increment de les rendes mínimes de reinserció (RMI)
Indicadors pitjors que
la mitjana catalana
Taxa atur
Taxa atur juvenil
Nivell socioprofessional
Nivell d’instrucció
Immigració estrangera
Les rendes mínimes de reinserció, conegudes habitualment com RMI o PIRMI (Programa
Interdepartamental de Rendes Mínimes de Reinserció) constitueixen un indicador amatent de
la marxa de l’economia i de la situació dels grups socials més febles.
Durant l’any 2008 es van tramitar 58 RMI; durant els tres primers trimestres de l’any 2009
se n’han tramitat 258, quatre vegades més, i encara no s’ha acabat l’any!.
120
100
80
60
40
20
0
6
Evolució trimestral tràmit RMI (2008-2009)
60
11
112
1R TR 2N TR 3R TR 4RT TRI
13
86
2008 2009
Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La distribució per sexes ha estat molt equilibrada: 131 expedients d’homes, un 50,8%, i 127
expedients de dones, l’altre 49,2%. La distribució per grups d’edat posa de manifest una
gran concentració en l’interval de 26-45 anys, amb un 74,4% del total. Els perceptors més
joves, fins als 25 anys, són comparativament poc nombrosos, solament 16, un 6,2% del
total. Els perceptors de 60 i més anys són mot escassos: solament 4, un 1,6% del total. En
aquestes edats més avançades la gran majoria de la població es perceptora d’altres tipus de
subsidis, contributius o no contributius.
28
0

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Distribució de les RMI per grups d’edat. 2009
Grup d’edat Nombre %
Fins a 25 ANYS 16 6,2
26-35 ANYS 96 37,2
36-45 ANYS 96 37,2
46-59 ANYS 46 17,8
60 + 4 1,6
Total 258 100,0
Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La distribució per tipus de família posa de manifest la distribució entre persones soles, nuclis
monoparentals i nuclis familiars (fonamentalment de parella)
Tipus de família. 2009
Tipus de família Nombre %
MONOPARENTAL 54 20,9
PERSONA SOLA AMB N.C 14 5,4
PERSONA SOLA 99 38,4
NUCLI FAMILIAR 91 35,3
Total 258 100,0
Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès
La classificació per problemàtiques posa de manifest el gran predomini dels motius laborals,
amb 119 expedients, un 46,75 del total. Sota l’epígraf sense classificar, un altre 26,7%, s’hi
amaguen també bastants motius de tipus econòmic.
Tipus de problemàtica familiar. 2009
Tipus de problemàtica Nombre %
Monoparentalitat 26 10,2
Manca d'autonomia 7 2,7
Drogodependència 3 1,2
Alcoholisme 5 2,0
Laboral 119 46,7
Multiproblemàtica 8 3,1
Trastorns mentals 2 0,8
Indigència 3 1,2
Desestructuració 3 1,2
Sense característiques 68 26,7
Salut 6 2,4
Immigració 5 2,0
Total 255 100,0
Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès
També és interessant veure l’estadística acumulada dels beneficiaris durant els darrers anys
classificats per països. Els expedients es reparteixen gairebé a parts iguals entre autòctons
(nacionalitat espanyola), un 55,2% i estrangers, l’altre 44,8%. Per nombre de beneficiaris
dominen lleugerament els estrangers, un 523,0%, enfront d’un 47% d’autòctons. Per nombre
259

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
de fills/menors beneficiaris, el pes dels estrangers és encara superior, un 58,9% enfront d’un
41,5% d’autòctons. Entre la població estrangera, el principal col·lectiu beneficiari de les RMI
són els marroquins, que representen el 34,2% dels expedients però una xifra en cara
superior de beneficiaris, un 42,2% i de fills/menors beneficiaris, un 47%, xifra aquesta
darrera superior a la de la població autòctona.
260
Classificació per països
Tipus de
problemàtica
Expedi
ents
%
Bene
ficiaris
% Fills/menors %
Estat espanyol 289 55,2 554 47,0 173 41,5
Marroc 179 34,2 497 42,2 196 47,0
Altres països 56 10,7 127 10,8 48 11,5
Total 524 100,0 1178 100,0 417 100,0
Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès

8. Planejament territorial i urbanístic
8.1 Planejament territorial
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Serà important tenir en compte el planejament territorial que pot contenir determinacions i
recomanacions que afecten els futurs desenvolupaments urbanístics i les previsions
d’habitatge de Vilafranca del Penedès. S’haurà de parlar de quatre plans:
• El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTP de l’àmbit metropolità, amb aprovació
inicial)
• El Pla Director territorial de l’Alt Penedès(amb aprovació definitiva)
• El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (amb la fase d’avantprojecte
aprovada)
• El Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de les Comarques
Centrals
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona regula tres sistemes bàsics del territori: els espais
oberts, els assentaments urbans i les infrastructures de mobilitat. Defineix a una
macroescala quines han de ser les infraestructures del futur, les implantacions urbanes i la
relació entre elles, així com els espais naturals a preservar. La seva funció no és només
d’ordenació física sinó també de desenvolupament socioeconòmic i de programa d’actuacions
i inversions públiques.
En el Pla Director territorial de l’Alt Penedès no afecta al planejament municipal vigent, però
aquest s’haurà d’anar adaptant progressivament a les seves determinacions, a mesura que
es revisi o es modifiqui. Pel que fa a les infrastructures, proposa una connexió ferroviària
entre la línia de la costa i la de l’interior, a més de dues estacions noves de passatgers a
prop de la zona urbana de Vilafranca. En quant a la xarxa viària, proposa millores importants
en l’autovia i en els diferents enllaços de les rondes de Vilafranca amb carreteres
secundàries.
D’altra banda el Pla director urbanístic de les AREs de l’Alt Penedès-Garraf defineix una àrea
residencial estratègica al Sector SUD-5 “Les Bassetes” de 17,34 Ha de superfície i una
previsió de 1.124 d’habitatges en total, inclosos els de protecció (veure l’apartat Sòl
urbanitzable residencial).
8.1.1 Planejament Territorial: El Pla Territorial Metropolità de Barcelona
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) es va aprovar inicialment el 22 fe maig del
2009. Serà important recollir les principals aportacions, algunes de tipus informatiu i altres
propositiu, que afecten Vilafranca del Penedès
A. L’índex de rendibilitat de l’habitatge relaciona el creixement dels habitatges principals
i e creixement dels habitatges acabats durant un determinat període de temps. Serveix per
calcular el desajustament entre la producció d’habitatge i les necessitats d’habitatge
principals. Un índex superior a 1 significa que el parc d’habitatges principals ha augmentat
més que el d’acabats, a conseqüència no només de la nova construcció de principals sinó
també de la transformació d’altres tipologies d’habitatge (secundaris, vacants i altres) en
principals. En aquest cas, la construcció de nous habitatges no ha estat suficient per cobrir
les necessitats d’habitatge principal. D’altra banda, un índex inferior a 1 implica que el ritme
261

Planejament Territorial i Urbanístic
de la producció de nous habitatges ha estat superior al increment de les necessitats
d’habitatge principal, és a dir els acabats no s’han destinat exclusivament a l’ús d’habitatge
principal. L’índex de rendiment de l’habitatge de Vilafranca del Penedès durant el període
1991-2001 va ser de 0,9. Això vol dir que el nombre de nous habitatges principals, 5.379,
va quedar per sota del nombre d’habitatges acabats, 6.218. En definitiva, el nombre
d’habitatges principals no va créixer pel pas d’altres modalitats, com ara secundaris o
vacants.
B. Sistema d’assentaments. Tot i la homogeneïtat paisatgística dins la comarca, amb
multitud de nuclis de població organitzats de forma jerarquitzada, s’hi poden distingir dos
grans tipus de situacions territorials diferenciades pel que fa al sistema d’assentaments. Per
una banda, el corredor central, on es concentren les grans infraestructures que la travessen
(autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees d’activitat
econòmica de la plana de l’Alt Penedès. És sobre aquest corredor on es troben les capçaleres
dels dos sistemes urbans que articulen la comarca, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní
d’Anoia, i és en el primer d’ells on es plantegen les principals estratègies de creixement. Per
altra banda, a la resta de la plana i els seus límits muntanyencs el Pla proposa estratègies de
creixement molt més moderades per tal de mantenir i reforçar l’estructura urbana comarcal.
C. Estructura nodal del territori. Es tracta de reconèixer el paper que poden jugar les
diverses ciutats, àrees i nuclis de població en la vertebració urbana del territori. Aquest
paper no sempre va associat a l’estratègia assignada, ja que aquesta depèn també de la
disponibilitat de sòl apte per a l’extensió. L’estructura nodal proposada, juntament amb
l’assignació d’estratègies de desenvolupament, proporciona una pauta indicativa per a la
distribució dels equipaments d’interès supramunicipal. Sobre el contingut del model urbà de
nodalitats proposat cal destacar:
262
• Les centralitats presents als continus urbans intermunicipals existents sobre el
sistema urbà metropolità més consolidat.
• Les polaritats territorials que configuren les ciutats de l’arc metropolità, algunes
totalment consolidades, com seria el cas de Terrassa, Sabadell i Mataró; altres en
procés clar de desenvolupament, com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès,
Martorell i Granollers; i, per últim, aquelles en què cal un procés superior de
desenvolupament: Riera de Caldes i Tenes.
• Les polaritats comarcals. Es tracta, en tot cas, de ciutats externes als continus urbans
intermunicipals, que articulen territoris d’entorn, normalment de caràcter rural o amb
elevada presència d’àrees residencials especialitzades.
• Les polaritats comarcals complementàries. Són poblacions amb característiques i
funcions similars a les anteriors, però d’escala més petita.
• Les polaritats municipals estructurants. Són nuclis de població que fan el paper de
capçalera d’altres
• nuclis més petits o d’àrees especialitzades residencials del mateix municipi o de
municipis veïns quan aquests són de dimensió petita.
• Els petits nuclis urbans i els petits nuclis rurals.
D. Tipus d’estratègies de desenvolupament. El Pla estableix dos formats d’estratègies de
desenvolupament urbà, en funció del nivell de continuïtat física dels sistemes urbans
implicats:
a) Les determinacions per als continus urbans intermunicipals.
b) Les estratègies per als nuclis i àrees urbanes i per a àrees especialitzades que no es
troben substancialment incloses en continus urbans intermunicipals.
S’estableixen regulacions en diverses àrees significatives del continu urbà per tal d’orientarne
el procés urbanístic d’acord amb els objectius del Pla. Aquestes àrees són:

• Centres urbans.
• Àrees funcionals estratègiques metropolitanes.
• Àrees de transformació urbana d’interès metropolità.
• Àrees d’extensió urbana d’interès metropolità.
• Noves centralitats urbanes.
• Àrees especialitzades residencials a reestructurar.
• Àrees especialitzades industrials a transformar.
• Àrees especialitzades industrials a consolidar i equipar.
• Àmbits de reforçament nodal metropolità.
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Les estratègies per als nuclis i àrees urbanes que no es troben substancialment inclosos en
continus urbans intermunicipals són
• Creixement mitjà
• Creixement moderat
• Millora urbana i compleció
• Manteniment del caràcter rural
Vilafranca del Penedès apareix dues vegades pel que fa a estratègies de creixement. Per una
banda, al nucli urbà se li assigna una estratègia de creixement moderat, amb possibilitats de
d’incrementar un 60% la superfície urbana actual. Per altra banda, també se li assigna una
nova centralitat, entesa com un continu urbà del nucli actual. D’acord amb la terminologia
del PTMB es considera “una nova centralitat comarcal de rang nodal a escala metropolitana i
de Catalunya entorn al nou intercanviador ferroviari (estació de trens regionals), tot definint
els aspectes d’ordenació i continguts especialment pel que fa a usos terciaris, l’habitatge i els
equipaments d’interès general”.
E. Àmbits de reforçament nodal metropolità. Són àmbits territorials susceptibles de
reforçar l’estructura nodal que el Pla proposa, ja sigui dins dels continus urbans
intermunicipals, ja sigui sobre aquells eixos urbans compostos de nuclis de població
geogràficament alineats i dotats d’infraestructures de mobilitat d’alta capacitat amb
possibilitat física per al desenvolupament d’eixamples urbans, o ja sigui mitjançant noves
centralitats de referència i servei superior al local i sectors amb capacitat d’equilibrar
residència i activitat a diverses àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona. Es
distingeix entre:
• Àrees urbanes de desenvolupament nodal. El Pla estableix per a aquestes àrees la
definició d’operacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament
d’eixamples urbans
• Eixos urbans de desenvolupament nodal. Aquests eixos es componen de nuclis urbans
alineats al llarg d’eixos d’infraestructures de gran capacitat, tant viàries com
ferroviàries, que en conjunt representen opcions importants de desenvolupament a
escala de sistema nodal de ciutats, amb capacitat de localitzar funcions i equipaments
de caràcter comarcal.
• Àrees urbanes de polarització. el Pla estableix per a aquestes àrees la definició
d’operacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament de
processos de polarització urbana que dotin d’equipaments i centralitats a les àrees
urbanes disperses i especialitzades en què s’insereixen. El Pla assigna als nuclis
urbans principals d’aquests eixos l’estratègia de creixement mitjà regulada per
l’article 3.15 d’aquestes normes i, en algun cas, estableix la necessitat de formulació
d’un pla director urbanístic,
263

Planejament Territorial i Urbanístic
264
L’eix urbà de desenvolupament nodal del corredor central de l’Alt Penedès
F. Habitatges de protecció pública. L’article 3.26 de la normativa del Pla fa esment de la
necessitat de reforçar l’habitatge destinat a polítiques socials. El Pla recomana que el
planejament urbanístic augmenti la proporció mínima establerta per la normativa vigent en
matèria d’habitatge de protecció pública quan es donen les següents circumstàncies:
• Sectors de transformació urbana o de reestructuració residencial on es produeixi un
augment del nombre d’habitatges previstos.
• Àrees d’extensió urbana d’interès metropolità.
• Àmbits de reforçament nodal metropolità.
Els plans directors urbanístics proposats pel Pla, o altres que es considerin oportuns
formular, poden determinar proporcions mínimes obligatòries, en sostre o nombre,
d’habitatges de protecció oficial referits a determinats municipis o sectors de
desenvolupament
Cal recordar que Vilafranca del Penedès està inclosa en un eix urbà de desenvolupament
metropolità i que forma part també de l’àmbit del PDU del Corredor Central de l’Alt Penedès
G. Desenvolupament del Pla. Per a la definició de continguts d’ordenació urbanística de
caràcter supramunicipal que requereixen major detall per a assegurar la coherència espacial
dels plans d’ordenació urbanística municipal es promou la formulació de diferents plans
directors urbanístics (PDU):
1. PDU de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
2. Plans directors urbanístics del Maresme
3. PDU del sistema urbà del Garraf
4. PDU de l’eix central de la plana de l’Alt Penedès
5. Altres àmbits de coordinació a la comarca de l’Alt Penedès
6. PDU de la ròtula de Martorell i Abrera
7. PDU de les continuïtats urbanes i les infraestructures de mobilitat de l’eix de la riera de
Rubí
8. PDU de les continuïtats urbanes i les infraestructures de mobilitat de l’eix del riu Ripoll
9. PDU d’estructuració de l’entorn urbà de la riera de Caldes
10. Plans directors urbanístics de l’àrea urbana de Granollers
11. PDU de la Línia Ferroviària Orbital

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El PDU de l’eix central de la plana de l’Alt Penedès té la finalitat de concretar i desenvolupar
les prescripcions del Pla territorial al corredor central de l’Alt Penedès, on es concentren les
grans infraestructures que travessen la comarca (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de
major dimensió i les principals àrees d’activitat econòmica de la plana de l’Alt Penedès. Les
principals qüestions a concretar pel pla director urbanístic són les següents:
A. Les noves àrees de desenvolupament urbà, concretant la seva localització i extensió,
les relacions amb la ciutat existent, els elements estructurals de la seva ordenació,
els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament
seqüencial.
B. La nova centralitat comarcal de rang nodal entorn al nou intercanviador ferroviari
(estació de trens regionals de Vilafranca del Penedès), tot definint els aspectes
d’ordenació i continguts especialment pel que fa als usos terciaris, l’habitatge i els
equipaments d’interès general.
C. Les àrees d’activitat econòmica d’interès comarcal i metropolità a desenvolupar sobre
el corredor central d’infraestructures de transport viari i ferroviari de mercaderies.
D. El sistema de connectors ecològics i paisatgístics transversals al corredor central
d’infraestructures, per tal de garantir la funcionalitat ecològica i ambiental a la plana
del Penedès
Vilafranca del Penedès també queda dins de l’àmbit del PDU de la Línia Ferroviària Orbital
que té com a finalitat establir el corredor de pas de la futura línia ferroviària que ha de lligar
les ciutats de l’Arc Metropolità entre Vilanova i la Geltrú i Mataró i la localització de les
futures estacions per tal de fixar les corresponents reserves urbanístiques
H. Unitats de Paisatge. El catàleg de paisatge del Pla territorial parcial de la regió
metropolitana de Barcelona divideix el territori en 27 unitats de paisatge. Vilafranca del
Penedès queda inclosa a la unitat denominada Plana del Penedès:
I. Projeccions demogràfiques del PTMB
El PTMB dibuixa diversos escenaris possibles i projecta cap al futur tres variables: la
població, els llocs de treball (LTLL) i els habitatges principals. No fa, però, diverses
projeccions basades en diferents ritmes de creixement sinó que planteja bàsicament dues
situacions, amb les xifres corresponents.
L’evolució d ‘aquestes variables d’acord amb la pròpia dinàmica de la comarca i de la ciutat
L’actual àmbit del PGM metropolità no pot generar habitatge per a tota la demanda de
creixement i una part s’ha d’escampar per la resta del país d’acord amb les polaritats
existents. Aquest segon càlcul suposa unes xifres incrementades per la part que
correspondrà del repartiment dels 300.000 habitatges principals que s’hauran de localitzar
fora de l’àmbit del PGM. Tot i que l’increment es degut a l’atracció de les polaritats, les xifres
finals es donen a nivell comarcal.
Aquesta metodologia, especialment complicada, acaba donant una població comarcal pera
l’any 2026 que aniria dels 101.218 habitants aplicant el model de creixement fins als
127.419 degut a l’atracció de la polaritat de Vilafranca del Penedès. L’increment d’habitants
oscil·laria entre els 18.540 i els 22.741, mentre que els immigrants (trasllats residencials cap
a la comarca) anirien dels 18.540 del model de dinàmica interna als 44.589 afegint-hi
l’efecte polaritat.
265

Planejament Territorial i Urbanístic
El nombre de llocs de treball de l’any 2026 oscil·laria entre els 51.057 del model de dinàmica
interna fins als 65.818 amb l’efecte polarització. Els increments anirien dels 12.216 als
26.978 llocs de treball.
Els habitatges principal s, 28.210 l’any 2011, passarien a 40.218 d’acord amb el model de
dinàmica interna o a 49.408 amb l’atracció de a polaritat. Els increments oscil·larien entre els
11.999 i els 21.189.
Projeccions de població, llocs de treball i habitatges principals 2026 segons el PTMB
266
Projeccions
segons model
Repartiment
final
Població
Llocs
de treball
Habitatges
principals
2001 82.678 38.841 28.219
2026 101.218 51.057 40.218
Increment 18.540 12.216 11.999
Immigrants 21.168
2026 127.419 65.818 49.408
Increment 44.741 26.978 21.189
Immigrants 44.589
Font: PTMB
Tot el càlcul s’acaba convertint a l’hora de la veritat en una proposta de nombre d’habitatges
principals per a l’any 2026.
En el cas de la polaritat de Villafranca del Penedès, la xifra d’habitatges principals prevista
per a l’any 2026 és de 30.175. Sortint de la base de que l’any 2001 n’hi havia 14.038,
l’increment previst per al període 201-2026 seria de 16.137. Cal remarcar que la polaritat de
Vilafranca del Penedès inclou a més els municipis d’Olèrdola, Santa Margarida els Monjos i la
Granada (Per al càlcul de població inclou també Sant Cugat Sesgarrigues, però no per al
càlcul d’habitatges principals).
En el cas de l’Alt Penedès, l’increment d’habitatges principals previst per al període 2001-
2026 és de 21.189. Sortint de la base de que l’any 2001 hi havia a la comarca 28.219
habitatges principals, la xifra calculada per a l’any 2026 és de 49.408.
Pot ser interessant contrastar les previsions del PTMB amb les dades actuals. La informació
sobre els habitatges principals (o llars) només és disponible als cens d’habitatges realitzats
periòdicament, el darrer de l’any 2001. Se sap, en canvi, les llars actuals de Vilafranca del
Penedès (a data 1-1-2009) gràcies al padró continu d’habitants. Suposant que els altres
municipis de la polaritat haguessin incrementat el nombre de llars al mateix ritme que
Vilafranca del Penedès, s’obtindria un xifra de 18.109 llars l’any 2009. És una xifra
aproximada però que no deu d’estar gaire lluny de la realitat.
Suposant, per altra banda, que els increments de llars previstos pel PTMB creixessin
linealment al llarg de tot el període s’arriba a la conclusió de que el nombre de llars reals
encara queda per sota de les previsions del PTMB, malgrat tractar-se d’un període de gran
creixement demogràfic. Resumint, el PTMB preveu que el ritme de creació de llars es
mantingui fins a l’any 2026 al ritme dels darrers temps, i fins i tot una mica per sobre.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Previsions habitatge principal del PTMB 2026
40000
30000
20000
10000
0
14038
18109
30175
2001 2009 2.026
Font: PTMB
Dades aproximades 2009
PTMB
Aquestes previsions estan en consonància amb la voluntat d’escampar pel territori els
creixements que es considera que ja no pot suportar l’àmbit central de la regió metropolitana
de Barcelona (l’àmbit del PGM).
I. Propostes del PTMB per a l’Alt Penedès
L’Alt Penedès, juntament amb el territori central del Baix Penedès, ocupa una gran plana
entre les serralades Litoral i Prelitoral caracteritzada per la presència de l’agricultura de la
vinya, tan sols interrompuda per la presència dels cursos fluvials que travessen el pla i els
nuclis urbans existents.
- Propostes del Pla
Pel que fa al sistema d’espais oberts, el Pla proposa la compleció del sistema d’espais
protegits d’interès natural i ambiental als territoris de muntanya i la connexió de les dues
serralades a través de la plana. Aquesta connexió es realitza a partir de tres corredors
ecològics principals, als quals s’afegeixen la resta de petits cursos fluvials que travessen
l’espai de la vinya. A aquest espai se li aplica també un nivell de protecció especial per tal de
garantir el desenvolupament de les activitats vitivinícoles.
Tot i la homogeneïtat paisatgística dins la comarca, amb multitud de nuclis de població
organitzats de forma jerarquitzada, s’hi poden distingir dos grans tipus de situacions
territorials diferenciades pel que fa al sistema d’assentaments.
Per una banda, el corredor central, on es concentren les grans infraestructures que la
travessen (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees
d’activitat econòmica de la plana de l’Alt Penedès. És sobre aquest corredor on es troben les
capçaleres dels dos sistemes urbans que articulen la comarca, Vilafranca del Penedès i Sant
Sadurní d’Anoia, i és en el primer d’ells on es plantegen les principals estratègies de
creixement. Per altra banda, a la resta de la plana i els seus límits muntanyencs el Pla
proposa estratègies de creixement molt més moderades per tal de mantenir i reforçar
l’estructura urbana comarcal.
Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat, les actuacions plantejades reforcen
aquest model de preservació dels espais més allunyats del corredor central. Així, el Pla recull
267

Planejament Territorial i Urbanístic
principalment la connexió de la línia ferroviària orbital entre Vilanova i Vilafranca, que al
corredor central de la comarca compartiria traçat amb l’actual línia de rodalies. Al mateix
temps, planteja una variant ferroviària de mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal pel
mateix corredor. I preveu també la incorporació d’una estació de ferrocarrils regionals sobre
la línia d’alta velocitat.
Pel que fa al viari, el Pla destaca la centralitat de Vilafranca en reforçar la importància dels
dos principals eixos que hi conflueixen: l’AP-7, per a la qual proposa la millora dels enllaços
per permetre tots els moviments; la N-340/A-7, amb un nou traçat pel corredor central de la
comarca, entesa com a via complementària de l’AP-7 per a trànsits comarcals i
metropolitans, amb una major riquesa d’enllaços; i la C-15, que la connecta amb altres
nodes territorials com Vilanova i la Geltrú o Igualada. Es proposen al mateix temps millores
en altres connexions (com l’eix B-224 Capellades-Martorell), així com la creació de diverses
variants en la xarxa secundària, suburbana i local. El Pla planteja el seu desplegament
mitjançant un Pla Director Urbanístic per al corredor central de l’Alt Penedès.
- Objectius del PDU
Aquest pla haurà d’abastar un continu territorial que permeti desenvolupar les
determinacions de creixement estratègic als nuclis assenyalats, les àrees d’activitat a
desenvolupar i els corredors verds que permetin la connectivitat ecològica a través del
corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries.
El desenvolupament de les estratègies proposades pel Pla territorial metropolità haurà de ser
compatible amb el manteniment de l’estructura d’espais agrícoles i corredors ecològics que
s’hi plantegen, i el PDU haurà de desenvolupar principalment les següents qüestions:
- Les àrees de desenvolupament estratègic, concretant la seva localització i extensió, les
relacions amb la ciutat existent, els elements estructurals de la seva ordenació, els seus
continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqüencial.
- La nova centralitat comarcal de rang nodal a escala metropolitana i de Catalunya entorn al
nou intercanviador ferroviari (estació de trens regionals), tot definint els aspectes
d’ordenació i continguts especialment pel que fa als usos terciaris, l’habitatge i els
equipaments d’interès general.
- Les àrees d’activitat econòmica d’interès comarcal i metropolità a desenvolupar sobre el
corredor central d’infraestructures de transport viari i ferroviari de mercaderies.
- El sistema de connectors ecològics i paisatgístics transversals al corredor central
d’infraestructures, per tal de garantir la funcionalitat ecològica i ambiental a la plana del
Penedès.
A banda del PDU, sobre diversos àmbits de la comarca de l’Alt Penedès s’estableix el
desenvolupament de plans de coordinació centrats en les següents qüestions: localització
d’equipaments de segon nivell per donar servei a àrees urbanes de entre 10.000 i 20.000
habitants (com poden ser Centres d’Assistència Primària, Instituts d’Ensenyament Secundari,
Poliesportius, Biblioteques i altres), àrees d’activitat econòmica d’abast intermunicipal i
sistemes de transport públic entre els municipis de l’eix i “d’aportació” a les estacions
ferroviàries. Els àmbits definits són els següents: eix del Foix-riera de Pontons, eix de la
carretera de l’Ordal, eix del riu de Bitlles-Mediona i eix Gelida-Sant Llorenç d’Hortons.
En definitiva, les propostes del PTMB que s’han de tenir en compte són les següents:
268
• Es considera una nova centralitat urbana
• L’estratègia proposada és de creixement mitjà. El Pla estableix aquesta estratègia en
aquells nuclis o àrees de mitjana dimensió urbana que per les seves condicions de sòl

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com
a àrees urbanes. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística
municipal pot proposar és, orientativament, el 60% de la superfície de l’àrea urbana
existent.
• Forma part de l’eix urbà de desenvolupament metropolità de l’Alt Penedès. En aquest
eix hi ha tres nuclis urbans amb estratègia de creixement mitjà, Sant Sadurní d’Anoia,
Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès
• S’aconsella incrementar la proporció mínima establerta per la normativa en matèria
d’habitatge destinat a polítiques socials.
• Forma part de l’àmbit del futur PDU del Corredor Central de l’Alt Penedès
• Forma part de l’àmbit del PDU de la Línia Ferroviària Orbital
• Forma part de la Unitat de Paisatge de la Plana del Penedès
8.1.2. Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge
El maig del 2009 es va presentar l’Avantprojecte del PTS de l’Habitatge, pla que ha de
constituir el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques
que estableix la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. En els aspectes territorials i urbanístics,
el PTS de l’habitatge haurà de determinar les necessitats, els dèficits i els desequilibris
territorialitzats en matèria d’habitatge.
El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ha de contenir una estimació de les necessitats, els
dèficits i els desequilibris en matèria d’habitatge. En aquest sentit, aquest pla ha d’incloure,
entre d’altres, les dades següents:
a) La quantificació del sòl residencial en què es poden fer nous desenvolupaments.
b) La quantificació del sòl residencial creat els darrers deu anys.
c) La quantificació, identificació de la tipologia i determinació de la situació sobre el territori
dels habitatges amb protecció oficial.
d) La quantificació de les diverses modalitats d’ús dels habitatges (principal, secundari i
buit) i de les respectives evolucions previsibles.
e) La quantificació dels sòls i els edificis d’administracions o empreses públiques desocupats
que es poden destinar a habitatge vinculat a polítiques d’habitatge social.
f) L’anàlisi de les dades demogràfiques bàsiques relacionades amb l’habitatge,
especialment amb relació als col·lectius vulnerables, que inclouen els joves majors d’edat
empadronats amb els pares, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrants i
els sense llar, i també, singularment, amb relació a la prevenció de la segregació espacial de
la població amb discapacitats.
g) L’anàlisi de les dades sobre l’estat del parc edificat i de les necessitats de manteniment,
millora o substitució, amb una atenció especial per les situacions i els processos
d’infrahabitatge.
El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ha d’incloure, entre d’altres, les previsions següents:
a) Les necessitats de sostre dels diversos tipus d’habitatge destinats a polítiques socials.
b) Les necessitats de sostre d’habitatge amb protecció oficial.
c) Les necessitats d’habitatge dotacional públic.
269

