ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges
186
Classificació dels edificis destinats principalment
a habitatges segons estat de conservació. 2001
Edificis destinats
principalment a
habitatges
Habitatges
principals
Habitants
Nombre habitatges Nombre % Nombre % Nombre %
Ruïnós 36 1,0 88 0,8 233 0,7
En mal estat 28 0,8 58 0,5 191 0,6
Ruïnós + en mal estat 64 1,8 146 1,3 424 1,4
Amb alguna deficiència 192 5,4 399 3,6 1.117 3,6
En bon estat 3.277 92,8 10.421 94,3 29.466 94,3
No es aplicable 64 87 0,8 241 0,8
Total 3.533 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
D’acord amb les dades del cens del 2001, hi havia un total de 88 habitatges en estat ruïnós
(repartits entre 36 edificis) i 58 més en mal estat (o molt deficients), repartits entre 28 edificis.
En tots els casos, es tractava d’habitatges principals, és a dir, utilitzats de manera habitual. En
aquell moment, l’any 2001 hi vivien 424 persones, l’1,4% de la població total.
També hi havia 399 habitatges principals, un 3,6% del total, amb alguna deficiència, repartits
entre 192 edificis. En conjunt aplegaven 119 persones, un 3,6% de la població total. Els
habitatges en bon estat representaven el 94,3% del total i aplegaven el mateix percentatge de
població.
Amb un criteri maximalista, la suma dels habitatges principals ruïnosos i dels habitatges molt
deficients, 146 en total, es podria considerar com la xifra màxima d’habitatges obsolets que
haurien de ser substituïts per altres de nous. Tanmateix, no està clar que els habitatges en mal
estat no siguin recuperables, amb els canvis estructurals adequats. En aquest cas el nombre
d’habitatges obsolets seria solament de 88. No es disposa d’una informació tècnica prou
acurada per saber si els edificis i habitatges en mal estat són o no recuperables. En tot cas, això
hauria de ser objecte d’un estudi detallat posterior que s’hauria de vincular a la línia estratègica
de millora de les condicions d’habitabilitat del parc d’habitatges envellit.
En qualsevol cas, la comparació de les dades de Vilafranca del Penedès, amb el conjunt de
Catalunya posa de manifest que no hi ha diferències substancials; en qualsevol cas, el nombre
d’habitatges en bon estat de Vilafranca superava el del conjunt català que és de 89,2%, i també
el del conjunt de la demarcació provincial de Barcelona, que és un 88,4%, sempre amb dades
del 2001.
També és interessant la comparació amb la resta de municipis de l’Alt Penedès. El nombre
d’habitatges ruïnosos i d’habitatges en mal estat és molt escàs a tots els municipis. Els valors
extrems es reparteixen entre diversos municipis sense cap habitatge en tan males condicions,
com ara Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, Puigdàlber, Sant Llorenç d’Hortons o
Mediona, fins el 3,5% de Pacs del Penedès o el 3,1% de Santa Fe del Penedès. Els municipis
urbans estaven en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, un 1,3% i Sant Sadurní
d’Anoia, un 1,2%.
Els habitatges amb alguna deficiència tenien una presència una mica superior, i amb més
oscil·lacions. Anaven des del 0,3% de Mediona o el 0,7% de Vilobí del Penedès, fins a valors
força més elevats, com els 21,7% de Torrelles de Foix o els 16,9% del Pla del Penedès. Els
municipis urbans es quedaven a la franja baixa: Vilafranca del Penedès amb un 3,6% i Sant
Sadurní d’Anoia amb un 2,8%.