DOSSIER - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

10
La mel,
injustament
desconeguda
A Catalunya la producció de mel és en certa manera una
producció amagada o molt poc coneguda pels consumidors
i consumidores catalans. La veritat és que el nostre
país té un clima i una riquesa en la seva biodiversitat que
permet la elaboració de mel de molta qualitat.
En aquests moments però la realitat de la producció de
mel és la que es pot veure a la taula 7. Com es pot observar,
les comarques tarragonines potser per la climatologia
i altres factors socio-econòmics és on hi ha més arnes, però
es pot dir que a tot Catalunya hi ha produccions apícoles
en quantitat i qualitat. En aquest sentit, cal destacar que
hi ha un alt grau de professionalització al sector apícola
català.
CENS APÍCOLA 2008
Comarques
Número d’explotacions
Capacitat de les
arnes
Cens Arnes
Barcelona 364 21.942 17.159
Girona 188 18.987 16.093
Lleida 310 42.316 32.056
Tarragona 342 52.208 34.470
Catalunya 1.204 135.453 99.778
Taula 7. Visió global del nombre d’explotacions apícoles i cens d’arnes a
Catalunya. Font: Cens 2008-DAR. Dades elaborades per JARC.
Pel que fa a la producció influeixen molt la disponibilitat
de flor per les abelles, i això pot variar d’any per any, depenent
de les condicions climàtiques.
PRODUCCIÓ DE MEL A CATALUNYA
Comarques 1997 2002 2007
Barcelona 191.180 269.514 264.372
Girona 120.630 256.500 456.560
Lleida 669.200 709.900 833.672
Tarragona 481.490 730.400 596.550
Catalunya 1.462.500 1.966.314 2.151.154
Taula 7. Evolució de la producció de mel Catalunya. Font: Cens 2008-DAR.
Dades elaborades per JARC.
Com en altres aliments, ens trobem amb la trista situació
que a causa de la globalització i la manca d’escrúpols
de certs envasadors i les grans superfícies molta mel que
es ven a Catalunya és mel barrejada amb mel de països
de fora la UE, i per tant amb una qualitat molt inferior a la
mel a catalana. Des del sector s’ha lluitat molt des de fa
temps per tal que els etiquetatges siguin molt més clars, i
la gent sàpiga ben bé què compra, però la situació dominant
que te la indústria envasadora sembla que no permeti
que aquest fet es reguli amb contundència.
Si es vol donar suport a una mel produïda de manera sostenible
al territori, el més importat en el moment de fer la
compra de la mel és mirar l’etiquetatge on hi consta el
nom de l’apicultor, la zona de producció i el tipus de flor
amb el que s’ha obtingut la mel (romaní, mil flors, bruc,
etc….)
Les produccions inscrites al CCPAE són una minoria però
tanmateix la pròpia activitat apícola és molt sostenible i
respectuosa amb l’entorn. Es previsible que en un curt període
de temps la transició a la producció ecològica sigui
més nombrosa, ja que la veritat és que cada cop hi ha
més demanda d’aquest tipus de producció.
Per altra banda cal fer desaparèixer la idea molt estesa en
alguns consumidors que un pot de mel sense etiqueta és