germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

A FONS
LA RELIGIOSITAT
POPULAR, UNA REALITAT
CREIXENT
En els darrers anys s’observa el creixement d’algunes manifestacions de la religiositat
popular. D’aquest fenomen i de la seva relació amb la litúrgia ens en parla mossèn
Miquel Barbarà Anglès, prevere de l’arquebisbat de Tarragona.
Introducció
S’està produint avui un interès creixent
per determinades manifestacions religioses
populars. Després d’uns anys en els quals
semblava que algunes festes o algunes expressions
externes de la fe anaven minvant
o desapareixent –com les de sants patrons
o les processons– ara sembla que aquestes
festes, o l’interès per certs llocs de culte
com les ermites i santuaris, tornen a ser progressivament
importants.
A més, creix també l’interès per les religions
orientals (l’hinduisme, el budisme…)
i fins i tot assistim al retorn de cultes ancestrals
com el culte a la natura (amb formes
modernes com el culte al cos), l’astrologia,
l’animisme, la bruixeria, l’energia, l’esoterisme,
l’espiritisme, el tarot, formes religioses
lligades a algunes de les anomenades medicines
alternatives, etc.
És bo que reflexionem sobre tot això
com a creients i també des d’un punt de vista
pastoral. La realitat del que estem vivint
ens ho demana.
La religiositat
Per a reflexionar sobre aquesta realitat
en primer lloc ens hem de preguntar: quan
30
parlem de religiositat popular de què parlem?
Perquè hi ha tipus de religiositat que
no són populars i hi ha moltes realitats populars
que no són religioses. Per tant, de què
parlem? Què entenem per religiositat?
Per entendre això utilitzaré unes explicacions
del P. Cosmao, sociòleg del fet religiós.
Cosmao distingeix entre sagrat, religiositat,
sistema religiós i religió. No és, certament,
l’única manera d’explicar-ho. Crec,
però, que ens pot ajudar molt.
Per sagrat entén els absoluts que una
persona té en la seva vida, que poden ser
religiosos o profans. Per religiositat entén
la capacitat i la necessitat de tenir absoluts.
Defineix sistema religiós com el conjunt
de persones que tenen unes creences, una
comunitat organitzada, un culte i unes pautes
de comportament. Finalment precisa
que la religió constitueix la funció de regular
el sagrat i la religiositat amb el sistema
religiós.
Els absoluts més importants de la vida
Hi ha persones per a les quals els absoluts
més importants de la seva vida són
religiosos i n’hi ha d’altres per a les quals
aquests absoluts són profans.