Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...
Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...
Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
El Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 EUROREGIÓ • 39<br />
Per tant, si recaptéssim tots els impostos<br />
i <strong>en</strong>s féssim càrrec de totes <strong>les</strong><br />
inversions i transferències, <strong>en</strong>s hauríem<br />
hagut d’<strong>en</strong>deutar <strong>per</strong> uns 9.000 milions,<br />
aproximadam<strong>en</strong>t l’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t<br />
anual de la G<strong>en</strong>eralitat. Això, s<strong>en</strong>se<br />
comptar-hi la Seguretat Social. Segons<br />
dades de 2009, els catalans vam rebre<br />
de la caixa única de l’Estat 1.200 milions<br />
més del que hi vam aportar.<br />
En aquests mom<strong>en</strong>ts, el problema no<br />
és que paguem massa i <strong>en</strong>s tornin poc.<br />
El problema és que amb els diners que<br />
paguem els catalans no n’hi ha prou <strong>per</strong><br />
cobrir el que gasta o inverteix la G<strong>en</strong>eralitat<br />
i l’Estat a Catalunya. Per tant, si<br />
tinguéssim Agència Tributària pròpia,<br />
hauríem de recórrer a un alt nivell<br />
d’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> finançar totes <strong>les</strong><br />
despeses.<br />
Vol dir això que no existeix el dèficit<br />
fiscal? En els darrers tres anys no ha<br />
existit. Ara, <strong>en</strong> els anys de bonança, evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />
existia. El 2006 i el 2007, els<br />
catalans vam pagar <strong>en</strong> impostos a l’Estat<br />
<strong>en</strong>tre 17.000 i 20.000 milions més<br />
del que rebíem <strong>en</strong> inversions i transferències.<br />
El 2008 ja es va reduir bastant,<br />
fins als 10.000 milions aproximadam<strong>en</strong>t,<br />
<strong>per</strong>què vam pagar m<strong>en</strong>ys i vam<br />
rebre més, <strong>per</strong>ò l’any 2009 el dèficit<br />
pràcticam<strong>en</strong>t va desaparèixer. L’any<br />
2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més,<br />
del que vam aportar. I els dos darrers<br />
anys aquesta t<strong>en</strong>dència s’ha agreujat.<br />
Per tant, no hem de <strong>per</strong>dre de vista la<br />
situació econòmica a Catalunya. Ens<br />
convé un nou sistema de finançam<strong>en</strong>t?<br />
S<strong>en</strong>s dubte. Ara, segons com negociem<br />
el pacte fiscal, el nou sistema pot acabar<br />
s<strong>en</strong>t el negoci de Robert amb <strong>les</strong> cabres...<br />
I, <strong>per</strong> t<strong>en</strong>ir una cabra negra (i singular),<br />
l’Agència Tributària pròpia, els<br />
catalans <strong>en</strong>cara acabarem reb<strong>en</strong>t<br />
m<strong>en</strong>ys diners <strong>dels</strong> que rebem ara. ▲<br />
cion<strong>en</strong> a favor del miner, oblidant-se<br />
els primers de reclamar majors esforços<br />
de reconversió i demanant els segons<br />
majors ajudes a l’explotació amb<br />
càrrec a fons que havi<strong>en</strong> de destinar-se<br />
a la reactivació de <strong>les</strong> conques.<br />
Som a temps de garantir un futur al<br />
miner, <strong>per</strong>ò ho hem de fer ara, <strong>per</strong>què el<br />
2019, quan <strong>les</strong> explotacions tanquin, serà<br />
tard. Des de Gre<strong>en</strong>peace def<strong>en</strong>sem el<br />
miner i <strong>en</strong>s neguem a ometre els desastres<br />
comesos amb els 23.000 milions<br />
d’euros destinats a la reconversió i a<br />
actuar com si el tancam<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> mines<br />
no fos immin<strong>en</strong>t. Són aquestes actituds<br />
<strong>dels</strong> anom<strong>en</strong>ats «def<strong>en</strong>sors del miner»<br />
<strong>les</strong> que estan f<strong>en</strong>t un flac favor als<br />
treballadors del sector. ▲<br />
PIULADES A LA XARXA<br />
‘TWITTS’ DESTACATS<br />
SETMANA DEL 23 DE JULIOL<br />
Romualdo Cabañas<br />
@romacabanas<br />
Sr. Rull, criticable és que des<br />
de #CDC vulguin fer servir la<br />
