DOSSIER - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

1 Els cereals per alimentació humana Catalunya destina un gran nombre d’hectàrees al conreu dels cereals com es pot apreciar a la taula 10. La destinació d’aquests cereals, especialment en el cas del blat, pot ser la panificació, però destaca la gran producció d’ordi destinat a la elaboració dels pinsos i el que arriba a la indústria cervesera. SUPERFÍCIES CEREAL A CATALUNYA 2009 Conreu Secà Reg TOTAL Blat dur Blat tou o semidur 66.343 16.795 83.138 Ordi de 2 carreres 179.038 13.259 192.297 Ordi de 6 carreres 1.729 288 2.017 Civada 4.769 357 5.126 Sègol Triticale 4.729 304 5.033 Barreja de cereals d’hivern 1.369 1.369 Arròs 21.132 21.132 Blat de Moro (panís) 747 31.558 32.306 Sorgo 7 7 Altres cereals gra 19 19 Cereals gra (CE) 258.743 83.700 342.442 Dades en hectàrees. Taula 10. Producció de cereal a Catalunya. Font: DAR. A banda d’aquesta elaboració de pinsos tant important per la ramaderia catalana, no cal oblidar la importància de la farina de blat per a la preparació del que normalment per a tota la societat és l’aliment bàsic principal, el pa. En la taula 11 podem veure les dades del consum de pa a les llars catalanes, que realitza periòdicament el Ministeri d’Agricultura. Un fet positiu en els darrers anys sobre el mercat i consum del pa ha estat el fet que s’ha donat una aparició de gran varietats de pans en els forns artesanals dels nostres pobles i ciutats. Hi ha molts factors que influeixen en el resultat de tot el procés d’elaboració del pa: la varietat o varietats de blat que s’ha utilitzat, el lloc on s’ha conreat aquest blat, les condicions de l’any, el tipus de molí que s’utilitzi per a fer la farina, el llevat, el tipus de forn, els additius, l’aigua, fins i tot el clima del moment en que es fa el procés de panificació. Tot i el factor positiu que va ser l’aparició d’una diversificació en el producte, en temps més recents i paral·lelament s’ha produït un important increment del consum del pa de massa congelada, pa industrial, especialment ofertats als supermercats o grans superfícies, que per preu o altres estratègies comercials estan desplaçat força el mercat de les fleques tradicionals.
Com a consumidors s’hauria d’aprendre a valorar del pa no només pel seu aspecte, el gust o el preu que tingui (encara que totes aquestes característiques siguin molt importants) sinó també haurem de demanar informació de com s’ha elaborat. Tot i que la gran majoria del pa que mengem s’elabora de farines obtingudes en molins moderns industrials, és probable que la forma de moldre també sigui un fet que faci que apareguin farines amb qualitats diferents la qual cosa provocarà una diversificació dels productes ofertats als consumidors. Des de JARC considerem positiva tota diversificació en aquest segment que sens dubte redunda en un increment del consum. La molta convencional que es fa en l’actualitat pot provocar que es perdin les aromes, a causa del procés d’oxidació. Des de l’àmbit de la producció ecològica es plantegen les bondats de la molta en molí de pedra per no perdre totes les aptituds potencials de la farina. És possible que a la molineria convencional en prenguin nota i per tant tractin d’oferir millors productes aplicant les exigències que sorgeixen des del sector del consum ecològic. Amb altres productes com el sucre ja s’ha vist aquesta reacció havent-se diversificat l’oferta fins el moment. En aquest sentit, considerem que la farina encara ens dóna molt més joc, i per tant per als consumidors hi ha molt camp per recórrer en aquest sentit. En un