Planejament Territorial i Urbanístic
d) Els criteris per a fer el seguiment de l’aplicació del Pla i per a modificar-lo i revisar-lo.
D’acord amb els requeriments específics de la Llei del Dret a l’Habitatge, el PTS ha d’incloure
també:
270
• La delimitació de les àrees del territori que poden contenir àmbits susceptibles d’ésser
declarades pel mateix Pla o bé pels plans locals d’habitatge com a àmbits de
demanda residencial forta i acreditada.
• El potencial de creixement urbà.
• L’objectiu de solidaritat urbana. Hi entren tots els municipis que passen dels 5.000
habitants. A la comarca de l’Alt Penedès són quatre municipis: Vilafranca del Penedès
i Sant Sadurní d’Anoia, Santa margarida i els Monjos. Cap altre sembla que hi hagi
d’entrar d’una manera immediata, ja que el següent en nombre d’habitants és
Olèrdola, amb 3.375 (l’any 2008), bastant lluny dels 5000 de l’objectiu de solidaritat
urbana.
El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, d’acord amb les necessitats detectades, i atès l’escàs
potencial de creixement en sòl urbanitzable o en sòl urbà no consolidat, ha d’establir àmbits
territorials concrets, municipals o supramunicipals, en els quals s’hagi de qualificar sòl urbà
consolidat amb destinació total o parcial de l’edificació a habitatge amb protecció oficial, i ha
d’establir els criteris quantitatius per a determinar la reserva de sostre destinada a
habitatges amb protecció oficial, per a qualsevol règim de sòl.
Territoris i dinàmiques d’acord amb el PTP de l’Habitatge
Es parteix del principi de que les polítiques d’habitatge s’han de desplegar a la totalitat del
territori, tot i la seva gran complexitat. Es distingeix entre sistemes urbans i àrees rurals. La
identificació dels sistemes urbans es fa a partir de:
• Àmbits de PDU de sistemes urbans
• Municipis de més de 10.000 habitants i capitals comarcals i entorn
• Municipis de més de 5.000 habitants i entorn
Les àrees rurals estan constituïdes pels àmbits comarcals amb municipis de menys de 5.000
habitants.
A la regió metropolitana de Barcelona es distingeix entre tres corones. La ciutat de
Barcelona, l’àmbit del PGM i la resta de la regió, que es designa amb el nom d’Arc
metropolità, en referència a l’anella de ciutats que envolten l’àmbit del PGM.
S’ha de recordar que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix la redacció d’un
PDU del corredor central de l’Alt Penedès, però l’àmbit encara no està totalment fixat, de
manera que no es pot recollir com un dels àmbits territorials del PS de l’Habitatge, al menys
de moment. El que si que fa el PTMB es identificar els municipis que tenen més de 10.00
habitants i el seu entorn,; aquests municipis són Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní
d’0Anoia; dins dels seus respectius entorns hi ha dos municipis que superen els 5.000
habitants, Santa margarida i els Monjos, al primer, i Gelida, al segon.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La territorialització del PTS de l’Habitatge a l’Alt Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Santa Margarida
i els Monjos
Gelida
Vilafranca
del Penedès
Font: PTMB
Àrees rurals
Entorn municipis
> 10.000 habitants
Municipis de més
de 10.000 habitants
Municipis de més
de 5.000 habitants
Sobre aquesta base territorial s’ha de fer el càlcul de les necessitats i les propostes en
matèria d’habitatge. A efectes operatius s’ha distingit entre la fase d’Avantprojecte i la fase
de Pla.
• A la fase d’Avantprojecte les propostes es fan a l’escala dels 7 Àmbits Funcionals
Territorials
• A la fase del Pla les propostes es faran a l’escala dels sistemes urbans i àrees rurals.
Estratègies de la Proposta
La fase d’Avantprojecte relaciona les estratègies que s’hauran de concretar més endavant en
propostes en territoris específics.
Aquestes estratègies es presenten agrupades en actuacions sobre el parc d’habitatge
existent, actuacions en sòl urbà, actuacions en sol no urbanitzat i actuacions singulars. La
concreció d’aquestes estratègies en el territori queda per a la fase de Pla.
Estratègies
1. Actuacions sobre el parc d’habitatges
1.1. Mobilització del parc d’habitatges no principals
1.2. Rehabilitació del parc d’edificis i habitatges
2. Actuacions sobre el sòl urbanitzat
2.1. Reserves en sòl urbà consolidat
2.2. Reserves en sectors urbanístics en sòl urbà no consolidat
3. Actuacions en sòls urbanitzables
3.1. Sectors amb reserves consolidades o potencials
3.2. Criteris d’ordenació i models eficients per als creixements urbans
4. Accions singulars
4.1. Programa de les Àrees residencials estratègiques
4.2. Programes de Formació i Ampliació de patrimonis públics de sòl i habitatge
271

Planejament Territorial i Urbanístic
8.1.3. Pla Director Urbanístic de les AREs de l’Alt Penedes-Garraf
El Decret Llei 1/20907 de mesures urgents en matèria d’urbanisme establia que
“l’Administració de la Generalitat assumeixi part de la tasca de creació de sòl residencial, a
través de la promoció d’àrees residencials estratègiques, mitjançant un instrument de
planejament general supramunicipal, com és el pla director urbanístic.”
El document “Objectius i Propòsits generals dels Plans Directors Urbanístics de les Àrees
Residencials Estratègiques de Catalunya pel quatrienni 2008-2011” proposa un total de 101
ARE’s distribuïdes en 86 municipis. Es territori català es dividia en 12 àmbits, a cadascun
dels quals s’havia de redactar el corresponent PDU. Un dels àmbits era l’Alt Penedès-Garraf.
El mateix document preveia per 4 AREs repartides entre tres municipis, Vilafranca del
Penedès (2), Vilanova i la Geltrú i Sitges, amb un total de 3286 habitatges, repartits a parts
iguales entre lliures i protegits.
En aquest primer document, a Vilafranca del Penedès es preveien dos AREs, la de la
Pelegrina, amb un total de 813 habitatges, i el de les Bassetes I, amb 1123. En conjunt, es
preveien 1.936 habitatges un 59,2 de tots els previstos a l’àmbit Alt Penedès-Garraf. Un total
de 967 habitatges havien de ser de protecció.
Del tràmit de consulta als ajuntaments receptors del programa de les ARE’s ha resultat que
el present PDU de les AREs de l’Alt Penedès-Garraf afecta a un total de dos municipis dins el
quals es desenvoluparan dues Àrees Residencials Estratègiques, amb les següents
característiques urbanístiques bàsiques:
272
Les previsions del PDU de les AREs de l’Alt Penedès–Garraf setembre 2008
Municipi Àmbit Superfície E.bruta
m2/m2
Vilafranca del
Penedès
Vilanova i la Geltrú
Sostre
m2
Densitat
hab/Ha
Hab.
HP
Hab.
totals
Les Bassetes 17,34Ha 0,65 112.346,75 65,00 562 1124
Entre
torrents
16,53Ha 0,72 118.993,68 53,57 469 885
Total 33,86Ha 0,68 231.340,43 59,33 1031 2009
A Villafranca i la Geltrú es passava de 2 a 1 ARE, el de Les Bassetes, amb un total de 1.1245
habitatges, dels quals 562 de protecció. El passat 18 de juny de 2010, la Comissió
d’urbanisme va emetre l’informe favorable, de manera que l’aprovació definitiva és
imminent.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
ARE de les Bassetes de Vilafranca del Penedès
8.1.4. Pla Director Territorial de l’Alt Penedès
El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (d’ara en endavant PDTAP), fou aprovat
definitivament el 16 de setembre de 2008 i publicat al DOGC núm. 5241 de 22.10.2008.
El PDTAP desenvolupa les finalitats establertes en el Pla territorial general de Catalunya i per
això estableix determinacions que han de ser respectades per les actuacions territorials, en
especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat i les derivades de les polítiques de
protecció i foment del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.
El PDTAP defineix cinc principis operatius:
• Ús eficient del sòl: la reutilització, renovació o reforma del sòl urbà existent són
preferibles a noves extensions de la urbanització
• Nodalitat: l’extensió urbana s’ha d’orientar preferntment al reforçament nodal:
augment del rang de les ciutats i creació de centralitats i articulacions en els sistemes
• Usos mixtos i equilibrats: s’ha d’afavorir una correspondència entre població ocupada
i llocs de treballs previsibles
• Ordenació per xarxes: la xarxa viària bàsica comarcal ha de jugar un paper important
ordenador del conjunt d’assentaments urbans i en especial de les seves trames
perifèriques
• Transport públic: les actuacions ferroviàries s’han de tractar conjuntament amb
l’ordenació dels usos i l’habitatge per tal que es maximitzi la població servida.
El PDTAP concreta l’ordenació de l’espai mitjançant tres ordres de determinacions gràfiques:
• Àrees: formades per superfícies de sòl corresponents a tres sistemes territorials:
espais oberts, assentaments i infraestructures
• Xarxes: elements existents i previstos, formades per línies unidimensionals
• Àmbits: poden superposar-se a les àrees i tenen diverses finalitats complementàries (
previsió d’habitatges i llocs de treball, formulació de plans directors específics,
actuacions plurimunicipals d’habitatge, etc...)
273

Planejament Territorial i Urbanístic
La vinculació normativa de les determinacions del PDTAP poden ser de dos tipus: Normes
(d’obligat compliment) o Directrius (estratègies o pautes d’actuació que han de ser
concretades en documents normatius de menor escala).
Pel que fa al sistema d’assentaments, que és l’aspecte més relacionat amb el tema de
l’habitatge, el PDTAP justifica la creació d’assentaments pels següents motius:
• Potenciar la polaritat urbanes que han de vertebrar el territori català
• Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les
necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic
• Facilitar la integració dels creixements de la població immigrada
• Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de
la segregació urbana
• Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori
• Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud
• Fomentar la mixticitat d’usos en els teixits urbans
• Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades
• Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments
• Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió
• Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels
equipaments d’interès supramunicipal
• Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge
Es defineixen els teixits urbans següents: per una banda els nuclis històrics i les seves
extensions i per altra banda les àrees especialitzades, que desenvolupen usos específics
(residencials, industrials, terciaris) sovint separades de l’àrea urbana principal.
Les estratègies de desenvolupament que es proposen a cada nucli poden ser de creixement
mitjà, creixement moderat o creixement de reequilibri. En el cas de Vilafranca, el PDTAP li
assigna creixement mitjà, junt amb Sant Sadurní d’Anoia, per tractar-se d’àrees urbanes que
ja són polaritats territorials, tenen bones condicions de connectivitat i tenen disponibilitat de
sòl apte per a l’extensió.
Segons el PDTAP l’extensió màxima que el pla d’ordenació urbanística pot proposar per al
creixement mitjà, és orientativament la que resulti de l’aplicació de la següent expressió
alfanumèrica:
E = 60 * A /100
On:
E: superfície de l’extensió urbana admissible
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent (incloent tots els sòls consolidats o
urbanitzats en data d’aprovació definitiva del Pla Director territorial)
És a dir, s’admet un creixement màxim del 60% de l’àrea urbana existent actualment. Les
superfícies màximes de sòl urbanitzable regulades per l’estratègia del creixement mitjà es
poden ampliar quan sigui necessari per tal d’assolir els objectius quantitatius, que han de ser
determinats pel planejament urbanístic derivat del PDTAP, com seria el cas del Pla director
urbanístic de l’eix central del Penedès.
Pel que fa als habitatges de protecció pública, el PDTAP recomana que el planejament
urbanístic augmenti la proporció mínima establerta per la normativa vigent en matèria
d’habitatge de protecció oficial quan es donin les següents circumstàncies:
a) Municipis de creixement mitjà (com seria Vilafranca del P.)
b) Municipis on la demanda exògena pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les
noves llars del municipi.
També determina que es poden establir cooperacions entre diversos municipis per destinar
les quantitats monetàries procedents de les cessions per a la construcció d’habitatge de
274

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
protecció pública, que s’haurà de localitzar en alguns dels municipis participants en el pacte
de cooperació.
8.2. Anàlisi del Planejament Urbanístic
8.2.1. Característiques generals
Vilafranca compta amb un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) força recent,
adaptat ja a les previsions de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. El POUM va ser
aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat de
Catalunya) el dia 11 de juny de 2003. Posteriorment la mateixa Comissió Territorial, el dia
15 d'octubre de 2003, va donar la seva conformitat al text refós del POUM que va aprovar i
trametre l'Ajuntament, i va ordenar-ne la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Amb posterioritat, es va veure la necessitat d'incorporar una sèrie de modificacions puntuals
corresponents a errades gràfiques i disfuncions, que van ser aprovades per la
Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat el dia 29 de març de 2007.
Pel que fa al creixement del municipi, el POUM proposa les següents línies:
• Ubicar els futurs creixements a l’entorn del nucli urbà, principalment a l’àrea de
llevant i refermant el salt del ferrocarril. S’opta per un model compacte, omplint
espais expectants que han anat quedant encerclats per les infrastructures de
comunicació territorial.
• Potenciar l’eix del ferrocarril a partir de la cobertura de les vies, aprofitant el nou
espai per a ubicar-hi un eix d’equipaments
• Es crea una estructura viària radial. Es preserven d l’extensió urbana els sòls situats
a l’entorn de l’autopista a favor dels valors agrícoles.
• S’amplien els creixements residencials del nucli urbà, amb índex d’edificabilitat
superiors al del planejament anterior. El model compacte permet plantejar grans
reserves d’espais lliures i d’equipaments.
• Es redueix la previsió de sòl industrial. Es crea un eix d’implantació terciària
aprofitant la façana de la variant Barcelona-Tarragona.
• Es planteja la transformació controlada dels magatzem del carrer Comerç i illes
adjacents, sense perdre el seu caràcter.
A continuació s’exposa un quadre-resum de les dades principals proposades pel POUM:
CLASSIFICACIÓ SÒL ÚS SUPERFÍCIE
SÒL URBÀ 430,92 Ha
SÒL URBANITZABLE RESIDENCIAL 153,06 Ha
DELIMITAT
INDUSTRIAL 41,21 Ha
SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT 67,59 Ha
SÒL NO URBANITZABLE 924,22 Ha
TOTAL 1.617,00 Ha
275

Planejament Territorial i Urbanístic
8.2.2. Sòl urbà residencial
El POUM delimita un total de 22 Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) en sòl urbà, dels quals
16 són polígons residencials i els restants són industrials. Alguns dels polígons responen en
els seus trets fonamentals a Unitats d’Actuació previstes en el Pla anterior que no van ser
objecte de desenvolupament. Igualment, determinats polígons, malgrat la seva denominació,
es conceptuen com a sectors subjectes a Pla de Millora Urbana (PMU), els quals s’han de
tramitar i aprovar prèviament a l’execució urbanística, i han de definir les obres
d’urbanització necessàries d’acord amb l’article 58.3 L.U.
A banda, el POUM definia un àmbit de pla de Millora Urbana pel carrer Comerç i el seu
entorn, amb l’objectiu de transformar paulatinament els usos d’aquest sector annexe a la via
del ferrocarril.
La totalitat dels polígons residencials pendents de desenvolupar sumaria una superfície de
296.068m2. Representaria un sostre de nova creació de 334.092m2, dels quals 275.199 m2
són per ús residencial i la resta per altres usos complementaris (comercial, terciari). Això
suposaria un potencial de 2.721 nous habitatges, dels quals aproximadament el 30% tindrien
algun tipus de protecció.
NOM POLÍGON
SUPERF. SOSTRE
TOTAL
SOSTRE
RESIDENCIAL
PAU- 1 Avda. del Foix 93.149 37.260 37.260
PAU- 3 Antiga UA-27 5.456 9.548 9.548
PAU- 4 c/ Olèrdola 8.297 18.783 14.269
PAU- 5a c/ Manuel Barba i Roca 22.885 38.484 32.711
PAU- 6 Antiga Cinzano 19.794 35.629 29.359
PAU- 7 Antiga UA-6 6.257 4.197 833
PAU-8 Vinnòpolis 17.523 28.681 21.621
PAU-11 Camí de la Granada 6.245 6.245 6.245
PAU-12 Pati del Gall 5.977 12.426 12.426
PAU-13 c/ del Nord 2.405 4.421 4.421
PAU-14 L'hort Gran 3.747 3.791 3.791
PAU-15 Magatzems Berger 14.506 19.293 17.219
PAU-16 Dr. Fleming 9.541 8.177 8.177
PAU-17 Farinera Almirall 4.864 6.566 6.566
PAU-18 Antiga UA-29 2.702 4.232 5.169
PAU-20 Pere Pau 7.439 4.034 4.034
PMU C/ Comerç 65.281 92.326 61.551
TOTAL 296.068 334.092 275.199
No obstant, en el període 2010-2015 objecte d’aquest Pla Local d’Habitatge, es preveuen
desenvolupar tan sols alguns dels polígons esmentats anteriorment, per diverses raons:
276
• Alguns d’aquests polígons són objecte de replanteig urbanístic, com és el PMU del
carrer Comerç, del qual s’ha fet una aprovació inicial de Modificació de planejament
general en data 23/01/07. L’àmbit de la modificació incloïa també el PAU-8
Vinnòpolis. Actualment aquesta tramitació està aturada.
• Determinats polígons veuran ajornat el seu desenvolupament per la conjuntura
econòmica actual, amb dificultats per accedir a crèdits financers o simplement per
prudència.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
• Alguns polígons de més complexitat urbanística degut a l’estructura de la propietat
del sòl (petits propietaris) o bé per desequilibris entre beneficis i càrregues, veuran
ajornat el seu desenvolupament fins un proper cicle econòmic més favorable.
Segons dades dels serveis tècnics, en el moment de redacció d’aquest document l’estat de
tramitació dels diferents polígons i sectors és el següent:
TRAMITACIÓ PLANEJAMENT DERIVAT
IDENTIFICACIÓ
PMU P. URBANITZ. P. REPARCEL.
PAU- 1 Avda. del Foix Tramitació suspesa - -
PAU- 3 Antiga UA-27 - - -
PAU- 4 c/ Olèrdola Mod. POUM- Ap. Def Ap. Def Ap. Def
PAU- 5a c/ Manuel Barba i Roca Ap. Def Ap. Def Ap. Def. Des 2008
PAU- 6 Antiga Cinzano Ap. Def Ap. Def Ap. Def. Nov.2006
PAU- 7 Antiga UA-6 - - -
PAU-8 Vinnòpolis
Unit a PMU c/Comerç
PAU-11 Camí de la Granada - - -
PAU-12 Pati del Gall (1) - -
PAU-13 c/ del Nord - - -
PAU-14 L'hort Gran Ap Def. nov. 2009 - -
PAU-15 Magatzems Berger Ap. Def. juliol 2008
Tramitació suspesa
PAU-16 Dr. Fleming Ap. Def. juliol 2009 en tràmit en tràmit
PAU-17 Farinera Almirall Ap. Def. set. 2007 - -
PAU-18 Antiga UA-29 Ap. Inicial Agost 2009 - -
PAU-20 Pere Pau Ap Def. Nov. 2007 Ap. def en tràmit
PMU C/ Comerç
Mod. POUM- Ap. Inicial 23/01/07- aturat
(1) Al POUM el sistema de gestió era per cooperació. Amb data 18/12 /06 (BOP 26/01/2007), s'acordà l’aprovació definitiva de la modificació
de la modalitat de cooperació per la de compensació bàsica.
PMU: Pla de Millora Urbana P. Urbanitz.: Projecte d’Urbanització P. Reparcel.: Projecte de Reparcel·lació Ap. Def.:
Aprovació definitiva
Dels 16 polígons d’actuació residencials, ens trobem amb una casuística molt variada pel que
fa al seu estat de tramitació en el moment de redacció d’aquest Pla Local d’Habitatge. Hi ha,
per una banda, polígons amb una tramitació finalitzada i amb possibilitats d’iniciar obres
d’urbanització i edificació immediatament (PAU-4, PAU-5a, PAU-6), i per l’altra banda,
polígons que no han iniciat cap tràmit (PAU-3, PAU-7, PAU-11, PAU-12 i PAU-13). Entremig
trobaríem diversos polígons amb alguna de les figures de planejament tramitades o en
procés de tramitació (PAU-14, PAU-16, PAU-17, PAU-18 i PAU-20). Finalment ens trobem
amb dos polígons que havien presentat documentació però que han suspès la tramitació
temporalment (PAU-1 i PAU-15). Cas apart és el PAU-8 que ha quedat unit al Pla de Millora
Urbana del carrer Comerç, un sector l’ordenació del qual cal replantejar abans de continuar
la seva tramitació.
Per tant, d’acord amb la conjuntura econòmica actual, i vista la tramitació de les diferents
figures de planejament que s’han fet fins a l’actualitat, s’ha fet una selecció d’aquells
polígons d’actuació urbanística que es creu viable que es desenvolupin en el període que
abarca aquest Pla Local d’Habitatge.
277

Planejament Territorial i Urbanístic
En la següent taula es fa un resum dels polígons que, en aquests moments i d’acord amb els
serveis tècnics municipals, es creu viable que es desenvolupin en els propers sis anys:
SOSTRE Nº MÀXIM SOSTRE SOSTRE SUPL. TOTAL NOMBRE NOMBRE
IDENTIFICACIÓ
RESIDENCIAL HAB. HPP
HPP 10% SOSTRE HP TOTAL HPP HAB LLIURES
PAU- 1 Avda. del Foix 37.259,60 m2 220 7.452,00 m2 3.725,96 m2 11.177,96 m2 66 154
PAU- 4 c/ Olèrdola 14.269,00 m2 63 2.555,00 m2 0,00 m2 2.555,00 m2 13 50
PAU- 5a c/ Manuel Barba i Roca 32.711,00 m2 363 6.542,00 m2 0,00 m2 6.542,00 m2 85 278
PAU- 6 Antiga Cinzano 29.359,00 m2 317 5.853,00 m2 0,00 m2 5.853,00 m2 81 236
PAU-14 L'hort Gran 3.790,50 m2 41 758,00 m2 379,05 m2 1.137,05 m2 14 27
PAU-15 Magatzems Berger 17.219,00 m2 194 3.474,00 m2 1.739,00 m2 5.213,00 m2 58 136
PAU-16 Dr. Fleming 8.177,00 m2 61 1.635,00 m2 818,00 m2 2.453,00 m2 35 26
PAU-18 Antiga UA-29 4.232,00 m2 55 1.034,00 m2 423,20 m2 1.457,20 m2 18 37
PAU-20 Pere Pau 4.068,00 m2 45 807,00 m2 406,80 m2 1.213,80 m2 17 28
TOTAL 151.085,10 m2 1.359 30.110,00 m2 7.492,01 m2 37.602,01 m2 387 972
Com es pot observar, es veu viable que es desenvolupin 9 dels 16 polígons residencials
definits en el POUM. Això suposa un sostre residencial de nova creació quantificat en
151.085,10m2, equivalent a 1.359 habitatges, dels quals 387 tindrien algun tipus de
protecció. Les fitxes individualitzades d’aquests polígons es poden consultar com a annexes a
aquest document. Tots ells es situen en sòl urbà no consolidat. En cap d’ells hi ha sòl
patrimonial municipal, a excepció del PAU-16 on actualment hi ha una Estació
Transformadora en un terreny de 80m2. Això comportarà que en reparcel·lació els drets de
l’Ajuntament seran el 10% de cessió més els que corresponguin per aportació d’aquesta
finca.
8.2.3. Sòl urbanitzable residencial
Pel que fa al sòl urbanitzable delimitat de caràcter residencial, en data actual s’han
desenvolupat quatre sectors que en el moment de l’aprovació del POUM ja tenien el Pla
Parcial aprovat:
P.P.1 La Girada 2 225.816 m2 sòl
P.P.4 Molí d’en Rovira Sud 107.216 m2 sòl
P.P.3 Melió Residencial 50.637 m2 sòl
P.P. Ciutat Jardí Sant Julià 179.150 m2 sòl
Aquests sectors s’han urbanitzat i construït en pocs anys i han suposat una inserció al
mercat de 252.878m2 de sostre residencial, la majoria del qual construït entre els anys 2006
i 2007. Actualment encara estan a la venda molts dels habitatges construïts durant aquests
darrers anys.
Resten per desenvolupar quatre sectors residencials més:
SUD 1 Antic Camí de Moja 135.264 m2 sòl
SUD 3 Mas Rabassa 201.402 m2 sòl
SUD 4 La Pelegrina 151.089 m2 sòl
SUD 5 Les Bassetes 173.044 m2 sòl
Entre aquests quatre sectors residencials, el municipi podria disposar de 400.000 m2 de
sostre residencial addicionals. No obstant, les perspectives de desenvolupament indiquen que
en el període 2010-2015, si la conjuntura econòmica millorés, es podrien desenvolupar dos
d’aquests sectors: el SUD 4 La Pelegrina i el SUD 5 Les Bassetes. Tampoc es descarta la
possibilitat de que el SUD-3 Mas Rabassa es desenvolupi al llarg del sexenni vinent.
El SUD 5 Les Bassetes ha estat convertit en Àrea Residencial Estratègica, figura de
planejament introduïda en el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre sobre Mesures Urgents en
278

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Matèria Urbanística. Són àrees residencials estratègiques aquells sectors emplaçats en
municipis amb capacitat territorial per absorbir creixements urbans, amb una densitat
mínima de 50 Hab/Ha. La meitat dels habitatges s’han de destinar a protecció pública en
alguna de les seves modalitats. Sòn àrees promogudes per la Generalitat de Catalunya i
tenen un interès supramunicipal. Es dóna la circumstància que la propietat del sòl d’aquest
sector és íntegrament de l’INCASOL.
En total aquests tres sectors (SUD-3, SUD4 i SUD-5) aportarien al municipi un sostre
residencial de 320.838m2 corresponent a 2.708 habitatges, dels quals 1.071 tindrien algun
tipus de protecció
En el moment actual de redacció del document, el SUD 4 La Pelegrina compta amb aprovació
definitiva del Pla Parcial Urbanístic. El SUD 5 Les Bassetes, donada la propietat única
(INCASOL), podria en qualsevol moment presentar el projecte del Pla Parcial Urbanístic per
iniciar la seva tramitació.
Finalment el POUM defineix un sector residencial en sòl urbanitzable no delimitat, SUND-1
L’Om, amb una superfície de 424.240 m2. Aquest sector no està previst que es desenvolupi
en el futur immediat.
8.2.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics
En data 11 d’abril de 2006 la CUB va aprovar definitivament la modificació puntual de POUM
referent als Equipaments amb ús genèric i habitatge dotacional.
Aquesta modificació abasta alguns equipaments públics en sòl urbà, els quals es va proposar
qualificar genèricament com a equipaments (Clau 5) sense especificar l’ús concret, a
excepció dels equipaments esportius. A més, es creava el sistema urbanístic d’habitatge
dotacional públic amb la clau 5HDP.
Tot i això, no es reservava cap terreny concret per aquesta finalitat. La implantació dels
emplaçaments per a HDP s’ha de fer a través d’una modificació de POUM que determini la
qualificació de sòl per sistema d’habitatge dotacional públic, l’edificabilitat, la densitat i
volumetria en relació amb l’entorn. A més, s’ha de justificar que la necessitat de crear o
augmentar la reserva de sistema dotacional públic no perjudica les reserves de sòl
destinades a equipaments comunitaris.
8.2.5. Potencial total d’habitatges protegits i socials
De les dades mencionades en els apartats anteriors, s’arriba a la conclusió que a Vilafranca
es podrien iniciar, si la conjuntura econòmica és favorable, un total de 1.458 habitatges de
protecció pública en alguna de les seves modalitats (règim especial, règim general,
preu concertat). D’aquests 1.458 habitatges, 387 corresponen a nou polígons d’actuació
urbanística en sòl urbà i 1.071 a dos sectors en sòl urbanitzable.
La major part dels habitatges es construirien al final del període, és a dir, entre els anys
2014-2015, ja que provenen dels sectors en sòl urbanitzable, els quals han de fer encara la
tramitació de les diferents figures de planejament. Els habitatges provinents de polígons en
sòl urbà es preveu que es desenvolupin de manera més esglaonada al llarg d’aquest període.
En el calendari annex es fa una previsió de desenvolupament de les diferents fases i
processos fins arribar a l’inici de la construcció dels habitatges de protecció.
279

PREVISIÓ DE DESENVOLUPAMENT DELS POLÍGONS I SECTORS RESIDENCIALS
I DE CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE DE PROTECCIÓ
VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2010-2015
TRAMITACIÓ DE PLA DE MILLORA URBANA O PLA PARCIAL
TRAMITACIÓ PROJECTES URBANITZACIÓ I REPARCEL·LACIÓ
EXECUCIÓ D'OBRES URBANITZACIÓ / TRAMITACIÓ SIMULTÀNIA PROJECTES EDIFICACIÓ
CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES (LLIURES I DE PROTECCIÓ)
40 Nº habitatges de protecció (situats en l'any previst d'acabament)
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
SÒL URBÀ
SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY
IDENTIFICACIÓ
(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL
PAU‐ 1 Avda. del Foix 93.149 66
PAU‐ 4 c/ Olèrdola 8.297 13
PAU‐ 5a c/ Manuel Barba i Roca 22.885 85
PAU‐ 6 Antiga Cinzano 19.794 81
PAU‐14 L'hort Gran 3.747 14
PAU‐15 Magatzems Berger 14.506 58
PAU‐16 Dr. Fleming 9.541 35
PAU‐18 Antiga UA‐29 2.702 18
PAU‐20 Pere Pau 7.439 17
TOTAL SÒL URBÀ 182.060 0 81 27 155 0 124 387
SÒL URBANITZABLE
SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY
IDENTIFICACIÓ
(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015
SUD‐3 Mas Rabassa 201.402 175
SUD‐4 La Pelegrina 147.794 334
SUD‐5 Les Bassetes INCASÒL 173.044 562
TOTAL SÒL URBANITZABLE 320.838 0 0 0 0 0 1.071 1.071
TOTAL VILAFRANCA 0 81 27 155 0 1.195 1.458

PAU-1
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
SUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGES
SUPERFÍCIE TOTAL D'EQUIPAMENT
SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
TIPOLOGIA
Avda. del Foix
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (**) APROF. DE CESSIÓ (**)
SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE
NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
154 66 33.534 139 59 3.726 15 7 169 169
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: TRAMITACIÓ SUSPESA TEMPORALMENT
93.149 m2
28.297 m2
32.791 m2
32.061 m2
37.260 m2
220
PLURIF. AÏLLAT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COOPERACIÓ
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%
(**) Dades estimades per l'equip redactor. La materialització de l'aprofitament de cessió es concretarà en el Projecte de Reparcel•lació.

