ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
7. Demanda, demanda exclosa, exclusió social i
necessitats d’habitatge
El mercat de l’habitatge, com tots els mercats, és un punt de trobada d’oferta i demanda. El
ritme intens de construcció dels darrers anys es fonamentava en l’existència d’una demanda
igualment important que absorbia l’oferta creixent que es portava al mercat. Una part de la
demanda era interna, sorgida de les necessitats d’habitatge o de la voluntat de millora de la
població local, però una gran part era demanda feta per nous residents, amb col·lectius tant
dispars com la població immigrada estrangera o els trasllats residencials de població
autòctona des de les corones centrals metropolitanes. L’any 2005, a Vilafranca del Penedès
es van acabar 743 habitatges i l’any 2007, se’n van iniciar 1.141, xifres molt per damunt de
la demanda local.
En les pàgines següents es tractarà la demanda d’habitatge, però no a tota la demanda se li
donarà la mateixa rellevància al PLH. Una part de la demanda ha de tenir naturalesa de
necessitat d’habitatge que s’ha de cobrir i que ha d’incloure’s plenament en les actuacions el
PLH, mentre que un altre tipus de demanda va més associada a la idea de millora que de
necessitat i, per tant, a de tenir menys presencia al PLH.
1. Una part de la demanda d’habitatge s’ha de considerar estrictament com a necessitat
d’habitatge i s’haurà d’incloure forçosament al PLH; és concretament la demanda
d’habitatges principals per a creació de noves llars per part de la població resident a
Vilafranca del Penedès. No tota aquesta demanda ha de ser forçosament de creació
de noves llars; també hi ha el cas d’un canvi pràcticament necessari habitatge:
parella amb fills que viu en un habitatge massa petit per les noves dimensions de la
llar, persones grans que viuen en un habitatge poc adequat a les seves condicions
actuals....
2. Hi ha un altra demanda, que pot ser numèricament fins i tot més important, que no
es comptabilitzarà com a necessitat d’habitatge sinó com a millora de l’habitatge i/o
de l’entorn: és la demanda de qui vol millorar d’habitatges o de qui vol traslladar la
residència a Vilafranca del Penedès des d’algun altre municipi més o menys proper, de
qui vol tenir-hi una segona residència...
La distinció entre demanda entesa com a necessitat o com a millora s’ajusta força bé a la
població resident, però molt menys a la població forana. Una primera qüestió seria
dimensionar el volum recomanable de trasllats residencials cap a Vilafranca del Penedès
(quin model de ciutat es vol o es pot tenir) i després vindria veure si els nous habitatges
principals per a la població forana es consideren com necessitat o com millora. La resposta a
aquesta qüestió passa inexorablement per treure el tema dels habitatges destinats a
polítiques socials.
Està clar que una part important de la demanda interna considerada com a necessitat
quedarà exclosa del mercat lliure i s’haurà de canalitzar cap a l’habitatge protegit (o altres
fórmules d’habitatge destinat a polítiques socials), mentre que la demanda interna entesa
com a millora es canalitzarà en la pràctica totalitat cap al mercat lliure.
Al passar a la demanda forana, la pregunta clau ha fer-se és si tota la demanda forana es
canalitza cap al mercat lliure o si una part s’ha de canalitzar cap a l’habitatge destinat a
polítiques socials. Està clar que una gran part dels trasllats metropolitans responen més a la
demanda entesa com a millora que com a necessitat. És el cas de famílies que viuen a les
corones centrals metropolitanes, que probablement ja tenen patrimoni immobiliari, i que
231