Descarga - Pla Comunitari del Casc Antic de Barcelona

APROXIMACIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT DEL CASC
ANTIC DE BARCELONA: UN DIAGNÒSTIC PER IMPULSAR UN
PROCÉS COL·LECTIU
Universitat de Barcelona Facultat de Pedagogia | Estudis de Treball Social
2008/09
El segle XIX, dos models de serveis assistencials: les cases de caritat i l’assistència
domiciliària:
- L’any 1802 es creava la Casa de Caritat de Barcelona, amb un doble objectiu:
l’ acollida en la seva doble vessant d’assistència i control social (treure a la
població marginal de les places i carrers i ubicar-los en un mateix edifici,
donant-los-hi un lloc d’estada i aliment) i la vessant productiva, seguint els
models de les cases d’ acollida i treball alemanyes i angleses del segle XVIII
(doble demanda: necessitats d’autosuficiència econòmica de la institució i
preparació i formació de mà d’obra per la represa industrial que s’anunciava.
- L’Assistència Domiciliària, els seus orígens son de temps anteriors, finals del
segle XV, a Catalunya (“el Bací dels Pobres” atorgava ajuda econòmica,
material i d’acompanyament en el domicili amb un caràcter territorial).
En el segle XIX l’assistència domiciliària pren cos i s’implanta. La Llei de
Beneficència de 1848 defineix l’ajuda domiciliària, en particular l’organització i
coordinació. Les juntes municipals poden tenir unes juntes complementàries. Les juntes
parroquials que s’encarreguen de la beneficència domiciliària.
El segle XX, diferents aspectes fan que aquest segle hagi estat el període en què s’han
produït grans esdeveniments per a les persones amb discapacitat, destaquem així:
- El desenvolupament de la medicina i l’adquisició més àmplia de cultura per
part de tots els pobles.
- L’envelliment progressiu de la població, amb l’augment desproporcionat de
persones amb discapacitat.
- Les Guerres Mundials que van deixar una important seqüela d’invàlids civils i
militars.
Apareix l’especialitat mèdica anomenada Rehabilitació 8 que s’ocupa directament de les
diferents etapes que condueixen al discapacitat a una reintegració sociolaboral correcta.
S’assoleixen avenços tècnics considerables en ortopèdia i s’afronta d’una manera
directa el problema dels nens amb discapacitat. La rehabilitació laboral de les persones
amb discapacitat, última etapa de la rehabilitació en un sentit més ampli, ha començat,
en primer lloc pels mutilats, després pels lesionats per accident de treball, pels deficients
8 http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104 59702006000200009&lng=e&nrm=iso&tlng=e
29