Planejament Territorial i Urbanístic
PAU-4
282
C/ Olèrdola
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
8.297 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
2.055 m2
SUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGES
6.242 m2
SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES
14.269 m2
SOSTRE EDIFICABLE ÚS COMERCIAL 4.514 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
63
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 13
TIPOLOGIA
UNIFAMILIAR
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA APROF. DE CESSIÓ
SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE
NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
50 13 12.270 50 3 1.999 0 10 234 196
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE D'URBANITZACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COOPERACIÓ
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%

PAU-5a
C/ Manuel Barba i Roca
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
22.885 m2
SUPERFÍCIE COMPUTABLE PER A L'APROFITAM
21.380 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL 7.730 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE ZONES VERDES 2.560 m2
SUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGES 6.451 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE COMERCIAL-TERCIARI 3.124 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VERD PRIVAT 3.020 m2
SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES 32.711 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES 363
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 85
TIPOLOGIA
PLURIF. AÏLLAT
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA APROF. DE CESSIÓ SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE
NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
278 85 26.711 278 7 6.000 0 78 94 77
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE D'URBANITZACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%
283

Planejament Territorial i Urbanístic
PAU-6
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
19.794 m2
21.380 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL 4.155 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE ZONES VERDES 6.044 m2
SUPERFÍCIE TOTAL RESIDENCIAL 951 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE COMERCIAL-TERCIARI 158 m2
SUPERFÍCIE TOTAL TERCIARI-RESIDENCIAL 6.366 m2
SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES 29.259 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES 317
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 81
TIPOLOGIA
PLURIF. AÏLLAT
284
Antiga Cinzano
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA
APROF. DE CESSIÓ SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE
NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
236 81 29.259 236 81 111 65
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE D'URBANITZACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%

PAU-14
L'hort Gran
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
3.729 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
416 m2
SUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGES
1.270 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VERD PRIVAT+ST
2.044 m2
SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES
3.791 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
41
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 10
NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 4
TIPOLOGIA
PLURIF. AÏLLAT
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (*) APROF. DE CESSIÓ (*) SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE
NÚM. HAB.(*)
(m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
27 14 2.981 27 4 810 0 10 97 85
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT INICIALMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%
(*) Dades provisionals estimades per l'equip redactor d'acord amb informació de serveis tècnics municipals. Les dades definitives es concretaran en el Projecte de Reparcel·lació.
285

Planejament Territorial i Urbanístic
PAU-15 Magatzems Berger
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
14.506 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
2.766 m2
SUPERFÍCIE DE ZONES VERDES
4.337 m2
SUPERFÍCIE D'EQUIPAMENTS
1.504 m2
SUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 5.899 m2
SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIM
17.219 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
194
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 38
NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 20
TIPOLOGIA
PLURIF. AÏLLAT
286
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (*) APROF. DE CESSIÓ (*) SUP. MITJA (*)
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE
NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
136 58 13.159 136 0 4.060 0 58 97 70
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%
(*) Dades provisionals estimades per l'equip redactor d'acord amb informació de serveis tècnics municipals. Les dades definitives es concretaran en el Projecte de Reparcel·lació.

PAU-16 C/Dr. Fleming
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
9.622 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
2.603 m2
SUPERFÍCIE DE VERD PÚBLIC
921 m2
SUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 6.078 m2
SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIM
8.177 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
61
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 23
NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 12
TIPOLOGIA
PLURIF/UNIFAMILIAR
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA APROF. DE CESSIÓ+ PATRIM. SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
26 35 5.724 26 0 2453 0 35 220 70
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT AJUNTAMENT 1,07%
SÒL PROPIETAT PRIVADA 98,93%
287

Planejament Territorial i Urbanístic
PAU-18 Antiga U.A.-29
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
2.700 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
454 m2
SUPERFÍCIE DE VERD PRIVAT
847 m2
SUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 1.399 m2
SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIM
4.232 m2
SOSTRE ÚS NO RESIDENCIAL 937 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
55
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 12
NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 6
TIPOLOGIA
PLURIF. AÏLLAT
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (*) APROF. DE CESSIÓ (*)
SUP. MITJA (*)
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB.(*) (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
37 18 4.232 37 18 937 80 70
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: EN TRÀMIT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%
(*) Dades provisionals estimades per l'equip redactor d'acord amb informació de serveis tècnics municipals
La cessió del 10% de l'A.M. Materialitzaria en un possible equipament situat en planta baixa
Les dades definitives es concretaran en el Projecte de Reparcel·lació.
288

PAU-20 Pere Pau
SUPERFÍCIE DEL POLÍGON
7.439 m2
SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL
1.412 m2
SUPERFÍCIE DE VERD PÚBLIC
1.217 m2
SUPERFÍCIE DE VERD PRIVAT
2.940 m2
SUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 1.870 m2
SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIM
4.068 m2
NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES
45
NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 12
NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 5
TIPOLOGIA
PLURIF/UNIFAMILIAR
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA APROF. DE CESSIÓ
SUP. MITJA
NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. SOSTRE NÚM. HAB. (m2)
Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública
28 17 2.847 28 0 1.221 0 17 100 70
ESTAT DE TRAMITACIÓ
PLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT
PROJECTE D'URBANITZACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT
GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL
REPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICA
SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%
289

Planejament Territorial i Urbanístic
8.2.6. Potencial de sostre residencial al sòl urbà consolidat
Segons l’estudi realitzat pel Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC “Estudi del
potencial urbanístic de sostre residencial al sòl urbà consolidat a Vilafranca del Penedès”, al
municipi hi ha encara molt sostre per desenvolupar, que prové dels següents elements
urbanístics situats en sòl residencial:
290
• Solars de més 100m2 edificables
• Edificis de més de 150 anys situats en solars de més de 150m2
• Edificacions infraedificades en un 40% per sota del que marca el planejament
• Edificis amb ús principal industrial situats en parcel·les amb qualificació residencial
• Potencial de parcel·les amb clau 14.1 (transformació d’ús industrial a residencial)
S’arriba a la conclusió que a Vilafranca existeix un potencial de 320.452,58m2 de sostre per
edificar en aquests 5 camps urbanístics. El treball divideix en 3 períodes el desenvolupament
d’aquests sostre: curt termini (5 anys), mig termini i llarg termini. Cada camp té una previsió
de desenvolupament diferent, segons la seva viabilitat i grau de dificultat, reflexat
mitjançant percentatges en cada uns dels tres terminis establerts, segons es pot veure en la
següent taula:
Si es divideix aquest sostre entre 100m2 s’obté un potencial situat entre els 1.005 nous
habitatges (curt termini) i els 3.204 nous habitatges (llarg termini).
No obstant, de cara a comptabilitzar aquest sostre en el present Pla, cal fer una sèrie
d’observacions:
• La propietat del sòl que es contempla en aquest estudi està en mans privades en la
seva totalitat
• No es pot preveure en quin moment s’executarà aquest sostre potencial
• En un context de crisi econòmica com l’actual, és més complicat que es duguin a
terme operacions de nova edificació o de transformació
• El potencial de sostre situat en edificis infraedificats és de difícil materialització, donat
que tècnicament no sempre es podrà executar una remunta.
• Com ja es diu en el propi treball del CPVS, el potencial de sostre en edificis antics
significaria una modernització del parc d’habitatges, no una nova creació de vivendes.
• Es preveu una recuperació del cicle econòmic de cara a l’any 1012, per tant en el
present Pla es fan unes previsions menys optimistes que en l’estudi del CPVS
Per tot això exposat anteriorment, es contemplen com a viables, dins el període dels 6 anys
que abarca aquest Pla, els següents potencials de sostre residencial en sòl urbà consolidat:

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Sostre en sòl residencial Període 2010-2015
Potencial màxim
Potencial de solars 18.730,24 m2 25,00% 74.920,96 m2
Potencial edificis industrials 15.470,46 m2 15,00% 103.136,40 m2
Potencial qualificació 14.1 19.650,04 m2 20,00% 98.250,22 m2
TOTAL 53.850,74 m2 276.307,58 m2
Aquest potencial de sostre de 53.850,74m2, dividit entre una superfície de 100m2,
significaria que en el període que abarca aquest pla 2010-2015 es podrien construir,
aproximadament, 538 nous habitatges provinents de tres camps urbanístics: solars sense
edificar, edificis industrials situats en parcel·les residencials i sòl situat en Clau 14.1 de
transformació d’ús industrial a residencial. Cal destacar que cap d’aquest sostre potencial
tindria l’obligació d’acollir habitatges de protecció.
8.2.7. Destí dels aprofitaments migs
Per aquells polígons d’actuació urbanística que compten amb el projecte de reparcel·lació
aprovat definitivament, el destí del 10% de l’Aprofitament mig destinat a l’Ajuntament de
Vilafranca ha quedat establert, segons es descriu en la taula següent:
10% A.M. Ús Sostre Nº Hab
PAU 4- C/Olèrdola Finques 2 i 5 Comercial 573,40 m2 -
HPO- R. General 1.998,80 m2 10
PAU 5a- C/Manuel Barba i Roca Finca B' HPO- R. General 6.000,00 m2 78
Cal mencionar que en el PAU-6 Antiga Cinzano, no hi ha aprofitament mig donat que les
càrregues urbanístiques eren molt elevades.
Per als restants polígons, la majoria dels quals compten amb plans de millora urbana
aprovats inicial o definitivament, el destí de l’aprofitament mig s’ha deduït per estimacions
de l’equip redactor d’acord amb converses amb els tècnics municipals responsables. El criteri
seguit fins ara ha estat destinar el 10% d’A.M. per a vivenda de protecció en règim general.
Tot i això, no vol dir que en els propers casos es segueixi aquest mateix criteri. El destí final
de l’aprofitament mig es concretarà mitjançant els projectes de reparcel·lació corresponents,
pactant cada cas concret amb l’Ajuntament.
En tot cas serà d’aplicació per a tots els polígons l’article 154.5 del POUM i l’article 94.3 del
TRLU, que permeten augmentar la densitat d’habitatges de protecció en un mòdul de 70m2
per habitatge.
En alguns Plans de Millora Urbana aprovats, com són el PAU-14 L’Hort Gran, el PAU-16
C/Doctor Fleming i el PAU-20 Pere Pau, ja es reflexa la situació de l’aprofitament mig en els
plànols d’ordenació.
En el cas del PAU-18 Antiga UA-19, l’aprofitament es podria materialitzar en un possible
equipament situat en planta baixa, per a ús educatiu.
291

Planejament Territorial i Urbanístic
Les estimacions fetes per l’equip redactor permeten fer una aproximació del destí de
l’aprofitament mig dels següents polígons, recordant, però, que la seva materialització
s’haurà de concretar mitjançant els projectes de reparcel·lació corresponents:
Ús Sostre Nº Hab
PAU-1 Avda. del Foix Hab. Lliure 2.606,00 m2 15
HPO 1.120,00 m2 16
PAU-14 L'Hort Gran HPO 810,00 m2 9
PAU-15 Magatzems Berger HPO 4.060,00 m2 58
PAU-16 c/Dr. Fleming HPO 2.453,00 m2 35
PAU-20 Pere Pau HPO 1.221,00 m2 17
8.2.8. Rehabilitació
A. Expedients de rehabilitació
Segons les dades dels serveis tècnics, entre les dates 08/01/2000 i 09/25/2008, s’han
tramitat 193 expedients de denuncies de ruïna, façanes en mal estat i llicències d’enderroc.
Aquestes actuacions, concentrades en 181 finques, es localitzen majoritàriament en el barri
de Centre Vila, seguits de Sant Julià i Poble Nou.
292
Expedients de denuncies façanes
Barceloneta 5
Centre Vila 35
L’Espirall 3
La Girada 1
Les Clotes 10
Poble Nou 9
Sant Julià 14
TOTAL 77
Expedients de ruïna
Molí d’en Rovira 1
Centre Vila 14
L’Espirall 2
Poble Nou 2
Sant Julià 7
S/d 1
TOTAL 27
(D’aquests expedients de ruïna quatre van tramitar posteriorment llicències d’enderroc)

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Expedients de llicencies d’enderroc:
Barceloneta 9
Centre Vila 21
L’Espirall 8
La Girada 0
Les Clotes 6
Molí d’en Rovira 9
Poble Nou 14
Sant Julià 12
S/d 10
TOTAL 89
B. Polítiques de rehabilitació portades a terme per l’Ajuntament
El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, dirigit des de l’Oficina Local
d’Habitatge és una iniciativa pionera que té per objectiu la rehabilitació d’habitatges buits i
en mal estat de conservació per destinar-los al lloguer social amb caràcter temporal. Els
propietaris privats es posen en contacte amb l’Oficina d’Habitatge per tal de subscriure un
conveni de rehabilitació amb l’Ajuntament, de manera que aquest es compromet a adequar
l’habitatge a les normatives vigents d’habitabilitat per tal de destinar-lo temporalment a
persones o famílies que segueixen tractament social amb els professionals de l’EBASP (Equip
bàsic d’Atenció social primari). L’import del lloguer es fixa d’acord amb la superfície, les
característiques i la situació, dins d’una franja adequada a la finalitat social del Programa. La
durada del conveni i el nombre de mesos que l’Ajuntament cobra el lloguer és proporcional a
la inversió feta. L’Ajuntament recupera parcialment la inversió feta mitjançant la tramitació
dels ajuts que ofereix la Generalitat i cobrant els lloguers dels primers mesos.
Aquest programa té un triple objectiu:
- Urbanístic: recuperació d’edificis en mal estat del centre històric
- Social: millora dels habitatges de persones i/o famílies necessitades
- Ocupacional: es treballa amb contractes de Plans d’Ocupació, és a dir, persones que
estan a l’atur i que es formen en cursos especialitzats com els de l’Escola Taller
Actualment s’han rehabilitat 43 habitatges i hi ha una llista de 27 habitatges de propietaris
interessats en incorporar-se a aquest programa (12 dels quals pertanyen a una sola operació
de gran rehabilitació). Un dels problemes que manifesten els propietaris és l’excessiva
durada al conveni en proporció a les obres realitzades.
C. Ordenances municipals. Beneficis fiscals a les obres de rehabilitació, millora de l’accessibilitat,
sostenibilitat, promoció d’habitatge protegit i dels equipaments socials:
Les ordenances municipals que regulen la taxa de llicències i serveis urbanístics i l’impost
sobre construccions, instal·lacions i obres reconeixen beneficis fiscals consistents en una
bonificació del 95% de la quota de la taxa (Article 7è de l’Ordenança) i del 95% de la quota
de l’Impost (article 6è de l’Ordenança) en els supòsits següents:
• Rehabilitació dels paraments exteriors i elements comuns dels edificis.
• Obres de rehabilitacions en la zona corresponent al PERI del nucli antic.
• Obres de rehabilitació i condicionament dels edificis protegits inclosos en els Plans
Especials de Protecció del Patrimoni i Catàleg del municipi.
• Construcció i rehabilitació d'edificis destinats a equipament socials.
293

Planejament Territorial i Urbanístic
294
• Altres construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o
utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques
o de foment de l'ocupació que justifiquin aquesta declaració. Es delega a la Junta de
Govern Local la potestat de realitzar la declaració esmentada.
• Obres per a l'adaptació d'accessos, edificacions o instal·lacions, amb la finalitat de
superar barreres arquitectòniques per a persones amb disminució, amb la inclusió de
la instal·lació d’ascensors en els edificis ja construïts que no en disposin.
• A la promoció d'habitatges amb protecció pública, d'iniciativa pública o privada. En el
supòsit d’habitatge amb protecció de preu concertat la bonificació serà del 25% de la
Taxa de llicencies i serveis urbanístics, i del 50% en el cas de l’impost de Impost
sobre construccions, instal·lacions i obres.
• Les edificacions que incorporin sistemes d’aprofitament energètic amb energia solar,
tindran una bonificació del 95% en la quota de la taxa de llicències i serveis
urbanístics, en el tram del pressupost corresponent a aquestes instal·lacions
energètiques. Tanmateix tindran un 95% de bonificació de l’ impost sobre
construccions, instal·lacions i obres en el tram del pressupost corresponent a
aquestes instal·lacions sempre i quant aquesta no sigui obligatòria per imperatiu
legal.
Per altre banda, l’Ordenança sobre l’Impost de béns Immobles estableix que a part dels
beneficis fiscals de concessió obligatòria, i dels corresponents als habitatges de protecció
oficial que gaudeixen d’una bonificació del 50 per cent de la quota durant el termini de
tres anys, comptats des de l’exercici següent al d’atorgament de la qualificació
definitiva, l’Ordenança estableix en l’article 5è les següents bonificacions potestatives:
• Bonificació del 50% en la quota de l'impost els immobles que constitueixin l'objecte
de l'activitat de les empreses d'urbanització, construcció i promoció immobiliària i no
figurin entre els béns del seu immobilitzat.
• Bonificació del 90% de la quota íntegra de l’impost els subjectes passius que ostentin
la condició de família nombrosa i que tinguin com a mínim un fill amb minusvalia
reconeguda igual o superior al 33%.
• Bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost els subjectes passius que
ostentin la condició de família nombrosa (sense cap fill amb minusvalia);sempre i
quan els ingressos de la unitat familiar no superi la base liquidable de l’IRPF
indicada a l’ordenança.
• Bonificació del 50% en la quota de l’impost els immobles d’us residencial on
s’instal·lin plaques fotovoltàiques generadores d’electricitat, tant si són per
l’autoconsum o connectades a la xarxa, en les condicions indicades en la
ordenança.
D. Rehabilitació per evitar riscos de degradació urbana
La rehabilitació d’habitatges no solament va vinculada a la millora dels propis habitatges sinó
que ha de formar part d’una estratègia més àmplia de tipus urbanístic i social. Això és
aplicable sobretot al barri de Centre Vila i altres carrers de tipologia de Nucli Antic i a
polígons residencials que estan experimentant un procés accelerat de substitució de població.
En aquest sentit Vilafranca s’ha presentat en diverses ocasions a la convocatòria de Llei de
Barris de la Generalitat de Catalunya, que suposen una intervenció integral en barris amb
més problemàtica acumulada.
L’any 2007 va ser concedida la Llei de Barris al barri de l’Espirall i actualment estan en
procés d’execució moltes de les propostes que contenia el projecte. També s’han presentat
en altres convocatòries el barri de Centre Vila i darrerament el barri de Sant Julià, però en
aquests casos no van ser adjudicataris de les ajudes.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
El Nucli històric de Vilafranca està ben conservat i continua tenint un paper central a la ciutat
i a la comarca. L’activitat comercial i terciària s’hi desenvolupa amb tota normalitat, però en
canvi l’activitat residencial està minvant. Els trasllats de població autòctona cap altres barris
està propiciant un procés de substitució de població.
De cara al futur s’hauria de pensar en una recuperació important de l’activitat residencial,
pensant en col·lectius adequats a la tipologia urbanística del barri: poca accessibilitat rodada,
falta d’ascensors i impossibilitat de col·locar-ne un en la gran majoria d’edificis, que degut a
la seva antiguitat i tipologia, no tenen prou espai en les zones comunitàries. Un col·lectiu
interessant a potenciar és el del jovent de Vilafranca, que podria encapçalar el procés de
recuperació residencial del Centre Vila, atret per les avantatges de viure en un barri cèntric,
amb vida cultural i associativa. S’ha d’evitar que el Centre Vila s’utilitzi solament durant una
part del dia i quedi buit durant la resta de temps.
Tot això conduiria a la recomanació de potenciar la política de rehabilitació. S’hauria de
pensar en ampliar el programa de rehabilitació d’habitatges amb finalitat social i estendre’l a
col·lectius no necessàriament propers a l’exclusió social, amb el doble objectiu de:
• Evitar el risc de degradació urbana de zones del Nucli Històric
• Afavorir l’accés a l’habitatge de col·lectius exclosos del mercat lliure, que complirien
la funció de revitalització del barri.
295

Planejament Territorial i Urbanístic
296

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
9. Organització, recursos i instruments municipals en matèria d’habitatge
L’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està estructurat de la següent manera:
297

Organització, Recursos i Instruments Municipals en Matèria d’Habitatge
298

9.1. Societat Municipal d’Habitatge
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
La Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, S.L. Unipersonal és una empresa
100% municipal. L’objectiu de la Societat és la promoció d’habitatge públic, bàsicament de
caràcter social, així com la realització d’aquelles altres activitats relacionades amb el tràfic
immobiliari. En algunes ocasions aquesta activitat l’ha realitzat formant unions temporals
d’empreses, com en el cas de la promoció de 48 habitatges de Protecció Oficial al sector Molí
d’en Rovira Sud, portada a terme mitjançant la UTE “Molí d’en Rovira Sud”, entre la Societat
Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, SLU i la Societat Urbanística Metropolitana de
Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA), o la promoció de 29 habitatges de Protecció Oficial el
sector de la Girada II, mitjançant la UTE “Girada II”, entre la Societat Municipal d’Habitatge de
Vilafranca del Penedès i la cooperativa d’habitatges Llar Unió Catalònia, S.C.C.L.
Promocions de la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, S.L.U. executades
fins ara:
Promoció de 3 habitatges d'HPO de lloguer, per a persones amb mobilitat reduïda, al
carrer Muralla dels Vallets, 12. (gestiona Societat Municipal d'Habitatge), 2005
Promoció de 6 habitatges de compra per a joves, al carrer Muralla dels Vallets, 12, 2005
Promoció de 19 habitatges de lloguer amb serveis per a gent gran, al carrer dels Ferrers,
49-55, la Societat ha venut l’edifici a la Fundació Amàlia Soler, que porta a terme la
seva gestió, 2007
Promoció de 48 habitatges d’HPO de compra a la Ronda de Mar, al barri de Molí d’en
Rovira Sud, 2008
Actuacions en curs:
Promoció de 29 habitatges d’HPO a la Girada II, Rambla de la Generalitat, entre els
carrers Lluís Mª Güell i Pere Buhigas.
El pressupost de la Societat Municipal de l’Habitatge corresponent a l’any 2009 és de
4.352.956€.
(Font : http://www.vilafranca.cat/html/ajuntament/hisenda/pressupostos.html#anch-8)
9.2 L’Oficina Local d’Habitatge
Aquesta oficina, que depèn dels Serveis Urbanístics de l’Ajuntament, opera actualment, en
virtut dels convenis signats per l’Ajuntament de Vilafranca amb la Direcció General d'Habitatge,
amb la Secretaria de Joventut i amb ADIGSA, com a finestreta única oferint des del municipi
totes les actuacions relacionades amb l’habitatge en general:
Informació sobre les promocions de protecció oficial que estan previstes a la vila.
Gestió de les promocions municipals, de la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca
del Penedès S.L.U., de l’INCASOL de Generalitat de Catalunya i altres entitats sense
ànim de lucre.
Gestió del Registre de Sol·licitants.
Informació, gestió i inspecció de cèdules d'habitabilitat primera i segona ocupació.
299

Organització, Recursos i Instruments Municipals en Matèria d’Habitatge
300
Tramitació i gestió de TEDI’S i Informes d’Idoneïtat.
Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'habitatges.
Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial.
Informació, gestió i tramitació dels ajuts al pagament del lloguer.
Gestió de la Borsa d'habitatge de lloguer, un servei d’intermediació en el mercat de
l’habitatge per incrementar l’oferta de lloguer a preus assequibles i que integra la Borsa
Jove d’Habitatge i la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.:
La Borsa Jove d’Habitatge (BJH) està impulsada per la Regidoria de Joventut i la
Regidoria d’Habitatge de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, a través de la
seva empresa municipal Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès,
SLU amb col·laboració amb la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de
Catalunya. Hi poden accedir les persones entre 18 i 35 anys amb ingressos iguals o
superiors a 1,5 vegades el IPREM sent el 30% de la suma dels seus ingressos bruts,
la quantitat determinada com a renda màxima a la que pot optar o disposar d’una
fiança solidària.
La Xarxa de Mediació per al Lloguer Social està impulsada per la Regidoria
d'Habitatge de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb col·laboració amb la
Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya i l’empresa ADIGSA. Està adreçada a aquelles persones
que no tinguin un habitatge en propietat, ni ingressos superiors a 5,5 vegades
l’IPREM. El 40 % de la suma dels ingressos determinarà el preu màxim de lloguer al
qual es pot accedir o disposar d’una fiança solidària. En cas de no complir el
requisit dels ingressos podrà optar al programa a través d’una fiança solidària
(aval).
El programa de Cessió d’Habitatges funciona com la Xarxa de Mediació, però amb
algunes característiques diferents establertes per ADIGSA.
L’Oficina Municipal d’Habitatge també gestiona aquells programes que són pròpiament de
l’Ajuntament de Vilafranca. Aquests programes són:
• Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, en el qual s’estableix un
conveni amb privats a través d’una cessió d’ús de l’habitatge, amb la finalitat que
aquests habitatges siguin llogats a famílies provinents dels Serveis Socials i a joves.
Prèviament, els habitatges han estat rehabilitats pel Programa de Rehabilitació.
El pressupost d’aquest programa per al 2009 és el següent:
Personal 49.155,72
Despeses en béns corrents i de serveis
236.996,00
Dins d’aquest programa hi ha actualment 43 habitatges i una llista de 27 habitatges de
propietaris interessats en incorporar-se (12 dels quals pertanyen a una operació de gran
rehabilitació)
• Informació, gestió i tramitació dels ajuts al lloguer que l'Ajuntament de Vilafranca
concedeix als joves del municipi. Aquests ajuts cobreixen les despeses que genera la
contractació del lloguer d’un habitatge: el primer rebut de lloguer, el mes de fiança i la
factura de la gestió si es contracta a través d’una administració de finques.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
• Informació, gestió i tramitació de la subvencions, tant de la Generalitat com municipals,
per a la instal·lació d’ascensors en edificis plurifamiliars.
9.3 Registre municipal de sol·licitants d’habitatge amb protecció
oficial.
Actualment es troba en tramitació la documentació per a la posada en funcionament del
Registre Municipal de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial del municipi (Conveni signat
el 26 d’octubre de 2009).
9.4. Altres actuacions en matèria d’habitatge:
Actuacions de l’INCASOL amb conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès:
Any 2002 Promoció de 40 habitatges de lloguer a la Girada I carrers Avinguda
Europa cantonada Josep Tarradellas (gestiona ADIGSA)
Any 2005 Promoció de 8 habitatges de lloguer al passatge Antoni Sabaté Mill
(gestiona ADIGSA)
Any 2007 Promoció de 30 habitatges de lloguer a la Girada II carrer Castellers de
Vilafranca (gestiona ADIGSA)
Any 2007 Promoció de 47 habitatges de lloguer a la Girada II carrer Falcons de
Vilafranca (gestiona ADIGSA)
Actuacions de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb convenis amb altres entitats:
Any 2005 Promoció de 34 habitatges d'HPO Règim General de compra al carrer dels
Falcons de Vilafranca amb conveni amb UGT (Llar Unió Catalònia)
Any 2005 Promoció de 32 habitatges d'HPO Règim General de compra al carrer dels
castellers de Vilafranca amb conveni amb UGT (Llar Unió Catalònia)
9.5 Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge
L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès encara no té separat com a patrimoni diferenciat de la
resta de béns municipals els que han d’integrar el Patrimoni municipal del Sòl i Habitatge a fi
d’afectar-los a les finalitats d'interès social que estableix la llei.
L’Ajuntament te constituït l’Inventari general del patrimoni municipal on es troben inscrits tots
els béns i els drets que pertanyen a l’Ajuntament, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol
d'adquisició, els béns de domini públic, béns comunals i béns patrimonials.
Segons la informació facilitada per l’Ajuntament a l’inventari general, dins del capítol de béns
immobles patrimonials hi ha un solar situat al C/Doctor Fleming, 20, ocupat actualment en part
per una E.T. i inclòs en l’àmbit de gestió del PAU–16, pel que comportarà que en el projecte de
reparcel·lació els drets de l’Ajuntament seran a més dels corresponents a la cessió del 10% de
l’aprofitament, els que corresponguin per l’aportació d’aquesta finca. Així mateix hi ha un solar
de petites dimensions situat al carrer C/Vilobí del Penedès i un sobrant de via pública en la
Plaça de l’Era Enrajolada. La resta de terrenys patrimonials està constituïda per un solar amb
301

Organització, Recursos i Instruments Municipals en Matèria d’Habitatge
aprofitament comercial, un situat en la zona esportiva a les afores del nucli, i terrenys en zona
industrial.
S’aniran incorporant al Patrimoni Municipal els terrenys obtinguts per cessió d’aprofitament dels
diversos polígons o sectors delimitats a mesura que s’aprovin els respectius instruments de
gestió urbanística.
9.6 Coherència entre recursos i instruments municipals i necessitats
d’habitatge
L’organització municipal en l’àrea d’Urbanisme tant en el que es refereix als propis serveis
tècnics com a la Societat Municipal i l’Oficina Local d’Habitatge són coherents amb les
necessitats detectades, tot i que per a absorbir el futur increment de les necessitats en l’àmbit
de la rehabilitació, s’hauria d’incrementar la dotació dels mitjans humans de l’Oficina Local
d’Habitatge.
L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès encara no té separat com a patrimoni diferenciat de la
resta de béns municipals els que han d’integrar el Patrimoni Municipal de Sòl i d’Habitatge.
Per millorar la gestió i adequar-se a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, caldria
identificar els bens corresponents al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria
i gratuïta, les finques expropiades per incompliment de la funció social de la propietat o per
constituir o ampliar aquest Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge i, constituir un dipòsit
específic per l’ingrés dels fons obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió dels béns que integren
aquest patrimoni, els ingressos obtinguts per la substitució en metàl·lic del percentatge
d’aprofitament mig, així com l'import de les sancions urbanístiques.
302

Diagnosi
1. Principals conclusions de l’anàlisi
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
1.1. Les previsions demogràfiques i el model de ciutat
En el període 1996-2009 la població de Vilafranca del Penedès s’ha incrementat un 36,3%.
Solament durant el flux immigratori dels anys seixantes i setantes es trobaria un ritme de
creixement demogràfic equiparable. Aquest creixement s’explica a partir de tres components de
pes desigual: el flux immigratori de població estrangera ha estat responsable d’un 61,8% del
creixement total (càlcul per al període 2000-2008), els trasllats residencials metropolitans d’un
altre 20,7% i el creixement vegetatiu, esperonat per l’arribada de població estrangera però
també per l’increment de fecunditat de la població autòctona, explica l’altre 17,5%. Aquest
període expansiu ha canviat d’una manera significativa la població del municipi: segons les
xifres (no oficials) de l’any 2009 (1-1-2009) un 18,6% de la població és estrangera, repartida
entre més de 90 nacionalitats, si bé amb una presència preponderant de marroquins, un 40%
aproximat de tots els estrangers. Aquest allau immigratori, fonamentalment de persones i
famílies de nivell d’ingrés baix, ha generat una demanda d’habitatge que no sempre ha trobat
l’oferta corresponent.
La crisi ha afectat durament la ciutat, amb una taxa d’atur registrat del 15,68% (novembre del
2009), xifra per damunt del 14,2% de mitjana catalana. Tot fa pensar que la crisi actual
suposarà el final del període expansiu basat sobretot en l’arribada de població estrangera, però
cal començar a pensar quines tendències s’imposaran en el context post-crisi, que ben segur
arribarà, tot i que encara no s’hagi tocat fons.
El gran ritme constructor de la dècada, especialment dels anys 2005-2007, en que es va arribar
a superar els 1000 habitatges iniciats anuals (l’any 2005) és bastant premonitori de quines
tendències podran imposar-se en un context post-crisi. Cal remarcar que aquesta massiva
oferta d’habitatge, en bona part encara per vendre, no anava destinada majoritàriament a la
demanda local (les necessitats endògenes es poden xifrar en uns 200 habitatges anuals), ni a la
demanda generada per la població estrangera (amb ingressos massa baixos) sinó a captar
població autòctona de nivell mitjà baix procedent de les corones interiors metropolitanes. Fins
ara, Vilafranca del Penedès no ha estat un destí important de trasllats residencials
metropolitans. Aquest paper l’han jugat més altres municipis de la comarca, més petits i que
podien oferir un “entorn rural”. Però sembla que algunes grans immobiliàries foranes s’havien
posat d’acord en decidir que ara era l’hora de Vilafranca del Penedès.
S’han definit quatre escenaris que dibuixen futurs força diferents: l’escenari regressiu suposa la
perllongació de la crisi i un lleuger decreixement de la població per retorn d’immigrants.
L’escenari endogen suposa un futur irreal d’absència de moviments migratoris. Tant l’escenari
expansiu com el del creixement moderat suposen un flux significatiu de trasllats residencials
(fonamentalment metropolitans), més intens en el primer cas.
Dades 2009
(no oficials)
Les projeccions de població i de llars
Escenari
regressiu
Escenari
endogen
Escenari del
creixement
moderat
Escenari
expansiu
Habitants 38.929 38.295 39.871 42.129 46.148
Llars 14.260 15.467 15.577 16.436 17.772
303

Diagnosi
En un context post-crisi (de recuperació de la demanda) semblen més plausibles els escenaris
amb creixement que l’estancament demogràfic. Hi ha dues raons que hi ajudaran:
304
1. En primer lloc, caldrà absorbir la important oferta d’habitatges nous per vendre, i això
no ho farà la demanda interna tota sola, sinó fonamentalment la demanda forana.
2. En segon lloc, l’estructura productiva actual té un sector de la construcció molt
dimensionat que demanarà, quan toqui, més sòl urbanitzable. Costarà molt dur a terme
una reconversió productiva que redueixi el pes del sector de la construcció.
Tot i amb això, hi ha un marge de maniobra important a l’hora de decidir quin és el ritme de
creixement aconsellable o preferible. Potser no es pot escollir el “model de ciutat”, bàsicament
perquè és una ciutat que s’ha anat fent al llarg de mil anys, però si que es poden prendre
decisions pel que fa als nous desenvolupaments urbans.
1.2. La problemàtica del parc d’habitatges existent
El nombre d’habitatges a data 1-1-2009 s’estima en 17.898, és a dir, entorn dels 18.000
habitatges. Aquesta xifra, aproximada però realista, surt de sumar els 14.482 censats l’any
2001 amb els 3.416 acabats en el període 2002-2008. El nombre de llars, i per tant
d’habitatges principals a la mateixa data, era de 14.260. El nombre d’habitatges no principals,
diferencia entre els totals i els principals, era de 3.638, repartits entre secundaris i vacants.
Gairebé un de cada quatre habitatges existents data d’aquest curt període de 7 anys que va del
2002 al 2008, i això sense comptar els habitatges iniciats que encara no s’han acabat o les
promocions aturades tot just començar.
L’anàlisi del parc d’habitatges ha permès arribar a algunes conclusions finals:
Una petita part dels habitatges estan en mal estat. Segons les dades del cens del 2001, un
1,8% dels habitatges estaven en estat ruïnós o dolent, mentre que un altre 5,4% presentaven
alguna deficiència; el 92,8% restant estaven en bon estat, un percentatge superior al de la
mitjana catalana, un 89,2%. Les xifres actuals no deuen ser gaire diferents: s’han rehabilitat
habitatges però tot el parc ha envellit una mica més.
L’estudi del centre Vila i del carrer Sant Pere ha permès actualitzar les dades d’aquesta part
sensible de la ciutat: a data actual, un 1,1% de les finques estan en estat ruïnós i un 11% en
mal estat, mentre que la resta es reparteixen entre regular i bo.
Tot i que el nombre d’habitatges en mal estat és petit existeix un risc potencial d’entrar en
processos de desvalorització de l’habitatge, de substitució de població i de degradació urbana.
Les tipologies urbanes de nucli antic (Centre Vila i altres carrers) i de polígons residencials de
baixa qualitat són les més propenses a caure en aquestos processos de degradació urbana. Són
els barris en els que s’ha intervingut més, com per exemple el Projecte d’Intervenció Integral
(adjudicat) al barri de l’Espirall o els intents (per ara no reeixits) al Centre Vila i a Sant Julià.
La gran quantitat d’edificis de 5 o més plantes sense ascensor (258 l’any 2001, amb un total de
2.955 habitatges principals) abona també aquest procés de desvalorització dels habitatges.
La tipologia edificadora dominant és la de l’habitatge plurifamiliar. Als carrers del nucli
antic es poden veure bastantes cases unifamiliars entre mitjeres (sovint amb locals a la planta
baixa) però els desenvolupaments d’eixample s’han fet a base de blocs d’habitatges
plurifamiliars. En aquest darrer període d’expansió immobiliària el predomini de l’habitatge
plurifamiliar ha estat aclaparador, un 94,4%, enfront d’un mínim 5,6% d’habitatge unifamiliar.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Els darrers desenvolupaments urbans han suposat un increment de les alçades i de la
densificació respecte dels eixamples més tradicionals.
Vilafranca del Penedès és un bon exemple de ciutat compacta. La manca de barris de baixes
densitats amb tipologia d’habitatge unifamiliar ha propiciat un flux de sortides cap a municipis
de la rodalia de caràcter encara molt rural i que si que ofereixen aquest tipus d’habitatge. Amb
un terme municipal reduït i ja molt ple, Vilafranca del Penedès difícilment pot competir en
desenvolupaments urbanístics extensius. És millor centrar-se en desenvolupaments de ciutat
compacta, revisant, potser, les densitats a la baixa.
1.3. L’activitat immobiliària i el parc d’habitatges no principals
Un increment fort l’oferta immobiliària però amb un desajustament important amb les
necessitats d’habitatge. L’activitat immobiliària ha marxat tradicionalment acompassada amb
l’increment de població. Així va ser als anys seixantes i setantes, època de creixement
demogràfic i d’activitat constructora intensa. Durant la darrera dècada també s’ha produït un
increment paral·lel de la població i del nombre d’habitatges construïts, però amb una novetat:
la major part dels habitatges construïts en aquests darrers anys no anaven destinats a la
població nouvinguda.
S’ha construït molt pensant en la demanda local (creixement vegetatiu i renovació
d’habitatges), en la demanda comarcal (invertir en un habitatge a la capital) i sobretot en la
demanda procedent de les corones internes metropolitanes. El tipus d’urbanisme i el tipus
d’habitatge s’ha adaptat molt a aquesta demanda metropolitana: habitatges relativament petits,
en barris bastant densos (però lluny de les densitats metropolitanes) pensats per a un públic
amb ingressos mitjans-baixos que ja disposava d’un patrimoni immobiliari que li permetia fer el
salt cap a un entorn i un habitatge millors. En canvi, no hi ha hagut pràcticament oferta
destinada al públic de baix nivell d’ingressos que estava arribant a la ciutat, i per al qual,
l’accés a un habitatge necessitava sovint algun tipus de carambola: s’accedia a un habitatge
quan prèviament hi havia algun trasllat de residència de persones autòctones des d’un polígon
residencial de baix nivell o des d’un carrer del nucli antic a un barri més benestant o a un
municipi de la rodalia.
Tot aquest procés ha quedat interromput per la crisi, immobiliària i general alhora. L’any 2005,
s’havien arribat a iniciar 1.141 nous habitatges, mentre que durant els tres primers trimestres
del 2009 solament se n’han iniciat 77. L’experiència dels anys d’expansió i de creixement
desaforat dels preus i la crisi actual, haurien de servir per replantejar el futur de l’activitat
constructora, tant en termes quantitatius com d’ajustament entre oferta i demanda.
La utilització anòmala dels habitatges. Les situacions d’utilització anòmala dels habitatges
tipificades per la Llei del Dret a l’habitatge són difícils de detectar a la pràctica.
L’infrahabitatge es defineix com l’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni
compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge. L’Habitatge sobreocupat es
defineix com aquell en què s’allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als
serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona.
L’empadronament és un filtre que, en teoria, ha de servir per detectar (i evitar) situacions
d’infrahabitatge o de sobreocupació. Això fa que les situacions d’infrahabitatge o sobreocupació
“legals”, és a dir, d’incompliment de la normativa, siguin realment mínimes. Les anomalies
“reals”, en canvi, poden ser quantitativament importants. Les situacions d’infrahabitatge “real”
són molt opaques i difícils de detectar. S’hi pot arribar a partir dels serveis socials o de les
305

Diagnosi
entitats privades amb orientació social que coneixen de prop les capes més desafavorides de la
població. L’alternativa es disposar d’allotjaments d’inclusió que puguin acollir temporalment les
persones o famílies afectades.
Les situacions de sobreocupació “real”, és a dir, sense caure fora de la normativa però
ocasionant uns perjudicis similars, són molt més habituals. Els perjudicis potencials van en dues
direccions:
306
• Afecta negativament les condicions habitabilitat de les persones que es veuen obligades
a compartir habitatge amb molta altra gent
• Pot afectar negativament la qualitat de vida i la convivència dels entorns urbans amb
presència de sobreocupació.
Les situacions potencials de sobreocupació van associades a llars molt nombroses, força
habituals entre la població immigrada. Hi ha dos tipus de llars que sense ser noves s’han
expansionat molt amb el flux immigratori recent: les llars pluripersonals sense relacions de
parentiu (un grup nombrós, normalment de la mateixa nacionalitat que comparteixen habitatge)
i les llars familiars amb altres persones, normalment no emparentades (nuclis familiars que
conviuen amb altres persones per poder afrontar la despesa d’habitatge). Aquestes llars molt
nombroses surten de la necessitat d’aixopluc de persones i familiars amb baix nivell d’ingressos,
que tenen com a única opció compartir habitatge. La sobreocupació “real” pot generar
pràctiques abusives per part d’arrendadors d’habitatges (habitatges precaris i preus abusius) i
també per part dels propis llogaters titulars que acullen altres persones.
En qualsevol cas, els habitatges amb molts habitants llindant la sobreocupació, legal o real, és
la solució (precària) d’un problema (l’habitatge) dins del paràmetres de les lleis del mercat.
L’existència d’un col·lectiu ampli de persones que solament poden aspirar a compartir un
habitatge de lloguer s’haurà de tenir en compte a l’hora de determinar les necessitats
d’habitatge.
Parc d’habitatges vacants. La Llei del Dret a l’Habitatge també considera una anomalia el
manteniment d’un habitatge desocupat, sense causa justificada, per un període de dos anys.
Deixant de banda la dificultat de determinar quines causes són justificades o no, el fet cert és
que s’ha de treballar per la utilització eficient del parc d’habitatges, i això passa per minimitzar
els habitatges vacants o buits, i mes quan amb la crisi actual el seu nombre ha augmentat
d’una manera important tot i que queden moltes necessitats d’habitatge sense poder ser
ateses.
A data actual, finals del 2009, el nombre d’habitatges vacants es pot estimar en uns 2.900,
sense incloure-hi els habitatges secundaris. Aquest nombre inclou tres categories amb
tractaments diferents des de la perspectiva de la política d’habitatge:
• Habitatges vacants amb deficiències que s’haurien de rehabilitar per a poder a ser
reutilitzats com habitatges principals. En aquest cas l’estratègia es potenciar la
rehabilitació, pensant en els habitatges i en les àrees urbanes que es poden veure
afectades negativament per una presència important d’habitatges en males condicions.
• Habitatges no principals en bon estat que podrien aflorar, sobretot al mercat de lloguer,
amb les mesures adients, que passen sovint per les garanties als llogadors. En aquest
cas, l’estratègia és una política activa d’incentivació del lloguer, una política que es
podria estendre també als habitatges secundaris molt poc utilitzats que gairebé es
podrien associar a vacants.
• Habitatges nous a vendre. Aquest darrer segment s’ha disparat en el context actual de
crisi i mereix un punt i apart.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Rehabilitat i fer aflorar haurien de ser línies d’actuació decidides de cara a la utilització
òptima del parc d’habitatges existents, intentant cobrir les necessitats sense haver de recórrer
forçosament a la nova construcció.
L’estoc d’habitatges nous i la rigidesa dels preus a la baixa. Quan el ritme de construcció
s’havia accelerat més va arribar de sobte la crisi immobiliària. El pic de l’activitat constructora
va ser els anys 2005-2007, amb més de 900 habitatges iniciats a l’any. Una gran part d’aquests
habitatges estan per vendre, i un nombre important estat aturats i pendents d’acabar. A partir
dels agents econòmics consultats s’ha arribat a una avaluació aproximada de prop de 1.500
habitatges nous per vendre. Afegint-hi els habitatges aturats en diferents estadis del procés
constructiu, la xifra seria superior.
Donar sortida a aquest gran estoc acumulat no serà una tasca fàcil. En bona part dependrà de
qui controli l’oferta: promotors, bancs i caixes, inversors que compren oportunitats a baix preu,
administracions diverses, etc. Sembla que s’obren dos horitzons possibles:
• Una davallada més dràstica dels preus d’oferta, fins que s’arribi a un punt d’equilibri
entre oferta i demanda. S’ha de sortir de la base de que les necessitats d’habitatge
existeixen i en alguns sectors de població són necessitats bastant peremptòries.
• El manteniment dels preus actuals, esperant que la recuperació de la demanda
immobiliària vingui induïda per la recuperació econòmica general i la millora el nivell
d’ingressos i de les expectatives.
Cal reconèixer que fins ara els preus s’han mantingut força rígids a la baixa. Només s’ha desfet
una mica del llarg camí de pujada de preus dels dotze darrers anys. Amb els preus actuals, la
reconversió d’habitatges lliures a protegits sembla pràcticament descartada, ja que el
diferencial de preus continua sent molt important.
La solució més sensata és probablement passar de l’habitatge de compra al de lloguer. Per als
llogaters tampoc és la solució ideal, ja que els preus de lloguer no han baixat prou i la compra,
a uns preus més moderats i interessos baixos, continua sent atractiva, però topa amb les
restriccions crediticies. El lloguer amb opció de compra, deixant la compra per a un futur proper
que s’ha de recolzar en dos factors positius: per una banda, la recuperació dels ingressos i de la
capacitat d’estalvi de les famílies i, per altra banda, el retorn a majors facilitat crediticies,
evitant això sí la disbauxa dels darrers anys.
El poc pes específic dels habitatges protegits. En aquests anys de creixement immobiliari
desaforat s’ha deixat molt de banda l’habitatge destinat a polítiques socials. En el període 2000-
2008, es van acabar 567 habitatges protegits, un 13,1% del total, un percentatge clarament
insuficient però superior, tanmateix, al 8,3% del conjunt català.
En aquest comportament comparativament positiu de Vilafranca del Penedès hi ha tingut un
protagonisme important la Societat Municipal d’Habitatge, amb diverses promocions pròpies
durant el període, tant de compra com de lloguer.
Per les característiques i nivell d’ingressos de les persones i famílies que fan, i faran, demanda
d’habitatge és fàcil deduir que una bona part són destinataris idonis d’habitatges protegits.
L’habitatge protegit s’ha de veure com una oportunitat d’accés a l’habitatge de molts joves de
Vilafranca del Penedès amb ingressos massa baixos per accedir al mercat de l’habitatge lliure.
307

Diagnosi
Per altra banda, una oferta àmplia d’habitatge protegit pot ser un instrument molt eficaç de
cara a la moderació dels preus de l’habitatge. La demanda que es canalitzi cap a l’habitatge
protegit deixarà de ser demanda que ajuda a l’escalada de preus.
1.4. L’increment de la problemàtica social en el context actual de crisi
econòmica
La crisi econòmica actual està colpejant durament Vilafranca del Penedès i la resta de la
comarca. Al parlar dels indicadors de risc de pobresa s’ha pogut veure com alguns de molt
significatius tenen uns valors més desfavorables que el conjunt català. Val la pena fer-ne un
recordatori. Els indicadors en els que Vilafranca del Penedès apareix més malparada que la
mitjana catalana són els següents:
308
• L’atur registrat. A data de novembre del 2009 els aturats passen de tres mil,
concretament n’hi ha 3.166, amb una taxa del 15,68%, superior al 14,2% de Catalunya.
La taxa d’atur juvenil arriba al 16,0%, també superior al 14,5% del conjunt català.
• La població immigrada ha arribat al 18,6%, clarament per damunt de la mitjana
catalana. La població estrangera està especialment castigada per l’atur. A data de
novembre del 2009 hi havia 1.026 persones estrangeres aturades. Gairebé un de cada
tres aturats es immigrant, i sovint sense cap entorn familiar on aixoplugar-se
• Indicadors més estructurals com el nivell d’instrucció i el nivell de categoria
socioprofessional també donen un perfil més desfavorable que la mitjana catalana. Són
indicadors més difícils de combatre a curt termini.
L’agreujament de la problemàtica social es comprova, per exemple, amb l’increment de les RMI:
de les 58 de l’any 2008 s’ha passat a les 258 del 2009, encara no finalitzat.
Els serveis socials municipals i les entitats privades d’orientació social són els que capten amb
més nitidesa la situació de privació en que viu una part important de la població. Tot això té
traducció també en el tema de l’habitatge. Fins ara pràcticament no hi ha hagut desnonaments,
però tot fa pensar que n’hi poden haver en un futur molt proper.
1.5. La problemàtica urbanística vinculada a l’habitatge
La problemàtica de l’habitatge es barreja sovint amb la problemàtica urbanística. I resoldre els
problemes d’habitatge pot redundar en la millora generalitzada d’àrees urbanes amb risc de
degradació.
Les àrees urbanes més vulnerables són les que responen a la tipologia de nucli antic i de
polígon residencial de baix nivell. Són normalment les àrees en que també hi ha un percentatge
més elevat d’habitatges deficients.
A Vilafranca del Penedès, l’àrea més sensible és sens dubte el Centre Vila. És un àrea0i que
conserva tota la seva vitalitat comercial i cultural, però s’ha d’evitar que la degradació urbana
pugui arribar de la mà d’habitatges deficients que es desvaloritzen. Caldrà posar un èmfasi molt
especial en la rehabilitació urbana, amb l’objectiu de retornar al centre la funció residencial que
havia tingut fins fa pocs anys.

2. Les necessitats d’habitatge
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Al parlar de la demanda d’habitatge s’ha distingit entre la demanda que s’associa clarament a
necessitat d’habitatge i la demanda que s’associa a la millora d’habitatge però no estrictament a
una necessitat.
Aquest PLH ha calculat, en primer lloc i com a tema fonamental, les necessitats d’habitatge
generades per la població resident, en altres paraules, el nombre de nous habitatges principals
que faran falta per atendre la creació de noves llars per part de la població resident. Una
segona qüestió bàsica ha estat calcular quina part de les necessitats d’habitatge quedaran
excloses del mercat (el seu nivell d’ingressos no els permet assumir la càrrega econòmica de
l’habitatge lliure) i, per tant, s’hauran de canalitzar cap a la creació d’habitatges destinats a
polítiques socials.
La demanda que s’associa a millora d’habitatge pot ser també important i ha de ser atesa.
Inclou bàsicament la demanda interna de la població resident que vol millorar d’habitatge i/o
d’entorn i la demanda forana de població que vol traslladar la residència a Vilafranca del
Penedès. Així com la demanda associada a necessitat es repartirà entre l’habitatge del mercat
lliure i el protegit, la demanda associada a millora anirà pràcticament tota al mercat lliure.
L’única excepció podria ser la demanda generada per nouvinguts atrets per ofertes de treballs
poc qualificats fetes pels sectors productius de la ciutat i la comarca. S’haurà de valorar si en
aquest cas els habitatges destinats a polítiques socials es fan extensius també a la població
forana, i no solament a la població resident exclosa del mercat.
2.1. El càlcul de les necessitats d’habitatges principals
El càlcul s’ha fet de manera desagregada per a diferents segments de població i s’han
considerat dues hipòtesis de població resident: la població actual (escenari endogen) i la
població actual minorada per un cert retorn d’immigrants en un context de crisi econòmica
aguda (escenari regressiu). Els diferents segments de població generadors de necessitat
d’habitatge s’han acabat agrupant en dos grans grups. Les noves llars per emancipació de joves
i les noves llars adultes, aquestes amb una casuística variada: emancipació tardana de població
de 35 a 39 anys, canvis en la composició familiar, reagrupaments familiars d’immigrants, llars
en habitatges inadequats, etc... Les necessitats d’habitatge per a la gent gran s’han calculat
apart ja que en aquest cas no es tracta de creació de noves llars sinó d’accedir a un allotjament
adequat.
revisió de noves llars per al període 2010-2015
Creació noves llars
Escenari
regressiu
Escenari
endogen
Noves llars per emancipació de joves 1.162 1.243
Noves llars adultes 281 295
Total 1.442 1.538
La creació de noves llars per part de la població resident es mourà entre les 1.442 i les 1.538
segons es tracti de l’escenari regressiu o l’endogen.
Una part de les noves llars podran utilitzar habitatges principals alliberats per l’anomenada
destrucció de llars. S’ha calculat en 441 les llars que es destruiran en el mateix període 2010-
2015. Se suposa que el 100% dels habitatges principals alliberats ho continuaran sent, és a dir,
309

Diagnosi
acolliran una nova llar, però que solament el 80% aniran a parar a noves llars generades per la
població interna.
S’arriba finalment a la xifra de necessitats de nous habitatges principals, una vegada
descomptades les llars que reutilitzaran els habitatges alliberats per les llars destruïdes.
310
Necessitats de nous habitatges
principals per al període 2010-2015
Escenari regressiu Escenari endogen
1.089 1.186
Les necessitats de nous habitatges principals es mouran entre els 1.089 de l’escenari regressiu i
els 1.186 de l’escenari endogen. La mitjana anual de l’escenari endogen se situarà en 197 nous
habitatges principals, pràcticament 200 per any.
No tots hauran de ser habitatges de nova construcció. Es interessant recordar de nou el ventall
de possibilitats d’augmentar el parc d’habitatges principals:
• Habitatges vacants que es fan aflorar amb mesures per afavorir el lloguer
• Habitatges vacants en mal estat que entrin en programes de rehabilitació
• Habitatges secundaris reconvertits en principals
• Habitatges nous per vendre afectats per la crisi immobiliària
• Habitatges de nova construcció
2.2. El càlcul de les necessitats que s’hauran de canalitzar cap a l’habitatge
protegit
Quina proporció de les necessitats de nous habitatges principals que faran falta en el període
2010-2015 hauran de ser habitatge protegit? La pregunta no té òbviament una resposta fàcil. El
càlcul de la població exclosa del mercat obtingut confrontant la despesa d’habitatge amb els
ingressos dels integrants de les futures llars posa de manifest que una gran part de les llars
joves queden excloses del mercat lliure i fins i de tot de certes modalitats d’habitatge de
protecció. Val la pena recordar les xifres:
Lloguer
de protecció
% Demanda exclosa segons modalitats d’accés a l’habitatge
%
Demanda
exclosa
Compra de
protecció
%
Demanda
exclosa
Mercat
lliure
%
Demanda
exclosa
Lloguer 25 RE 5,2 Règim especial 62,1 Lloguer lliure 50,1
Lloguer 25 RG 12,5 Règim general 68,3 Segona mà 87,7
Lloguer 10 anys 52,5 Preu Concertat 88,1 Obra nova 90,2
Ara bé, existeixen uns factors compensatoris que poden reduir molt sensiblement la demanda
exclosa: reducció futura dels preus, increment dels ingressos en una situació de recuperació
econòmica, increment dels ingressos de les llars joves, augment dels nombre de membres
perceptors d’ingressos de la llar, ajudes familiars, etc.
També val la pena veure el ritme d’habitatge protegit dels darrers anys, concretament del
període 2000-2008. En aquests anys es van acabar 567 habitatges, repartits entre 25
expedients, un 13,1% del total d’habitatges acabats en el mateix període.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
També s’han de tenir en compte els límits mínims establerts per la legislació:
El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya diu que els plans d'ordenació urbanística
municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d'HPP com a
mínim el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova
implantació, del qual un 20% s'ha de destinar a habitatges de règim especial i general i un 10%
a habitatges de preu concertat.
La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge estableix l’objectiu de solidaritat urbana, segons el qual
d’aquí a vint anys un 15% del parc total d’habitatges principals hauran de ser habitatges
destinats a polítiques socials, amb tota la seva amplia casuística. Actualment els habitatges
protegits representen un 13,73% del total d’habitatges principals del municipi.
Tenint en compte totes aquestes ponderacions que van en sentits diferents, s’ha arribat a la
xifra d’un 40% de necessitats de nous habitatges principals que s’han de canalitzar cap a
l’habitatge destinat a polítiques socials.
Necessitats d’habitatge protegit per al període 2010-2015
Escenari
regressiu
Escenari
endogen
Necessitats de nous habitatges principals 1.089 1.186
Necessitats canalitzades cap a l’habitatge protegit 436 474
En definitiva, les necessitats de nous habitatges principals que s’hauran de canalitzar cap a
habitatges protegits oscil·laran entre 436 i 474, segons es consideri l’escenari regressiu o
endogen, respectivament.
Cal remarcar que l’habitatge protegit ha d’anar adreçat a diversos segments de població, els
joves, la gent gran i col·lectius amb risc d’exclusió social, i que una part de les necessitats es
poden canalitzar cap a l’habitatge dotacional.
Entorn d’aquestes xifres es poden fer, com a mínim tres preguntes cabdals:
1 Això vol dir que en el període 2010-2015 s’hauran de construir 474 habitatges protegits,
agafant la xifra de l’escenari endogen? No necessàriament; la xifra és de necessitats de nous
habitatges principals que s’han de canalitzar cap a protecció; no tots hauran de ser habitatges
nous. Aquí hi entra la capacitat de gestió per posar en marxa mecanismes d’optimització del
parc d’habitatges existent: rehabilitació, reconversió d’habitatges nous a vendre en habitatges
protegits, etc.
2 Això vol dir que un 40% dels habitatges que es construiran en el període 2010-2015 hauran
de ser de protecció, amb alguna de les modalitats possibles? No, els 474 habitatges responen a
necessitats internes de la població resident: llars que s’han de crear i que quedaran excloses del
mercat lliure. A banda d’aquests, es poden construir molts més habitatges per a la demanda,
que pot arribar a ser gran, però que no s’ha considerat com una necessitat interna: demanda
interna que vol millorar d’habitatge i/o entorn, demanda forana en un context de recuperació
econòmica. De fet, faran falta desenvolupaments urbanístics amb habitatge lliure per generar el
sòl destinat a l’habitatge protegit. El percentatge d’habitatge protegit disminuirà a mesura que
augmenti el volum de la construcció de nous habitatges.
311

