Descarrega't el llibre - Enginyers Industrials de Catalunya

68 2.- Física
Fig. 2.11. Teoria de la relativitat
El postulat d’Einstein que les lleis de la natura
havien de ser les mateixes per a tots els observadors
en moviment lliure fou la base de la teoria
de la relativitat, anomenada així perquè
implica que només importa el moviment relatiu.
La seva simplicitat i bellesa seduïren molts pensadors,
però també trobà molta oposició. Einstein
havia enderrocat dos dels absoluts de la
ciència del segle XIX: el repòs absolut, representat
per l’èter, i el temps absolut o universal
que tots els rellotges mesurarien. Però la teoria
de la relativitat és avui completament acceptada
per la comunitat científica, i les seves prediccions
han estat verificades en incomptables
aplicacions.
Una conseqüència molt important de la relativitat
és la relació entre la massa i l’energia. La
massa i l’energia són equivalents, tal com
queda resumit en la famosa equació d’Einstein.
Algunes persones han atribuït a Einstein la
bomba atòmica, perquè fou ell qui descobrí la
relació entre massa i energia, però això és com
acusar Newton dels estavellaments d’avions
2.- Física 69
Fig. 2.12. Equació d’Einstein
perquè va descobrir les lleis de la gravetat.
El mateix Einstein no participà en el projecte
Manhattan i quedà horroritzat pel llançament de
la bomba.
Encara que la teoria de la relativitat encaixava
molt bé amb les lleis de l’electricitat i del magnetisme,
no resultava compatible amb la llei de
Newton de la gravitació. Aquesta llei implica
que si es canvia la distribució de matèria en una
regió de l’espai, el canvi en el camp gravitatori
hauria de ser percebut instantàniament arreu de
l’Univers.
Si la Terra fos plana, tant podríem dir que la
poma va caure al cap de Newton a causa de la
gravetat o pel fet que la Terra i Newton s’estaven
accelerant cap amunt. Aquesta equivalència no
funciona, però, per a una Terra esfèrica, perquè
persones situades a les antípodes s’haurien
d’accelerar en sentits oposats, i s’allunyarien
entre si. Però Einstein tingué la intuïció genial
d’adonar-se que l’equivalència funciona si la geometria
de l’espai-temps és corbada en lloc de
plana, com s’havia suposat fins llavors.