Descarga - Pla Comunitari del Casc Antic de Barcelona

APROXIMACIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT DEL CASC
ANTIC DE BARCELONA: UN DIAGNÒSTIC PER IMPULSAR UN
PROCÉS COL·LECTIU
2.4.2.3. Discapacitats expressives:
Universitat de Barcelona Facultat de Pedagogia | Estudis de Treball Social
2008/09
Són totes aquelles limitacions amb dificultat de comprensió i/o elaboració del
llenguatge; la producció i/o emissió de parla i els trastorns de la veu.
- Les discapacitats expressives són les següents:
Mudesa: (no per sordesa). Es refereix a aquelles persones que tenen els òrgans
del aparell fonador 13 normals, però són mudes com a conseqüència d’una lesió
cerebral en el centre del llenguatge; trastorns mentals, certs casos d’autisme, etc.
Parla dificultosa o incomprensible: es refereix a aquelles persones amb
seqüeles greus en el llenguatge com afàsies, disfàsies, disàrtries, disfonies,
disfèmies, etc. produïdes per lesions en la regió cerebral del llenguatge, com per
exemple l’ACV (accident cerebral vascular), TCE (traumatisme craneu
encefàlic), trastorns del llenguatge associats a demències, etc.
Els ACV són el nombre genèric que s’atorga a certes malalties cerebrals d’origen
vascular. Aquestes poden ser l’hemorràgia cerebral, trombosi cerebral i embòlia
cerebral.
L’Afàsia és el defecte o pèrdua de la capacitat d’expressió en paraules, per escrit o per
signes, o de comprendre el llenguatge escrit o parlar per lesió o malaltia de centres
cerebrals. Existeixen molts tipus d’afàsia:
-Distràsia: articulació imperfecte de la parla deguda a trastorns del control
muscular que resulta pel dany en el sistema nerviós.
-Disfonia: pertorbació de la intensitat, to i timbre de la veu.
-Disfèmia: tartamudesa.
Trastorn del llenguatge expressiu: és una deficiència en el desenvolupament
del llenguatge expressiu demostrat mitjançant les puntuacions obtingudes en
avaluacions de desenvolupament del llenguatge expressiu.
13 L'aparell fonador el componen 3 grups d'òrgans diferenciats:
1. Òrgans de respiració (Cavitats infraglòticas: pulmons, bronquis i tràquea).
2. Òrgans de fonació (Cavitats glòtiques: laringe, cordes vocals i ressonadors -nasal, bucal i faringi).
3. Òrgans d'articulació (cavitat supraglòtiques: paladar, llengua, dents, llavis i glotis) .
4.
47