Diagnosi
3 Això vol dir que la xifra de 474 és el sostre màxim d’habitatges protegits en el període 2010-
2015? Això dependrà de si es vol construir habitatge social per a una part de la població que
vingui a residir a la comarca en un futur. Les xifres del quadre següent indiquen el nombre
d’habitatges protegits que farien falta en cadascun dels escenaris amb trasllats residencials cap
a la comarca, el del creixement moderat i l’expansiu, en el supòsit de que un determinat
percentatge (10%, 20%, 30%, 40%) de les noves llars arribades es canalitzessin cap a
l’habitatge protegit. Aquestes xifres s’haurien d’afegir, si es donés el cas, a les generades per
les necessitats internes.
312
Hipòtesis de construcció d’habitatge protegit per a la població forana
Escenari
Noves llars per
trasllats
residencials
forans
10%
habitatge
protegit
20%
habitatge
protegit
30%
habitatge
protegit
40%
habitatge
protegit
Creixement moderat 679 68 136 204 272
Expansiu 1718 172 344 515 687
Un altra possibilitat és anar més enllà del 40% en el percentatge de noves llars locals que es
derivin cap a l’habitatge destinat a polítiques socials.
3. Coherència entre les necessitats d’habitatge actuals i futures i el
potencial d’habitatges
El següent pas del PLH és comprovar la coherència entre les necessitats d’habitatges principals
detectades i les disponibilitats de sòl qualificat. Aquest càlcul es farà en dues etapes: primer, la
coherència entre disponibilitat de sòl i habitatges principals necessaris; en segon lloc,
coherència entre les disponibilitats de sòl dedicat a habitatges protegit i les necessitats
d’habitatge destinat a polítiques socials.
3.1. Coherència entre la disponibilitats de sòl i les necessitats d’habitatges
principals
Es compara la necessitat d’habitatges amb el nombre d’habitatges previstos pels
desenvolupaments urbanístics més factibles de dur a terme. El sostre d’habitatges és la suma
dels que surten de 9 polígons d’actuació en sòl urbà més dos sectors en sòl urbanitzable.
Habitatges lliures i protegits segons els desenvolupaments urbanístics màxims
Habitatges
lliures
Habitatges
protegits
Habitatges
totals
9 Polígons d’actuació en sòl urbà 972 387 1.359
3 Sectors sòl urbanitzable 1.637 1.071 2.708
Total 2.609 1.458 4.067
La xifra d’habitatges totals previstos per un desenvolupament urbanístic màxim és de 4.067.
Aquesta xifra encara es pot incrementar tenint en compte el potencial de sostre residencial en
sòl urbà consolidat. La xifra d’habitatges estimats en sòl urbà consolidat en el període que
abasta aquest Pla seria de 538 nous habitatges provinents de tres camps urbanístics: solars
sense edificar, edificis industrials situats en parcel·les residencials i sòl situat en Clau 14.1 de

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
transformació d’ús industrial a residencial. Cal destacar que cap d’aquest sostre potencial
tindria l’obligació d’acollir habitatges de protecció. Sumant aquests 538 habitatges als 4.067
que sortien dels desenvolupaments urbanístics en un escenari de màxim desenvolupament,
s’obté una xifra plausible d’un sostre de 4.605 habitatges.
Encaix entre la disponibilitat de sòl i les necessitats d’habitatge
Nous habitatges principals
necessaris 2010-2015
Habitatges segons
sol disponible
Superàvit
1.186 4.067 2.881
L’escenari endogen preveu la necessitat de 1.186 nous habitatges principals per al període
2010-2015. Es comprova que la disponibilitat de sòl supera amb escreix les necessitats de nous
habitatges principals, en un escenari de creixement econòmic i d’expansió immobiliària.
Cal tenir en compte que una gran part d’aquesta disponibilitat de sòl anirà cap a la demanda de
millora d’habitatge, una petita part a la demanda local i una part molt més gran a la demanda
forana.
3.2. Coherència entre la disponibilitats de sòl per a habitatge protegit i les
necessitats d’habitatges protegits
Es compara la necessitat d’habitatges protegits amb el nombre habitatges protegits previstos
pels desenvolupaments urbanístics relacionats anteriorment. El nombre d’habitatges protegits
pels desenvolupaments urbanístics futurs és de 1.458, suma de 387 en els polígons d’actuació
en sòl urbà i dels 1.071 en els tres sectors de sòl urbanitzable. El potencial de sostre residencial
del sòl urbà consolidat no generarà més sostre per habitatge protegit.
Encaix entre la disponibilitat de sòl i les necessitats d’habitatge protegit
Nous habitatges protegits
necessaris 2010-2015
Habitatges protegits
segons sol disponible
Superàvit
474 1.458 984
L’escenari endogen preveu la necessitat de 474 habitatges protegits per al període 2010-2015,
mentre que els desenvolupaments urbanístics futurs en un escenari d’expansió immobiliària
contemplen un sostre de 1.458 habitatges protegits, xifra clarament superior a les de les
necessitats endògenes.
No obstant, en el context actual de crisi econòmica i sense poder preveure si en el proper
sexenni hi haurà un canvi de tendència cap a una millora general de l’economia, no es poden
garantir aquests desenvolupaments, ja que estan en mans de promotors privats (excepte l’ARE
les Bassetes, en mans de l’INCASOL). Tan sols es pot garantir que els PAU-5a i PAU-6 tenen
moltes possibilitats de finalitzar els 166 habitatges de protecció previstos entre ambdós
polígons. El PAU-5a ha d’iniciar les obres d’urbanització en breu i el PAU-6 ja ha començat les
obres d’edificació. Es tracta, doncs, d’un escenari mínim en el que hi haurà 166 habitatges
protegits de lloguer en un futur immediat.
313

Diagnosi
4. Les necessitats especifiques de la gent gran
Les necessitats d’habitatge tutelat per a la gent gran s’han calculat ponderant el pes de la
població de 65 i més anys, de la població de 75 i més anys i de les llars unipersonals amb
persones de 65 i més anys. Les necessitats actuals s’estimen en 155 habitatges tutelats (per a
una o dues persones). A aquesta xifra cal restar-hi els habitatges socials que ja estan
actualment destinats a la gent gran. Les xifres per a l’any 2016, al final del sexenni de vigència
del PLH, no son gaire diferents, i oscil·len entre els 160 de l’escenari endogen i els 171 de
l’escenari expansiu.
Ja s’ha vist que el nombre actual d’habitatges socials destinats a la gent gran és molt petita,
entorn dels 30 habitatges. Arribar fins als 160 habitatges estimats per a l’escenari endogen
suposaria incrementar l’oferta en 130 nous habitatges socials per a la gent gran durant el
període 2010-2015.
Les necessitats d’habitatge específic per a la gent gran es poden cobrir a partir de:
314
• La construcció d’habitatges tutelats dotacionals
• El reforçament del programa de rehabilitació que contempla ja una quota d’habitatges
destinats a la gent gran
Les previsions actuals d’habitatge dotacional:
S’ha fet el primer pas que consisteix en preveure la qualificació urbanística Habitatge Dotacional
(Clau 5/16) que permetria el desenvolupament de l’habitatge dotacional en sòl d’equipaments.
El següent pas hauria de seria qualificar sòl d’equipaments amb aquesta clau, ja que ara per ara
no n’hi ha cap. El que sí preveu el POUM vigent són varis solars amb la clau 5 genèrica, el que
significa que podrien destinar-se a qualsevol dels usos contemplats pel planejament, entre ells
el d’habitatge dotacional.
5. Alternatives d’allotjament davant del risc d’exclusió social
Una cosa és l’exclusió del mercat lliure de l’habitatge, que pot quedar satisfactòriament
compensada amb les diferents modalitats d’habitatge de protecció, i una cosa molt més
dramàtica és l’exclusió social que pot arribar a l’extrem dels sense sostre. Actualment existeix
una mínima infrastructura per atendre els casos d’exclusió social però les dimensions de la crisi
actual han desbordat completament les expectatives.
La població amb risc d’exclusió social és un col·lectiu d’una gran heterogeneïtat que pot aplegar
persones grans en llars unipersonals amb recurs econòmics clarament insuficients, llars
monoparentals o almenys sense cap perceptor d’ingressos, persones que s’han quedat sense
feina i família amb poc temps, població immigrada desarrelada i sense ingressos, persones amb
drogodependències, etc. En qualsevol cas, és un col·lectiu que està creixent ràpidament en el
context actual de crisi econòmica, com ho demostra l’increment de les sol·licituds de rendes
d’inserció (RMI).
L’estratègia passa tant per augmentar les dotacions com per canvis de tipus organitzatiu. La
millora de dotacions podria incloure:
• Disposar de més pisos d’inclusió destinats al gaudi temporal de persones amb situació
d’exclusió social.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
• Redimensionar l’alberg de Càritas que acull persones sense llar
Els canvis de tipus organitzatiu o de concepció del servei han d’anar en dues direccions:
1. Fins ara, és un servei que donen gairebé exclusivament entitats privades de caire social
que actuen d’una manera molt vocacional i que no poden respondre a les despeses
creixents d’unes situacions d’exclusió social que s’han disparat amb la crisi econòmica.
Els serveis socials, comarcals o municipals, hauran d’atendre també aquests col·lectius
extremament desfavorits, els quals, ara per ara, compten bàsicament amb Càritas i
altres entitats de caire social.
2. L’altra direcció en la que s’ha de treballar, que ja es fa però s’hauria d’intensificar, es
combinar l’acollida amb programes de reinserció personal i laboral.
6. Rehabilitació com a alternativa als riscos de degradació urbana
El Nucli Històric de Vilafranca està ben conservat i continua tenint un paper central a la ciutat i
a la comarca. L’activitat comercial i terciària s’hi desenvolupa amb tota normalitat, però en
canvi l’activitat residencial està minvant. Els trasllats de població autòctona cap altres barris
està propiciant un procés de substitució de població.
De cara al futur s’hauria de propiciar una recuperació important de l’activitat residencial,
pensant en col·lectius adequats a la tipologia urbanística del barri: poca accessibilitat rodada,
falta d’ascensors i impossibilitat de col·locar-ne un en la gran majoria d’edificis, que degut a la
seva antiguitat i tipologia, no tenen prou espai en les zones comunitàries. Un col·lectiu
interessant a potenciar és el del jovent de Vilafranca, que podria encapçalar el procés de
recuperació residencial del Centre Vila, atret per les avantatges de viure en un barri cèntric,
amb vida cultural i associativa. S’ha d’evitar que el Centre Vila s’utilitzi solament durant una
part del dia i quedi buit durant la resta de temps.
Tot això conduiria a la recomanació de potenciar la política de rehabilitació. S’hauria de pensar
en ampliar el programa de rehabilitació d’habitatges amb finalitat social i estendre’l a col·lectius
no necessàriament propers a l’exclusió social, amb el doble objectiu de:
• Evitar el risc de degradació urbana de zones del Nucli Històric
• Afavorir l’accés a l’habitatge de col·lectius exclosos del mercat lliure, que complirien la
funció de revitalització del barri.
315

Diagnosi
316

Objectius i estratègies
1. OBJECTIUS DEL PLA LOCAL D’HABITATGE
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’objectiu general és el de donar resposta als reptes en matèria d’habitatge, en sintonia amb els
agents econòmics i socials i dins d’un marc més general de desenvolupament territorial que es
preocupa de l’harmonia del paisatge urbà i de la qualitat de vida de les persones.
En aquest sentit, el Pla Local d’Habitatge, en particular, es marca els següents objectius:
• Afavorir l’accés a l’habitatge, donant prioritat a la producció d’habitatge protegit en
règim de lloguer, en especial pels joves, gent gran i població en risc d’exclusió social.
• Millora de la qualitat i de la sostenibilitat del parc residencial existent, mitjançant el
foment de la rehabilitació i del manteniment dels edificis.
• Fer encaixar les disponibilitats de sòl amb les necessitats d’habitatge segons les
previsions demogràfiques estudiades
• Preveure quines tipologies d’habitatges són les més adients pel municipi i per la seva
població segons la demanda existent
2. ESTRATÈGIES DEL PLA LOCAL D’HABITATGE
1. FOMENTAR LA REHABILITACIÓ
• Reforçar el programa interdepartamental de rehabilitació d’habitatges amb finalitat
social de cessió temporal gestionat per l’Oficina Municipal d’Habitatge
• Integrar la rehabilitació d’habitatge en estratègies globals de rehabilitació urbana
• Afavorir la recuperació residencial del Centre Vila i el nucli antic en general,
especialment amb població jove
2. CONSTRUIR HABITATGE PROTEGIT PER ATENDRE, EN PRIMER LLOC, A LES
NECESSITATS D’HABITATGE DE LA POBLACIÓ RESIDENT
• Construir habitatge destinat a polítiques socials d’acord amb les previsions del propi PLH
• Prioritzar l’habitatge de protecció de lloguer
317

Objectius i estratègies
3. IMPULSAR LA UTILITZACIÓ DELS HABITATGES BUITS, DEDICANT-
LOS SOBRETOT AL LLOGUER
318
• Utilitzar de manera més eficient el parc d’habitatges existent implementant mesures que
afavoreixin la conversió d’habitatges buits en habitatges de lloguer
4. CONSTRUIR HABITATGE DOTACIONAL DESTINAT PREFERENTMENT
A LA GENT GRAN
• Construir habitatges tutelats dotacionals d’acord amb les necessitats detectades pel
propi PLH
• Estendre l’habitatge dotacional a d’altres col·lectius, com joves i persones o famílies en
risc d’exclusió social.
5. DONAR RESPOSTA SATISFACTÒRIA A LES NECESSITATS
D’ALLOTJAMENT DE LA POBLACIÓ EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
• Augmentar les dotacions en habitatges d’inclusió i en altres modalitats d’allotjament per
a persones en risc d’exclusió social
6. DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS D’HABITATGE DELS
COL·LECTIUS AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES
• Garantir que es construeixen els pisos necessaris per a col·lectius amb necessitats
específiques (discapacitacions físiques i psíquiques).
7. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS DESTINATS A
HABITATGE
• Constituir el patrimoni de sòl i d’habitatge
• Reforçar amb mitjans humans l’Oficina Local d’Habitatge

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Programa d’Actuació
1. Actuacions i programes
1.1. El marc general on es desenvoluparà el PLH 2010-2015
El PLH 2010-2015 es desenvoluparà en un context molt diferent del que es donava durant
els anys de fort creixement demogràfic i accelerat creixement immobiliari previ a la crisi
actual.
Una primer fet a constatar és l’abundància d’habitatges buits, en bona part construïts
durant el darrer boom immobiliari. Aquests habitatges vacants superen amb escreix les
necessitats d’habitatge calculades per al sexenni 2010-2015. Ara bé, aquests habitatges
vacants no coincideixen plenament amb les necessitats d’habitatge generades per la
població resident. Una divergència molt important entre l’estoc vacant i les necessitats
d’habitatge futures és que hi ha molt pocs habitatges protegits vacants. No és ben bé que
no n’hi hagi cap, ja que la caiguda dels ingressos i del crèdit fa que fins i tot algun
habitatge protegit no trobi sortida, però representen una part ínfima dels habitatges
vacants.
Ara bé, seria molt convenient de que una part important de les necessitats d’habitatges, ,
fins i tot de les necessitats d’habitatge protegit, es poguessin resoldre a partir d’aquest
gran estoc d’habitatges vacants. Per altre banda, sembla clar que hi haurà grans
dificultats per reactivar el sector de la construcció mentre hi hagi tant habitatges vacants.
La crisi econòmica general, amb atur i baixos ingressos familiars, amb grans dificultats
per accedir a l’habitatge malgrat la baixada de preus, és el marc en que s’inicia el PLH
2010 -2015. Res a veure amb la bonança econòmica anterior. Ben segur que en algun
moment d’aquest sexenni començarà la recuperació econòmica, però es impossible saber
quan i no sembla que hagi de ser de manera immediata. El PLH 2010-2015 se situa,
doncs, en un marc de gran fragilitat dels segments de població més desafavorits a nivell
socioeconòmic.
Les restriccions creditícies de les entitats financeres, que dificulten enormement el
finançament de l’accés als nous habitatges principals, constitueixen un problema afegit a
l’atur i a la davallada dels ingressos de moltes famílies.
Les retallades dels pressupostos públics, a nivell municipal i general, a Vilafranca del
Penedès i arreu, dificultaran també molt les intervencions directes en la producció
d’habitatge protegit o dotacional.
1.2. Principis orientadors del PLH
Aquest marc general poc engrescador aconsella introduir alguns principis orientadors
del PLH 2010-2015 que representin l’adaptació a realitat restrictiva i complexa:
S’ha de respondre en primer lloc a les necessitats d’habitatge dels sectors
més vulnerables. Aquesta és un obligació indefugible del PLH. Les prioritzacions,
quan s’hagin de fer, hauran de tenir en compte aquest col·lectius.
Ha de ser un PLH realista a nivell financer, adaptat a un context de reducció
dels ingressos pressupostaris municipals i de dèficit públic molt greu. No tindria
sentit enfocar-ho d’una altra manera, solament s’hauran de tirar endavant les
actuacions que siguin financerament factibles.
Ha de ser més un Pla de Gestió que un document tancat. Les incerteses que
planegen sobre el futur, amb molts escenaris possibles i alguns de ben diferents,
aconsellen que el PLH sigui un document àgil i flexible que pugui respondre
eficaçment als reptes que puguin anar sorgint
319

320
Programa d’Actuació
Ha de ser un Pla obert a la cooperació amb entitats, socials o privades, que
operin al municipi i a la comarca i que puguin implicar-se en matèria d’habitatge.
S’ha de buscar la complicitat d’aquestes entitats, fins i tot, si és possible, a nivell
de finançament.
Les necessitats d’habitatge principal i d’habitatge protegit
Les necessitats d’habitatge s’han establert d’acord amb l’escenari endogen. Això vol dir
que el PLH ha de garantir el nombre de nous habitatges principals que necessitaran les
noves llars creades en el període 2010-2015 per la població resident al municipi, així com
els habitatges protegits, amb diferents règims de protecció, que requeriran les noves llars
creades per la població resident i que restaran excloses del mercat lliure pel seu nivell
d’ingressos comparativament baix.
Les xifres bàsiques de l’escenari endogen per al període 2010-2015 són les següents:
Noves llars creades 1.538
Necessitats de nous habitatges principals 1.186
Necessitats de nous habitatges principals protegits 474
Necessitats de nous habitatges adequats per a la gent gran 130
El pas de les noves llars creades, 1.538, a necessitats de nous habitatges principals,
1.186, es fa calculant les llars destruïdes en el mateix període, 441, i suposant que un
80% aniran destinades a habitatges principals de les noves llars de població resident. Tot
i que s’ha seleccionat l’escenari endogen, no seria raonable pensar que el 100% de les
llars destruïdes aniran a noves llars de la població resident.
El pas de les necessitats de nous habitatges principals, 1.186, a necessitats d’habitatge
protegit, 474, s’ha fet calculant que el 40% de les noves llars de població resident
quedaran excloses del mercat i hauran d’anar a l’habitatge protegit. A la fase d’anàlisi i
diagnosi s’ha pogut veure que el percentatge de noves llars amb ingressos baixos i
excloses del mercat lliure era molt superior, però s’han tingut en compte diverses causes
atenuants fins arribar al percentatge esmentat.
Les necessitats d’habitatge adequat per a la gent gran s’han establert en 160, dels quals
s’han de descomptar els 30 que ja hi ha actualment, amb la qual cosa, la xifra de nous
habitatges necessaris queda en 130.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Els habitatges protegits classificats per col·lectius i segments de població
Les necessitats de nous habitatges principals s’han calculat de manera desagregada per a
diferents col·lectius i diversos motius de creació de noves llars:
Noves llars per emancipació. Inclou totes les llars amb el cap de llar menor de 35
anys. En alguns casos no seran noves llars per emancipació sinó per canvis en
l’estructura familiar.
Noves llars de població adulta (35-64 anys). Inclou sobretot creació de llars per
emancipació tardana, a partir de 35 anys. No inclou, en canvi, les noves llars
adultes creades per canvis en l’estructura familiar.
Noves llars per canvis d’estructura familiar de població adulta (35-64 anys)
Per al càlcul dels nous habitatges principals i nous habitatges protegits s’han utilitzat els
mateixos criteris per a tots els col·lectius. La desagregació per col·lectius ha donat les
xifres següents:
Noves Nous habitatges Nous habitatges
llars
principals protegits
Noves llars per emancipació de jovent 1243 958 383
Noves llars adultes 295 228 91
Noves llars adultes de rendes
baixes
Noves llars per canvis familiars
211
84
163
65
65
26
Total 1538 1186 474
Com ja s’ha dit, les necessitats d’habitatge per a la gent gran s’han calculat de manera
separada, ja que no es tracta de creació de noves llars sinó de disposar d’habitatges
adequats per a la gent gran.
En definitiva, les necessitats d’habitatge protegit quedaran distribuïdes de la manera
següent
Noves llars per emancipació de jovent
Nous habitatges
protegits
383
Noves llars adultes 91
Noves llars adultes de rendes baixes
65
Noves llars per canvis familiars
26
Habitatges adequats per a gent gran 130
321

1.3 Les modalitats de protecció més recomanables
322
Programa d’Actuació
A Vilafranca del Penedès, com a molts altres llocs, hi ha hagut molta més tirada a la
compra que al lloguer, tant al mercat lliure com al de l’habitatge protegit. Algunes dades
objectives aconsellen donar més rellevància a l’habitatge protegit de lloguer: els baixos
ingressos que dificulten la compra, la dificultat de trobar finançament, la volatilitat dels
llocs de treball.
A banda de les dades objectives, també hi ha d’haver una voluntat decidida de fomentar
el lloguer, especialment entre el jovent. Potser no cal, als 25 anys, subscriure una
hipoteca que amb una mica de mala sort s’arrossegarà durant tota la vida laboral.
S’ha cregut més oportú no fer una distribució percentual exacta per modalitats i règims de
protecció sinó establir una forquilla amb un cert marge de maniobra.
Noves
Noves
Habitatges
llars joves llars adultes adaptats gent gran
Lloguer 70-80% 70-80% 100%
Compra 20-30% 20-30%
El lloguer hauria de ser majoritari entre els joves que s’emancipen. Es proposa que els
habitatges de lloguer representin un 70-80% del total, pensant sobretot en la població
que s’emancipa i té ingressos bastant baixos, mentre que un 20-30% haurien de ser de
compra, pensant en joves amb una situació més estabilitzada però amb uns ingressos que
els exclouen del mercat lliure.
Les noves llars adultes que s’han de canalitzar cap a l’habitatge protegit seran en la
majoria de casos llars amb problemes econòmics, que poden ser especialment greus en
cas de ruptura de nuclis familiars. En aquests casos, encara és més recomanable
prioritzar el lloguer sobre la compra. Es proposa que un 60-70% siguin de lloguer i un 30-
40% de compra.
En el cas dels habitatges adequats per a la gent gran, es considera que el 100% han de
ser de lloguer.
Pel que fa a la distribució entre els diferents règims de protecció, caldrà distingir entre el
lloguer i la compra. Pel que fa al lloguer, s’ha prioritzar sobretot el lloguer de règim
general a 25 anys. Aquesta és la opció que ha de ser més freqüent en els habitatges
protegits que surtin dels nous desenvolupaments urbanístics.
S’ha de preveure també una certa proporció de lloguer de regim especial a 25 anys per a
rendes molt baixes.
En el cas de la rehabilitació pensada per reforçar la funció residencial del Centre Vila
també es podrà optar pel lloguer de règim general a 10 anys. En el cas de la gent gran,
mot sovint amb rendes baixes, s’ha de prioritzar el regim especial a 25 anys
Noves
Noves
Habitatges
llars joves llars adultes adaptats gent gran
Règim especial 25 anys 10-20% 10-20% 60-70%
Règim general 25 anys 50-70% 50-70% 30-40%
Règim general 10 anys 20-30% 20-30%
Pel que fa a la compra, s’ha de prioritzar sobretot el règim general. El preu concertat és,
ara per ara, molt poc atractiu per als compradors, ja que el preu màxim establert es
pràcticament idèntic al preu model mercat lliure. Pel que fa al règim especial, adreçat a
rendes especialment baixes, és millor substituir-lo pel lloguer.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Noves
Noves
llars joves llars adultes
Règim especial 10-20% 10-20%
Règim general 75-85% 75-85%
Preu concertat 5-10% 5-10%
1.4 Les característiques recomanables dels nous habitatges protegits
Habitatges protegits per a llars joves i adultes:
Prioritzar els habitatges de 60-75 m2 de superfície útil
Construir molts pocs habitatges que s’atansin als 90 m2
Prioritzar els habitatges de lloguer compartit enlloc dels molt petits destinats a una
sola persona
75-90 m2 15-20%
60-75% 55-65%
45-60 m2 15-20%
Fins a 45 m2 5-10%
1.5. Les actuacions classificades per objectius
La fase d’anàlisi i diagnosi culminava amb la definició dels grans objectius que es
proposava el PLH 2010-2015, valdrà la pena recordar-los:
1. Foment de la rehabilitació
2. Construir habitatge protegit segons les necessitats de la població resident
3. Impulsar la utilització dels habitatges buits, dedicant-los preferentment al lloguer
4. Construir habitatge dotacional
5. Donar resposta a les necessitats d’allotjament de la població en risc d’exclusió
social
6. Donar resposta a les necessitats d’habitatge dels col·lectius amb necessitats
específiques
7. Organització dels recursos municipals destinats a habitatge
El fet de que el primer objectiu sigui el foment de la rehabilitació no és fruit de la
casualitat sinó de la voluntat decidida de prioritzar la rehabilitació d’habitatges enfront de
la nova construcció. Això ho aconsella l’actual conjuntura econòmica, amb un
estancament total i tot fa pensar que durador de l’activitat constructora, però també el
model de ciutat pel que es vol optar, amb desenvolupaments més qualitatius que
quantitatius. El PLH 2010-2015 preveu una bateria d’actuacions de cara a que la política
de rehabilitació no es quedi en el terreny de les bones intencions sinó que tingui una
incidència important i positiva.
El segon objectiu, construir habitatge protegit d’acord amb les necessitats de la
població resident és, de fet, una exigència de la pròpia llei del dret a l’habitatge: un PLH
ha de donar resposta a les necessitats d’habitatge del municipi durant el període de
vigència.
El PLH de Vilafranca del Penedès donarà resposta a les necessitats d’habitatge d’acord
amb les premisses següents:
Es consideren les necessitats de nous habitatges principals i nous habitatges
protegits d’acord amb la dinàmica de la població resident. Aquest és el compromís
del PLH. Això no vol dir que no es puguin construir més habitatges i fins i tot més
habitatges protegits adreçats a la demanda forana, però no es comptabilitzen com
les necessitats d’habitatge que s’han de cobrir de manera ineludible
323

