ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Distribució, estructura i dinàmica de la població
El poc increment de les llars unipersonals de gent gran s’explica a partir de la piràmide d’edat.
Les generacions que en aquest període, 2001-2009, han entrat a formar part de la gent gran
són generacions molt poc nombroses corresponents a la guerra i postguerra civil, un
esdeveniment molt allunyat en el temps, però que encara deixa la seva empremta en
l’estructura demogràfica.
Les llars unipersonals de persones més grans, en canvi, han augmentat amb molta més
intensitat. Les de 75 i més anys s’han incrementat un 89,4%, fins arribar a les 793, un 23,9%
del total de llars unipersonals. Les de 85 i més anys s’han incrementat també molt, un 83,6%;
actualment n’hi ha 241 i representen un 7,3% del total de llars unipersonals. No cal insistir en
que una gran majoria de les llars unipersonals de gent gran són de dones.
98
Increment de llars unipersonals en el període 2001-2009 (%)
100
80
60
40
20
0
59,2
72,1
90,0
32,8
59,2
89,4 83,6
Total 15-39 40-64 65 i més Més de 75 Més de 85
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Com evolucionarà en un futur proper el nombre de llars unipersonals? L’evolució serà la suma
de factors demogràfics, d’hàbits de comportament i de possibilitats econòmiques.
• L’increment de l’esperança de vida abona les llars unipersonals de gent gran,
especialment de dones.
• Els hàbits de comportament van a favor de l’increment de les llars unifamiliars,
conseqüència d’una societat més individualista i d’una certa crisi de la institució familiar.
• Els factors econòmics, en un context de crisi general de durada imprevisible, van en
contra de les llars unifamiliars i a favor de les llars no familiars compartides per afrontar
les despreses de l’habitatge.
D. Les llars unipersonals segons edat i estat civil
Aquesta informació no es pot obtenir per a l’any 2009 amb el bagatge estadístic sostenible, de
manera que solament es pot recórrer al cens del 2001, ja bastant allunyat en el temps.
L’encreuament de l’edat amb l’estat civil permet detectar un col·lectiu molt important de gent
gran en viduïtat i, per altra banda, un col·lectiu també nombrós de persones adultes-joves que
estan solteres. Les persones que viuen soles i estan casades, separades o divorciades estan
més repartides pels diferents grups d’edat. El col·lectiu de persones vídues que viuen soles
comença a ser important a partir dels 60-64 anys i s’incrementa en grups quinquennals
posteriors. El nombre de persones solteres que viuen soles és especialment important en la
franja dels 25-39 anys. És molt possible que les dificultats del jovent per accedir a un nivell