LITERATURA ASTRONOMIA GEOLOGIA - Revista eureka

EXPERIMENT
· 2 POTS DE VIDRE NO GAIRE GRANS
(de la mida d’una llauna de refresc,
aproximadament).
· 2 CARTOLINES D’UNS 10 X 10 CM.
· 2 COLORANTS DE MENJAR
DE DIFERENTS COLORS
(ex: vermell i blau)
· AIGUA DE L’AIXETA
Probablement sabràs que alguns líquids suren
sobre d’altres líquids. L’oli sura sobre l’aigua.
L’alcohol sura sobre l’oli. Això es deu al fet que
tenen diferents densitats. Sempre que posem
junts dos líquids que no es barregen, el menys
dens surarà sobre el més dens. Una gota d’oli
pesa menys que una gota d’aigua de la mateixa
mida; és a dir, l’oli és menys dens que l’aigua i
sura per sobre d’ella (que no es barregi amb ella
malgrat que l’agitem ja és una altra qüestió).
Quan escalfes aigua, les seves molècules comencen
a moure’s cada vegada més ràpid.
D’aquesta manera, van quedant cada cop més
separades les unes de les altres. Pel fet que hi
ha més espai entre elles, un volum d’aigua calenta
conté menys molècules que el mateix volum
d’aigua freda. Per tant l’aigua calenta és
menys densa que l’aigua freda. Quan les poses
juntes l’aigua calenta ascendeix i l’aigua freda
s’enfonsa. Això fa que es barregin ràpidament
pel camí i en el nostre experiment produeixin
el color lila. Si situem l’aigua calenta a la part
superior inicialment, no es barrejaran (al menys
durant una estona, doncs la diferència de densitat
no és suficient com per mantenir dos líquids
separats. Cal que hi intervinguin les forces electrostàtiques
entre les molècules, però això és un
altre tema...).
QUINA BAJANADA! L’AIGUA AMB L’AIGUA SEMPRE ES BARREJA! ...O NO?
EN AQUEST EXPERIMENT ET PROPOSEM COMPROVAR-HO.
· En un dels pots de vidre hi posem aigua
de l’aixeta ben calenta fins a vessar.
Has de veure que queda un embalum
d’aigua sobresortint una miqueta.
Fes el mateix però ara amb aigua freda
a l’altre pot.
· Posa una gota de colorant vermell en
l’aigua calenta i una gota de colorant
blau a l’aigua freda. Observa com es
barregen les gotes en el líquid en cada
cas.
· Col·loca les cartolines planes sobre
els pots, tapant l’obertura.
· Ara ve la part més difícil. Amb un moviment
ràpid i segur, hauràs de donar
la volta al pot de l’aigua calenta. No
cal que subjectis la cartolina. L’aigua
la subjectarà per tu, creu-me. Utilitza
una manyopla i fes-ho sobre la pica,
per si de cas no et surt a la primera...
· Ara situa el pot d’aigua calenta sobre
el pot d’aigua freda, de manera
que quedin perfectament encarades les
vores de les seves obertures. És molt
important que facis servir pots que encaixin
a la perfecció.
· Retira les cartolines poc a poc mentre
algú et sosté els dos pots en la posició
correcta.
· Observa què succeeix. Es barregen
l’aigua calenta (color vermell) i la freda
(color blau)?
· Ara fes el mateix però posant l’aigua
freda a dalt. Què succeeix així?
E u r e k a O C T U B R E 2 0 0 7 E u r e k a
INVENTS
El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat
del món. La boleta que conté a la punta, que en
contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura
que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament.
Aquest petit invent que va revolucionar el món fou creació d’un periodista
hongarès que, empipat pels problemes que l’ocasionava la seva ploma
quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar
en buscar-hi una solució. La idea li vingué quan observava uns nens jugant
amb pilotes al carrer. Una d’elles travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortirne,
seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt. Aquesta
observació li féu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria
ajudar a dosificar la tinta. Amb aquesta idea, el 1938 Ladislau Biro patentà a Hongria
un prototipus, que no va arribar a comercialitzar-se mai.
Aquell mateix any, Ladislau acudia a Iugoslàvia per realitzar un
reportatge. Utilitzava el seu prototipus de bolígraf per escriure
les notes, i un argentí encuriosit se li va acostar. L’invent
va fascinar aquell home, que no entenia per què Ladislau
no havia rebut suport per difondre’l al seu país. Immediatament,
el va convidar a traslladar-se a l’Argentina, però
Ladislau va respondre-li tristament que no era gens fàcil
aconseguir un visat. Allò no semblava preocupar aquell
bon home, el qual optà per donar-li la seva targeta: Agustín
Pedro Justo, President d’Argentina.
wikipEdia.ORg