324
Programa d’Actuació
Es posarà l’èmfasi en la utilització més eficient del parc d’habitatges existents,
afavorint la rehabilitació i impulsant el lloguer dels habitatges vacants.
Pel que fa als nous desenvolupaments urbanístics, aquests dependran totalment
de la iniciativa privada i de les expectatives del sector immobiliari, però des de la
perspectiva del model de ciutat es consideraran més positius els
desenvolupaments en sòl urbà que omplin els buits urbans actuals i reforcin el
model de ciutat compacta.
D’acord amb el raonament anterior, és coherent que un dels objectius sigui l’impuls al
lloguer, amb la idea de reduir el nombre d’habitatges vacants, un nombre que s’ha
incrementat substancialment amb la crisi immobiliària.
La construcció d’habitatge dotacional en sòl d’equipaments té una gran avantatge i un
greu inconvenient, lligats els dos a la conjuntura econòmica. L’avantatge és que es pot fer
al marge dels desenvolupaments urbanístics; això és especialment rellevant en un
moment en que l’atonia urbanitzadora és general. L’inconvenient és la dificultat d’assumir
els costos en un moment de reducció substancial dels ingressos pressupostaris en el
context de crisi econòmica general i dèficit públic galopant.
OBJECTIU 1: FOMENT DE LA REHABILITACIÓ
Després de la disbauxa del boom immobiliari i de la brusca aturada posterior, ha arribat
l’hora de la rehabilitació. Sembla que hi ha consens general en el tema. Vilafranca del
Penedès surt amb avantatge perquè porta anys d’experiència en matèria de rehabilitació
al Centre Vila. Existeix una estructura i una experiència. Ara es tracta de donar un pas
endavant.
Àmbit d’actuació:
L’àmbit d’actuació preferent ha de ser el Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere, però
l’impuls a la rehabilitació s’ha d’estendre al conjunt del municipi.
Política integral:
S’ha de tenir una visió integral combinant la rehabilitació d’habitatges amb altres
actuacions sectorials que queden fora de l’abast del PLH 2010-2015. Aquests propers anys
s’hauria de treball en aquestes direccions pel que fa a aquestes dues àrees molt
cèntriques de la ciutat:
Impuls de la funció residencial, pensant especialment en el amb jovent.
Reforçament de la funció comercial.
Impuls de noves activitats terciàries: itineraris turístics, restauració, algun petit
hotel, reforçat pels nombrosos equipaments culturals existents.
Aturar incipients processos de degradació urbana.
Rehabilitació d’habitatges: actuacions al Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere
La intervenció rehabilitadora al Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere es concreta en
quatre actuacions:
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA COM A
CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE COM A
CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH
CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA AL CENTRE VILA I
ENTORN DEL CARRER SANT PERE
REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Els Conjunts d’Especial Interès del Centre Vila i de l’entorn del carrer de Sant
Pere
La figura del Conjunt d’Especial Interès apareix per primera vegada al Decret 13/2010 del
Pla per al Dret a l’Habitatge del 2009-2012. La declaració correspon a la Secretaria
General de l’Habitatge prèvia sol·licitud dels Ajuntaments, que han d’elaborar una
memòria explicativa “que acrediti la dificultat tècnica de les actuacions, l'envelliment i la
degradació del parc d'habitatges i les dificultats residencials de les persones que hi viuen,
per les seves circumstàncies socials i econòmiques”. Una bona part del Centre Vila i tot
l’entorn del carrer Sant Pere acompleixen aquestes condicions. Es disposa de treballs que
ho confirmen, especialment l’estudi sobre “Detecció de situacions d’utilització anòmala
dels habitatges al Centre Vila i entorn del Carrer Sant Pere”, elaborat l’any 2009. La
memòria explicativa s’hauria de recolzar en aquest estudi i en la informació exhaustiva
recollida a la fase d’anàlisi i diagnosi del propi PLH.
A grans trets, la declaració de Conjunt d’Especial Interès suposa un increment del 10%
dels ajuts previstos al programa general de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i
d’habitatges. En qualsevol cas, la declaració reforçaria la política de rehabilitació, però
aquesta s’ha de mantenir i potenciar independentment de la declaració. El fet de que es
disposi des de fa anys d’un programa de rehabilitació municipal és un aval de que ja
s’està fent política rehabilitadora.
El reforçament del Programa de Rehabilitació de l’Oficina Local d’Habitatge
El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social funciona des de fa més de
10 anys i ha rehabilitat més de 50 habitatges que són cedits temporalment pels
propietaris per a ser destinats a lloguer social de persones o famílies ateses pels serveis
socials municipals. Aquest programa no solament s’ha de mantenir sinó que s’ha de
potenciar i s’ha de redimensionar a l’alça. La dotació pressupostària d’aquest programa
per a l’any 2009 era de 286.151,72 € dels quals 236.996,00€ corresponien a despeses de
bens corrents i serveis i la resta (49.155,72€), a despeses de personal.
Aquesta és, sens dubte, una actuació cabdal del PLH. El reforçament del Programa ha de
passar per:
• Dotar-lo amb més recursos financers. L’objectiu és poder intensificar el ritme de
rehabilitació del Programa. En un context de restriccions pressupostaries caldrà fer
un esforç per buscar entitats privades que vulguin col·laborar en la rehabilitació.
Serà molt important transmetre la idea de que la rehabilitació del Centre Vila és
un repte de tota la ciutat.
• Dotar-lo de més recursos operatius. Caldrà incorporar treballadors de la
construcció més enllà dels tallers ocupacionals i també caldrà augmentar la
dotació de personal de la pròpia Oficina Local d’Habitatge
• Adreçar-lo a un públic més ampli: Els destinataris dels habitatges rehabilitats no
haurien de procedir exclusivament de serveis socials, sinó que s’hauria d’ampliar
el ventall cap a d’altres col·lectius, especialment jovent que pugui pagar un lloguer
de protecció. La rehabilitació ha de permetre reforçar la funció residencial del
Centre Vila, fent-lo un barri atractiu de viure per al jovent.
Les campanyes d’impuls a la rehabilitació
La rehabilitació ha d’anar més enllà de la tasca directa que pugui realitzar l’OLH. S’ha
d’aconseguir mobilitzar també la iniciativa privada. Es proposen dos tipus de campanyes
d’impuls a la rehabilitació, una pensada per al Centre Vila i l’entorn del carrer de Sant
Pere i l’altra pensada per al conjunt de la ciutat.
1) la campanya per al foment de la rehabilitació al Centre Vila i l’entorn del carrer Sant
Pere ha d’aconseguir que la rehabilitació d’habitatges vagi molt més enllà de les
intervencions directes del Programa de l’OLH. La mateixa OLH ha de donar tot
l’assessorament necessari als propietaris, tant des de la perspectiva de la tramitació dels
ajuts com de la de facilitar-los el contacte amb les empreses de construcció que vulguin
dedicar-se a la rehabilitació.
325

326
Programa d’Actuació
Cal recordar que els ajuts a la rehabilitació generen unes determinades obligacions en el
propietaris: en primer lloc, han de ser destinats a habitatge principal, i, en cas de no
residir-hi, s’han de qualificar d’habitatges protegits: de preu concertat, en el cas de
venda, i de lloguer de 10 anys, en el cas de lloguer. Això vol dir que com més ressò tingui
la campanya de rehabilitació, una proporció més alta de les necessitats d’habitatge
protegit es podran resoldre a partir del parc existent, un cop rehabilitat.
2) La campanya per al foment de la rehabilitació privada s’ha de fer extensiu també a la
resta de la ciutat. En aquest cas, es tractarà estrictament de rehabilitació d’habitatges, no
d’un plantejament més ampli de rehabilitació urbana integral. En qualsevol cas, els
habitatges rehabilitats que vagin a la venda o el lloguer també contribuiran a generar
habitatges protegit.
Una visió sintètica de les actuacions del PLH 2010-2015 en matèria de
rehabilitació d’habitatges
Al centre Vila i a l'entorn del carrer Sant Pere
Proposar la declaració de
Conjunt d’Especial Interès
Reforçar el Programa de
Rehabilitació de la OLH
Recolzar la rehabilitació
privada
Integrar la
rehabilitació
d’habitatges dins de
la rehabilitació
urbana integral
Resultats esperats de la política de rehabilitació d’habitatges:
Al conjunt del municipi
Recolzar la
rehabilitació
privada
Com ja s’ha vist, la rehabilitació d’habitatges al Centre Vila i l’entorn del carrer Sant Pere
ha de tenir efectes positius en diverses direccions, però des de la perspectiva estricta del
PLH 2010-2015 és fonamental que aporti nous habitatges protegits que ajudin a resoldre
les necessitats detectades a la diagnosi. Les xifres previstes són les següents:
Rehabilitar entre 90-120 habitatges dins del Programa de Rehabilitació de l’Oficina
d’Habitatge
Rehabilitar entre 100-150 habitatges per part de particulars que passin a
habitatges de lloguer protegit
Cal remarcar que es tracta d’un Pla de Gestió, i que els resultats estaran en sintonia a
l’esforç esmerçat en els anys de desenvolupament del PLH.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
OBJECTIU 2. GENERACIÓ D’HABITATGE PROTEGIT PER A LES NECESSITATS
ENDÒGENES
Com ja s’ha dit, aquest objectiu és una exigència ineludible per a qualsevol PLH. Es
preveu que les necessitats de nous habitatges principals i nous habitatges protegits tingui
diverses procedències. Ja s’ha parlat anteriorment del paper crucial que hi ha de jugar la
rehabilitació.
Una part important dels nous habitatges hauran de procedir de futurs desenvolupaments
urbanístics. Aquesta hauria estat la procedència gairebé exclusiva en una situació de
creixement immobiliari. En el context actual, els nous desenvolupaments urbanístics han
de tenir un paper important però no tant determinant. Es distingirà entre els nous
desenvolupaments en sòl urbà i en sòl urbanitzable
1) Els nous desenvolupaments urbanístic en sòl urbà
Des de la perspectiva del model de ciutat proposat, aquests desenvolupaments són els
més interessants, ja que acabaran d’omplir buits urbans i faran una ciutat més compacta i
integrada. Dels diversos PAU aprovats, els que tenen unes garanties superiors de que es
desenvoluparan properament són el PAU.5a i el PAU.6, amb un total de 166 habitatges
protegits entre ambdós polígons. Seran de promoció privada i es destinaran íntegrament
al lloguer.
Hi ha alguns altres polígons d’actuació que tenen força possibilitats de desenvolupament
durant el sexenni de vigència del PLH: PAU.1, PAU.4, PAU.14, PAU.15, PAU.15, PAU.16,
PAU.18 i PAU.20. Tots tenen habitatges protegits en major o menor mesura. Sumant-los
als anteriors s’arriba a la xifra de 387 habitatges protegits, sostre màxim que pot sortir
dels desenvolupament urbanístics en sòl urbanitzable.
De tots aquests polígons, l’Ajuntament de Vilafranca únicament és propietari d’una petita
porció de sòl en el PAU-16, que generarà aprofitament urbanístic a més de la cessió de
l’aprofitament mig corresponent.
El PLH conté una única actuació dins d’aquest objectiu, ja que es tracta de sòls que estan
exclusivament en mans privades: l’estudi per part de serveis tècnics de la conveniència
d’incrementar la densitat d’habitatges de protecció del PAU.1 Avinguda del Foix, segons
estableix el POUM i la propia Llei d’Urbanisme. Si es veu viable urbanísticament, el
nombre d’habitatges protegits màxim podria arribar als 160 habitatges , considerant
mòdul de 70m2 construït per vivenda.
El desenvolupament d’aquests sectors dependrà de la conjuntura econòmica i de les
empreses promotores, totes elles privades. En el moment actual es preveu aquest
possible calendari de desenvolupament, que no obstant caldrà anar actualitzant
anualment per l’òrgan tècnic de seguiment del PLH:
SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY
IDENTIFICACIÓ
(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015
PAU‐ 1 Avda. del Foix 93.149 66
PAU‐ 4 c/ Olèrdola 8.297 13
PAU‐ 5a c/ Manuel Barba i Roca 22.885 85
PAU‐ 6 Antiga Cinzano 19.794 81
PAU‐14 L'hort Gran 3.747 14
PAU‐15 Magatzems Berger 14.506 58
PAU‐16 Dr. Fleming 9.541 35
PAU‐18 Antiga UA‐29 2.702 18
PAU‐20 Pere Pau 7.439 17
TOTAL SÒL URBÀ 182.060 0 81 27 155 0 124
Possible calendari de desenvolupament de polígons en sòl urbà (escenari màxim)
327

2) Els nous desenvolupaments urbanístics en sòl urbanitzable
328
Programa d’Actuació
El sector de sòl urbanitzable més important és el de l’ARE de les Bassetes. El passat 18 de
juny de 2010, la Comissió d’urbanisme va emetre l’informe favorable, de manera que
l’aprovació definitiva és imminent. Tindrà una superfície de 17,34 hectàrees, ben
articulades amb la trama urbana existent, i permetrà construir 1.124 habitatges, dels
quals 562 tindran algun règim de protecció. Si finalment aquest nou barri s’arriba a
construir, podria representaria per sí sòl la solució de necessitats d’habitatge per a la
població resident, tant de nous habitatges principals com d’habitatges protegits. S’ha de
remarcar també, que suposaria afegir més de 1.000 habitatges nous a l’estoc gran
d’habitatges a vendre o llogar que existeix actualment. El desenvolupament d’aquest
sector urbanitzable correspondrà a l’Incasol, que té el 100% de la titularitat del sòl.
Afegint-hi els altres sectors d’urbanitzable delimitat (Mas Rabassa i La Pelegrina), el
nombre potencial d’habitatges protegits arribaria fins als 1.071 habitatges protegits.
Donada la situació actual del sector immobiliari, aquests desenvolupaments en sòl
urbanitzable semblen més hipotètics que els desenvolupaments en sòl urbà esmentats
anteriorment.
IDENTIFICACIÓ
SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY
(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015
SUD‐3 Mas Rabassa 201.402 175
SUD‐4 La Pelegrina 147.794 334
SUD‐5 Les Bassetes INCASÒL 173.044 562
TOTAL SÒL URBANITZABLE 320.838 0 0 0 0 0 1.071
Possible calendari de desenvolupament de sectors en sòl urbanitzable (escenari màxim)
Les xifres de nous habitatges protegits procedents de desenvolupaments urbanístics es
mouran, amb una altíssima probabilitat, entre els intervals següents:
Mínim Màxim
Desenvolupaments urbanístics en sòl urbà 166 387
Desenvolupaments urbanístics en sòl urbanitzable 0 1.071
Aquest objectiu requereix el seguiment dels desenvolupaments urbanístics previstos.
Tractant-se d’un PLH de gestió, si els desenvolupaments previstos no acabessin de
cristal·litzar, s’haurien de reforçar els altres objectius de cara a mantenir el compromís de
produir els habitatges protegits considerats necessaris.

OBJECTIU 4: HABITATGE DOTACIONAL
330
Programa d’Actuació
L’habitatge dotacional públic és una figura recent que s’ha estès ràpidament, tot i que a
Vilafranca del Penedès encara no hi ha hagut cap experiència. L’Habitatge dotacional té
algunes avantatges i, en el context actual de crisi econòmica i davallada pressupostària,
també algun inconvenient.
Una avantatge és que es pot desenvolupar sense supeditar-lo a desenvolupaments
urbanístics privats, com succeeix amb l’habitatge protegit. Cal comptar però, amb sòl
d’equipaments qualificat amb clau d’habitatge dotacional. L’inconvenient principal és que,
malgrat les ajudes de la Generalitat, una bona part de la construcció s’ha de finançar
habitualment a càrrec dels pressupostos municipals.
El PLH conclou que l’habitatge dotacional ajudaria a resoldre una part de les necessitats
d’habitatge protegit, pensant sobretot en gent gran i jovent, i estableix una xifra màxima
desitjable de 80 habitatges dotacionals per al període 2010-2015. Ara bé, donada la
situació econòmica actual, no s’inclou cap actuació concreta de construcció d’habitatge
dotacional. Tractant-se d’un PLH abocat a la gestió, es creu més oportú preparar les
condicions per a la construcció d’habitatge dotacional en un futur proper, que podria
quedar dins del sexenni 2010-2015 de vigència del PLH.
La tasca principal que s’ha realitat a la fase d’anàlisi i diagnosi del PLH ha estat identificar
el sòl de sistemes d’equipaments encara lliure idoni per a acollir habitatge dotacional.
S’han identificat dos terrenys d’equipaments, a la Girada i a Melió Residencial. Un cop
identificades aquestes zones, el PLH contempla quatre actuacions vinculades a la
implantació d’habitatge dotacional.
MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS
D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL
ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU
HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS
ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA GIRADA
I A MELIÓ RESIDENCIAL
PROMOURE LA CREACIÓ D’UNA FUNDACIÓ DESTINADA A LA PROMOCIÓ
D’HABITATGE DOTACIONAL
Es tracta d’avançar etapes, amb la qualificació urbanística i els estudis de viabilitat. La
possibilitat de crear una Fundació de promoció d’HDP va lligada a la necessitat, gairebé
ineludible, de trobar finançament exterior. Es tracta, en definitiva, d’engrescar entitats de
la potent societat civil vilafranquina en la construcció d’HDP.
D’acord amb les consideracions anteriors, la creació d’habitatge dotacional durant el
període 2010-2015 es mourà entre les xifres següents.
Mínim Màxim
Habitatge dotacional 0 80
Una altra qüestió fonamental serà decidir els destinataris de l’HDP. Els dos col·lectius
fonamentals han de ser la gent gran i el jovent que s’emancipa. Eventualment, pot estar
obert a la resta de col·lectiu que contempla la legislació.
OBJECTIU 5: DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS D’ALLOTJAMENT DE LA
POBLACIÓ EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
Les actuacions d’aquest objectiu van adreçades al col·lectiu, molt minoritari però creixent
en el context actual de crisi econòmica i canvi profunds en la composició de la població,
que es considera en risc d’exclusió social, o que ja està realment exclòs.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Aquesta fracció de població més vulnerable acostuma a ser atesa per entitats privades
amb vocació social, més que no pas els propis serveis, municipals. Es proposa un
increment de les dotacions, d’acord amb les necessitats creixent, una implicació més gran
a nivell municipal i una coordinació més gran amb les entitats privades.
Les actuacions incloses al PLH són les següents:
CREACIÓ DE 8 PISOS D’INSERCIÓ DINS DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ
REFORÇ DE L’ALBERG DE CARITAS AMB 12 NOVES PLACES
CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS SOCIALS
MUNICIPALS I LES ENTITATS SOCIALS PRIVADES SENSE ÀNIM DE LUCRE
FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I DE LA CONVIVENCIA ENTRE DIFERENTS
COL·LECTIUS
Tots els habitatges procedents del Programa de Rehabilitació s’han destinat fins ara a
“lloguer social”, amb un lloguer més baix que el de protecció i variable segons les
possibilitats de cada persona o família. La diferència entre el lloguer rebut i el pagat al
propietari va a càrrec de l’Ajuntament, amb una partida creixent destinada a les ajudes al
lloguer.
No es pot continuar així d’una manera indefinida. Ja s’ha dit abans que una gran part dels
habitatges rehabilitats s’han de destinar a lloguer de protecció a persones o famílies que
no procedeixin dels serveis socials municipals. En els casos de que no es pugui pagar el
lloguer de protecció s’ha de recórrer fonamentalment a compartir habitatge. És una
fórmula que ja és freqüent, especialment entre el jovent i sobretot entre els immigrants, i
s’ha de potenciar i racionalitzar. Moltes persones amb ingressos baixos, i sense gaires
expectatives de millorar-los, es veuen abocades a compartir habitatge. Millor aquesta
fórmula que un lloguer subsidiat que grava un pressupost municipal a la baixa. Això no ha
d’afectar als lloguers socials actualment vigents ni s’ha de renunciar a aquesta fórmula en
els casos en que no es vegi cap altra alternativa, com pot ser amb la gent gran.
Es preveu reservar 8 habitatges d’inserció en el sentit més estricte del terme, allotjament
temporal per a persones que requereixen una atenció especial, i no en el sentit de lloguer
subsidiat que s’allarga indefinidament. Aquests habitatges han d’anar destinats a cobrir
temporalment les situacions més extremes. Cal remarcar que ja estan computats en la
xifra global d’habitatges socials que fan falta.
També es preveu ampliar en 12 places (passant a 24) la capacitat de l’alberg que gestiona
Càritas i que es troba en un edifici de propietat municipal. En el marc d’aquesta actuació
s’haurà de decidir si es factible ampliar les instal·lacions actuals o si farà falta una nova
ubicació.
També es proposa augmentar la coordinació entre el sector públic i les entitats privades
amb vocació social que treballen en l’àmbit de l’habitatge i/o de l’exclusió social. A la
Comissió a crear hi hauria d’haver, com a mínim, les següents entitats: Càritas, Fundació
Amàlia Soler i Fundació Montserrat Junyent.
331

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
OBJECTIU 3: IMPULSAR LA UTILITZACIÓ DELS HABITATGES BUITS, DEDICANT-
LOS PREFERENTMENT AL LLOGUER
Com ja s’ha dit, el present PLH es fa en un context de crisi immobiliària i econòmica
general, amb un gran estoc d’habitatges vacants, especialment d’habitatges nous. Les
xifres bàsiques aproximades són 2.900 habitatges vacants, dels quals, uns 1.500
habitatges nous a vendre.
Una part d’aquest estoc podria passar a habitatge protegit i contribuir a resoldre les
necessitats generades en el període 2010-2015. En principi els promotors no hi estan
interessats, doncs hi continua havent un diferencial de preus a favor del mercat lliure
(menys pel que fa a l’habitatge de preu concertat) i la protecció condiciona futures vendes
d’aquestes propietats. Ara bé, hi ha una casuística molt variada pel que fa als detentors
dels habitatges vacants. Cal fer un esforç per convèncer una part d’aquests detentors,
especialment caixes d’estalvi, per passar a habitatge protegit del lloguer una part del seu
estoc.
Un dels arguments a favor del canvi de qualificació són les ajudes, sobretot les
subvencions, als promotors d’habitatge protegit de lloguer o de lloguer amb opció de
compra. Si el desequilibri entre oferta i demanda es perllonga molt temps, podria ser una
alternativa interessant.
No es contempla cap ajuda municipal a afegir a les que ja ofereix la Generalitat. La tasca
de l’oficina local d’habitatge s’hauria de concretar en:
Elaborar un inventari actualitzat dels habitatges nous a vendre, amb informació
sobre les característiques dels habitatges (sobretot la superfície útil, per saber si
es susceptible de passar a habitatge protegit) i el tipus de detentor: caixes, bancs,
promotors d’àmbit general, promotors locals).
Establir contactes periòdics amb els detentors d’habitatges vacants
Es considera que una part dels nous habitatges protegits necessaris sortiran de l’estoc
actual d’habitatges vacants (sobretot nous) de mercat lliure. Un 65% aproximat dels
habitatges iniciats en el període 2005-2007 (molts per vendre) son inferiors als 90 m2 de
superfície útil, i susceptibles, per tant, de passar a habitatge protegit.
Es considera que el nombre d’habitatges protegits que s’aconseguirà per aquest
mecanisme es mourà dins de l’interval següent:
Mínim Màxim
Pas d’habitatges construïts de mercat lliure a habitatge protegit 50 100
L’interès per foment del lloguer va més enllà del possible pas d’habitatges de mercat lliure
a habitatges protegits. Es interessant també per altres raons:
La utilització més eficient del parc d’habitatges, reduint la proporció d’habitatges
vacants sense cap ús.
Evitar un endeutament excessiu de les famílies
Evitar que l’estalvi es concentri excessivament en un sector madur i de mà d’obra
poc qualificada dificultant la modernització del model productiu
329

OBJECTIU 6: DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS D’HABITATGE DELS
COL·LECTIUS AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES
332
Programa d’Actuació
La legislació ja preveu que un 3% dels habitatges protegits vagin destinats a col·lectius
amb necessitats especifiques per raó de discapacitats físiques o psíquiques. El problema
surt quan els habitatges són de venda i les famílies no poden assumir el cost d’un
habitatge, encara que sigui protegit.
L’alternativa passa perquè els habitatges destinats a aquest col·lectius puguin ser de
lloguer, encara que, ara per ara, no ho empari la llei. Es proposa crear una comissió amb
les entitats que treballen amb aquests col·lectius que vetlli perquè puguin accedir
realment a un habitatge adaptat.
L’actuació proposada en el marc del PLH és la següent: Regular el tipus de tinença dels
habitatges destinats a col·lectius amb necessitats específiques
Procedència dels nous habitatges protegits necessaris per al període 2010-2015
Les necessitats d’habitatge protegit per al període 2010-2015 s’han establert en 474
habitatges per a llars d’emancipació de jovent i llars adultes i 130 habitatges adaptats per
a gent gran. Dins d’aquests xifres s’inclouen els habitatges d’inserció i els habitatges
adaptats per a col·lectius amb necessitats especifiques esmentats anteriorment.
El PLH preveu aconseguir aquests habitatges a partir de diverses vies, no exclusivament
pels nous desenvolupaments urbanístics. Una part ha de venir de la rehabilitació, amb el
Programa de la OLH però també amb la rehabilitació privada; una part de la conversió
d’habitatges de mercat lliure en habitatges protegits; una part a partir dels
desenvolupaments urbanístics futurs, bé en sòl urbà, bé en sòl urbanitzable; una part
podria venir de l’habitatge dotacional.
El PLH preveu intervals, amb una màxim i un mínim, per cadascuna d’aquests vies.
Mínim Màxim
Pas d’habitatges construïts de mercat lliure a habitatge protegit 50 100
Programa de rehabilitació del Centre Vila 90 120
Foment de la rehabilitació privada 100 140
Desenvolupaments urbanístics en sòl urbà 166 387
Desenvolupaments urbanístics en sòl urbanitzable 0 1.071
Habitatge dotacional 0 80
Total 406 1.898
En el cas improbable de que s’assolissin les xifres màximes s’arribaria als 1.898
habitatges, xifra molt superior a la de les necessitats calculades.
Les xifres mínimes, en canvi, solament arriben fins a 406 habitatges. L’avantatge de fer
un Pla de gestió és que si una de les vies no respon a les expectatives, el PLH ha de tenir
prou flexibilitat com per reforçar les altres vies, amb l’objectiu d’assolir les xifres totals
compromeses.
Cal advertir, però, que la situació econòmica general és greu i s’ha de contemplar la
possibilitat, al menys com a hipòtesi teòrica, de que no es puguin aconseguir els objectius
fixats. En aquests cas, les necessitats no cobertes serien dèficits a resoldre en un sexenni
posterior.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Habitatges nous vacants
50‐100 habitatges
Programa de Rehabilitació
90‐120 habitatges
DU en sòl urbà
166‐381 habitatges
Rehabilitació
Rehabilitació privada
100‐140 habitatges
Necessitats d'habitatge protegit
per al període 2010‐2015
474 habitatges protegits per a
llars joves i adultes
130 habitatges adaptats per a
gent gran
DU en sòl urbanitzable
0‐1071 habitatges
Desenvolupaments urbanístics
OBJECTIU 7: ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS DESTINATS A
HABITATGE
El desplegament del PLH demanarà un reforçament de l’Oficina Local d’Habitatge i una
major coordinació amb altres àrees municipals, amb entitats privades de vocació social,
amb agents presents al sector immobiliari, etc. Aquest reforçament bé justificat per
diverses raons:
Una és la mateixa concepció del propi PLH, concebut no com un document tancat
sinó com un Pla de Gestió que s’haurà d’anar a una conjuntura canviant i bastant
imprevisible.
Una altra es que el PLH planteja un redimensionament a l’alça del Programa de
Rehabilitació, i això exigirà forçosament més recursos humans i econòmics.
També es demana un esforç suplementari de coordinació amb entitats privades i
agents econòmics
També és un PLH obert a la societat civil vilafranquina, buscant complicitats en
temes com la rehabilitació urbana o les dotacions en habitatge dotacional
Les actuacions que s’encabeixen dins d’aquest objectiu organitzatiu són les següents:
REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH
GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PLH
CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE
0‐80 habitatges
Habitatges dotacionals
333

334
Programa d’Actuació
1.6. Les actuacions classificades per programes
Fins aquí s’ha pogut veure la relació d’actuacions proposades pel PLH organitzades d’acord
amb els 7 objectius estratègics definits a la diagnosi. També serà convenient presentarles
classificades per programes.
Programa 1: planejament i gestió urbanística
Actuacions vinculades a la rehabilitació d’habitatges
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA COM A
CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE COM A
CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
Actuacions vinculades a l’habitatge dotacional
MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS
D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL
ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU
HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS
ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA GIRADA
I A MELIÓ RESIDENCIAL
Actuacions vinculades a l’habitatge protegit en desenvolupaments urbanístics
ESTUDI DE VIABILITAT DE L’INCREMENT DE LA DENSITAT D’HABITATGES DE
PROTECCIÓ DEL PAU.1 AVINGUDA DEL FOIX
Programa 2: Patrimoni de sòl i habitatge i gestió del sòl
CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE
Programa 3: Promoció d’habitatge
CREACIÓ DE 8 PISOS D’INSERCIÓ DINS DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ
Programa 4: Rehabilitació i millora del parc d’habitatges
REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH
CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA AL CENTRE VILA I
ENTORN DEL CARRER SANT PERE
CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA AL CONJUNT DEL
MUNICIPI
Programa 5: Accés i ús adequat dels habitatges
DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS AVANTATGES DEL LLOGUER
FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I DE LA CONVIVENCIA ENTRE DIFERENTS
COL·LECTIUS
REFORÇ DE L’ALBERG DE CARITAS AMB 12 NOVES PLACES
REGULAR EL TIPUS DE TINENÇA DELS HABITATGES DESTINATS A COL·LECTIUS
AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES
IMPULSAR LA CONVERSIÓ D’HABITATGES VACANTS DE MERCAT LLIURE EN
HABITATGES PROTEGITS DE LLOGUER
Programa 6: Recursos organització i coneixement
GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PLH
REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH
CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE ELS SERVEIS SOCIALS
MUNICIPALS I LES ENTITATS SOCIALS PRIVADES SENSE ÀNIM DE LUCRE
FOMENT DE LA CREACIÓ D’UNA FUNDACIÓ DESTINADA A LA PROMOCIÓ
D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Calendari i pressupost
Previsió 2010
despeses
2n semestre
CAMP D'ACTUACIÓ 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
Ajuntament
1.1 Delimitació de l'àmbit per a la declaració del Centre Vila com a Conjunt d'Especial Interès
5.000,00 €
1.2 Delimitació de l'àmbit per a la declaració del carrer Sant Pere com a Conjunt d'Especial Interès
5.000,00 €
1.3 Modificació de POUM per concretar clau HDP en dos terrenys d'equipaments situats a La Girada i Melió Residencial
‐
1.4 Estudi per la possible modificació de POUM per concretar clau HDP en sectors urbanitzables residencials
‐
1.5 Elaboració d'estudis de viabilitat per a la promoció d'HDP a La Girada i a Melió Residencial ‐
1.6 Estudi de viabilitat de l'increment de la densitat d'habitatges de protecció en el PAU‐1 Avda. del Foix
‐
CAMP D'ACTUACIÓ 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL
2.1 Constitució i gestió del Patrimoni Municipal del Sòl i l'Habitatge
‐
CAMP D'ACTUACIÓ 3: PROMOCIÓ D'HABITATGE
3.1 Creació de 8 pisos d'inclusió del Programa de Rehabilitació ‐
CAMP D'ACTUACIÓ 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D'HABITATGES
4.1 Reforç del Programa de Rehabilitació de la OLH
‐
4.2 Campanya per al foment de la rehabilitació (Centre Vila i Sant Pere)
4.500,00 €
4.3 Campanya per a fomentar la rehabilitació privada i el lloguer protegit (tot el municipi)
9.000,00 €
CAMP D'ACTUACIÓ 5: ACCÉS I US ADEQUAT DELS HABITATGES
5.1 Divulgació i sensibilització dels avantatges del lloguer
‐
5.2 Foment de l'habitatge compartit i la convivència entre diferents col∙lectius
‐
5.3 Reforç de l'alberg de Càritas amb 12 noves places
3.000,00 €
5.4 Impulsar la conversió d'habitatges vacants de mercat lliure en habitatges protegits de lloguer
‐
CAMP D'ACTUACIÓ 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
6.1 Gestió i avaluació del PLH
‐
6.2 Programa de participació ciutadana en el desenvolupament del PLH
‐
6.3 Reforç del personal de la OLH
221.839,00 €
6.4 Creació d'una comissió de coordinació entre Serveis Socials i entitats socials sense ànim de lucre
‐
6.5 Foment de la creació d'una Fundació destinada a la promoció d'HD ‐
TOTAL 248.339,00 €
1er
semestre
2011 2012
2n
semestre
1er
semestre
2n
semestre
1er
semestre
2013
2n
semestre
1er
semestre
2014 2015
2n
semestre
1er
semestre
2n
semestre
335

