ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Emmarcament Territorial
A partir de 1868 i durant prop de tres dècades, la vila va experimentar un seguit d’actuacions
encaminades a l’expansió dels afores i la reforma del centre. L’eixamplament de la vila es fa
d’acord amb les prioritats urbanístiques de l’època: carrers amples i rectes que inclouen places i
zones de passeig i milloren el trànsit i la higiene. En aquesta època es desenvolupen els barris
de Molí d’en Rovira, Poblenou i la Barceloneta.
L’any 1936 s’aprova el Pla de Barenys, equivalent al primer pla general de la Vila, amb
l’objectiu de crear una capital de comarca amb un urbanisme modern, que posava èmfasi en la
higiene i la vitalitat i introduïa parcs urbans, la ciutat jardí i la implantació d’equipaments.
En el període de 1950 a 1981, Vilafranca efectua un gran creixement. Rep indústries diverses i
el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca rep una onada immigratòria
molt important a principis dels anys 1960 fins els anys 80. La població passa dels 11.985
habitants l’any 1960 als 25.029 habitants l’any 1981. Bona part d’aquesta immigració es situa
al barri de l’Espirall, format per una part central que és un polígon de blocs aïllats, molts dels
quals van ser construïts per cooperatives sindicals. A la resta del barri va proliferar
l’autoconstrucció de cases unifamiliars, que poc a poc s’han anat substituint per edificis
plurifamiliars de més alçada.
En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic amb noves zones
residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. Els barris que s’han
urbanitzat recentment són els de la Girada, Molí d’en Rovira Sud, Melió Residencial i Ciutat Jardí
Sant Julià. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat noves empreses propiciant l'aparició de nous
polígons. D’aquesta manera, el creixement compacte, amb continuïtat amb el teixit existent, ha
estat la tònica dels darrers anys. El planejament actual no pretén modificar aquesta lògica de
creixement, sinó aprofitar-la per millorar l’estructura del nucli urbà, ja que és evident que un
tipus de vila compacta és més sostenible: redueix els costos de manteniment, afavoreix les
relacions a peu evitant l’ús innecessari de l’automòbil i permet compartir millor els equipaments
i les dotacions.
26