ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
2. Distribució, estructura i dinàmica de la població
La determinació de la demanda de nous habitatges, del seu nombre i de les seves
característiques, dependrà en bona mesura de l’estructura demogràfica i socioprofessional de la
població resident i de les perspectives demogràfiques futures. L’anàlisi anirà adreçat a
determinar les necessitats de nous habitatges i, més concretament, de nous habitatges socials.
Els agrupaments de les persones es poden veure de forma piramidal. A la base hi ha les
persones, els habitants. Aquests s’agrupen en famílies amb vincles de parentiu que, quan són
més estrets, permet parlar de nuclis familiars i viuen en llars. Normalment les persones que
comparteixen una llar tenen llaços de parentiu, però no forçosament.
Llar
Una llar es defineix com el conjunt de persones -una o més- que residint en el mateix
habitatge, comparteixen despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses
d'alimentació. El nombre de llars coincidirà amb el nombre d’habitatges principals.
Familia
Una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix
habitatge familiar, comparteixen algunes despeses en comú i estan vinculades per llaços de
parentiu.
Nucli familiar
Concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets: matrimoni
sense fills, matrimoni amb fills, mare amb fills i pare amb fills
Habitant
Persona empadronada al municipi
L’anàlisi es centrarà en els dos extrems de la cadena:
• Els habitants: analitzar les característiques bàsiques de la població i elaborar
projeccions demogràfiques que permetin preveure la seva evolució futura, tant en
nombre com en característiques bàsiques.
• Les llars: analitzar els agrupaments de persones que comparteixen un mateix habitatge
principal i elaborar projeccions de llars, tenint en compte que el seu increment
determinarà la demanda de nous habitatges principals. S’ha de remarcar que es tractarà
de la demanda interna o local, ja que una bona part de la demanda continuarà venint de
fora del municipi, com ha succeït aquests darrers anys.
Cal remarcar que aquesta anàlisi deixa fora les persones no empadronades, que són invisibles a
nivell estadístic. En altres èpoques, pràcticament no hi hauria persones no empadronades, però
en aquest període de creixement demogràfic accelerat basat en arribada massiva de població
estrangera segur que n’hi ha un nombre significatiu, baix però significatiu. Per tant, no surten
recollits a l’estadística demogràfica però sí que es podran veure reflectits al parlar de la població
amb més privacions detectada per les entitats de caire social.
27