institució G<strong>en</strong>eralitat i el país<br />
com a escut <strong>per</strong> no donar<br />
explicacions. #caspalau<br />
Pedro de Alzaga<br />
_@palzaga<br />
Enti<strong>en</strong>do las críticas a Cándido<br />
Méndez. Después de la<br />
manifestación t<strong>en</strong>ía que haber<br />
ido a misa, como los ministros<br />
después de recortar. #19J<br />
Ignasi Llor<strong>en</strong>te<br />
@illor<strong>en</strong>te<br />
En política, la transparència<br />
mai desprestigia una<br />
institució. Al contrari, no hi ha<br />
res de més <strong>per</strong>judicial <strong>per</strong> a la<br />
credibilitat que <strong>les</strong> ombres.<br />
maus173<br />
@maus173<br />
Gli spagnoli pochi mesi fa<br />
sceglievano destra e ricette<br />
neoliberiste. Oggi capiscono<br />
che tragico errore hanno fatto.<br />
#siamotuttispagnoli<br />
Aina Vidal<br />
@AinaVS<br />
Els efectes del memoràndum<br />
seran fins al 2028, <strong>en</strong> principi<br />
Rajoy no hauria de ser<br />
presid<strong>en</strong>t, t<strong>en</strong>im dret a<br />
#refer<strong>en</strong>dumJA<br />
#QueseJodaElMemorandum<br />
Albert Duart<br />
_@aduartriera<br />
Avui fa 76 anys <strong>per</strong>díem el<br />
tr<strong>en</strong> del progrés i el més<br />
important, el de la nostra<br />
dignitat com a poble; com a<br />
col·lectivitat humana. #18juliol<br />
josep cunill<br />
@josepcunill<br />
Un gimnàs de Bcn organitza<br />
un concurs <strong>per</strong> escollir el<br />
millor cul de l’estiu. Aquesta<br />
serà la nova cultura s<strong>en</strong>se<br />
IVA? #laculturanoesunluxe<br />
John Carlin<br />
@JohnCarlin5<br />
Hoy hace 76 años, 18/7/1936,<br />
Franco se alzó y Mandela<br />
cumplió 18 años; Mandela el<br />
líder más grande del siglo XX,<br />
Franco el más pequeño.<br />
La Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya ha celebrat<br />
la vuit<strong>en</strong>a edició. El lema<br />
d’<strong>en</strong>guany era prou explícit: «El<br />
futur està a <strong>les</strong> nostres mans»<br />
La UPEC i Gramsci<br />
Aquest any, la UPEC ha tingut<br />
una flaire gramsciana. De fet, si<br />
no som capaços de canviar els signes<br />
<strong>dels</strong> temps, molts <strong>dels</strong> qui llegiu aquesta<br />
revista tindreu molt de temps <strong>per</strong><br />
escriure (Antonio Gramsci va ser un<br />
home que va escriure molt des de la<br />
presó).<br />
Com s’aconsegueix l’hegemonia? No<br />
ho sabem. Però <strong>per</strong> la UPEC al llarg d’aquests<br />
vuit anys ha passat el millor de<br />
la saviesa i la cultura catalana. D’una<br />
manera o d’una altra, hi han passat<br />
Noam Chomsky, Michel Onfray, Concita<br />
de Gregorio, Jean Bricmont, més de<br />
400 pon<strong>en</strong>ts, etc. Són fars pot<strong>en</strong>ts dins<br />
una altra m<strong>en</strong>a de foscor.<br />
La UPEC s’ofereix <strong>en</strong> un projecte que<br />
ha de t<strong>en</strong>dir a crear, com <strong>en</strong>s ha dit Joan<br />
Manuel Tresserras, un nou bloc històric.<br />
I, <strong>per</strong> fer-ho, caldrà crear una organització<br />
<strong>per</strong>què, com <strong>en</strong>s recordava Pere<br />
Camps, moderador d’una taula de debat<br />
sobre la cultura, <strong>en</strong> el cartell de Barnasants<br />
«<strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se organització».<br />
Cal que la creació d’un nou<br />
bloc històric i d’una nova forma<br />
organitzativa que faci viure<br />
<strong>les</strong> idees estigui presidida,<br />
com <strong>en</strong>s deia Xavi Domènech,<br />
<strong>per</strong> una gran humilitat, una<br />
gran dosi de pedagogia i una gran g<strong>en</strong>erositat.<br />
I que parteixi <strong>dels</strong> valors derivats<br />
de l’ètica civil republicana i de l’autonomia<br />
moral <strong>dels</strong> seus protagonistes.<br />
Tresserras <strong>en</strong>s deia també que <strong>les</strong> classes<br />
dirig<strong>en</strong>ts catalanes desapareix<strong>en</strong><br />
amb la globalització i que, <strong>per</strong> tant, cal<br />
que <strong>les</strong> classes populars ocupin el lloc<br />
del qual ha abdicat, com sempre, la burgesia<br />
catalana.<br />
Marina Subirats <strong>en</strong>s explicava –arran<br />
del seu darrer llibre– que a Catalunya hi<br />
ha efectivam<strong>en</strong>t classes socials, <strong>per</strong>ò el<br />
problema és que no hi ha consciència de<br />
classe treballadora. La classe dirig<strong>en</strong>t,<br />
<strong>en</strong> canvi, sí que <strong>en</strong> té, com <strong>en</strong>s explicava<br />
un <strong>dels</strong> més grans especuladors mundials,<br />
Warr<strong>en</strong> Buffet: «Existeix la lluita<br />
de classes, <strong>per</strong> descomptat, <strong>per</strong>ò és la<br />
meva classe la que la dirigeix i la que l’està<br />
guanyant».<br />
Tornem a la taula <strong>en</strong> la qual va participar<br />
Marina Subirats: avui a Catalunya<br />
un 60% de la població és classe treballa-<br />
JORDI<br />
SERRANO<br />
RECTOR DE LA UPEC<br />
dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1%<br />
restant són els caps d’aquest neofeudalisme<br />
que <strong>en</strong>s <strong>en</strong>vaeix. El 39% se s<strong>en</strong>t<br />
am<strong>en</strong>açat i està a punt de desaparèixer;<br />
els seus fills s’estan proletaritzant.<br />
L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguit<br />
<strong>en</strong> <strong>les</strong> lluites <strong>dels</strong> darrers 200 anys, tant<br />
des del punt de vista social com nacional.<br />
Cal recordar que, a més, el neoliberalisme<br />
és profundam<strong>en</strong>t català. Ser<br />
neoliberal i català equivaldrà d’aquí a<br />
pocs dies a ser directam<strong>en</strong>t botifler.<br />
Les classes treballadores i <strong>les</strong> mitjanes<br />
reclam<strong>en</strong> a crits un projecte. Si no<br />
el veu<strong>en</strong>, alguns d’ells pod<strong>en</strong> anar a l’extrema<br />
dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació.<br />
La sortida de la crisi no <strong>en</strong>s vindrà <strong>per</strong><br />
l’economia. Borja de Riquer ho deia així:<br />
«És la política, estúpids!». No podem,<br />
<strong>per</strong>ò, es<strong>per</strong>ar solucions màgiques. Josep<br />
Fontana <strong>en</strong>s recordava que al llarg<br />
de la història «els canvis els fa el poble»<br />
i Vic<strong>en</strong>ç Navarro afirmava que «<strong>les</strong> solucions<br />
es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong> la mateixa lluita».<br />
«El futur està a <strong>les</strong> nostres mans» era<br />
Les classes treballadores i <strong>les</strong><br />
mitjanes reclam<strong>en</strong> a crits un projecte.<br />
Si no el veu<strong>en</strong>, alguns pod<strong>en</strong> anar a<br />
l’extrema dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació<br />
precisam<strong>en</strong>t el lema de la UPEC d’<strong>en</strong>guany.<br />
Així, doncs, del pessimisme de la raó<br />
davant la crisi hem de passar a l’optimisme<br />
de la voluntat militant.<br />
L’èxit de la UPEC d’aquest any ha estat<br />
total. Hi han participat quasi 3.000<br />
<strong>per</strong>sones <strong>en</strong> una o altra sessió de <strong>les</strong> jornades,<br />
<strong>les</strong> més nombroses <strong>dels</strong> vuit anys<br />
d’història. S’ha demostrat un cop més<br />
que hi ha molta g<strong>en</strong>t interessada <strong>en</strong> la<br />
política <strong>en</strong> majúscu<strong>les</strong>, que els agrad<strong>en</strong><br />
l’anàlisi crítica, els raonam<strong>en</strong>ts acadèmics,<br />
<strong>les</strong> aportacions <strong>dels</strong> líders socials,<br />
la preocupació <strong>per</strong> la comunitat.<br />
Avui no podem garantir que hi haurà<br />
nov<strong>en</strong>es jornades de la UPEC. Quan es<br />
puguin anunciar, albirarem més es<strong>per</strong>ances<br />
que es puguin aplicar polítiques<br />
d’esquerres a Catalunya. Però, com va<br />
escriure Lord Byron <strong>en</strong> la famosa cançó<br />
<strong>per</strong> als luddistes, «morirem lluitant<br />
o viurem lliures, i morin tots els reis<br />
m<strong>en</strong>ys el rei Ludd». ▲