27.04.2013 Views

Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

El Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 EUROREGIÓ • 39<br />

Per tant, si recaptéssim tots els impostos<br />

i <strong>en</strong>s féssim càrrec de totes <strong>les</strong><br />

inversions i transferències, <strong>en</strong>s hauríem<br />

hagut d’<strong>en</strong>deutar <strong>per</strong> uns 9.000 milions,<br />

aproximadam<strong>en</strong>t l’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t<br />

anual de la G<strong>en</strong>eralitat. Això, s<strong>en</strong>se<br />

comptar-hi la Seguretat Social. Segons<br />

dades de 2009, els catalans vam rebre<br />

de la caixa única de l’Estat 1.200 milions<br />

més del que hi vam aportar.<br />

En aquests mom<strong>en</strong>ts, el problema no<br />

és que paguem massa i <strong>en</strong>s tornin poc.<br />

El problema és que amb els diners que<br />

paguem els catalans no n’hi ha prou <strong>per</strong><br />

cobrir el que gasta o inverteix la G<strong>en</strong>eralitat<br />

i l’Estat a Catalunya. Per tant, si<br />

tinguéssim Agència Tributària pròpia,<br />

hauríem de recórrer a un alt nivell<br />

d’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> finançar totes <strong>les</strong><br />

despeses.<br />

Vol dir això que no existeix el dèficit<br />

fiscal? En els darrers tres anys no ha<br />

existit. Ara, <strong>en</strong> els anys de bonança, evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />

existia. El 2006 i el 2007, els<br />

catalans vam pagar <strong>en</strong> impostos a l’Estat<br />

<strong>en</strong>tre 17.000 i 20.000 milions més<br />

del que rebíem <strong>en</strong> inversions i transferències.<br />

El 2008 ja es va reduir bastant,<br />

fins als 10.000 milions aproximadam<strong>en</strong>t,<br />

<strong>per</strong>què vam pagar m<strong>en</strong>ys i vam<br />

rebre més, <strong>per</strong>ò l’any 2009 el dèficit<br />

pràcticam<strong>en</strong>t va desaparèixer. L’any<br />

2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més,<br />

del que vam aportar. I els dos darrers<br />

anys aquesta t<strong>en</strong>dència s’ha agreujat.<br />

Per tant, no hem de <strong>per</strong>dre de vista la<br />

situació econòmica a Catalunya. Ens<br />

convé un nou sistema de finançam<strong>en</strong>t?<br />

S<strong>en</strong>s dubte. Ara, segons com negociem<br />

el pacte fiscal, el nou sistema pot acabar<br />

s<strong>en</strong>t el negoci de Robert amb <strong>les</strong> cabres...<br />

I, <strong>per</strong> t<strong>en</strong>ir una cabra negra (i singular),<br />

l’Agència Tributària pròpia, els<br />

catalans <strong>en</strong>cara acabarem reb<strong>en</strong>t<br />

m<strong>en</strong>ys diners <strong>dels</strong> que rebem ara. ▲<br />

cion<strong>en</strong> a favor del miner, oblidant-se<br />

els primers de reclamar majors esforços<br />

de reconversió i demanant els segons<br />

majors ajudes a l’explotació amb<br />

càrrec a fons que havi<strong>en</strong> de destinar-se<br />

a la reactivació de <strong>les</strong> conques.<br />

Som a temps de garantir un futur al<br />

miner, <strong>per</strong>ò ho hem de fer ara, <strong>per</strong>què el<br />

2019, quan <strong>les</strong> explotacions tanquin, serà<br />

tard. Des de Gre<strong>en</strong>peace def<strong>en</strong>sem el<br />

miner i <strong>en</strong>s neguem a ometre els desastres<br />

comesos amb els 23.000 milions<br />

d’euros destinats a la reconversió i a<br />

actuar com si el tancam<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> mines<br />

no fos immin<strong>en</strong>t. Són aquestes actituds<br />

<strong>dels</strong> anom<strong>en</strong>ats «def<strong>en</strong>sors del miner»<br />

