ÍNDEX - Habitatge - Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015
Previsions habitatge principal del PTMB 2026
40000
30000
20000
10000
0
14038
18109
30175
2001 2009 2.026
Font: PTMB
Dades aproximades 2009
PTMB
Aquestes previsions estan en consonància amb la voluntat d’escampar pel territori els
creixements que es considera que ja no pot suportar l’àmbit central de la regió metropolitana
de Barcelona (l’àmbit del PGM).
I. Propostes del PTMB per a l’Alt Penedès
L’Alt Penedès, juntament amb el territori central del Baix Penedès, ocupa una gran plana
entre les serralades Litoral i Prelitoral caracteritzada per la presència de l’agricultura de la
vinya, tan sols interrompuda per la presència dels cursos fluvials que travessen el pla i els
nuclis urbans existents.
- Propostes del Pla
Pel que fa al sistema d’espais oberts, el Pla proposa la compleció del sistema d’espais
protegits d’interès natural i ambiental als territoris de muntanya i la connexió de les dues
serralades a través de la plana. Aquesta connexió es realitza a partir de tres corredors
ecològics principals, als quals s’afegeixen la resta de petits cursos fluvials que travessen
l’espai de la vinya. A aquest espai se li aplica també un nivell de protecció especial per tal de
garantir el desenvolupament de les activitats vitivinícoles.
Tot i la homogeneïtat paisatgística dins la comarca, amb multitud de nuclis de població
organitzats de forma jerarquitzada, s’hi poden distingir dos grans tipus de situacions
territorials diferenciades pel que fa al sistema d’assentaments.
Per una banda, el corredor central, on es concentren les grans infraestructures que la
travessen (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees
d’activitat econòmica de la plana de l’Alt Penedès. És sobre aquest corredor on es troben les
capçaleres dels dos sistemes urbans que articulen la comarca, Vilafranca del Penedès i Sant
Sadurní d’Anoia, i és en el primer d’ells on es plantegen les principals estratègies de
creixement. Per altra banda, a la resta de la plana i els seus límits muntanyencs el Pla
proposa estratègies de creixement molt més moderades per tal de mantenir i reforçar
l’estructura urbana comarcal.
Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat, les actuacions plantejades reforcen
aquest model de preservació dels espais més allunyats del corredor central. Així, el Pla recull
267