Descarga - Pla Comunitari del Casc Antic de Barcelona

APROXIMACIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT DEL CASC
ANTIC DE BARCELONA: UN DIAGNÒSTIC PER IMPULSAR UN
PROCÉS COL·LECTIU
Universitat de Barcelona Facultat de Pedagogia | Estudis de Treball Social
2008/09
comunitària ha parat esment a aquest grup i s'han anat desenvolupant programes
(HORITZÓ, HELIS, etc.) i directrius (com la de la Comissió Europea sobre l'ocupació
de 1998) que han tingut com objecte l'apropament progressiu per a la recerca de
solucions pels problemes que afecten a aquestes persones.
Aquests problemes de les persones amb discapacitat són molt similars
independentment del país on visquin. La seva principal característica és la situació de
discriminació i d'inferioritat, quant a oportunitats socials, que aquestes persones
sofreixen respecte a la resta d'individus del seu entorn.
L'atenció internacional prestada a les persones amb discapacitat està tenint com a
resultat el desenvolupament de diferents mesures polítiques, que a Europa es concreten
en directives europees i a Espanya en mesures de política estatal i autonòmica. Però
aquestes mesures institucionals no estan donant els resultats esperats i els problemes de
les persones amb discapacitat continuen vigents. Aquest és un dels motius que ha
provocat que diferents institucions no governamentals s'hagin llançat a desenvolupar
programes que permetin la inclusió social de les persones amb discapacitat.
2.3.2. Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses.
OMS. 1980 9
• La deficiència és una pèrdua o anomalia d’una estructura o funció anatòmica,
fisiològica o psicològica, permanent o temporal. Les deficiències normalment
són secundàries a una malaltia o accident. Un exemple de deficiència seria una
parèsia o plegia en alguns grups musculars concrets, secundari a un accident
vascular cerebral.
• La discapacitat és l’objectivació de l’eficiència sobre el pla funcional. La
reducció o pèrdua de capacitat funcional, secundària a la deficiència, per fer una
activitat de la manera o dins dels nivells considerats normals en l’ésser humà.
Continuant amb l’exemple anterior, seria la impossibilitat de fer la bipedestació
o la deambulació secundàries a la parèsia d’aquell grup muscular.
9 Font: Clasificación Internacional de Deficiencias, Discapacidades y Minusvalías (1980) OMS
33