Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

EL PUNT AVUI
DIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2012
El govern alerta que el
PSOE ha ofert una aliança
al PP per frenar el concert
a Rubalcaba rebutja que el finançament català sigui com el basc a Navarro
acusa Artur Mas de voler “dividir la societat catalana” amb el pacte fiscal
Odei A.-Etxearte
BARCELONA
CiU i el PSC s’allunyen pel
pacte fiscal. Mentre les
dues forces intenten tancar
una proposta comuna
amb discreció, es llancen
acusacions públiques creuades
que compliquen la
vertebració del consens.
“Ens costa cada cop més
seguir el PSC”, admetia
ahir el portaveu de l’executiu,
Francesc Homs, sobre
la convicció de Pere Navarro
que Artur Mas porta
el país cap al “xoc de trens”
amb Espanya i provoca
la “divisió” a Catalunya.
Homs va assenyalar que
Navarro projecta portes
enfora “la situació interna”
de divisió que viu el seu
partit. No va concretar si
es referia a les divergències
entre dirigents del
PSC per l’abast del pacte
fiscal o a les tibantors dels
socialistes catalans amb el
PSOE per la reivindicació.
Homs va denunciar,
precisament, que el PSOE
s’hauria ofert al PP per fer
un front comú per “barrar
el pas” a la reclamació catalana
d’un nou finançament.
Rubalcaba insistia
ahir a reiterar la seva oposició
a un model català que
s’acosti al concert econòmic
basc. El PSOE entén
que Catalunya reclami la
revisió del sistema, però
aigualeix la demanda en el
cafè per a tothom recordant
que l’actual model de
règim comú s’ha de supervisar
el 2013. Per Rubalcaba
és “normal” que els territoris
en demanin millores.
Però rebutja que Catalunya
reivindiqui un sistema
en la línia del basc:
“Aprofitar el pacte fiscal
per anar cap al concert
econòmic és diferent.”
Amb les declaracions
de Rubalcaba, el govern
va donar per confirmades
les “informacions” que
havia rebut respecte a
l’aliança del PSOE i el PP
contra un concert català.
“Em semblava inversemblant
però veig que sí, les
coses apunten cap aquí”,
assenyalava Homs.
El president de la Generalitat, Artur Mas, en la reunió del consell executiu ■ QUIM PUIG
Mas explicarà en el pròxim ple la tercera retallada
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El president de la Generalitat,
Artur Mas, compareixerà la
setmana vinent al ple del Parlament
per explicar la tercera
onada de retallades. La mesa
i la junta de portaveus de la
cambra ho van acordar ahir.
Mas obrirà un debat que es
tancarà amb la votació de
propostes de resolució que
presentin els grups parla-
“M’havia resistit a
creure que Rubalcaba
s’havia ofert al PP
per barrar el pas
a [...] Catalunya”
Francesc Homs
PORTAVEU DEL GOVERN
El nou pronunciament
de Rubalcaba no ajuda un
PSC que hauria de defensar
al Congrés l’acord que
es tanqui a Catalunya, si és
que els de Navarro acaben
engreixant la majoria que
ja formen CiU, ERC i ICV-
mentaris. Els partits de l’oposició
ja han avançat que
s’aliaran per instar el govern
a retirar l’euro per recepta.
No obstant això, el portaveu
de l’executiu, Francesc
Homs, va assenyalar que la
mesura té rang de llei (figura
en la norma d’acompanyament
dels pressupostos, de
mesures fiscals i financeres)
“Aprofitar el pacte
fiscal per anar cap al
concert econòmic és
diferent i [...] ja saben
la nostra posició”
Alfredo Pérez Rubalcaba
SECRETARI GENERAL DEL PSOE
EUiA. El primer secretari
dels socialistes catalans,
de fet, va tornar a carregar
contra la federació nacionalista.
Navarro va avisar
del perill que Artur
Mas es converteixi en “el
primer president que posi
i, per tant, hauran de promoure
una norma equivalent
si volen aturar-ne la implantació.
El PP, que va negociar
amb CiU la mesura i en va facilitar
l’aprovació abstenintse,
també s’oposa a la taxa.
La raó: els catalans hauran
d’afrontar un doble copagament
farmacèutic quan
s’apliqui també l’espanyol.
Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“El que Mas vol,
[...] des d’un punt de
vista electoralista, és
anar cap a un xoc de
trens amb Espanya”
Pere Navarro
PRIMER SECRETARI DEL PSC
en risc la unitat civil de
Catalunya” amb una proposta
en la línia del concert
que no tingui el suport
de la “majoria” dels
partits catalans. A finals
de juliol, el Parlament donarà
el sí al nou model. ■
OPINIÓ
L
| Política | 7
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
La unitat de
les esquerres
i la fi de la UPEC
a Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebra
aquest any les vuitenes jornades en el context del setè
any de crisi del totxo i el cinquè de la crisi general. La
UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposa
del finançament d’empreses multinacionals com sí que tenen
la majoria dels think tank catalans, ja que som una opció crítica
amb moltes d’aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries,
etc. És l’única plataforma que recull persones de totes les
opcions polítiques d’esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA,
ERC i de l’esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d’una
vintena d’organitzacions i moviments socials.
No sabem què cal fer per aturar aquesta onada neoconservadora,
reaccionària, fonamentalista, dogmàtica i profundament
inhumana en què s’han convertit les polítiques públiques
a Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pretenen expulsar de
la UE Grècia, el bressol d’Europa. Però el que sí que sabem és
que cal que les organitzacions que es reclamen de l’esquerra
es plantegin una opció nacional per fer front a la crisi provocada
pels poders de la nomenclatura financera.
Mentrestant, la dreta catalana i espanyola està perplexa, ja
—————————————————————————————————
A partir del
setembre ens
convertirem en una
cèl·lula dorment
—————————————————————————————————
Jordi Serrano (*)
que pensava que només ocupant
ells el poder els problemes
se solucionarien, la prima
de risc baixaria i els mercats
(BCE, l’FMI, el BM, Moody’s,
Goldman Sachs, Standard
and Poor’s, etc.) tornarien la
confiança perduda per go-
verns irresponsables i malbaratadors. La prima de risc ha batut
rècords i els bons de la Generalitat han baixat a nivell de
bo escombraria. De veritat son tan il·lusos?
Necessitem una esquerra que espavili, que demani comptes,
que actuï amb una contundència que estigui d’acord amb
la gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els lideratges
nous sorgiran en funció de demostrar fins a quin
punt els líders estan disposats a jugar-se-la.
Segurament l’esquerra ha de tornar a esquemes d’abans
del 1917. L’URSS va anar molt bé per a tots aquells que no
vivien allí, ja que aconseguia ser la força que permetia que el
capitalisme tingués un fre. Era l’amenaça latent i alhora l’esperonador
per demostrar que es vivia millor a occident que
a l’est. L’any 1989 aquest fre va desaparèixer i l’esquerra, les
esquerres no van saber llegir que calia una alternativa, un
aturador a la barbàrie. I aquesta alternativa humanista a
l’URSS s’ha de cercar en tres elements. Una gran dosi de
cultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema organitzatiu,
com escrivia Gramsci i ens recordava Barnasants
a l’estiu: les idees no viuen sense organització; una gran
dosi d’indignació i coratge. En definitiva, la solució és més
política, la política amb majúscules.
La crisi de l’esquerra no és solament electoral, és fonamentalment
una crisi d’identitat i d’alternativa, també una
crisi del model organitzatiu, la demostració d’aquesta crisi
és que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir del
setembre la UPEC es convertirà en una cèl·lula dorment, en
un club d’opinió des d’on emetrem les opinions quan ens
sembli i tornarem a fer les IX Jornades de la UPEC quan la
situació ho permeti. Que ningú s’estranyi si la gent d’esquerres
quan vulgui discutir en comptes de fer-ho en els
llocs adequats ho ha de fer a les places del país.
El combat social i el combat nacional van intrínsecament
junts, els neoliberals volen eliminar les classes treballadores i
classes mitjanes, però també les nostres institucions nacionals,
les amenaces d’intervenció de la Generalitat fan que
aquest fet impensable en altres temps sembli ara versemblant
i imminent. Cal que els patriotes catalans lluitem contra els
neocons si no volem veure com desapareixen les conquestes
de 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d’identitat nacional.
Per construir el futur es necessitaran mil UPEC.
(*) Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya