ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Planejament Territorial i Urbanístic
de la producció de nous habitatges ha estat superior al increment de les necessitats
d’habitatge principal, és a dir els acabats no s’han destinat exclusivament a l’ús d’habitatge
principal. L’índex de rendiment de l’habitatge de Vilafranca del Penedès durant el període
1991-2001 va ser de 0,9. Això vol dir que el nombre de nous habitatges principals, 5.379,
va quedar per sota del nombre d’habitatges acabats, 6.218. En definitiva, el nombre
d’habitatges principals no va créixer pel pas d’altres modalitats, com ara secundaris o
vacants.
B. Sistema d’assentaments. Tot i la homogeneïtat paisatgística dins la comarca, amb
multitud de nuclis de població organitzats de forma jerarquitzada, s’hi poden distingir dos
grans tipus de situacions territorials diferenciades pel que fa al sistema d’assentaments. Per
una banda, el corredor central, on es concentren les grans infraestructures que la travessen
(autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees d’activitat
econòmica de la plana de l’Alt Penedès. És sobre aquest corredor on es troben les capçaleres
dels dos sistemes urbans que articulen la comarca, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní
d’Anoia, i és en el primer d’ells on es plantegen les principals estratègies de creixement. Per
altra banda, a la resta de la plana i els seus límits muntanyencs el Pla proposa estratègies de
creixement molt més moderades per tal de mantenir i reforçar l’estructura urbana comarcal.
C. Estructura nodal del territori. Es tracta de reconèixer el paper que poden jugar les
diverses ciutats, àrees i nuclis de població en la vertebració urbana del territori. Aquest
paper no sempre va associat a l’estratègia assignada, ja que aquesta depèn també de la
disponibilitat de sòl apte per a l’extensió. L’estructura nodal proposada, juntament amb
l’assignació d’estratègies de desenvolupament, proporciona una pauta indicativa per a la
distribució dels equipaments d’interès supramunicipal. Sobre el contingut del model urbà de
nodalitats proposat cal destacar:
262
• Les centralitats presents als continus urbans intermunicipals existents sobre el
sistema urbà metropolità més consolidat.
• Les polaritats territorials que configuren les ciutats de l’arc metropolità, algunes
totalment consolidades, com seria el cas de Terrassa, Sabadell i Mataró; altres en
procés clar de desenvolupament, com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès,
Martorell i Granollers; i, per últim, aquelles en què cal un procés superior de
desenvolupament: Riera de Caldes i Tenes.
• Les polaritats comarcals. Es tracta, en tot cas, de ciutats externes als continus urbans
intermunicipals, que articulen territoris d’entorn, normalment de caràcter rural o amb
elevada presència d’àrees residencials especialitzades.
• Les polaritats comarcals complementàries. Són poblacions amb característiques i
funcions similars a les anteriors, però d’escala més petita.
• Les polaritats municipals estructurants. Són nuclis de població que fan el paper de
capçalera d’altres
• nuclis més petits o d’àrees especialitzades residencials del mateix municipi o de
municipis veïns quan aquests són de dimensió petita.
• Els petits nuclis urbans i els petits nuclis rurals.
D. Tipus d’estratègies de desenvolupament. El Pla estableix dos formats d’estratègies de
desenvolupament urbà, en funció del nivell de continuïtat física dels sistemes urbans
implicats:
a) Les determinacions per als continus urbans intermunicipals.
b) Les estratègies per als nuclis i àrees urbanes i per a àrees especialitzades que no es
troben substancialment incloses en continus urbans intermunicipals.
S’estableixen regulacions en diverses àrees significatives del continu urbà per tal d’orientarne
el procés urbanístic d’acord amb els objectius del Pla. Aquestes àrees són: