32 EL 9 NOU Div<strong>en</strong>dres, 22 de juny de 2012 OPINIÓ UPEC: o socialisme o barbàrie! Jordi Serrano Rector de la UPEC Quan Karl Marx i Friedrich Engels van fer el Manifest Comunista van escriure: “El poder modern de l’Estat no és més que un comitè que administra els afers a tota la classe burgesa”. Ara el afers de la burgesia ja no els administra l’estat, la burgesia s’està proletaritzant i els estats ja no pint<strong>en</strong> res, l’autèntic nucli de poder que administra els interessos <strong>dels</strong> hí<strong>per</strong> rics ludòpates del casino global, un 1% de la població, té un Comitè C<strong>en</strong>tral format <strong>per</strong> individus del BCE, l’FMI, el BM, el Banc d’Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor’s. Són neoliberals inhumans i irracionals molt <strong>per</strong>niciosos que s’han tornat hegemònics als <strong>mitjans</strong> de comunicació i a <strong>les</strong> facultats universitàries. Ens man<strong>en</strong> els bàrbars només interessats <strong>en</strong> b<strong>en</strong>eficis a curt termini i que voldri<strong>en</strong> un món on es pogués fer negocis s<strong>en</strong>se g<strong>en</strong>t. Ja està be de culpabilitzar-nos de tots els mals del país. Han fet forat frases com “hem estirat més el braç que la màniga”, “hem viscut <strong>per</strong> sobre de <strong>les</strong> nostres possibilitats”, etc. També han fet furor frases com “cal recu<strong>per</strong>ar el valor de l’esforç”, “<strong>en</strong>s hem de llevar d’hora b<strong>en</strong> d’hora”, no <strong>dels</strong> obrers que treball<strong>en</strong> <strong>en</strong> polígons industrials i que s’hi pos<strong>en</strong> a <strong>les</strong> 6 del matí, sinó de la boca de futbolistes –que treball<strong>en</strong> 45 minuts al dia i guany<strong>en</strong> fortunes– o de banquers –quina barra! Com deia fa poc <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> seves cançons Patti Smith, la mítica rockera: “Jesús va morir pels pecats d’algú, <strong>per</strong>ò no pels meus”. Estem anant a la creu pels crims <strong>dels</strong> banquers, empresaris, constructors i capitalistes s<strong>en</strong>se escrúpols que només p<strong>en</strong>s<strong>en</strong> <strong>en</strong> el b<strong>en</strong>efici, i vol<strong>en</strong> aprofitar la crisi <strong>per</strong> dur a terme reformes ultraliberals –com l’acomiadam<strong>en</strong>t lliure– que no seri<strong>en</strong> possib<strong>les</strong> <strong>en</strong> temps normals. Vol<strong>en</strong> acabar amb <strong>les</strong> p<strong>en</strong>sions públiques tot i que sab<strong>en</strong> que són <strong>les</strong> úniques que t<strong>en</strong><strong>en</strong> garantia a mitjà termini, com <strong>en</strong>s demostra l’ex<strong>per</strong>iència acumulada de Xile, <strong>per</strong> exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans de p<strong>en</strong>sions privats han estat un fiasco. A més, Dimitris Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer precisam<strong>en</strong>t <strong>per</strong>què després de pagar durant 35 anys una p<strong>en</strong>sió privada es va quedar s<strong>en</strong>se res. Els del Fons Monetari Internacional s’han atrevit a fer un estudi <strong>en</strong>cunyant el nou concepte “Risc de longevitat”. Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un “risc que la g<strong>en</strong>t visqui més del previst”. L’autor intellectual d’aquesta bretolada és un tal José Viñals, que havia estat subgovernador del Banco de España. Dios los cria y ellos se juntan. Bé, no només no el van det<strong>en</strong>ir sinó que l’han premiat nom<strong>en</strong>ant-lo conseller financer i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de capitals de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser director ger<strong>en</strong>t el gran guru <strong>dels</strong> negocis, el que ha fet el forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap de Bankia, Rodrigo Rato. Això sí, ningú normal s’escapa d’un error <strong>en</strong> la declaració de la r<strong>en</strong>da, excepte aquells a qui se’ls ha trobar diners il·legals a Suïssa. La inspecció mai arriba a aquesta g<strong>en</strong>t. Botín va ser un d’aquests 600, sembla que hi t<strong>en</strong>ia una fortuna allí. Ha fet voluntàriam<strong>en</strong>t una liquidació a la his<strong>en</strong>da pública de 200 milions d’euros. És a dir, 33.000 milions de pessetes. S<strong>en</strong>sacional! Equival als 30.000 Pirmi de Catalunya, ara l’han exonerat de qualsevol altra responsabilitat p<strong>en</strong>al. Un pobre negre del top manta: dos anys de presó. I <strong>per</strong> si mancava alguna cosa ara, <strong>en</strong> pl<strong>en</strong>a campanya de la r<strong>en</strong>da, fan una amnistia fiscal als defraudadors d’His<strong>en</strong>da. Això sí, hem inspeccionat a tots els receptors de Pirmi, a 150.000 <strong>per</strong>sones que cobr<strong>en</strong> el subsidi d’atur; fins i tot ara ja mult<strong>en</strong> <strong>les</strong> putes. Els jueus d’aquesta crisi. M<strong>en</strong>trestant, el Millet a casa tranquil·lam<strong>en</strong>t. Com <strong>en</strong>s va dir l’any passat <strong>en</strong> la conferència inaugural Concita de Gregorio –l’exdirectora del diari L’unità– “nosaltres ja som tercer món”. O socialisme o barbàrie! Preinscripcions de P3 a Ripoll: un mestre, 1.000 alumnes Àngel Ferrer AMPA de l’escola Joan Maragall de Ripoll 109 són els alumnes preinscrits a P3 a <strong>les</strong> quatre esco<strong>les</strong> d’Educació Infantil de Ripoll <strong>per</strong> al curs 2012-13 que com<strong>en</strong>çarà previsiblem<strong>en</strong>t el 12 de setembre. Com que l’actual ràtio (ja prou elevada) preveu un màxim de 25 alumnes <strong>per</strong> classe, cal desdoblar <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> esco<strong>les</strong>. Per llei, els pares i mares t<strong>en</strong><strong>en</strong> dret a escollir l’escola que els sembli més adequada a <strong>les</strong> seves necessitats. En tancar el <strong>per</strong>íode de preinscripció, l’alumnat va quedar distribuït així: 37 alumnes a l’escola Joan Maragall, 25 alumnes a l’escola Tomàs Raguer, 22 alumnes a l’escola Sa<strong>les</strong>iana i 25 alumnes a l’escola Vedruna. L’acord pres <strong>per</strong> la Comissió de Matriculació el passat 19 d’abril, instava a desdoblar a l’escola Joan Maragall, com a conseqüència d’haver rebut un nombre su<strong>per</strong>ior de preinscripcions, tot disposant de dues au<strong>les</strong>, l’una amb 19 alumnes i l’altra amb 18, alliberant l’aglomeració i massificació d’alumnat a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong> de Ripoll. 28 d’aquests 109 alumnes (el 26%) estan considerats <strong>per</strong> part de l’Equip d’Assessoram<strong>en</strong>t Psicopedagògic del Ripollès alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), <strong>per</strong> qüestions socials, culturals, econòmiques, etc. Per tal d’at<strong>en</strong>dre aquesta diversitat d’alumnat amb necessitats educatives específiques, cal indiscutiblem<strong>en</strong>t el suport que se’ns nega a tots plegats, tanmateix, <strong>en</strong> detrim<strong>en</strong>t de la resta d’alumnat, alhora que de l’alumnat <strong>en</strong> qüestió. Mala cosa. Ara, el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, aquell que prioritzava la qualitat <strong>en</strong> educació, el que prometia acabar amb el fracàs escolar, el que <strong>en</strong>s va v<strong>en</strong>dre que aconseguiria l’excel·lència a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, aquell que havia de millorar els resultats acadèmics, el que… Ara, a Ripoll, el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t dictamina salomònicam<strong>en</strong>t repartir els 109 n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es <strong>en</strong>tre <strong>les</strong> quatre