ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
7.4. El risc d’exclusió social
Una cosa és l’exclusió del mercat lliure de l’habitatge, que pot quedar satisfactòriament
compensada amb les diferents modalitats d’habitatge de protecció, i una cosa molt més
dramàtica és l’exclusió social que pot arribar a l’extrem dels sense sostre.
Es distingeix normalment entre persones amb exclusió social i persones amb risc d’exclusió
social. En el primer grup s’hi apleguen els col·lectius definits per la ETHOS (European
Tipology on Homelessness and Housing Exclusion)
250
• Sense sostre (persones que viuen en un espai públic)
• Sense llar (persones que viuen en centres de serveis socials, albergs, allotjaments
temporals o institucions assistencials)
• Residents en habitatges insegurs (persones que viuen en habitatges sense títol legal,
amb notificació de desnonament o sota violència de la família o de la parella)
• Residents en habitatges inadequats (persones que viuen en barraques,
infrahabitatges o habitatges sobreocupats).
Els col·lectius amb risc d’exclusió social són els que relaciona la Llei del Dret a l’Habitatge:
• Infants i joves vulnerables (desatesos, inadaptats, amb problemes psicològics o
familiars, etc.)
• Gent gran que viu sola
• Adults en atur de difícil ocupabilitat
• Dones en llars monomarentals
• Persones que pateixen addiccions
• Persones amb discapacitats
• Immigrants sense permís de treball
• Altres col·lectius vulnerables
La informació sobre aquests col·lectius vindrà sobretot dels serveis socials municipals i de les
entitats socials privades que treballen amb els col·lectius més vulnerables, a banda de les
fonts estadístiques disponibles.
Es calcularan també els indicadors de benestar material i de risc de pobresa, utilitzant les
variables més significatives en la detecció de l’exclusió social. Un indicador que reflecteix
molt bé la intensitat dels problemes socials és el nombre de rendes mínimes de reinserció
(RMI), tema del qual també es parlarà amb detall
7.4.1. La problemàtica social segons els serveis socials municipals
Una bona diagnosi sobre la problemàtica social de Vilafranca del Penedès es pot obtenir a
partir dels serveis socials municipals. Els serveis socials del municipi de Vilafranca del
Penedès es canalitzen bàsicament a través de l’EBASP: Equips Bàsics d’Atenció Social
Primària, estructurats en diverses unitats. Les dades procedents de l’EBASP són la millor font
d’informació per a diagnosticar la situació social del municipi. En primer terme s’ha de
distingir entre els serveis socials d’atenció primària i els serveis socials d’atenció
especialitzada.
• L’atenció social primària té la missió d’atendre les necessitats socials més
immediates, generals i bàsiques de les persones, les famílies o els grups, i contribuir
a la prevenció de les problemàtiques socials, i a la reinserció i integració social de les
persones en situació de risc social d’exclusió.
• Els serveis socials d’atenció especialitzada constitueixen el nivell d'actuació
específica dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació