ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Finalment, els habitatges principals en bon estat oscil·laven entre els municipis que tenien més
del 99% del parc en bon estat, com ara Mediona, Puigdàlber o Avinyonet del Penedès, fins els
75,2% de Torrelles de Foix. Els municipis urbans es quedaven a la franja alta: Vilafranca del
Penedès amb un 94,3% i Sant Sadurní d’Anoia amb un 96,0%.
Habitatges principals en bon estat
als municipis de l’Alt Penedès. 2001 (%)
Sistema urbà de
Sant Sadurní d’Anoia
Vilafranca
del Penedès
Sistema urbà de
Vilafranca del Penedès
Sant Sadurní
d’Anoia
Pontons
25
20
15
10
5
0
Habitatges principals en
bon estat 2001
(% habitatges principals)
Fins al 80
80-90
90-93
93-96
96-98
Més de 98
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Valors extrems
Torrelles
de Foix
21,7
Pacs del
Penedès
3,5
1,3
Vilafranca 3,6
Mediona 0,3
Ruïnós i en mal estat Amb alguna deficiència
B. Classificació segons disponibilitat d’ascensor i nombre de plantes
Una de les deficiències més impactants i que redueix sensiblement el preu dels habitatges i
abona a processos de degradació urbana és la manca d’ascensor en edificis de diverses plantes.
Molts edificis són anteriors a la normativa vigent que obliga a la instal·lació d’ascensor en els
nous edificis de quatre o més plantes (de planta baixa més tres, en endavant).
El Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions d'habitabilitat dels d'habitatges i la cèdula
d'habitabilitat determina que els edificis d'habitatges plurifamiliars han de disposar d'un
ascensor quan, entre altres supòsits, el recorregut d'accés que uneix la via pública amb
qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de tres plantes o més. Aquesta
normativa no té efectes retroactius, però és fàcil deduir que els edificis que queden per sota
d’aquests condicions d’habitabilitat arrosseguen una deficiència que seria molt interessant
subsanar.
Les dades del cens del 2001 poden ajudar a dimensionar el problema. El quadre classifica els
habitatges principals segons nombre de plantes de l’edifici i disponibilitat o no d’ascensor. Els
problemes comencen a partir dels edificis de quatre plantes. La gran majoria dels habitatges
principals que es troben en edificis de quatre plantes no disposaven d’ascensor, concretament
un 81,9%. Als edificis de 5 plantes n’hi havia un 61,8% que no disposaven d’ascensor. En el
edificis de sis plantes (planta baixa més cinc) eren gairebé la meitat els que no disposaven
d’ascensor, concretament un 46,5%. Fins hi tot hi havia un 20,6% d’habitatges principals en
edificis de 7 plantes sense ascensor, i un 2,6% en edificis de vuit plantes, sempre segons les
dades del cens d’habitatges del 2001. Tot fa pensar que aquests percentatges no han
187