DOSSIER - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Producció i consum més sostenibles
En aquest sentit i pel que fa a la producció de llet seria desitjable
una menor dependència de l’alimentació basada
en el model blat de moro/soja, majoritàriament importats
de tercers països (Estats Units, Brasil, Argentina….). Alhora
cal que s’engegui la producció ecològica de llet, i també
que augmenti la cabana de cabra per a llet -preferentment
ecològica- per a donar cobertura a un mercat potencial
que ara o no troba el que busca o compra llet de
fora de Catalunya.
És necessari apropar la producció als consumidors, fomentant
models de venda directa com els que han aparegut
en els darrers temps i entre els quals hi ha per exemple,
les màquines dispensadores de llet. El model actual en el
qual la major part de la producció va adreçada a la gran
indústria làctia no assegura suficientment la permanència
del teixit productiu en el territori, i és per això que cal cercar
alternatives viables econòmicament i socialment.
D’altra banda, si parlem dels formatges seria important
desenvolupar polítiques que consolidin el treball assolit en
els darrers anys, és a dir, la feina feta per tants i tants formatgers
artesans que han permès sortir del forat negre on
es trobaven les produccions catalanes.
Per a això farà falta que es reglamenti la tipologia de formatges
que es fan a Catalunya, i que la distribució sigui
receptiva a aquestes produccions i permeti als que els
elaboren guanyar-se la vida i donar-los a conèixer en els
mercats de tal manera que puguin nodrir si no totalment,
almenys en gran mesura, el consum d’aquests aliments
ara abocat a formatges foranis comercialitzats per grans
empreses làcties o mitjançant les marques blanques de
grans grups distribuïdors.
En aquest sentit no aniria gens malament incentivar l’agrupació
de les produccions a través de cooperatives o d’altres
formes associatives.
A les botigues especialitzades i en general al comerç el
formatge s’ofereix com un altre producte més. Actualment
aquests són els aparadors de què disposa, però una
producció més enfortida lligada a una millor distribució
permetrà que els formatges fets a Catalunya arribin de
forma més fàcil i assequible a la majoria dels consumidors
i consumidores catalans.
A mig termini caldria valorar si és possible una coexistència
amb altres formes d’envàs dels productes lactis diferents
al tetrabrik que és el que predomina avui en dia. És el sistema
majoritari i tot malgrat les possibilitats que té d’entrar
en la cadena de reciclatge, encara té força impacte mediambiental.
En aquest sentit cal tenir en compte l’existència
dels envasos PET que cada vegada agafen més força
i es poden reciclar amb major facilitat. No podem oblidar
que en altres països el vidre es molt utilitzat i es recicla amb
normalitat des dels propis domicilis dels consumidors.