estudi de l’Observatori del Consum i la distribució Alimentària del MARM realitzat per l’Institut Cerdà els úl- CONSUM DE PA A CATALUNYA 2009 Volum (milers Kg) Valor (milers €) Pa 221.491,42 644.949,61 Pa fresc/congelat 187.384,85 538.100,77 Pa fresc/ congelat /envasat 140.237,35 393.676,20 Pa fresc /congelat granel 47.147,52 144.424,60 Pa fresc integral 11.955,44 35.258,47 Pa fresc normal 173.347,22 497.647,08 Pa fresc sense sal 1.989,45 5.094,10 Pa industrial 34.106,57 106.848,83 Pa industrial fresc 23.271,29 60.159,04 Pa industrial fresc integral 3.267,43 7.221,78 Pa industrial fresc normal 15.309,50 32.796,77 Pa industrial fresc sense crosta 4.694,37 20.140,50 Pa industrial fresc enriquit 3.615,05 13.151,56 Pa industrial sec 10.835,28 46.689,79 Pa industrial sec integral 3.232,94 13.077,04 Pa industrial sec normal 7.602,31 33.612,79 Taula 11. Consum de pa per tipus a les llars espanyoles. Font: MARM. CONSUM DE PA A CATALUNYA 2009 Preu mig Kg Consum per càpita tims mesos de l’any 2009, ens proporcionen dades dels percentatges del consum de pa al nostre país i arriba a conclusions com que els consumidors valorem sobretot la cocció, el sabor i la qualitat del pa a l’hora d’adquirir-lo. El factor de trobar el pa calent i el preu que en paguem també hi juguen un paper molt important. L’estudi també comenta que sembla ser que ha canviat certa tendència a la baixa en el consum i per fortuna, s’està valorant cada vegada més com un aliment saludable, però encara està força estesa la idea de que cal consumir el mínim de pa ja que es creu que engreixa. En l’estudi també es detecta que en la conjuntura econòmica actual ha provocat que la gent busqui el pa més barat, la qual cosa ens porta al fet que cada vegada es consumeixi pa de pitjor qualitat. La majoria dels participants a l’estudi consideren que el pa és molt car i una certa part dels entrevistats opina que val la pena pagar una mica més a canvi d’un pa millor. Opcions més sostenibles en el consum del pa Despesa per càpita Pa 2,91 32,90 95,84 Pa fresc/congelat 2,87 27,84 79,95 Pa fresc/ congelat /envasat 2,81 20,83 58,49 Pa fresc /congelat granel 3,06 6,99 21,47 Pa fresc integral 2,95 1,78 5,24 Pa fresc normal 2,87 25,77 73,96 Pa fresc sense sal 2,56 0,30 0,76 Pa industrial 3,13 5,07 15,88 Pa industrial fresc 2,59 3,45 8,94 Pa industrial fresc integral 2,21 0,49 1,06 Pa industrial fresc normal 2,14 2,28 4,88 Pa industrial fresc sense crosta 4,29 0,7 2,99 Pa industrial fresc enriquit 3,64 0,53 1,96 Pa industrial sec 4,31 1,6 6,94 Pa industrial sec integral 4,04 0,47 1,93 Pa industrial sec normal 4,42 1,13 5,01 Taula 12 . Consum de pa per càpita a les llars espanyoles. Font: MARM. El pa de fermentació lenta és a dir la fórmula tradicional, té una major durabilitat i per tant en desaprofitem menys. El pa de producció industrial s’asseca molt de pressa de manera que en desaprofitem molt. Fa molt mal als ulls veure la quantitat de pa sec que es llença a les escombraries. Alhora, com major és la densitat de la molla del pa, en consumim menys quantitat, ja que ens sacia la gana més de pressa. 1
Page 1 and 2: Introducció En aquest tercer butll
Page 3 and 4: La dada de la quota lletera ens don
Page 5 and 6: Aquest fenomen s’hauria de tenir
Page 7 and 8: El consum de lactics a Catalunya Le
Page 9 and 10: En aquest sentit, des de JARC consi
Page 11: “garantia” de mel artesana o qu
Page 15 and 16: Un aliment per a cada època de l
Page 17 and 18: Notícies Danone s’orienta cap a
Page 19: Aquest butlletí ha estat possible

DOSSIER - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?