ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Emmarcament Territorial
1.1.2. Infrastructures i accessibilitat
Vilafranca del Penedès es troba al corredor d’infrastructures del litoral, veritable eix neuràlgic. A
nivell viari, aquest eix està constituït per l’autopista AP-7, amb tres enllaços al terme municipal,
i per la carretera A-7 (N-340), amb una variant que evita el pas pel nucli urbà. A nivell
ferroviari, hi passa des del 1865, la línia Barcelona-Tarragona, i des de fa poc, la línia d’alta
velocitat, tot i que no hi té estació. Entre les noves línies ferroviàries proposades i que
millorarien la connectivitat, s’ha de citar el tren orbital, que uniria Vilanova i la Geltrú amb
Vilafranca del Penedès.
Vilafranca del Penedès és un nus de comunicacions. L’eix Diagonal (C-15), que l’uneix al sud
amb Vilanova i la Geltrú i al nord amb Igualada, és un eix fonamental de reequilibri metropolità.
Altres carreteres que hi conflueixen són la BV-2127, cap a les Cabanyes i Font-rubí, la BP-2121,
cap a Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca, i la B-212, cap a la Múnia i Sant Jaume dels
Domenys.
1.2. L’encaix dins del territori català: entre la regió metropolitana i
el Penedès tradicional
La comarca de l’Alt Penedès no té un encaix fàcil de definir dins del territori català.
Tradicionalment se l’ha inclòs a la Regió Metropolitana de Barcelona, però solament cal
passejar-se per la comarca o per la ciutat de Vilafranca del Penedès per copsar que no és ben
bé una comarca metropolitana. Administrativament, la Regió Metropolitana de Barcelona encara
no té cap reconeixement oficial; caldrà esperar, en tot cas, a la instauració de les vegueries. En
canvi, sí que té vigència com àmbit del planejament territorial. El PTGC de l’any 1995 establia
els àmbits territorials en els que s’havia de redactar el corresponent PTP. Un d’aquests àmbits
és el de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb l’Alt Penedès inclòs. El PTP de la Regió
Metropolitana, conegut com Pla Territorial Metropolità de Barcelona, ha passat la fase d’avanç i
està pendent de l’aprovació definitiva. El Planejament Sectorial també ha recollit la classificació
en àmbits territorials. En aquest sentit, és especialment remarcable el PTS de l’Habitatge,
també en fase d’avanç.
Però Vilafranca del Penedès també admet una lectura com a integrant de la xarxa de ciutats,
algunes de la Regió Metropolitana i d’altres no, connectades per l’Eix Diagonal. Aquestes
ciutats, enteses com un bloc, semblen destinades a jugar un paper molt actiu a l’ordenació del
territori català.
I hi ha una última lectura com a Penedès històric, juntament amb el Garraf, el Baix Penedès i
municipis de l’Anoia i el Baix Llobregat, forma un territori que es vol veure com una frontissa
entre dues àrees més densament poblades: la regió metropolitana de Barcelona i la conurbació,
cada cop més metropolitana, de Tarragona- Reus- Valls.
1.2.1. El marc metropolità
Amb 3.235,6 km 2 , la Regió Metropolitana de Barcelona representa solament el 10,1 % de la
superfície catalana, però concentra un 66,9% de la població (4.928.852 habitants a 1-1-2008) i
aporta pràcticament un 70% del PIB. És un territori molt densament urbanitzat, amb una
densitat de població molt alta, 1.523,1 habitants/km 2 , segons el Padró continu de data 1-1-
2008, enfront d’una mitjana catalana de 229,5 hab/km 2 .
16