ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

5.3. L’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge
Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
L’actual onada d’immigració estrangera ha generat seriosos problemes d’habitatge i ha fet
parlar d’infrahabitatges, entesos no solament com a habitatges en mal estat, sense cèdula o
condicions mínimes (soterranis, altells...), sinó també com els que es troben en un entorn urbà
degradat i els que són ocupats per residents amb característiques socioeconòmiques greus. No
és la primera vegada que una onada immigratòria dóna peu a fenòmens d’infrahabitatge:
només cal recordar el barraquisme dels anys cinquantes i seixantes. En qualsevol cas, no es
tracta d’evocar altres èpoques sinó d’analitzar si es donen casos d’infrahabitatge a Vilafranca
del Penedès.
El fenomen de l’infrahabitatge pot prendre diverses formes:
• Habitatges de dimensions molt reduïdes. Cal recordar que el mínim legal dels nous
habitatges està establert en 20 m 2 , d’acord amb el decret 55/2009, de 7 d'abril,
admetent-se una superfície mínima de 15 m 2 en habitatges anteriors al 1983. Per sota
d’aquestes dimensions no es pot accedir a la cèdula d’habitabilitat. A Vilafranca del
Penedès, no es coneix cap infrahabitatge d’aquestes dimensions tan reduïdes. Al cens
del 2001 solament hi constaven 19 habitatges per sota dels 30 m 2 , tots legals.
• Habitatges sobreocupats, els anomenats “pisos pastera”. Es pot considerar que hi ha un
problema d’amuntegament per sota de la ratio de 15 m 2 per persona.
• Habitatges desocupats, en molt mal estat, que s’estan ocupant per població immigrant o
en situació de marginalitat, que viu en condicions d’infrahabitatge i creant, a més,
problemes de convivència.
• Habitatge amb rellogament d’habitacions, tant per immigrants com per població
autòctona amb recursos econòmics limitats; també el compartir habitatges tant per
joves com per parelles (pràctica abans reservada a estudiants).
Per les seves característiques urbanístiques i sociològiques, Vilafranca del Penedès no és un
municipi amb risc d’un volum important de situacions d’infrahabitatge. Potser no es pot parlar
pròpiament de problemes d’infrahabitatge, però sí de situacions que voregen, que estan més o
menys properes, a l’infrahabitatge. Aquestes situacions afecten en bona mesura a la població
immigrada. Es donen casos d’amuntegament amb ratios m 2 /persona molt baixos, especialment
entre població immigrada llatinoamericana. També hi ha casos de lloguers abusius, en
habitatges en males condicions, a persones o grups familiars que tenen molt difícil trobar un
habitatge de lloguer (i que ja no es plantegen la compra); aquesta situació es dóna sobretot
entre els immigrants d’origen magribí. La dificultat de trobar un habitatge de lloguer en
condicions i amb un preu raonable està frenant alguns reagrupaments familiars, convertint-se
en un problema social que demana algun tipus de resposta.
També s’ha de tenir en compte, però, que l’infrahabitatge no aflora lliurement: cap dels que hi
puguin participar, ni els llogaters, ni els inquilins, ni les persones que viuen amuntegades,
tenen cap interès en donar-li publicitat. Per això es pot dir que l’infrahabitatge és molt opac des
de la perspectiva del l‘estadística oficial. Els habitatges sense cèdula d’habitabilitat, per
exemple, solament es poden detectar amb una disciplina urbanística activa o a partir del serveis
socials municipals.
199