<strong>les</strong> que estan f<strong>en</strong>t un flac favor als<br />

treballadors del sector. ▲<br />

PIULADES A LA XARXA<br />

‘TWITTS’ DESTACATS<br />

SETMANA DEL 23 DE JULIOL<br />

Romualdo Cabañas<br />

@romacabanas<br />

Sr. Rull, criticable és que des<br />

de #CDC vulguin fer servir la<br />

institució G<strong>en</strong>eralitat i el país<br />

com a escut <strong>per</strong> no donar<br />

explicacions. #caspalau<br />

Pedro de Alzaga<br />

_@palzaga<br />

Enti<strong>en</strong>do las críticas a Cándido<br />

Méndez. Después de la<br />

manifestación t<strong>en</strong>ía que haber<br />

ido a misa, como los ministros<br />

después de recortar. #19J<br />

Ignasi Llor<strong>en</strong>te<br />

@illor<strong>en</strong>te<br />

En política, la transparència<br />

mai desprestigia una<br />

institució. Al contrari, no hi ha<br />

res de més <strong>per</strong>judicial <strong>per</strong> a la<br />

credibilitat que <strong>les</strong> ombres.<br />

maus173<br />

@maus173<br />

Gli spagnoli pochi mesi fa<br />

sceglievano destra e ricette<br />

neoliberiste. Oggi capiscono<br />

che tragico errore hanno fatto.<br />

#siamotuttispagnoli<br />

Aina Vidal<br />

@AinaVS<br />

Els efectes del memoràndum<br />

seran fins al 2028, <strong>en</strong> principi<br />

Rajoy no hauria de ser<br />

presid<strong>en</strong>t, t<strong>en</strong>im dret a<br />

#refer<strong>en</strong>dumJA<br />

#QueseJodaElMemorandum<br />

Albert Duart<br />

_@aduartriera<br />

Avui fa 76 anys <strong>per</strong>díem el<br />

tr<strong>en</strong> del progrés i el més<br />

important, el de la nostra<br />

dignitat com a poble; com a<br />

col·lectivitat humana. #18juliol<br />

josep cunill<br />

@josepcunill<br />

Un gimnàs de Bcn organitza<br />

un concurs <strong>per</strong> escollir el<br />

millor cul de l’estiu. Aquesta<br />

serà la nova cultura s<strong>en</strong>se<br />

IVA? #laculturanoesunluxe<br />

John Carlin<br />

@JohnCarlin5<br />

Hoy hace 76 años, 18/7/1936,<br />

Franco se alzó y Mandela<br />

cumplió 18 años; Mandela el<br />

líder más grande del siglo XX,<br />

Franco el más pequeño.<br />

La Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya ha celebrat<br />

la vuit<strong>en</strong>a edició. El lema<br />

d’<strong>en</strong>guany era prou explícit: «El<br />

futur està a <strong>les</strong> nostres mans»<br />

La UPEC i Gramsci<br />

Aquest any, la UPEC ha tingut<br />

una flaire gramsciana. De fet, si<br />

no som capaços de canviar els signes<br />

<strong>dels</strong> temps, molts <strong>dels</strong> qui llegiu aquesta<br />

revista tindreu molt de temps <strong>per</strong><br />

escriure (Antonio Gramsci va ser un<br />

home que va escriure molt des de la<br />

presó).<br />

Com s’aconsegueix l’hegemonia? No<br />

ho sabem. Però <strong>per</strong> la UPEC al llarg d’aquests<br />

vuit anys ha passat el millor de<br />

la saviesa i la cultura catalana. D’una<br />

manera o d’una altra, hi han passat<br />

Noam Chomsky, Michel Onfray, Concita<br />

de Gregorio, Jean Bricmont, més de<br />

400 pon<strong>en</strong>ts, etc. Són fars pot<strong>en</strong>ts dins<br />

una altra m<strong>en</strong>a de foscor.<br />

La UPEC s’ofereix <strong>en</strong> un projecte que<br />

ha de t<strong>en</strong>dir a crear, com <strong>en</strong>s ha dit Joan<br />

Manuel Tresserras, un nou bloc històric.<br />

I, <strong>per</strong> fer-ho, caldrà crear una organització<br />

<strong>per</strong>què, com <strong>en</strong>s recordava Pere<br />

Camps, moderador d’una taula de debat<br />

sobre la cultura, <strong>en</strong> el cartell de Barnasants<br />

«<strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se organització».<br />

Cal que la creació d’un nou<br />

bloc històric i d’una nova forma<br />

organitzativa que faci viure<br />

<strong>les</strong> idees estigui presidida,<br />

com <strong>en</strong>s deia Xavi Domènech,<br />

<strong>per</strong> una gran humilitat, una<br />

gran dosi de pedagogia i una gran g<strong>en</strong>erositat.<br />

I que parteixi <strong>dels</strong> valors derivats<br />

de l’ètica civil republicana i de l’autonomia<br />

moral <strong>dels</strong> seus protagonistes.<br />

Tresserras <strong>en</strong>s deia també que <strong>les</strong> classes<br />

