Descarga - Pla Comunitari del Casc Antic de Barcelona

Via Laietana
APROXIMACIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT DEL CASC
ANTIC DE BARCELONA: UN DIAGNÒSTIC PER IMPULSAR UN
PROCÉS COL·LECTIU
Carrer Montcada
Universitat de Barcelona Facultat de Pedagogia | Estudis de Treball Social
2008/09
Durant la Setmana Tràgica del 1909, es van cremar molts edificis religiosos en senyal
de protesta popular i reflex de les males condicions de vida del barri. La situació
sanitària deficient va provocar a l’any 1914, entre els barris de Sant Pere, Santa Caterina
i La Ribera, 310 morts de tifus, el 5% de totes les defuncions de Barcelona.
En la primera dècada del segle XX es va produir un esdeveniment primordial: el Pla
Urbanístic que va donar lloc a la construcció de la Via Laietana: 2199 habitatges foren
enderrocats i 82 carrers van desaparèixer total o parcialment amb el cost social que tot
això va comportar.
La Via Laietana va suposar
l’esmicolament de la unitat
urbanística del centre
històric en dos meitats
diferenciades: per una part
el Barri Gòtic i per l’altre
els barris de Sant Pere,
Santa Caterina i La Ribera.
La proximitat de l’Estació
de França i el Port, va atraure a la majoria de la gent que arribava a Barcelona pel treball
que generava l’Exposició Universal de l’any 1929 i les obres del metro. A l’any 1945, el
32,3% dels habitants del barri eren immigrants. La presència de rellogats era abundant i
el barri es va convertir en una de les zones urbanes més denses d’Europa. Les
condicions dels habitatges del barri eren les pitjors de Barcelona. El barraquisme
vertical i horitzontal era moneda corrent, i l’amuntegament de la població no va
començar a disminuir fins entrants als anys setanta del segle XX.
15