ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
(nacionalitat espanyola) i població immigrada estrangera. Sí que es disposa, en canvi, de les
dades sobre nacionalitat de la mare, de manera que s’ha pogut calcular la taxa bruta de
fecunditat, entesa com els naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil (15 a 49
anys). És fàcil comprovar que la taxa bruta és molt més elevada entre la població estrangera
que entre la població autòctona.
Any
Taxa bruta de fecunditat segons nacionalitat de la mare. 2000-2007
Naixements segons
nacionalitat de la mare
Taxa bruta de fecunditat segons
nacionalitat de la mare
Autòctona Estrangera Total Autòctona Estrangera Total
2000 286 30 316 36,8 113,2 39,3
2001 297 34 331 38,0 85,4 40,3
2002 338 50 388 42,8 83,6 45,6
2003 358 77 435 45,0 93,3 49,5
2004 385 117 502 48,2 109,9 55,4
2005 376 120 496 47,1 87,0 53,0
2006 347 140 487 44,3 83,6 51,2
2007 372 133 505 48,6 77,0 53,9
Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat
Les xifres són prou eloqüents. La taxa bruta de fecunditat de la població autòctona s’ha
mantingut entre 36,8 i 48,6 naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil, mentre que
la mateixa taxa per al mateix període aplicada a la població estrangera immigrada s’ha
mantingut entre 77,0 i 113,2 naixements anuals. A grans trets, es podria dir que la taxa de
fecunditat bruta de la població immigrada ha estat el doble que la de la població autòctona.
La taxa de fecunditat bruta de tota la població del municipi ha anat creixent a mesura que la
població estrangera ha tingut més pes en el nombre total de naixements. L’any 2000, solament
un 9,6% dels naixements eren de mare estrangera, i la taxa de fecunditat bruta era del 39,3
per mil. L’any, 2007, un 26,3% del naixements eren de mare estrangera i la taxa bruta de
fecunditat era del 53,9%.
L’evolució futura de la població dependrà en part dels comportaments culturals de la població
estrangera, de si mantindran l’elevada fecunditat dels països d’origen o si adoptaran pautes
culturals del país d’acollida, amb un nombre clarament inferior de fills per mare. Cal remarcar
que s’ha considerat tota la població estrangera agregada, però també es podrien descobrir
disparitats importants en les taxes brutes de fecunditat si s’analitzessin separadament per
països o regions mundials.
C. La taxa de fecunditat de la població autòctona també s’ha incrementat aquests darrers temps
La natalitat no s’ha recuperat exclusivament per l’arribada de població estrangera: també hi ha
participat un lleuger increment de la taxa de fecunditat de la població autòctona. L’indicador de
fecunditat general (nombre de fills per dona) de la societat catalana havia caigut a meitat dels
anys noranta a uns nivells tan extraordinàriament baixos que solament es podia esperar una
certa recuperació. Amb el bagatge estadístic disponible, aquesta recuperació es pot analitzar
solament a parir de a taxa bruta de fecunditat. L’any 2000, la taxa de fecunditat de població
autòctona era de 36,0 naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil i, durant aquell
any, hi va haver 286 naixements de mare autòctona. L’any 2007, en canvi, la taxa de fecunditat
de la població autòctona havia pujat a 48,6 i van haver-hi 372 naixements de mare autòctona.
41