ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
244
Demanda exclosa amb diverses hipòtesis d’ajudes familiars
(% noves llars)
Ajudes familiars
0% 20% 40%
Arriben a règim especial 37,9 69,5 90,5
Arriben a règim general 31,7 66,6 87,2
Arriben a preu concertat 11,1 30,2 65,4
Arriben al mercat de segona mà 12,3 30,7 64,9
Arriben al mercat obra nova 9,8 24,1 39,5
Font: Elaboració pròpia
Tots aquests factors s’han de tenir en compte a l’hora de dimensionar l’habitatge de
protecció del futur. Alguns elements a tenir en compte haurien de ser:
• No s’hauria de fer un dimensionament amb criteris mínims, això voldria dir limitar-lo
als sectors d’ingressos més baixos i es correria el risc de crear (o d’accentuar) la
“ghettizació” dels blocs d’habitatge protegit. S’ha de veure l’habitatge protegit com
una sortida “normal” per al jovent que s’emancipa, com succeeix en molts països
desenvolupats. S’ha de veure com una oportunitat d’un habitatge assequible, no com
una amenaça, com succeeix molt sovint
• Tota la demanda que es canalitzarà cap a l’habitatge de protecció és demanda que
deixa d’anar al mercat lliure i no contribueix, per tant a l’escalada dels preus. Una
bona oferta d’habitatge protegit és la millor garantia de que els preus de l’habitatge
lliure es mantindran en uns nivells raonables.
• Una argument de tipus econòmic és que tot l’estalvi que s’ha de dedicar a la compra
d’uns habitatges sobrevalorats és estalvi que no es destina a activitats productives
més innovadores i generadores de llocs de treball més qualificats
• Una part substancial de l’habitatge de protecció s’ha de destinar al lloguer, no
solament perquè hi haurà noves llars que no arribaran a l’habitatge de compra, sinó
per normalitzar el lloguer, sobretot el lloguer de joves. No cal subscriure una hipoteca
als 25 anys, ja hi haurà temps.
• S’ha de pensar també en l’habitatge de lloguer compartit. És la solució per joves
d’ingressos baixos, que malauradament és el cas d’una bona part del jovent.
7.3. La gent gran i les necessitats en matèria d’habitatge
Al parlar de la població i de les llars ja s’han pogut veure les xifres bàsiques de la població
gran de Vilafranca del Penedès. L’any 2009 (1-1-2009), el nombre de persones grans (65 i
més anys) era de 5.760, un 14,8% de la població total. A la mateixa data, el nombre de llars
unipersonals de persones grans era de 1.219, un 36,8% del total de llars unipersonals.
Relacionant el nombre de llars unipersonals amb el de persones grans s’arriba ràpidament a
la conclusió de que un 21,2% de les persones grans vivien soles, un percentatge força
elevat. La gran majoria de persones grans viuen en llars familiars i una petita part en llars
col·lectives com ara les residències assistides.
Es comprova que una gran part de les llars unifamiliars de persones grans són de sexe
femení: 962, enfront de 257 de masculines. En percentatge, un 78,9% de llars unipersonals
femenines enfront de solament un 21,1%v de masculines.