germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

equilibrat, amb capacitat de control sobre si
mateix, amb fermesa de caràcter i en qui es
pot confiar plenament.
• Sobri –sobrius–, és a dir, ponderat, vigilant,
i que no es deixa atrapar per l’abundància
de coses amb què tracta, sinó que sap
distanciar-se’n afectivament. Un home que
dóna exemple de l’ús moderat dels béns que
toca.
• Ni golut –non multum edax–, conseqüència
de la qualitat anterior. Que no es deixi
portar per la bulímia, ni doni una impressió
de desmesura en el menjar o el beure.
• Ni vanitós –non elatus–. Pel fet que té a
càrrec seu l’administració del patrimoni del
monestir, que no se les doni de més, ni es
deixi endur per la inflor o l’arrogància.
• Ni violent –non turbulentus–. Que no
sigui de caràcter impetuós, ni agressiu, ni
dèspota.
• Ni injust –non iniuriosus–-. Conseqüència
de l’anterior. Que no sigui ofensiu amb
les paraules o els gestos, sinó atent i educat
i que s’adapti a la manera de ser de cada
monjo.
• Ni cançoner –non tardus–. Ja que ell
disposa de totes les coses necessàries per
als germans i per al servei del monestir, sant
Benet vol que sigui diligent i que no retardi
innecessàriament les coses que se li demanin
sinó que les proporcioni
en el temps convenient.
• Ni pròdig –non prodigus–.
Contràriament a la condició
anterior, que tampoc faci ostentació
del seu càrrec donant
més del que hom demana, com
per demostrar que disposa de
tot i que en pot fer un exhibicionisme
descarat.
• Sinó temorós de Déu –timens
Deum–, és a dir, un home
que no perd mai de vista la
presència de Déu en la seva
28
vida i que es deixa portar per la voluntat de
Déu en tot.
A aquestes deu condicions inicials segueixen
una sèrie prescripcions tan afinades
que quan les llegim ens fa la impressió que
ha de ser molt difícil trobar un candidat que
reuneixi tals condicions. El mateix passa en
el retrat que sant Benet fa de l’abat.
Sant Benet continua dient del nostre
home que s’ha d’ocupar de tot (v. 3), però
que no faci res sense encàrrec de l’abat i que
compleixi el que li encomanen (vv. 4-5). Per
tant el seu càrrec no és absolut ni independent.
Sempre té l’abat com a supervisor i
àrbitre de la seva actuació. Això li ensenyarà
de ser humil i obedient alhora.
Tot seguit (vv. 6-7) el sant legislador
posa un exemple de com s’ha de comportar
davant un germà que li demani quelcom poc
raonable: l’actitud del majordom ha de ser
correcta, educada i comprensiva, fins i tot
en el cas que li hagi de negar la cosa sollicitada.
Pel fet de ser temorós de Déu, haurà de
ser circumspecte en la seva administració,
mirant pel bé de la seva ànima (v. 8). Una
cita de la primera carta a Timoteu (3,13), qui
administra bé, es guanya un bon lloc, li recorda al
majordom el premi concedit al qui fa un ús
prudent dels béns d’aquest món.
Facsímil de la Regla de sant Benet - Museu de sant Cugat.