ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge
poden veure el trasllat a Vilafranca del Penedès com una millora de l’habitatge i de l’entorn.
Molt probablement no treballaran a Vilafranca del Penedès i hauran de practicar la mobilitat
laboral obligada.
També hi ha, però, persones i famílies que han trobat feina a la comarca, normalment feines
poc qualificades i amb un nivell d’ingressos més aviat baix, que difícilment compten amb cap
patrimoni immobiliari previ, i per als quals l’habitatge constituirà una necessitat ineludible. Si
el model econòmic de la comarca necessita aquest tipus de treballadors, potser caldria
estendre l’oferta d’habitatge de protecció a una part de la població forana de baix nivell
d’ingressos.
232
Població
resident
Població
forana
La demanda segons grau de necessitat i procedència de la població
Necessitat
d’habitatge
Demanda que s’ha de cobrir
totalment i que ha de constituir el
nucli central del PLH.
Una part de la demanda quedarà
exclosa del mercat lliure i s’haurà
de canalitzar cap a l’habitatge
destinat a polítiques socials
S’ha de pensar si una part de la
demanda forana es considera com
a necessitat i se li obre la porta a
l’habitatge destinat a polítiques
socials. La resposta depèn
bàsicament de les necessitats de
mà d’obra poc qualificada per part
dels sectors productius locals
En definitiva, aquest capítol s’estructurarà en tres parts:
Millora d’habitatge
o de l’entorn
Demanda a tenir en compte però
que no es traduirà en actuacions
especifiques del PLH. Es interessant
detectar si hi ha segments de
demanda desatesos que
prefereixen desplaçar-se a d’altres
municipis. En principi, tota la
demanda s’ha de canalitzar cap al
mercat lliure
Una gran part dels trasllats
metropolitans s’han d’entendre com
a millora i s’han de canalitzar cap
al mercat lliure
• El càlcul de la creació de noves llars i de les necessitats de nous habitatges. És un
càlcul bàsicament quantitatiu basat en l’estructura actual de la població.
• El càlcul de les necessitats d’habitatge protegit, és a dir, de les noves llars que
restaran excloses del mercat. És un càlcul bàsicament quantitatiu basat en dades
econòmiques o sociològiques i en els preus dels habitatges.
• Les privacions, sobretot en termes d’habitatge, dels segments de població amb risc
d’exclusió social (o amb exclusió social directament), els quals, requeriran, amb tota
probabilitat, algun tipus d’ajuda suplementària a la que representa l’habitatge
protegit.
7.1. La creació de llars i la necessitat de nous habitatges
El càlcul s’ha fet de manera desagregada per a diferents segments de població i s’han
considerat dos hipòtesis de població resident: la població actual (escenari endogen) i la
població actual minorada per un cert retorn d’immigrants en un context de crisi econòmica
aguda (escenari regressiu). Els diferents segments de població generadors de necessitat
d’habitatge s’han acabat agrupant en dos grans grups. Les noves llars per emancipació de
joves i les noves llars adultes, aquestes amb una casuística variada: emancipació tardana de