ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
mobilitat residencial entre barris bastant significativa. Gairebé sempre va associada la millora
de l’habitatge amb la millora de l’entorn. Hi ha barris clarament emissors i barris clarament
receptors. El barri més emissor és l’Espirall; es comprova tant per les dades objectives de
mobilitat residencial entre barris com per les opinions dels agents econòmics locals. Els
principals barris receptors són els que protagonitzen els nous desenvolupament urbans, en
primer lloc la Girada i el Molí d’en Rovira.
Cal remarcar que una part de la demanda interna que vol millorar d’habitatge i/o entorn
acaba traslladant la residència als municipis propers de la comarca. Aquests municipis
propers ofereixen una tipologia edificatòria, l’habitatge unifamiliar, que és molt poc habitual
en una ciutat compacta com és Vilafranca del Penedès, i, a més, gaudeixen d’un petit
diferencial de preus amb la capital comarcal. Ja s’ha vist com municipis propers com la
Granada, les Cabanyes, Olèrdola o Santa Margarida i els Monjos, reben un flux significatiu de
trasllats residencials des de Vilafranca del Penedès
Els altres segments a mencionar són tots de demanda forana.
La demanda comarcal. Tot i que el flux residencial amb la comarca és negatiu, hi ha més
sortides que entrades, el fet cert es que també hi ha un flux residencial cap a Vilafranca des
d’altres municipis de la comarca. És un flux que té una certa importància en municipis petits i
una mica allunyats, amb unes localitzacions més rurals, que poden veure els avantatges de
viure a la capital comarcal. A banda del flux residencial, un altre tema a tenir en compte és
la compra d’habitatges a Vilafranca del Penedès per part d’habitants d’altres municipis de la
comarca. Mig com a inversió, mig com a previsió de futur, aquesta demanda comarcal també
té el seu pes en l’etapa expansionista recentment acabada.
La demanda metropolitana. Tot i que l’Alt Penedès forma part de la regió metropolitana té
ple sentit parlar de demanda metropolitana per referir-se a la demanda procedent de les
corones internes de la regió metropolitana de Barcelona. Els trasllats residencial de població
autòctona metropolitana entren de ple en la demanda de millora de l’habitatge i/o l’entorn i
es canalitzen en la immensa majoria de casos cap al mercat de l’habitatge lliure.
Un altra demanda forana és la de la població immigrada de baixos ingressos. Està molt
més a prop de la demanda entesa com a necessitat que com a millora. Es sobretot demanda
de pisos de lloguer, i més ara, en plena crisi econòmica. És una demanda que s’ha hagut
d’adaptar a les condicions del mercat compartint habitatge en llars molt nombroses.
Els escenaris de creixement moderat i expansiu donen dos imatges del que podria ser la
demanda per creació de noves llars, unes internes i les altres per trasllats residencials, en el
supòsit, més realista, de que Vilafranca del, Penedès té entrades residencials.
Nous habitatges principals dels escenaris
del creixement moderat i expansiu en el període 2010-2015
Creació noves llars
Escenari del
creixement
moderat
Escenari
expansiu
Noves llars internes 1.605 1.739
Noves llars per trasllats 679 1.718
Total noves llars 2.284 3.457
Destrucció de llars 441 441
Nous habitatges principals 1.843 3.016
Font: Elaboració pròpia
235