dirig<strong>en</strong>ts catalanes desapareix<strong>en</strong><br />

amb la globalització i que, <strong>per</strong> tant, cal<br />

que <strong>les</strong> classes populars ocupin el lloc<br />

del qual ha abdicat, com sempre, la burgesia<br />

catalana.<br />

Marina Subirats <strong>en</strong>s explicava –arran<br />

del seu darrer llibre– que a Catalunya hi<br />

ha efectivam<strong>en</strong>t classes socials, <strong>per</strong>ò el<br />

problema és que no hi ha consciència de<br />

classe treballadora. La classe dirig<strong>en</strong>t,<br />

<strong>en</strong> canvi, sí que <strong>en</strong> té, com <strong>en</strong>s explicava<br />

un <strong>dels</strong> més grans especuladors mundials,<br />

Warr<strong>en</strong> Buffet: «Existeix la lluita<br />

de classes, <strong>per</strong> descomptat, <strong>per</strong>ò és la<br />

meva classe la que la dirigeix i la que l’està<br />

guanyant».<br />

Tornem a la taula <strong>en</strong> la qual va participar<br />

Marina Subirats: avui a Catalunya<br />

un 60% de la població és classe treballa-<br />

JORDI<br />

SERRANO<br />

RECTOR DE LA UPEC<br />

dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1%<br />

restant són els caps d’aquest neofeudalisme<br />

que <strong>en</strong>s <strong>en</strong>vaeix. El 39% se s<strong>en</strong>t<br />

am<strong>en</strong>açat i està a punt de desaparèixer;<br />

els seus fills s’estan proletaritzant.<br />

L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguit<br />

<strong>en</strong> <strong>les</strong> lluites <strong>dels</strong> darrers 200 anys, tant<br />

des del punt de vista social com nacional.<br />

Cal recordar que, a més, el neoliberalisme<br />

és profundam<strong>en</strong>t català. Ser<br />

neoliberal i català equivaldrà d’aquí a<br />

pocs dies a ser directam<strong>en</strong>t botifler.<br />

Les classes treballadores i <strong>les</strong> mitjanes<br />

reclam<strong>en</strong> a crits un projecte. Si no<br />

el veu<strong>en</strong>, alguns d’ells pod<strong>en</strong> anar a l’extrema<br />

dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació.<br />

La sortida de la crisi no <strong>en</strong>s vindrà <strong>per</strong><br />

l’economia. Borja de Riquer ho deia així:<br />

«És la política, estúpids!». No podem,<br />

<strong>per</strong>ò, es<strong>per</strong>ar solucions màgiques. Josep<br />

Fontana <strong>en</strong>s recordava que al llarg<br />

de la història «els canvis els fa el poble»<br />

i Vic<strong>en</strong>ç Navarro afirmava que «<strong>les</strong> solucions<br />

es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong> la mateixa lluita».<br />

«El futur està a <strong>les</strong> nostres mans» era<br />

Les classes treballadores i <strong>les</strong><br />

mitjanes reclam<strong>en</strong> a crits un projecte.<br />

Si no el veu<strong>en</strong>, alguns pod<strong>en</strong> anar a<br />

l’extrema dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació<br />

precisam<strong>en</strong>t el lema de la UPEC d’<strong>en</strong>guany.<br />

Així, doncs, del pessimisme de la raó<br />

davant la crisi hem de passar a l’optimisme<br />

de la voluntat militant.<br />

L’èxit de la UPEC d’aquest any ha estat<br />

total. Hi han participat quasi 3.000<br />

<strong>per</strong>sones <strong>en</strong> una o altra sessió de <strong>les</strong> jornades,<br />

<strong>les</strong> més nombroses <strong>dels</strong> vuit anys<br />

d’història. S’ha demostrat un cop més<br />

que hi ha molta g<strong>en</strong>t interessada <strong>en</strong> la<br />

política <strong>en</strong> majúscu<strong>les</strong>, que els agrad<strong>en</strong><br />

l’anàlisi crítica, els raonam<strong>en</strong>ts acadèmics,<br />

<strong>les</strong> aportacions <strong>dels</strong> líders socials,<br />

la preocupació <strong>per</strong> la comunitat.<br />

Avui no podem garantir que hi haurà<br />

nov<strong>en</strong>es jornades de la UPEC. Quan es<br />

puguin anunciar, albirarem més es<strong>per</strong>ances<br />

que es puguin aplicar polítiques<br />

d’esquerres a Catalunya. Però, com va<br />

escriure Lord Byron <strong>en</strong> la famosa cançó<br />

<strong>per</strong> als luddistes, «morirem lluitant<br />

o viurem lliures, i morin tots els reis<br />

m<strong>en</strong>ys el rei Ludd». ▲

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!