336
Programa d’Actuació

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Avaluació econòmica-financera
Organisme pressupostari:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Resum econòmic - financer:
Camp / Programa:
2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
CAMP D'ACTUACIÓ 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
10.000,00 10.000,00
Total despeses 10.000,00
CAMP D'ACTUACIÓ 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
0,00
Total despeses 0,00
CAMP D'ACTUACIÓ 3: PROMOCIÓ D'HABITATGE (actuació inclosa en el programa de rehabilitació de l'OLH )
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
0,00
Total despeses 0,00
CAMP D'ACTUACIÓ 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D'HABITATGES
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
4.500,00 4.500,00 4.500,00 13.500,00
Total despeses 13.500,00
CAMP D'ACTUACIÓ 5: ACCÉS I US ADEQUAT DELS HABITATGES
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
3.000,00 3.000,00
Total despeses 3.000,00
CAMP D'ACTUACIÓ 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
55.459,75 55.459,75 55.459,75 55.459,75 221.839,00
Total despeses 221.839,00
RESUM ECONÒMIC- FINANCER DE LES ACTUACIONS PREVISTES AL PLH DE VILAFRANCA DEL PENEDES
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingresos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
17.500,00 55.459,75 59.959,75 55.459,75 59.959,75 248.339,00
Total despeses 248.339,00
337

338
Programa d’Actuació

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Execució del Pla
1. Gestió i avaluació del Pla Local d’Habitatge
Els Plans Locals d’Habitatge han d’establir els mecanismes de seguiment de les actuacions
proposades, de l’avaluació del seu desplegament i de la qualitat de la gestió,
Per a mesurar el grau de compliment de les propostes i verificar els resultats d’aquest Pla Local
d’Habitatge, tant respecte dels nivells i terminis d’execució com respecte de cada una de les
línies estratègiques del Pla, es proposa l’establiment dels següents mecanismes:
Òrgans municipals encarregats del seguiment i l’execució de les actuacions del PLH :
L’Ajuntament ha de designar els òrgans que s’encarregaran d’implementar les actuacions, fer la
programació anual i el seguiment del desplegament i l’execució de les actuacions del PLH, una
vegada aprovat.
Es proposa la designació dels següents agents i òrgans :
Un nivell de direcció i supervisió política del projecte: amb la funció d’actuar com a enllaç
entre la gestió directa de les actuacions i el conjunt de l’organització municipal, i com
encarregat de la validació dels programes d’actuació, de les avaluacions realitzades i de les
propostes a plantejar davant altres òrgans polítics superiors. Aquesta tasca es podria portar a
terme per la pròpia Comissió de l’Habitatge Social presidida pel Regidor d’Habitatge, i
integrada pels Regidors d’Urbanisme, Acció Social i Joventut i un representant de cada un dels
grups polítics amb representació municipal.
Un nivell de gestió i seguiment tècnic del projecte: amb la funció principal de fer el
seguiment del grau d’execució i compliment de les actuacions del Pla, tasca per a la qual es
considera adient el nomenament d’un Director del PLH. Per a portar a terme aquesta funció,
es proposa que ocupi el càrrec el Coordinador d’Habitatge.
El Director del PLH serà l’encarregat de desplegar les eines necessàries pel seguiment i avaluació
del Pla, entre les quals es poden mencionar:
- Elaborar informes d’avaluació i seguiment a elevar a l’òrgan de direcció, els quals contindran
el grau d’execució, els resultats obtinguts en relació a la problemàtica existent, i l’informe
de Participació Ciutadana.
- Definir el sistema d’indicadors per a l’avaluació
- Avaluar les incidències sorgides durant l’execució de les actuacions i valorar les noves
necessitats
- Proposar un programa anual d’actuacions (planificació temporal, pressupost, entitats i
persones implicades) que ha de ser validat per l’òrgan de supervisió política
- Fer un seguiment periòdic de les actuacions.
- Establir mecanismes de coordinació i informació
- Proposar un calendari de reunions amb la comissió de participació, l’òrgan de coordinació
tècnic i amb l’òrgan de supervisió.
Altres òrgans o agents que intervenen:
• L'Oficina d’Habitatge
S'encarrega de la gestió dels programes i recursos referits a les diferents actuacions que tenen
encomanades:
- serveis d’informació i assessorament general sobre habitatge
- tramitació d’ajuts a l’accés a l’habitatge, a la rehabilitació d’habitatges i edificis i control de
l’habitabilitat
- programa de rehabilitació i cessió temporal d'habitatges per atendre necessitats de caràcter
social
339

340
Programa d’Actuació
- assessorament i gestió en matèria de borsa d’habitatges de mediació social tramitació dels
ajuts al pagament del lloguer
- assessorament i suport al Director del PLH en tots aquells temes que siguin del seu àmbit
de competència.
• La Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, S.L.
S'encarrega de la promoció d’habitatge públic, bàsicament de caràcter social, així com la
realització d’aquelles altres activitats relacionades amb el tràfic immobiliari.
• Serveis tècnics, Àrea d’urbanisme
S'encarrega de la tramitació de les modificacions del Pla d’ordenació urbanística municipal
(POUM), del planejament derivat i, dels instruments de gestió urbanística.
• Secretari i Interventor Municipal
Constitució del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge.
Es proposa la constitució de dos òrgans nous:
• Òrgan de coordinació tècnic integrat per tots els tècnics implicats en la gestió d’alguna de les
actuacions que conformen el Pla (àrees d’urbanisme, d’acció social, l’Oficina d’habitatge,
Joventut i Societat municipal de l’habitatge) presidida per el Director del PLH, amb la finalitat de
coordinar les actuacions dels diferents agents, garantir el treball transversal, verificar l’estat
d’execució de les actuacions i el compliment dels objectius, resoldre problemes de coordinació i
fer propostes. En la primera reunió definiran la periodicitat de les futures convocatòries.
• Taula de l’habitatge d’inclusió integrada per membres de l’àrea de serveis socials i de les
associacions sense ànim de lucre que gestionen habitatge social en el municipi: Caritas
Interparroquial de Vilafranca, Fundació Amàlia Soler, Fundació Montserrat Junyent i Parera, amb
la finalitat de coordinar les actuacions dels diferents agents, verificar el compliment dels
objectius, resoldre problemes de coordinació i fer propostes. En la primera reunió definiran la
periodicitat de les futures convocatòries.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Eines per a la gestió del Pla:
La gestió del PLH ha d’incorporar les eines adequades per recopilar la documentació, conèixer
l’estat de compliment de les actuacions, identificar el problemes que puguin sorgir, per a, si
s’escau, adaptar o reprogramar alguna de les actuacions.
Per a l’avaluació del percentatge de compliment en relació a les actuacions executades i del
percentatge que aquestes representen respecte a les actuacions previstes en el PLH es
proposen els següents indicadors:
Promoció d’habitatge social protegit :
• Nombre d’habitatges socials construïts/Percentatge que representa respecte els habitatges
previstos en el PLH.
• Nombre d’habitatges protegits venuts o llogats/ Percentatge que representa respecte dels
habitatges construïts previstos en el PLH.
• Habitatges d’inclusió construïts
Creació d’habitatge dotacional:
• Tramitació de modificacions del POUM/ Relació amb el calendari del PLH
• Execució de l’estudi de viabilitat/Relació amb el calendari del PLH
Planejament:
• Nombre de sectors i/o polígons d’actuació que compleixen els terminis
d’execució/Relació amb el calendari del PLH.
• Estudi realitzat per a l’increment de densitat d’habitatges en el PAU-1
Foment de la rehabilitació i l’accessibilitat del parc d’habitatges existent:
• Declaració de conjunt d’especial interès/Relació amb el calendari del PLH.
• Borses per compartir habitatges creades
Recursos, organització , foment del lloguer i ajuts a la rehabilitació:
• Nombre de serveis prestats al ciutadà: informació, ajuts tramitats/resolts, habitatges en
la xarxa de mediació i contractes signats, etc.
• Persones contractades per reforçar l’OLH
• Campanyes de divulgació realitzades
• Sessions informatives a comunitats i associacions de veïns realitzades
• Sessions de participació ciutadana realitzades/accions incorporades al desenvolupament
del PLH
Gestió del Patrimoni Municipal:
• Constitució del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge/Relació amb el calendari del PLH.
Aquests indicadors s’han de complementar amb tots aquells altres que es considerin adients per
a avaluar el grau d’assoliment dels objectius previstos en el Pla.
341

Fitxes d’informació sistematitzada
342
Programa d’Actuació
Es proposa la utilització de les fitxes tipus elaborades en el document redactat per l’ Oficina de
planificació de l’Àrea d’Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona:
"Mecanismes per a la implementació dels PLH en el marc de la nova Llei per el Dret a l’Habitatge”
que incorporen informació relativa a l’actuació, al seguiment de l’execució i la valoració:
• Fitxa de Programació i Seguiment de l’actuació (FPS): de cadascuna de les actuacions
identificades al programa a fi de mesurar el seu el nivell de realització a través de la recollida de
dades i informació.
• Quadre-Resum de Programació i Seguiment Anual del Pla (QRPSA) que sintetitzi i integri les
Fitxes de Programació i Seguiment, a fi de mesurar el nivell de realització del conjunt del Pla a
través de la recollida de dades i informació.
El resum anual ha d’incorporar els següents continguts:
- llistat d’actuacions i anàlisi del grau d’execució
- indicadors de gestió i valoració respecte al resultat previst.
Avaluació:
Per tal de determinar si el PLH assoleix els objectius previstos es proposa un sistema
d’avaluació parcial als tres anys de vigència del pla i una avaluació final.
Aquestes avaluacions que s’ha de portar a terme pel propi ajuntament, permetran dictaminar sobre
l’adequació de les estratègies del PLH a l’evolució de la conjuntura econòmica i social.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Annex. Fitxes d’informació model de la Diputació de Barcelona:
343

344
Programa d’Actuació

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
345

346
Programa d’Actuació

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
2. Participació ciutadana en el desplegament i seguiment del PLH
El Pla de participació ciutadana associat a l’execució del Pla local d’habitatge (PLH) té per
objectiu incrementar les oportunitats del conjunt de la societat en la construcció de polítiques
públiques.
Comissió de Seguiment i Participació Ciutadana
Per tal de propiciar aquesta participació, una vegada aprovat el PLH es proposa la creació d’una
Comissió de seguiment i participació en el desplegament i l’execució del Pla, integrada per
càrrecs polítics, tècnics de l’Ajuntament i ciutadania:
- El Regidor/a d’Habitatge.
- La persona designada com a Director/a del PLH.
- Un tècnic/a municipal de Participació ciutadana.
- Representants diverses entitats i associacions relacionades amb l’habitatge, membres
dels diferents col·lectius implicats, que ja van integrar la comissió de seguiment en les
fases d’anàlisi, diagnosi i propostes del PLH.
Convocatòria
Aquesta Comissió es reunirà com a mínim un cop a l’any per informar dels treballs d’execució
del PLH realitzats i de les accions previstes per a l’any següent. En cas que es prevegin
processos participatius vinculats a actuacions concretes del PLH, caldrà que la Comissió de
Participació Ciutadana es reuneixi, com a mínim, en els moments d’obertura i tancament de
cada procés. Les reunions es desenvoluparan en locals de l’Ajuntament i es coordinaran amb
personal propi, per la qual cosa no es requereix una dotació econòmica específica.
Funcions
És un espai d’informació i debat que fa les funcions de seguiment públic del procés d’execució
del PLH
- Avaluar el grau d’assoliment dels objectius del PLH, i si s’escau proposar noves
estratègies o l’adequació de les actuacions a les noves circumstàncies que
considerin rellevants
- Consensuar l’orientació i definició dels processos de participació que es generin a
l’entorn de les actuacions previstes en el PLH i per a fer-ne el seguiment i
supervisió per mostrar més àmpliament les característiques del desplegament del
Pla i recollir les opinions.
- Redactar un informe anual.
La Comissió de Seguiment i Participació haurà d’esdevenir, doncs, l’espai d’impuls i
seguiment de processos específics de participació que es realitzin en l’execució del PLH.
347

3. Concertació del Pla Local d’Habitatge
348
Programa d’Actuació
El finançament públic necessari per a l’execució del Pla Local de l’Habitatge es composa pel
finançament municipal i el d’altres administracions, principalment, de la Generalitat de
Catalunya.
El finançament dels serveis i ajuts propis de la Generalitat de Catalunya es presten des de
l’Oficina Local de l’Habitatge de Vilafranca del Penedès mitjançant una encomana de gestió
conveniada: ajuts al lloguer, ajuts a la rehabilitació, tramitació de TEDI i III, Xarxa de Mediació
per al Lloguer Social, Renda Bàsica d’Emancipació, derivada de la signatura dels convenis de
col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge relatiu a l’Oficina Local
d’Habitatge, entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’empresa pública
ADIGSA, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament , per a la gestió
del Programa de Mediació per al Lloguer Social i de Borsa Jove amb la Secretaria General de
Joventut.
Recentment s’ha signat el Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i
Habitatge relatiu al Registre de Sol·licitants.
Una de les actuacions del PLH relatives a la creació d’habitatge dotacional contempla la redacció
d’un estudi de viabilitat i gestió, la redacció qual s’hauria de portar a terme mitjançant un
conveni entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
ANNEXES
349

Annexes

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
QUADRES RESUM
Potencial d’habitatges per desenvolupaments urbanístics (opció màxima)
Classe sòl
Nom sector o polígon
Lliures
Nombre d'habitatges
HPO Preu Concertat
HPO G i E
HPO lloguer
Nº TOTAL HAB.
Previsions de desenvolupament, gestió i
execució
Sòl Urbà
PAU 1 154 22 44 220 I NI NI NI NI Compensació
PAU 4 50 13 63 T T T NI NI Compensació
PAU 5a 278 85 363 T T T I NI Compensació
PAU 6 236 81 317 T T T I I Compensació
PAU 14 27 4 10 41 ET NI NI NI NI Compensació
PAU 15 136 58 194 T NI NI NI NI Compensació
PAU 16 26 12 23 61 T NI NI NI NI Compensació
PAU 18 37 6 12 55 ET NI NI NI NI Compensació
PAU 20 28 5 12 45 T NI T NI NI Compensació
TOTAL SÒL URBÀ 972 49 172 166 1359
Sòl Urbanitzable SUD 3 Mas Rabassa 489 66 109 664 ET NI NI NI NI Compensació
(fora de programa) SUD 4 La Pelegrina 586 111 223 920 T NI NI NI NI Compensació
SUD 5 Les Bassetes 562 112 450 1124 I NI NI NI NI Compensació
TOTAL URBANITZABLE 1637 289 782 0 2708
Total 2609 338 954 166 4067
planejament
Gestio
Projecte d'urbanització
obres d'urbanització
Obres edificació hab.
Sistema d'actuació
351

Necessitats d’habitatges socials
Annexes
Tipologia 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total 2010‐2015
Necessitats d'habitatge HP Especial (venda) 2 2 2 2 2 2 12
per emancipació HP General (venda) 13 13 13 13 13 13 78
(

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
Nombre d’habitatges segons els dos escenaris
PLH VILAFRANCA: ESCENARI MÍNIM 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2010 ‐ 2015
LLIURES
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada (PAU 5a i PAU 6) ‐ ‐ 236 ‐ ‐ 278 514
TOTAL 0 0 236 0 0 278 514
HPO LLOGUER PROTEGIT
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada (PAU 5a i PAU 6) ‐ 81 ‐ 85 ‐ ‐ 166
TOTAL 0 81 0 85 0 0 166
PROGRAMA REHABILITACIÓ OLH (ESTIMACIÓ) 7 15 17 17 17 17 90
FOMENT DE LA REHABILITACIÓ (ESTIMACIÓ) 0 10 15 25 25 25 100
CONVERSIÓ HABITATGES NOUS A LLOGUER PROTEGIT (ESTIMACIÓ) 0 25 25 0 0 0 50
TOTAL HABITATGE PROTEGIT PLH 7 131 57 127 42 42 406
PLH VILAFRANCA: ESCENARI MÀXIM 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2010 ‐ 2015
LLIURES
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada ‐ 236 77 369 ‐ 1.927 2.609
TOTAL 0 236 77 369 0 1.927 2.609
HPO LLOGUER PROTEGIT
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada ‐ 81 ‐ 85 ‐ ‐ 166
TOTAL 0 81 0 85 0 0 166
HPO PREU CONCERTAT
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada ‐ ‐ 4 23 ‐ 311 338
TOTAL 0 0 4 23 0 311 338
HPO PREU ESPECIAL I GENERAL
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada ‐ ‐ 23 47 ‐ 884 954
TOTAL 0 0 23 47 0 884 954
TOTAL CONSTRUCCIÓ HAB. HPO
iniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0
iniciativa privada ‐ 81 27 155 ‐ 1.195 1.458
TOTAL 0 81 27 155 0 1.195 1.458
PROGRAMA REHABILITACIÓ OLH (ESTIMACIÓ) 7 15 18 21 28 31 120
FOMENT DE LA REHABILITACIÓ (ESTIMACIÓ) 0 10 15 30 40 45 140
CONVERSIÓ HABITATGES A LLOGUER PROTEGIT (ESTIMACIÓ) 0 50 50 0 0 0 100
CONSTRUCCIÓ D'HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC 0 0 0 0 0 80 80
TOTAL HABITATGE PROTEGIT PLH 7 156 110 206 68 1.351 1.898
353

Annexes

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA
COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 1.1
Descripció:
Confeccionar la documentació necessària per a impulsar davant de la Secretaria d’Habitatge la
declaració de Conjunt d’especial interès el parc d’habitatges situat al Centre Vila, per tal de poder
subscriure posteriorment el corresponent conveni.
A més, donat que actualment s’està revisant el Catàleg de Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental del
municipi, es proposa que s’incorporin les mesures de preservació i posada en valor d’aquest àmbit, així
com les mesures específiques per a fomentar la rehabilitació en els edificis d’habitatges existents.
Objectius:
Disposar de la declaració de conjunt d’especial interès per tal de poder accedir als ajuts del Pla per al
Dret a l’Habitatge per aquests conjunts d’habitatges. Es tracta d’un increment del 10% dels ajuts
habituals i una subvenció per cobrir el cost del projecte i la direcció d’obra.
Antecedents:
Existeixen ja diversos estudis realitzats en aquest àmbit:
- Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al Centre Vila i entorn del Carrer
Sant Pere (annex del PLH de Vilafranca del Penedès) (2009)
- Projecte d’Intervenció Integral del Centre Vila (2004)
Marc legal de referència:
Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret
a l’Habitatge 2009‐2012
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics
Beneficiaris:
Propietaris d’habitatges de la zona esmentada, així
com tot el municipi de Vilafranca en general, donat
que es milloraria el paisatge urbà i el parc
d’habitatges existent.
Dotació econòmica:
Contractació d’un equip extern per a la redacció del
document: 5.000€
Localització:
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
355

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA
COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents 5.000,00 5.000,00
Despeses capital
Total despeses 5.000,00
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es gestionarà des de Serveis Tècnics
Municipals, que subministrarà tota la informació
existent a un equip extern contractat.
Es coordinarà l’àmbit d’aquesta actuació amb el del
Catàleg de Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental
durant la seva revisió.
Indicadors de procés:
• Equip extern contractat
• Informació subministrada
ACTUACIÓ 1.1
Indicadors de resultat:
• Declaració aprovada per la Generalitat de
Catalunya
• Increment dels ajuts econòmics per a la
rehabilitació en aquesta àrea
356

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE
COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 1.2
Descripció:
Confeccionar la documentació necessària per a impulsar davant de la Secretaria d’Habitatge la
declaració de Conjunt d’especial interès el parc d’habitatges situat al carrer Sant Pere i el seu entorn, per
tal de poder subscriure posteriorment el corresponent conveni.
Objectius:
Disposar de la declaració de conjunt d’especial interès per tal de poder accedir als ajuts del Pla per al
Dret a l’Habitatge per aquests conjunts d’habitatges. Es tracta d’un increment del 10% dels ajuts
habituals i una subvenció per cobrir el cost del projecte i la direcció d’obra.
Antecedents:
Existeixen ja diversos estudis realitzats en aquest àmbit:
- Estudi urbanístic del carrer Sant Pere (2008) Rosa Escala, arquitecta
- Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al Centre Vila i entorn del Carrer
Sant Pere (annex del PLH de Vilafranca del Penedès) (2009)
- Pla d’Intervenció Integral del barri de Sant Julià (2009)
Marc legal de referència:
Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret
a l’Habitatge 2009‐2012
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics
Beneficiaris:
Propietaris d’habitatges de la zona esmentada, així
com tot el municipi de Vilafranca en general, donat
que es milloraria el paisatge urbà i el parc
d’habitatges existent.
Dotació econòmica:
Contractació d’un equip extern per a la redacció del
document: 5.000€
Localització:
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
357

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE
COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents 5.000,00 5.000,00
Despeses capital
Total despeses 5.000,00
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es gestionarà des de Serveis Tècnics
Municipals, que subministrarà tota la informació
existent a un equip extern contractat.
Indicadors de procés:
• Equip extern contractat
• Informació subministrada
ACTUACIÓ 1.2
Indicadors de resultat:
• Declaració aprovada per la Generalitat de
Catalunya
• Increment dels ajuts econòmics per a la
rehabilitació en aquesta àrea
358

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS
D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 1.3
Descripció:
El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics (HDP) comprèn les actuacions públiques
d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col∙lectius de persones amb necessitats
d’assistència o emancipació. Segons l’article 58.1g del TRLUC, el sistema de HDP pot substituir la reserva
d’equipaments sempre que s’acrediti que no cal destinar‐los a equipaments públics i s’acrediti que no
superen el 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.
Els terrenys d’equipaments que es proposen a La Girada i Melió Residencial compleixen aquests
requisits. Es recomana fer els estudis de viabilitat abans de procedir a la realització de la Modificació de
POUM, donat que no necessàriament es requereix la totalitat de la superfície d’aquests dos terrenys.
Objectius:
Dotar al municipi de l’instrument urbanístic adient per possibilitar posteriorment la promoció
d’habitatge dotacional.
Antecedents:
Segons la modificació puntual de POUM referent als Equipaments amb ús genèric i habitatge dotacional,
aprovada definitivament per la CUB l’11 d’abril de 2006, el municipi de Vilafranca disposa del sistema
d’habitatge dotacional amb la clau HDP, tot i que no hi ha cap terreny on s’hagi concretat aquesta clau.
Marc legal de referència:
Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu
1/2005, art. 34.3 i 58.1g
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’urbanisme, art. 66.1
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics
Beneficiaris:
Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a
l’habitatge, especialment gent gran i joves sense
recursos.
Dotació econòmica:
Realització a càrrec dels Serveis Tècnics municipals, no
comporta cap despesa externa.
Localització:
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
359

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS
D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es realitzarà per Serveis Tècnics municipals.
Es coordinarà la modificació de POUM amb els estudis
de viabilitat que es conveniïn amb la Diputació de
Barcelona.
.
Indicadors de procés:
ACTUACIÓ 1.3
Indicadors de resultat:
• Modificació de POUM aprovada per l’Ajuntament
• Modificació de POUM aprovada per la CUB
360

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA
CLAU HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 1.4
Descripció:
El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatge
destinades a satisfer els requeriments temporals de col∙lectius de persones amb necessitats
d’assistència o emancipació. Segons l’article 58.1g del TRLUC, el sistema de HDP pot substituir la reserva
d’equipaments sempre que s’acrediti que no cal destinar‐los a equipaments públics i s’acrediti que no
superen el 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.
L’estudi ha d’establir quin percentatge de sòl qualificat actualment d’equipament públic en sectors
urbanitzables de funció predominantment residencial que no hagin iniciat la tramitació del planejament
derivat, és necessari que es reservi per sistema d’HDP, i si s’escau, determinar quins sòls són els més
adequats per a aquest ús.
Objectius:
Preveure el futur dimensionament del sistema d’HDP, a través d’aquest estudi que haurà de fer un
còmput de les reserves necessàries de sòl per aquest destí en els sòls urbanitzables pendents de
desenvolupar al municipi.
Antecedents:
Segons la modificació puntual de POUM referent als Equipaments amb ús genèric i habitatge dotacional,
aprovada definitivament per la CUB l’11 d’abril de 2006, el municipi de Vilafranca disposa del sistema
d’habitatge dotacional amb la clau HDP, tot i que no hi ha cap terreny on s’hagi concretat aquesta clau.
Marc legal de referència:
Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu
1/2005, art. 34.3
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’urbanisme, art. 66.1
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics
Beneficiaris:
Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a
l’habitatge, especialment gent gran i joves sense
recursos.
Dotació econòmica:
Realització a través dels Serveis Tècnics municipals, no
comporta cap despesa externa.
Localització:
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
361

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA
CLAU HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es realitzarà per Serveis Tècnics municipals.
Es valoraran les reserves d’equipament actuals i futures,
l’encaix de la tipologia d’edifici dotacional amb la
prevista en cada sector i les implicacions urbanístiques,
tècniques i econòmiques de la implantació d’HDP.
Indicadors de procés:
• Obtenció de tota la Informació dels 4 sectors
urbanitzables residencials que resten per
desenvolupar
Indicadors de resultat:
• Estudi realitzat
ACTUACIÓ 1.4
362

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA
GIRADA I A MELIÓ RESIDENCIAL
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 1.5
Descripció:
Els estudis de viabilitat per a la promoció d’HDP tenen varis objectius, entre altres:
- Fer un estudi bàsic del futur edifici, definint una volumetria i una ocupació màxims
- Definir la tipologia dels habitatges, superfícies construïdes, usos de les plantes baixes, ...
- Elaborar un pressupost orientatiu
- Optimitzar les previsions econòmiques i tècniques per tal de que la promoció sigui viable
Objectius:
Preveure quines característiques tècniques tindrà la promoció d’HDP per fer‐la viable econòmicament,
tant en fase de construcció com d’explotació.
Observacions:
Aquesta actuació haurà de desenvolupar‐se en paral∙lel amb l’actuació 1.3 per tal de definir quina
superfície de sòl es reserva per a sistema d’HDP, així com les característiques volumètriques de la futura
edificació.
Marc legal de referència:
Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu
1/2005, art. 34.3 i 58.1g
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’urbanisme, art. 66.1
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics
Beneficiaris:
Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a
l’habitatge, especialment gent gran i joves sense
recursos.
Dotació econòmica:
Les despeses derivades de la redacció d’aquests
estudis es conveniaran amb la Diputació de Barcelona.
Localització:
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
363

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA
GIRADA I A MELIÓ RESIDENCIAL
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es conveniarà amb la Diputació de Barcelona.
Els serveis tècnics municipals hauran de subministrar la
localització i característiques dels terrenys, així com les
necessitats de places d’habitatge dotacional previstes
en aquest Pla.
Indicadors de procés:
• Informació subministrada a la Diputació de
Barcelona
Indicadors de resultat:
• 2 Estudis de viabilitat realitzats
ACTUACIÓ 1.5
364

