ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
També es demanava el règim de tinença preferit del futur habitatge. El lloguer i la compra
estaven força equilibrats: un 49,8% volien habitatges de lloguer, enfront d’un 40,9% que
preferien la compra, mentre que la resta estaven tant interessats en lloguer com en compra.
Dues preguntes anaven referides a la disponibilitat econòmica de les futures llars. Es
preguntava concretament els ingressos globals mensuals dels membres de la futura llar.
Un 56,4% estaven per sota dels 1.200 € mensuals i un 82,2% per sota dels 1.800 €.
Solament un 11,1% estava per damunt dels 1.800 %, mentre que un 6,7% no van contestar
aquesta pregunta.
Ingressos globals dels membres de la futura llar
Nombre %
Menys de 1.200 Euros 127 56,4
Entre 1.2000 i 1.500 Euros 35 15,6
Entre 1.500 i 1.800 Euros 23 10,2
Entre 1.800 i 2.400 Euros 16 7,1
Entre 2.400 i 3.000 Euros 4 1,8
Més de 3.000 Euros 5 2,2
Sense dades 15 6,7
225 100,0
Font: Elaboració pròpia
L’altra pregunta de caire econòmic era quina despesa mensual en habitatge s’ajustava al
pressupost de la futura llar. Un 61,3% hi podien destinar menys de 500 €, un 28,9% entre
500 i 800 €, i solament un 4,4% més de 800 €.
Les respostes a l’enquesta no perfilen un únic prototipus de demandant d’habitatge, sinó una
casuística relativament variada. Els trets més definits podrien ser els següents:
• La major part dels sol·licitants eren autòctons, però també hi havia un 35,1%
d’immigrants.
• Tant la composició familiar actual com els motius de la sol·licitud donen un ventall de
respostes ampli, sense un perfil dominant.
• Es volen habitatges de dimensions mitjanes-petites, entre 60-90 m2.
• Les preferències es reparteixen entre el lloguer i la compra gairebé a parts iguals.
• Un 61,3% no pot destinar més de 500 € a la despesa mensual en habitatge.
Cal recordar que aquesta mostra no representa el conjunt de les llars de Vilafranca del
Penedès, sinó el col·lectiu de sol·licitants d’habitatge. Les enquestes es van omplir entre tres
oficines d’API i l’Oficina d’Habitatge Municipal, però la gran majoria es van recollir a l’Oficina
d’habitatge, bàsicament perquè en aquest període crisi les sol·licituds als API eren molt
poques. En definitiva, aquest col·lectiu de sol·licitants d’habitatge té un perfil socioeconòmic
més baix que el conjunt de la població del municipi.
7.2. El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure
Per demanda exclosa s’entén el nombre de futures llars a crear que pel seu nivell d’ingressos
queden excloses del mercat lliure, en altres paraules, no poden assumir la càrrega econòmica
que suposa un habitatge del mercat lliure i haurien de trobar la seva oportunitat a l’habitatge
destinat a polítiques socials.
239