esco<strong>les</strong>, o el que és el mateix, vol <strong>en</strong>llaunar 28 infants de 2-3 anys <strong>en</strong> espais confinats de tan sols 50 o 60m 2, talm<strong>en</strong>t com si fossin gallines ponedores. I ho justifica tot di<strong>en</strong>t que Madrid no paga allò que <strong>en</strong>s deu, també <strong>en</strong> matèria educativa. De nou, mala cosa. Un sol doc<strong>en</strong>t haurà d’at<strong>en</strong>dre totes <strong>les</strong> necessitats d’aquestes 28 petites criatures; vetllar <strong>per</strong>què no es barallin, vigilar que no pr<strong>en</strong>guin mal, canviar alguns bolquers, i potser, si té un mom<strong>en</strong>t, int<strong>en</strong>tar fer la feina que dret a llei li <strong>per</strong>toca, que no és altra que iniciar el procés d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge necessari i com<strong>en</strong>çar a treballar <strong>en</strong> els valors que hauran de formar part de llurs <strong>per</strong>sonalitats. Tanmateix, qui assumirà el cost <strong>dels</strong> alumnes preinscrits a l’escola pública i que ara hauran d’anar a l’escola concertada? Com es pr<strong>en</strong>dran <strong>les</strong> famílies que han triat una escola que els obliguin a anar a una altra escola? D’altra banda, com ja és habitual any rere any, s’incorporaran nous alumnes durant el curs escolar 2012- 13 (el que s’anom<strong>en</strong>a matrícula viva), la qual cosa farà augm<strong>en</strong>tar el nombre d’alumnes i consegü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, empitjorarà, <strong>en</strong>cara més, l’at<strong>en</strong>ció a aquest alumnat. A més, aquests infants corr<strong>en</strong> el risc d’haver de cursar tota la seva etapa d’Educació Infantil i d’Educació Primària b<strong>en</strong> atapeïts, i aquesta estretor no només respon a la vessant física sinó també, i més important, a la pedagògica i curricular. Cal t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte que <strong>les</strong> dades d’empadronam<strong>en</strong>t de Ripoll <strong>en</strong>s indiqu<strong>en</strong> que els pro<strong>per</strong>s anys no caldrà desdoblar cap P3, <strong>per</strong> tant, cal que Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t actuï <strong>en</strong> conseqüència <strong>per</strong> no ofegar el P3 del curs 2012-13, tot desdoblant allà on toca i at<strong>en</strong><strong>en</strong>t <strong>les</strong> 109 famílies <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> qüestions més significatives i transc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tals de l’educació: la igualtat d’oportunitats. A Ripoll hi ha aproximadam<strong>en</strong>t un miler d’alumnes d’Educació Infantil i d’Educació Primària i només demanem que el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t no <strong>en</strong>s pr<strong>en</strong>gui aquest mestre. Un mestre <strong>per</strong> a 1.000 alumnes. És <strong>per</strong> tot plegat que sol·licitem al Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t que rectifiqui la seva postura i tingui <strong>en</strong> compte <strong>les</strong> consideracions de <strong>les</strong> famílies de Ripoll. En def<strong>en</strong>sa del sector públic, municipalitzem Xavier G<strong>en</strong>eró i Artur Rubinat Militants de la CUP Vivim sota un atac <strong>per</strong>man<strong>en</strong>t als serveis públics a favor de la gestió privada d’aquests. S’associa sempre l’administració pública a mecanismes l<strong>en</strong>ts, inefici<strong>en</strong>ts i poc productius i, <strong>en</strong> canvi, es diu que l’empresa privada és sempre competitiva i efici<strong>en</strong>t. Aquest principi neoliberal posat <strong>en</strong> pràctica <strong>per</strong> primer cop a la Xile de Pinochet (i continuat amb Thatcher, Reagan, Blair, Zapatero, ei!, el Sr. Mas) ha portat els ajuntam<strong>en</strong>ts i l’administració pública <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral a privatitzar una sèrie de serveis públics sota la falsa idea que això era sempre el millor i el més normal. Hem de su<strong>per</strong>ar aquests mites <strong>per</strong> avançar cap a la republificació de serveis públics, que garanteix<strong>en</strong> recordem-ho drets socials bàsics. El punt de partida és clar: qualsevol servei públic serà més efici<strong>en</strong>t que el mateix servei a càrrec del sector privat. I si això és així és <strong>per</strong>què <strong>les</strong> empreses privades, <strong>per</strong> definició, busqu<strong>en</strong> el màxim r<strong>en</strong>dim<strong>en</strong>t econòmic; <strong>en</strong> canvi, el servei públic té <strong>per</strong> objectiu oferir el servei s<strong>en</strong>se obt<strong>en</strong>ir b<strong>en</strong>eficis econòmics i sota el criteri clar de l’equitat. La gestió privada de serveis públics no només significa una visió estrictam<strong>en</strong>t econòmica <strong>dels</strong> serveis públics sinó, <strong>en</strong>tre altres, l’oblit de la responsabilitat social, la reducció de drets laborals i precarització <strong>dels</strong> treballadors, m<strong>en</strong>ys transparència de gestió i pèrdua de control democràtic i popular. Així doncs, sovint el que es pres<strong>en</strong>ta com un b<strong>en</strong>efici <strong>per</strong> <strong>les</strong> arques públiques esdevé un llast social. L’empresa privada, al voler fer b<strong>en</strong>efici amb la gestió <strong>dels</strong> serveis públics, acostuma a reduir <strong>en</strong> altres elem<strong>en</strong>ts, com <strong>en</strong> drets laborals, materials o protecció del medi ambi<strong>en</strong>t, s<strong>en</strong>se és clar oblidar cànons o altres peatges que sovint el ciutadà ha de pagar a aquests actors privats. En definitiva, <strong>les</strong> millores que suposadam<strong>en</strong>t han de ser b<strong>en</strong>eficioses pels ajuntam<strong>en</strong>ts acab<strong>en</strong> esdev<strong>en</strong>int un empitjoram<strong>en</strong>t del servei pels ciutadans a més d’un llast social g<strong>en</strong>eral. Des de la Candidatura d’Unitat Popular s’aposta fermam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> la municipalització <strong>dels</strong> serveis, com a via <strong>per</strong> garantir els drets socials <strong>per</strong>ò alhora <strong>per</strong> garantir <strong>les</strong> condicions de treball dignes <strong>per</strong> als treballadors d’aquests. Aquests processos han de comportar avantatges directes pels usuaris i usuàries oferint un servei pro<strong>per</strong>, transpar<strong>en</strong>t, econòmic, socialm<strong>en</strong>t més justos i més democràtics. Arreu del nostre país, hi ha un munt de casos on és evid<strong>en</strong>t la mala gestió i el llast social de la privatització amb incomplim<strong>en</strong>ts flagrants de contractes, bussos, gestió de l’aigua, mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t d’edificis, recollida de residus, esco<strong>les</strong> bressols... Però m<strong>en</strong>tre això és així, afortunadam<strong>en</strong>t com<strong>en</strong>cem a veure bones pràctiques, ja sigui <strong>en</strong> gestió d’aigua, esco<strong>les</strong> bressol o recollida de residus. Som consci<strong>en</strong>ts de l’onada c<strong>en</strong>tralitzadora i neoliberal de <strong>les</strong> lleis de Mas i Rajoy, som consci<strong>en</strong>ts de l’augm<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> dificultats <strong>per</strong> municipalitzar, <strong>per</strong>ò la llei <strong>per</strong>met <strong>en</strong>cara certes escletxes que cal aprofitar. No és possible que els drets socials estiguin <strong>en</strong> mans privades, no es pot fer negoci amb els serveis públics, cal apostar de forma decidida <strong>per</strong> tornar al poble el que sempre hauria haver sigut del poble.
l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t de Gràcia 22 de juny de 2012 11