LITERATURA ASTRONOMIA GEOLOGIA - Revista eureka

LITERATURA
Aquesta és una versió reduïda i lliure de la història que Homer va explicar al seu poema èpic La Ilíada, construït en 804 versos dividits en vint-i-cinc cants.
A vegades gloriosos, a vegades menyspreables, els prínceps i reis d’aquesta història s’enfronten
en una guerra cruenta. Lluiten, molts moren, altres ploren o es mofen, defensen el seu honor
i a vegades l’ignoren. Tot ho fan creient-se poderosos, però les seves vides no són més que les
peces d’un tauler on els déus -a vegades gloriosos, a vegades menyspreables- dipositen els seus
capricis. Benvinguts a una història on humans i déus es diferencien en algunes virtuts, però
s’igualen en cada defecte. Escrit per Carme Puche.
La ira
“Quin déu va fer-los renyir que
atiés entre ells tal baralla?”
(Cant I)
Milers de cossos s’agiten sota les tendes
dels aqueus, es rebolquen en un dolor
insuportable que a ritme de tortura els
porta fins a la mort. Aquil·les, que és el
guerrer més valuós de l’exèrcit d’Acaia,
que ha convertit en terror la seva
presència, se sent impotent. L’escut
impenetrable i l’espasa devastadora
que allarga amb el seu puny de poc
serveixen davant la pesta. Després de
nou anys de guerra entre aqueus –com
s’anomenaven els antics grecs- i troians,
mai tants guerrers havien mort sense
estar al camp de batalla.
Fa dies que la plaga ha caigut sobre
els caps dels aqueus i Aquil·les ja no
vol sentir més els crits de dolor que
planegen dia i nit sobre el campament.
Ha convocat una assemblea i vol
saber què està passant. Algun
descarat s’atreveix a explicarho:
Agamèmnon, rei de reis,
que els lidera en la batalla
contra els troians, va obviar
les advertències de Crisis, el
sacerdot del déu Apol·lo, quan
aquest li va dir que els déus el
castigarien si no li tornava la seva
filla Criseida, trofeu de guerra
del gran comandant. Però la
supèrbia d’Agamèmnon és
tan gran com el seu regne
i oblidant l’advertència ha
provocat el desastre. Aquil·les
no dubta en la seva petició i li
demana que retorni a Criseida a la
seva llar i així podran continuar la
guerra sense la plaga que Apol·lo els
ha imposat. L’assemblea es remou,
l’odi d’Agamèmnon omple la sala i
finalment esquitxa els seus assistents
amb arrogància: retornarà Criseida a
canvi de quedar-se amb Briseida, la
jove que ara Aquil·les ja estima i que
va ser el seu trofeu de guerra en un
dels saqueigs als pobles troians. Per
segona vegada, el rei de reis provoca
odi i Aquil·les s’hi torna: si Briseida
entra a les possessions d’Agamèmnon
es retirarà de la batalla; al cap i a la fi,
ell és el príncep dels mirmidons i ha
vingut per ajudar els aqueus, no té res
en contra dels troians. Qui ha convertit
en terror la seva presència, els deixarà
sols davant la batalla.
Quan Aquil·les arriba a la seva nau la
ira encara no ha desaparegut. Crida a la
seva mare, Tetis, deessa del mar, i entre
plors li demana venjança; vol que Zeus,
pare dels déus i els homes, doni tot el
suport que pugui als troians, aquells
que fins ara han estat els seus enemics,
per ferir el cor altiu d’Agamèmnon.
Tetis, la mare que al costat de l’aigua
salada el consola, fa una petició que per
desgràcia dels aqueus es complirà: Zeus
ha acceptat ajudar els troians en la seva
victòria fins que l’odi d’Aquil·les per
Agamèmnon s’hagi vist recompensat.
La guerra
“Vet aquí el que diran, i el meu
renom no ha de perdre’s” (Cant
VII)
Criseida, Briseida... però primer havia
estat Helena. Ja feia nou anys que el
germà d’Agamèmnon, Menelau, havia
vist com s’emportaven de Grècia la seva
estimada dona en un acte d’ultratge. La
deessa Afrodita havia decidit que era
el millor regal per a Paris, el príncep
de Troia que havia dit que ella, la que
regna sobre l’amor, era la més bella.
Aquell havia estat el desencadenant de
la guerra; l’excusa perfecta que el rei
Agamèmnon necessitava per atacar els
poderosos troians que li feien ombra.
Zeus, déu dels déus i els homes, és el gall
del galliner. Fa i desfà sense que hi hagi més
raó que la seva pròpia decisió. Està casat
amb Hera, amb qui acostuma a tenir fortes
discussions sobretot provocades per les
constants “escapades matrimonials” d’ell...
22 E u r e k a O C T U B R E 2 0 0 7 E u r e k a 2