ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Cabanes, doten el territori d’una gran accessibilitat. A més, hi ha una àmplia xarxa de camins
rurals amb la qual s’estructuren les àrees productives. Per altra banda, el ferrocarril i, més
recentment, l’autopista i la variant formen part de les infrastructures principals, però actuen
com a barrera d’aquesta permeabilitat territorial recolzada en carreteres i camins.
El nucli urbà ofereix una imatge força compacta i ordenada en el seu creixement. La carretera
nacional suposa l’element de major tensió urbana per les extensions industrials i la variant de la
carretera nacional, situada al costat de ponent té una directriu bastant integrada en la forma
urbana, completant les vies principals i recollint la carretera de Vilanova.
Aquest creixement compacte contrasta fortament amb les tendències a la dispersió que trobem
en municipis veïns, degut a que el conreu de la vinya és l’activitat productiva que ocupa una
major extensió de territori i també l’element que defineix el paisatge del municipi.
El paper de centre comarcal de Vilafranca ha augmentat en importància, passant a actuar com
un sistema territorial més obert com a conseqüència de l’intercanvi múltiple. S’ha incrementat
el grau d’interdependència amb poblacions veïnes així com les relacions de mobilitat
intercomarcal per la cada vegada més creixent relació Vilafranca- Àrea metropolitana de
Barcelona.
Els municipis de la comarca presenten una alta dependència de relació residencial amb
Vilafranca, especialment a la part oriental de la comarca, com a residència per a part de la
població laboral del centre productiu de Martorell. A la vegada, han estat detectades funcions
residencials dominants a la comarca del Garraf que generen una comunicació diària amb l’Alt
Penedès, aquesta com a comarca més especialitzada en serveis i indústria.
1.4.1 Desenvolupament urbà
El municipi té els seus orígens al segle XII. La situació de la ciutat com a via que enllaçava les
terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Durant
aquest període es van construir edificis notables com el convent de Sant Francesc, l’església
d’un convent d’un ordre militar: la capella de Sant Joan i el Palau Reial.
Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i
es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre
comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. Aquest primer nucli, del qual s’en
desconeix el perímetre i l’extensió, estava fortificat i disposava de portals a cada cap de carrer
que donava a l’exterior. La construcció de la muralla de Vilafranca es produeix a la segona
meitat del segle XIV i el perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys,
Ponent, Clascar, General Prim, la part interior de les rambles de Sant Francesc i Nostra
Senyora, Muralla de Sant Magí, plaça Anselm Clavé, carrer de la Lluna, plaça de Puigmoltó i
carrers de Sant Cristòfol i Sant Sebastià.
Fins a mitjans del segle XIV hi ha una època de creixement de Vilafranca. A partir de la meitat
d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època. Però malgrat
aquesta situació l’activitat econòmica i comercial no es va aturar. El conreu vitícola va continuar
creixent a la comarca i per Vilafranca va representar una important expansió demogràfica. La
fil·loxera, apareguda a Catalunya l'any 1879 i a la comarca el 1887, va devastar les vinyes i es
va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població.
Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa del
Penedès i la comarca consolidava el seu caràcter agrícola i vinícola.
25