ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Distribució, estructura i dinàmica de la població
30
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
2.1.1. La comparació amb el conjunt de Catalunya i la Regió Metropolitana
La població catalana va romandre estancada durant gairebé dues dècades, però a partir de
finals dels noranta va entrar en un nou període de creixement demogràfic important, basat
fonamentalment en la immigració extracomunitària, un procés que encara està plenament actiu.
Dels 6.090.040 habitants del padró de l’any 1996 (1-5-1996) es va passar als 7.364.078
habitants dels 2008 (1-1-2008), amb un increment del 20,9%. Durant la segona meitat dels
anys noranta l’increment va ser modest: es va arribar als 6.343.110 habitants al Cens de
població del 2001 (1-1-2001), amb un increment del 4,2%. Durant els primers anys del segle
XXI l’increment ha estat molt més accelerat, arribant el 2008 (1-1-2008) als 7.364.078, amb un
increment del 16,1% respecte del nombre d’habitants del cens de població del 2001.
50
40
30
20
10
0
L’evolució demogràfica del període 1996-2008 (%)
20,9 17 16,6
Catalunya Demarcació de
Barcelona
Regió
metropolitana
39
Alt Penedès Vilafranca del
Penedès
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
30,9 28,4
Sant Sadurni
d'Anoia
Tant la demarcació provincial de Barcelona com l’àmbit de la Regió Metropolitana van créixer
per sota de la mitjana catalana, mentre que Vilafranca del Penedès creixia bastant per damunt i
l’Alt Penedès gairebé duplicava el percentatge d’increment del conjunt català, amb un 39%.
La redistribució de la població a l’àmbit de la Regió Metropolitana
L’increment de població de Catalunya no és l’únic fenomen demogràfic a tenir en compte, també
és molt important la redistribució interna de la població, sobretot dins de la Regió
Metropolitana, on hi ha un flux important des de les àrees més congestionades cap als
municipis menys densament habitats. Entre el 1996 i el 2008, la població de la Regió
Metropolitana de Barcelona va créixer un 16,60%, lleugerament per sota de la del conjunt
català. S’acostuma a fer una lectura en quatre corones: Barcelona, Rondes, resta de l’Àrea
Metropolitana i resta de la Regió Metropolitana. És fàcil comprovar com els principals
creixements es concentren a les corones exteriors: la resta de l’Àrea Metropolitana, excloent la
corona interior de les Rondes, va créixer un 28,0%, mentre que la resta de la Regió
Metropolitana ho va fer un 33,2%; Barcelona va créixer un significatiu 7,1% i les Rondes, un
mínim 2,0%.