Descarrega't el llibre - Enginyers Industrials de Catalunya

30 1.- Matemàtiques
Fig. 1.18. Còniques i equacions cartesianes
contra, com més ovalada és, més proper és a la
unitat el valor de e.
A la seva obra Sobre les revolucions de les esferes
celestes, l’astrònom polac Nicholas Copèrnic
(1473-1543) afirmava que tots els planetes, inclosa
la Terra, giraven en òrbites circulars al voltant
del Sol. Encara que moltes afirmacions no
eren certes, ell va promoure que molts astrònoms
busquessin un model matemàtic que expliqués
els moviments dels planetes i del Sol. El
primer que va trobar-ne un va ser l’astrònom
alemany Johannes Kepler (1571-1630), que va
descobrir que els planetes giren al voltant del
Sol en òrbites el·líptiques, amb el Sol col·locat
en un dels seus focus.
La dificultat dels astrònoms per detectar les òrbites
el·líptiques rau en què aquestes el·lipses
tenen els focus molt a prop del centre; són gairebé
circulars, per tant, tenen una excentricitat
molt propera a zero.
Com a curiositat direm que l’òrbita de la Lluna
té excentricitat e = 0,0549 i les òrbites dels nou
1.- Matemàtiques 31
planetes del Sistema Solar (bé, ara s’afirma que
en són vuit però en qualsevol cas, donarem
també l’excentricitat de Plutó, un astre indefinit)
tenen excentricitats:
Mercuri e = 0,2056
Venus e = 0,0068
Terra e = 0,0167
Mart e = 0,0943
Júpiter e = 0,0484
Conjectura de Goldbach
Saturn e = 0,0543
Urà e = 0,0460
Neptú e = 0,0082
Plutó e = 0,2481
En matemàtiques s’anomena conjectura a un
enunciat que es creu cert però no ha estat, fins
al moment, demostrat. Tots sabem del purisme
dels matemàtics i és que, per evident que pugui
semblar quelcom, fins que no està totalment i
vàlidament demostrat, no rebrà la categoria de
teorema o proposició sinó que serà tan sols una
conjectura. Probablement tots hagueu sentit a
parlar de la conjectura de Poincaré, ja que la
seva demostració estava remunerada amb un
milió de dòlars, premi rebutjat pel rus Grigori