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
ESTUDI DE VIABILITAT DE L’INCREMENT DE LA DENSITAT
D’HABITATGES DE PROTECCIÓ EN EL PAU‐1 AVDA. DE FOIX
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 1.6
Descripció:
El PAU‐1 està situat al límit oest del perímetre urbà de Vilafranca, entre el polígon industrial Domenys I i
la zona de vivendes unifamiliars aïllades del barri de Sant Julià.
El POUM preveu per aquest sector de sòl urbà la construcció de 220 habitatges, 66 dels quals serien
protegits. La tipologia seria el bloc plurifamiliar aïllat i la superfície mitjana de les vivendes es situa al
voltant dels 170m2.
La legislació actual permet augmentar la densitat d’habitatges protegits fins a un mòdul de 70m2 per
habitatge. Significa doncs que en aquest polígon podria incrementar‐se el nombre d’habitatges protegits
fins a 160. L’estudi haurà de definir finalment quin nombre d’habitatges és el més adequat, tenint en
compte l’entorn urbà en el que es situa, la tipologia dels edificis i les superfícies dels habitatges.
Objectius:
Incrementar el nombre d’habitatges de protecció previstos en aquest polígon d’actuació.
Adequar la tipologia, les dimensions i característiques més adients de l’habitatge protegit d’aquest
sector segons necessitats detectades en aquest Pla Local d’Habitatge.
Marc legal de referència:
Text refós de la Llei d’urbanisme Decret
legislatiu 1/2005, art. 94.3
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de
Vilafranca, article 154.5
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis
Tècnics
Beneficiaris:
Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés
a l’habitatge, especialment gent gran i joves
sense recursos.
Dotació econòmica:
Realització a càrrec dels Serveis Tècnics
municipals, no comporta cap despesa externa.
Localització:
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
365

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA
ESTUDI DE VIABILITAT DE L’INCREMENT DE LA DENSITAT D’HABITATGES DE
PROTECCIÓ EN EL PAU‐1 AVDA. DE FOIX
HABITATGES:
Planejats: possible increment de 66 a 160 habitatges de protecció
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es realitzarà per Serveis Tècnics municipals.
Un cop redactat, haurà de ser valorat per la comissió de
seguiment per tal de procedir, si s’escau, a una
Modificació de planejament general i/o derivat.
ACTUACIÓ 1.6
Indicadors de procés:
• Estudi de les tipologies d’edificis i habitatges del
polígon i conveniència de la densificació
• Increment dels sistemes urbanístics
Indicadors de resultat:
• Estudi realitzat
• Valoració política i tècnica per procedir, si
s’escau, a la modificació de planejament general
i/o derivat
366

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL
CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE ACTUACIÓ 2.1
Descripció:
Creació d’aquest instrument necessari per a la gestió i finançament de les polítiques públiques
d’habitatge. Es concretarà en:
a) Crear un registre dels solars que integrin el patrimoni municipal del sòl i de l’habitatge,
diferenciant‐los com a patrimoni separat dels altres béns municipals
- Sòls procedents de cessió obligatòria d’aprofitament urbanístic, art. 156.2.
- Sòls i immobles procedents d’expropiació per incompliment segons art.104.1apartats c i e.
En relació amb el art. 104.2.
- Sòls procedents de delimitació de reserves de sòl segons art.151 i 154.
- Sòl i immobles procedents d’exercici del dret de tempteig i retracte segons art. 164.
- Sòls i immobles procedents del Registre de Solars sense edificar art. 169.
b) Constituir un dipòsit específic per a l'ingrés dels fons obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió
dels béns que integren aquest patrimoni.
- Import de l’aprofitament urbanístic materialitzat en diners, art. 156.2
- Import de les sancions urbanístiques segons art. 215.3.
- Import dels diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del Registre de solars
segons art. 177.
- Imports per alienació i cessió de béns afectes al PPSH segons art.158,159,160 i 161.
- Imports per concessió del dret de superfície segons art.162.
- Imports procedents de l’aplicació d’altres mecanismes previstos per la legislació urbanística
Objectius:
Disposar d’un instrument bàsic per a portar a terme polítiques d’habitatge. Els béns que integren el
PMSH hauran de constituir un patrimoni separat de la resta de béns municipals; els ingressos obtinguts
mitjançant la seva alienació i gestió s’hauran de destinar a conservar‐lo i ampliar‐lo.
Si els terrenys del PMSH son d’ús residencial, els imports obtinguts de l’alienació de sòl no qualificat com
a habitatge protegit, s’han d’integrar en un dipòsit municipal a l’efecte i s’han de destinar
obligatòriament a fer efectiu el dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat mitjançant un règim
de protecció pública.
Marc legal de referència:
Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu 1/2005, art. 156 (modificat pel Decret 1/2007 de 16
d’octubre i 26/2009 de 23 de desembre) i 157. Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya,
Decret legislatiu 336/1988, de 17 d’octubre.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics, Secretaria i Intervenció.
Beneficiaris:
Ajuntament de Vilafranca i tota la població en general, per la major transparència i millor gestió de
patrimoni municipal.
Dotació econòmica:
Realització a càrrec de Secretaria i Intervenció, no comporta cap despesa externa.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
367

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL
CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE ACTUACIÓ 2.1
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Agents o operadors principals: Serveis Tècnics,
Secretaria i Intervenció, que seran també els
encarregats de fer el seguiment de l’actuació.
Indicadors de procés:
• Creació i funcionament de PMSH
Indicadors de resultat:
• Bens incorporats al PMSH
• Ingressos incorporats al dipòsit específic.
368

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 3: PROMOCIÓ D’HABITATGE
CREACIÓ DE 8 PISOS D’INCLUSIÓ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 3.1
Descripció:
Construcció de 8 habitatges d’inclusió a través del programa de rehabilitació de l’Oficina Local
d’Habitatge. L’habitatge d’inclusió té la missió d’acollir urgències socials relacionades amb l’habitatge
(desnonaments, violència familiar, accidents a la llar, etc ..), essent un habitatge d’estada breu i
temporal. El programa de Rehabilitació és l’eina adequada per obtenir aquest tipus d’habitatge, ja que
és una tasca que es fa actualment dins l’Oficina Local d’Habitatge. Cal aclarir però, que fins ara els
habitatges adjudicats del Programa de Rehabilitació no han estat per casos d’inclusió, sinó per
acolliment de diverses casos amb problemàtiques socials sense la condició de temporalitat.
Objectius:
Disposar d’habitatges d’inclusió destinats a acollir urgències socials puntuals i d’estada temporal.
Marc legal de referència:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge del 2009‐2012
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge i departament d’Acció Social, en
coordinació amb les entitats i Fundacions sense ànim de lucre (Òrgan de coordinació social).
Beneficiaris:
Persones que puntualment sofreixen un problema amb els seu habitatge o la seva llar i necessiten una
alternativa temporal abans de poder establir‐se de nou o retornar al seu domicili habitual.
Dotació econòmica:
Inclòs en el programa de rehabilitació de la OLH
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
369

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 3: PROMOCIÓ D’HABITATGE
CREACIÓ DE 8 PISOS D’INCLUSIÓ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 3.1
HABITATGES:
Rehabilitats: 8 habitatges dins del Programa de Rehabilitació (habitatges de cessió o similar).
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
L’actuació es realitzarà en el marc del Programa de
Rehabilitació de la OLH, que serà l’encarregat de
rehabilitar i condicionar els habitatges.
Indicadors de procés:
• Nombre de projectes de rehabilitació dels
habitatges realitzats
• Contractació i realització d’obres de rehabilitació
Indicadors de resultat:
• Nobmre d’habitatges rehabilitats
• Nombre de persones acollides temporalment
370

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH ACTUACIÓ 4.1
Descripció:
Reforç del Programa de Rehabilitació que actualment ja es du a terme, amb l’objectiu d’incrementar el
nombre d’habitatges inclosos en aquest programa per fomentar la rehabilitació, especialment al Centre
Vila i Carrer Sant Pere. Entre altres accions caldria realitzar:
1. Creació d’una borsa de professionals que intervenen en el procés de rehabilitació: tècnics i
empreses constructores, que funcioni com a registre voluntari a fi de facilitar al ciutadà un
llistat dels agents que poden portar a terme les tasques de rehabilitació, amb els preus i costos
aproximats. Les condicions per a la inclusió a la borsa s’han d’establir reglamentàriament.
2. Increment del nombre d’habitatges del programa, a través de la difusió del mateix i del reforç
del personal de l’oficina (actuacions 4.2 i 6.3)
3. Optimitzar els recursos econòmics per a rehabilitar el màxim nombre d’habitatges possibles,
amb solucions constructives i tipologies d’habitatge innovadors.
4. Ampliació de l’assessorament, del nombre de persones ateses i seguiment de les actuacions.
5. Ampliació de la franja de població a la qual va dirigit el programa, fixant‐se especialment en la
gent jove en edat d’emancipació (possibles habitatges compartits).
Objectius:
Ampliar a l’alça la tasca rehabilitadora que promou l’Oficina Local d’habitatge, amb els objectius de:
• Integrar la rehabilitació d’habitatge en estratègies globals de rehabilitació urbana, incidint en el
Centre Vila i el entorn del Carrer Sant Pere.
• Afavorir la recuperació residencial del Centre Vila i el nucli antic en general, especialment amb
població jove que s’emancipa.
• Dinamitzar el Centre Vila com un espai residencial però també d’oci i generador d’activitat
cultural i social, vinculada als joves.
Antecedents:
El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, dirigit des de l’Oficina Local d’Habitatge
és una iniciativa pionera que té per objectiu la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de
conservació per destinar‐los al lloguer social amb caràcter temporal. Els propietaris privats es posen en
contacte amb l’Oficina d’Habitatge per tal de subscriure un conveni de rehabilitació amb l’Ajuntament,
de manera que aquest es compromet a adequar l’habitatge a les normatives vigents d’habitabilitat per
tal de destinar‐lo temporalment a persones o famílies que segueixen tractament social amb els
professionals de l’EBASP (Equip bàsic d’Atenció social primari). L’import del lloguer es fixa d’acord amb
la superfície, les característiques i la situació, dins d’una franja adequada a la finalitat social del
Programa. La durada del conveni i el nombre de mesos que l’Ajuntament cobra el lloguer és
proporcional a la inversió feta. L’Ajuntament recupera parcialment la inversió feta mitjançant la
tramitació dels ajuts que ofereix la Generalitat i cobrant els lloguers dels primers mesos.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge.
Beneficiaris:
Persones amb problemes d’accés a l’habitatge, especialment gent jove en edat d’emancipació.
Dotació econòmica:
Inclòs en el programa de rehabilitació de la OLH
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
371

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH ACTUACIÓ 4.1
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació afecta el Pograma de Rehabilitació
existent dins la OLH, que s’haurà de convertir en el
major dinamitzador de la rehabilitació del municipi.
Indicadors de procés:
• Borses de tècnics i empresaris de la construcció
creades i reglamentades
• Nombre de projectes d’habitatges dissenyats
• Reforç del personal de la OLH
Indicadors de resultat:
• Increment del nombre d’habitatges cedits i
rehabilitats pel programa
• Increment de la tasca de difusió i informació en
matèria de rehabilitació
• Increment de les facilitats per a la rehabilitació
privada
• Increment de la gestió d’ajuts per a la
rehabilitació
372

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 4.2
Descripció:
Realització de diverses campanyes per a fomentar la rehabilitació, centrades en els barris de Centre Vila
i a l’entorn del Carrer Sant Pere.
Es faran 3 campanyes en els anys 2011, 2013 i 2015, consistents en elaborar tríptics o fulletons
informatius, cartells i/o pancartes explicant les avantatges de la rehabilitació, la seva importància per a
la millora de la imatge urbana i la conservació del parc d’habitatges, els ajuts existents, la facilitat que
ofereix la Oficina d’Habitatge per informar i tramitar‐los, l’assessorament que ofereix, etc...
A més, s’insertaran anuncis a la pàgina web municipal, a la premsa i a la Ràdio i televisió locals.
Objectius:
Donar a conèixer les avantatges de la rehabilitació, els ajuts existents, la tasca de l’Oficina Local
d’Habitatge, el Programa de Cessió i la possibilitat de llogar els habitatges amb finalitats socials.
Promoure la rehabilitació als barris més degradats del municipi. Incentivar la cessió d’habitatges per al
programa de rehabilitació de la OLH.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge.
Beneficiaris:
Propietaris d’habitatges en mal estat que decideixin cedir el seu habitatge per al programa de
rehabilitació de la OLH. Futurs ocupants d’aquests habitatges un cop rehabilitats. El municipi en general
ja que es conservarà millor el parc d’habitatges i la imatge urbana dels barris més degradats actualment.
Dotació econòmica:
4.500 €
Destinats a l’elaboració de cartells i tríptics i la seva distribució porta a porta en els edificis del Centre
Vila i Carrer Sant Pere.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
373

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 4.2
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents 1.500 € 1.500 € 1.500 € 4.500 €
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació es coordinarà des de la OLH, que
subministrarà la informació necessària per fer la
campanya.
.
Indicadors de procés:
• Nombre de campanyes realitzades
Indicadors de resultat:
• Increment del nombre d’habitatges rehabilitats
al Centre Vila i entorn del Carrer Sant Pere
• Increment de la sol∙licitud d’ajuts per a la
rehabilitació en aquestes dues zones
• Increment de propietaris que demanen
assessorament i informació
374

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
CAMPANYA PER A FOMENTAR LA REHABILITACIÓ PRIVADA I EL LLOGUER
PROTEGIT
ACTUACIÓ 4.3
Descripció:
Realització de diverses campanyes per a fomentar la rehabilitació a tot el municipi.
Es faran 3 campanyes en els anys 2011, 2013 i 2015, consistents en elaborar i distribuir uniformement
per tota la població cartells informatius explicant les avantatges de la rehabilitació, els ajuts existents, i
la possibilitat de destinar els habitatges a lloguer protegit un cop rehabilitat. L’objectiu és fer aflorar
habitatges buits per millorar‐los o bé adaptar‐los interiorment a diverses necessitats. Un segon objectiu
de la campanya és fomentar el lloguer protegit.
Objectius:
Donar a conèixer els ajuts existents en matèria de rehabilitació a tota la població de Vilafranca.
Fomentar el lloguer de protecció. Fomentar la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de
conservació.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge.
Beneficiaris:
Futurs ocupants dels habitatges rehabilitats que s’acullin als ajuts del lloguer protegit.
Dotació econòmica:
9.000 €
Destinats a l’elaboració de cartells informatius, la seva distribució per tot el municipi. La inserció
d’anuncis en diversos mitjans de comunicació i si s’escau la distribució de tríptics porta a porta. Es
facilitaran als APIS per tal que també en facin difusió.
375

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES
CAMPANYA PER A FOMENTAR LA REHABILITACIÓ PRIVADA I EL LLOGUER
PROTEGIT
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació es coordinarà des de la OLH, que
subministrarà la informació necessària per fer la
campanya.
Indicadors de procés:
• Nombre de campanyes realitzades
ACTUACIÓ 4.3
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents 3.000 € 3.000 € 3.000 € 9.000 €
Despeses capital
Total despeses
Indicadors de resultat:
• Increment del nombre d’habitatges rehabilitats a
tot el municipi
• Increment de la sol∙licitud d’ajuts per a la
rehabilitació
• Increment de propietaris que demanen
assessorament i informació
376

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS AVANTATGES DEL LLOGUER ACTUACIÓ 5.1
Descripció:
A Vilafranca existeixen nombrosos pisos buits d’obra nova i de segona mà, segons dades obtingudes en
la fase d’anàlisi d’aquest PLH. L’actuació pretén que a través d’un dinamitzador es realitzin tasques
d’informació i assessorament per tal de fomentar el lloguer d’aquests habitatges i es pugui fer aflorar el
parc vacant d’habitatges. Els destinataris seran propietaris particulars, comunitats veïnals i associacions
de veïns. Aquesta actuació parteix de la participació ciutadana, en detectar‐se que hi ha encara molta
desinformació i prejudicis enfront al lloguer.
Objectius:
Donar a conèixer les avantatges del lloguer en general, eliminar prejudicis i pors a través de la
informació i explicació de la normativa existent i reglamentació. L’objectiu final és posar al mercat un
estoc d’habitatges vacant per enfortir la plena ocupació del parc d’habitatges existent de Vilafranca.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge.
Beneficiaris:
Propietaris d’habitatges buits que decideixin ser arrendadors i totes les persones que podran accedir a
un habitatge de lloguer si es fomenta aquest tipus de tinença.
Dotació econòmica:
Sense cost econòmic, tasca que es realitzarà amb personal de l’OLH.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
377

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS AVANTATGES DEL LLOGUER ACTUACIÓ 5.1
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació la durà a terme dins la OLH.
Indicadors de procés:
• Nombre de sessions informatives realitzades
Indicadors de resultat:
• Increment del nombre d’habitatges de lloguer a
tot el municipi
378

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I LA CONVIVÈNCIA ENTRE DIFERENTS
COL∙LECTIUS
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 5.2
Descripció:
Aquesta actuació sorgeix de la participació ciutadana, com una possible via que es proposa per
solucionar l’accés a l’habitatge de forma econòmica i amb un rerefons social. Es tracta crear dues noves
borses de demandants d’habitatge, gestionades per l’Oficina Local d’Habitatge. En la primera seran
demandants d’habitatge a compartir amb persones afins (per edat, per sexe o per tipus d’habitatge,
etc...); en la segona els demandants poden compartir habitatge amb persones de col∙lectius molt
diferents (gent de diferents edats, diferents nacionalitats, etc...)
Objectius:
Posar en contacte diferents persones que per circumstàncies determinades necessiten compartir
habitatge, ja sigui amb persones afins o bé amb col∙lectius totalment diferents.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge.
Beneficiaris:
Per una banda, col∙lectius que per diferents circumstàncies necessiten compartir habitatge (estudiants,
gent jove, persones adultes amb canvis familiars, persones amb dificultats econòmiques, etc,...).
Per altra banda, persones que volen compartir un habitatge amb una persona de diferents
característiques a les seves, per interessos diversos (socials, econòmics, altruistes, etc...)
Dotació econòmica:
Sense cost econòmic, tasca que es realitzarà dins de l’OLH amb la creació de borses de demandants
específiques.
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
379

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I LA CONVIVÈNCIA ENTRE DIFERENTS
COL∙LECTIUS
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació la durà a terme dins la OLH.
Indicadors de procés:
• Borses d’habitatge compartit creades
ACTUACIÓ 5.2
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
Indicadors de resultat:
• Increment del nombre d’habitatges compartits
380

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
REFORÇ DE L’ALBERG DE CÀRITAS AMB 12 NOVES PLACES ACTUACIÓ 5.3
Descripció:
Donat el context actual de crisi econòmica, s’han disparat els casos de persones sense llar o amb
baixíssims ingressos que no els permeten costejar cap tipus d’habitatge o allotjament temporal. El
col∙lapsament de l’alberg de propietat municipal que gestiona Càritas Interparroquial fa aconsellable la
creació de 12 noves places, no necessàriament localitzades en el mateix edifici existent.
Es tracta d’adaptar un habitatge (a determinar) a les necessitats d’un alberg per a 12 places que disposi
de cuina, menjador i 12 llits.
Objectius:
Ampliar la cobertura de l’alberg gestionat per Càritas per cobrir les necessitats actuals d’acolliment de
persones sense llar.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge en coordinació amb Càritas
Interparroquial.
Beneficiaris:
Persones sense llar (pobresa extrema, desnonaments, barraquisme) etc....
Dotació econòmica:
3.000 € destinats a comprar el mobiliari necessari i fer les obres interiors bàsiques de l’habitatge.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
381

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
REFORÇ DE L’ALBERG DE CÀRITAS AMB 12 NOVES PLACES ACTUACIÓ 5.3
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents 3.000 € 3.000 €
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
La gestió principal d’aquesta actuació la durà a
terme personal del departament d’Acció Social en
coordinació amb Càritas Interparroquial i la OLH.
Indicadors de procés:
• Habitatge/s concretats per a ubicar‐hi l’alberg
• Condicionament de l’habitatge
• Mobiliari adquirit
Indicadors de resultat:
• Nombre de places creades
382

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
IMPULSAR LA CONVERSIÓ D’HABITATGES VACANTS DE MERCAT
LLIURE EN HABITATGES PROTEGITS DE LLOGUER
ACTUACIÓ 5.4
Descripció:
Vilafranca ha construït molt habitatge en els darrers anys que no s’ha pogut vendre, part del qual ha
quedat en mans d’entitats financeres. En contactes mantinguts amb algunes entitats s’ha començat a
dimensionar i conèixer el nombre i tipologia d’aquest parc vacant. L’actuació pretén mantenir les
converses i tractes amb aquestes entitats amb el doble objectiu de:
• Inventariar el parc d’habitatges en mans d’aquestes entitats
• Informar de les ajudes existents per la reconversió en habitatges de lloguer protegit.
Aquesta tasca es durà a terme per responsables de l’OLH i si s’escau la col∙laboració de polítics de les
àrees corresponents.
Objectius:
Reconvertir una part del parc vacant d’obra nova destinada a la venda a habitatge de lloguer protegit.
Posar al mercat una part de l’estoc d’habitatge nou en mans d’entitats financeres, buscant la col∙laboració
entre les administracions i entitats privades.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge.
Beneficiaris:
Gent jove en edat d’emancipació, adults joves, gent gran.
Dotació econòmica:
Sense cost econòmic, realitzada per personal de l’OLH.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
383

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES
IMPULSAR LA CONVERSIÓ D’HABITATGES VACANTS DE MERCAT LLIURE EN
HABITATGES PROTEGITS DE LLOGUER
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
La gestió principal d’aquesta actuació la durà a
terme personal tècnic de la OLH.
Indicadors de procés:
ACTUACIÓ 5.4
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
• Nombre de reunions realitzades amb principals
tinents d’habitatge vacant: entitats financeres i
promotors immobiliaris
Indicadors de resultat:
• Nombre d’habitatges vacants reconvertits a
habitatges protegits de lloguer
384

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH ACTUACIÓ 6.1
Descripció:
Creació de l’òrgan gestor del PLH encarregat de fer el seguiment i l’avaluació del PLH per tal de garantir
que totes les actuacions previstes en aquest Pla es duran a bon terme i en el temps previst.
La gestió es durà a terme mitjançant la designació d’un coordinador del PLH, que serà l’encarregat de fer
treballar conjunta i coordinadament els diversos agents que participaran en la gestió: polítics, tècnics i
responsables socials.
Objectius:
Formar un grup de treball integrat per tècnics de les diferents àrees implicades (Habitatge, Urbanisme,
Acció Social, Joventut) i polítics (d’habitatge, d’urbanisme, d’acció social), per tal de coordinar la gestió
del Pla, per tal de poder prendre decisions que afectin qualsevol incidència en el desenvolupament de
les diferents actuacions, del calendari o del finançament del PLH. Hauran d’integrar les opinions de la
ciutadania i responsabilitar‐se de la bona comunicació amb altres administracions amb les que es
concertin diverses actuacions.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Beneficiaris:
Tota la població de Vilafranca en general
Dotació econòmica:
Sense cost econòmic, realitzada per tècnics i polítics de l’Ajuntament de Vilafranca.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
385

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH ACTUACIÓ 6.1
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Àrees tècniques implicades: Habitatge,
Urbanisme, Acció Social, Joventut, Participació
Àrees polítiques implicades:habitatge, urbanisme,
acció social .
Indicadors de procés:
• Òrgans gestors creats
• Nombre de sessions de la comissió de seguiment
realitzades
Indicadors de resultat:
• Desenvolupament correcte de les actuacions
previstes en aquest PLH
386

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL
DESENVOLUPAMENT DEL PLH
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 6.2
Descripció:
Creació d’una Comissió de seguiment i participació en el desplegament i l’execució del Pla, integrada per
càrrecs polítics, tècnics de l’Ajuntament i ciutadania, encarregada de fer el seguiment i l’avaluació del
grau d’assoliment dels objectius del PLH i consensuar l’orientació i definició dels processos de
participació que es generin a l’entorn de les actuacions previstes en el PLH.
Objectius:
Seguiment i l’avaluació del PLH i foment de la participació.
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Departament de Participació ciutadana.
Beneficiaris:
Tota la població de Vilafranca en general
Marc legal:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Dotació econòmica:
Sense cost econòmic.
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
387

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL
DESENVOLUPAMENT DEL PLH
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Agents implicats: polítics, tècnics de l’Ajuntament i
ciutadania.
ACTUACIÓ 6.2
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
Indicadors de procés:
• Nombre de sessions de la comissió de
participació realitzades
Indicadors de resultat:
• Millora en la qualitat de les propostes de
seguiment del PLH
388

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH ACTUACIÓ 6.3
Descripció:
L’Oficina Local d’Habitatge presta serveis com a finestreta única dels diferents programes autonòmics,
estatals i els propis municipals relacionats amb l’habitatge, els primers en virtut dels diferents convenis
de col∙laboració i encàrrecs de gestió signats entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Vilafranca del Penedès.
Presta els següents serveis:
Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'habitatges.
Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial.
Informació, gestió i tramitació dels ajuts al pagament del lloguer.
Informació sobre les promocions de protecció oficial que estan previstes a la vila.
Gestió de les promocions municipals, de la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del
Penedès S.L.U., de l’INCASOL de
stió del Registre de Sol∙licitants.
.
L’Oficina gestiona el programa municipal de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, que té per
objectiu la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de conservació per destinar‐los al lloguer
social amb caràcter temporal. La dotació pressupostària d’aquest programa per a l’any 2009 era de
286.151,72€ dels quals 236.996,00€ corresponien despeses de bens corrents i serveis i la resta
(49.155,72€), a despeses de personal. Pels propers anys de vigència del Pla i per tal de assolir els
objectius d’ampliar la tasca rehabilitadora de l’Oficina, es proposa el manteniment de la dotació de bens
corrents i serveis i un augment de la dotació pressupostària per a reforçar el personal l’oficina amb la
contractació d’un auxiliar administratiu i un tècnic a partir de l’any 2012.
Objectius:
Ampliar a l’alça la tasca rehabilitadora que promou l’Oficina Local d’habitatge.
Beneficiaris:
Població en general de Vilafranca del Penedès
Marc legal de referència:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Dotació econòmica:
221.839,00€, destinats a la contractació de dues persones (un tècnic i un administratiu) a partir de 2012.
2010 2011 2012 2013 2014
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
389

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH ACTUACIÓ 6.3
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents 55.459,75 € 55.459,75 € 55.459,75 € 55.459,75 € 221.839,00 €
Despeses capital
Total despeses
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació està relacionada amb l’actuació 4.1
“Reforç del Programa de Rehabilitació de la OLH”.
Indicadors de procés:
• Nombre de personal contractat
Indicadors de resultat:
• Millora del rendiment de la OLH
390

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS SOCIALS I
ENTITATS SOCIALS SENSE ÀNIM DE LUCRE
Descripció:
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 6.4
Formació d’una taula integrada per membres de l’àrea de serveis socials i de les associacions sense ànim
de lucre que gestionen habitatge d’inserció en el municipi: Caritas Interparroquial de Vilafranca,
Fundació Amàlia Soler, Fundació Montserrat Junyent i Parera.
Objectius:
Coordinar les actuacions dels diferents agents, proposar actuacions conjuntes, verificar el compliment
grau dels objectius socials marcats pel PLH.
Beneficiaris:
Població en risc d’exclusió de Vilafranca del Penedès.
Marc legal de referència:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012
Operador o agent principal:
Departament d’Acció Social de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Caritas Interparroquial de
Vilafranca, Fundació Amàlia Soler, Fundació Montserrat Junyent i Parera.
Dotació econòmica:
Sense cost.
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
391

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS SOCIALS I
ENTITATS SOCIALS SENSE ÀNIM DE LUCRE
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació es realitzarà en coordinació amb el
departament d’Acció Social i les entitats privades sense
ànim de lucre.
ACTUACIÓ 6.4
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
Indicadors de procés:
• Nombre de reunions periòdiques de coordinació
realitzades
Indicadors de resultat:
• Millora de la gestió dels habitatges d’inclusió i
optimització de recursos econòmics i socials
392

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
FOMENT DE LA CREACIÓ D'UNA ENTITAT DESTINADA A LA PROMOCIÓ
D'HABITATGE DOTACIONAL
Descripció:
2010 2011 2012 2013 2014
ACTUACIÓ 6.5
Promoure l’estudi i les gestions per a la creació d’una Fundació, o altres tipus convenis de col∙laboració,
entre l’Ajuntament i entitats socials, culturals i econòmiques privades en particular les caixes d’estalvis,
amb la finalitat de promoure i gestionar habitatge dotacional públic en el municipi.
Objectius:
Promoció d’habitatge dotacional
Beneficiaris:
Gent jove amb dificultats d’accés a l’habitatge i gent gran de Vilafranca del Penedès
Marc legal de referència:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012
Operador o agent principal:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès, altres entitats
Dotació econòmica:
Sense cost econòmic (estudis i gestions)
1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem
2015
393

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015
CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT
FOMENT DE LA CREACIÓ D'UNA ENTITAT DESTINADA A LA PROMOCIÓ
D'HABITATGE DOTACIONAL
ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:
GESTIÓ I AVALUACIÓ
Descripció Indicadors
Aquesta actuació suposa una gran coordinació tècnica i
política municipal per tal de realitzar les entrevistes i
tasca informativa necessària per a mobilitzar recursos i
interessos privats pel foment de l’habitatge dotacional
públic.
Indicadors de procés:
• Nombre de converses i negociacions realitzades
Indicadors de resultat:
• Fundació privada constituïda
ACTUACIÓ 6.5
Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
INGRESSOS Ingressos Corrents
Ingressos capital
Total ingressos
DESPESES Despeses corrents
Despeses capital
Total despeses
394