germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

DEL CLAUSTRE AL CARRER
26
EL mAJORDOm
DEL mONESTIR
En aquesta ocasió el P. Josep Maria Recasens, monjo de Poblet, ens comenta el perfil
que ha de tenir el majordom del monestir segons el retrat que en fa sant Benet en el capítol
XXXI de la seva Regla. El model que dibuixa sant Benet no és només per als monjos, sinó
que es pot estendre a tots aquells i aquelles que tenen responsabilitats en el maneig, gestió i
distribució dels béns dels altres al servei públic de la comunitat.
C. XXXI de la Regla de sant Benet
1 Per majordom del monestir, que s’esculli
d’entre la comunitat un home de seny, reposat,
sobri, ni golut, ni vanitós, ni turbulent, ni injust,
ni cançoner, ni pròdig, 2 sinó temorós de Déu,
que sigui com un pare per a tota la comunitat.
3 4 Que s’ocupi de tot. No faci res sense encàrrec
de l’abat; 5 compleixi el que li encomanen. 6 No
contristi els germans; 7 si per ventura un germà li
demana alguna cosa poc raonable, no el contristi
menyspreant-lo, sinó que, donant-ne raó amb humilitat,
la negui a qui la demana indegudament.
8 Que vetlli per la seva ànima, recordant-se sempre
d’aquella dita de l’Apòstol: “Qui administra
bé, es guanya un bon lloc”. 9 Que es preocupi
amb tota sol·licitud dels malalts, dels infants,
dels hostes i dels pobres, sabent del cert que haurà
de donar compte de tots ells el dia del judici.
10 Que es miri tots els objectes i tots els béns del
monestir com si fossin objectes sagrats de l’altar;
11 12 res no tingui per negligible. Que no es deixi
portar per l’avarícia, ni sigui pròdig o dissipador
del patrimoni del monestir, ans faci-ho tot amb
discreció i segons les ordres de l’abat.
13 Que sobretot sigui ben humil, i, quan no
té allò que li demanen, que doni una bona paraula
per resposta, 14 tal com està escrit: “Una
bona paraula val més que el millor present”. 15
De totes les coses que li encomana l’abat, que en
tingui cura; en allò que li hagi prohibit, que no
s’hi posi. 16 Ha de procurar als germans la ració
establerta, sense altivesa ni retard, perquè no s’escandalitzin,
recordant la paraula divina sobre
allò que es mereix “el qui haurà escandalitzat
un dels petits”.
17 Si la comunitat és nombrosa, que li donin
auxiliars amb l’ajut dels quals pugui ell mateix
acomplir amb tranquil·litat d’esperit l’ofici que
té encomanat. 18 Que a les hores corresponents es
donin les coses que s’han de donar, i s’hi demanin
les que calgui demanar, 19 perquè ningú no es contorbi
ni es contristi a la casa de Déu.
Introducció
Al llarg de la seva Regla sant Benet té una
cura especial per donar un retrat òptim dels
monjos que tenen una responsabilitat especial
en el monestir. Així ho veiem en els dos
capítols que dedica a l’Abat (II i LXIV), en
el capítol sobre el Prior (LXV) i al capítol
dedicat al Majordom o Administrador del
monestir. Però trobem també altres capítols
on es fa al·lusió a càrrecs concrets. En són
exemples el que parla dels degans del monestir
(XXI), responsables de seccions concretes
de treball del cenobi, el dels qui tenen
cura dels malalts (XXXVI), el del lector
setmaner (XXXVIII), el del germà hostatger
(LIII), el dels artesans del monestir (LVII),