LITERATURA ASTRONOMIA GEOLOGIA - Revista eureka
LITERATURA ASTRONOMIA GEOLOGIA - Revista eureka
LITERATURA ASTRONOMIA GEOLOGIA - Revista eureka
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
0<br />
FÍSICA<br />
Aquesta història s’inspira en un article publicat el 1968 al Saturday<br />
Review per Alexander Calandra, un estudiós de didàctica de la física.<br />
Es tracta molt probablement d’una llegenda urbana, de la qual consten<br />
versions precedents a l’article de 1968. Recentment, s’ha difós per<br />
Internet una versió on el paper de l’estudianta el fa el físic i premi<br />
Nobel Niels Böhr, retratat durant els seus anys de carrera universitària.<br />
michele Catanzaro. Físic<br />
Material:<br />
1 baròmetre - 1 cronòmetre<br />
Es deixa caure el baròmetre (o un objecte menys valuós)<br />
des d’un edifici i es mesura el temps de caiguda t.<br />
L’espai recorregut s (és a dir, l’alçada de l’edifici) és<br />
lligat al temps de caiguda t per una relació que conté<br />
l’acceleració de gravetat g<br />
s = 1/2 x g x t 2<br />
Aquest moviment es diu caiguda lliure.<br />
Material:<br />
1 baròmetre - 1 cronòmetre<br />
Es llença el baròmetre des de l’edifici en direcció paral·lela al terra i es mesura el temps<br />
de caiguda t.<br />
El moviment del baròmetre es pot imaginar com la “suma” de dos moviments: un paral·lel<br />
al terra i l’altre paral·lel a la paret de l’edifici (i ortogonal al primer). Si només hi hagués el<br />
primer moviment, l’objecte es desplaçaria en direcció paral·lela al terra. Per altra banda, si<br />
només hi hagués el segon, veuríem una caiguda lliure. La suma dels dos moviments dóna<br />
una trajectòria parabòlica. A la pràctica, l’objecte cau segons les lleis de la caiguda lliure,<br />
però a més a més es desplaça horitzontalment. Però a nosaltres ens interessa el desplaçament<br />
vertical s v, que obeeix a l’equació de la caiguda lliure<br />
s v = 1/2 x g x t 2<br />
Material:<br />
1 baròmetre - 1 cronòmetre - molta atenció<br />
Es deixa caure el baròmetre, s’engega el cronòmetre quan se’l veu<br />
tocar terra i es para el cronòmetre quan ens arriba el so relacionat<br />
amb aquest contacte.<br />
El so es propaga a una velocitat (340 m/s) molt més baixa de la llum<br />
(300.000 km/s). Aquesta és la raó per la qual veiem el llampec gairebé<br />
en el mateix instant en que es produeix, mentre el tro que hi va<br />
associat el sentim més tard: la llum arriba als nostres ulls abans que el<br />
so a les nostres oïdes. Per això, si l’edifici és molt alt hi ha un (molt)<br />
petit interval de temps Dt entre el moment en que el baròmetre es<br />
trenca i quan ens arriba el so. L’espai s recorregut pel so per pujar des<br />
del terra cap al terrat de l’edifici està relacionat amb Dt mitjançant la<br />
velocitat del so v so<br />
s = v so x Dt<br />
Material:<br />
1 baròmetre<br />
1 cronòmetre<br />
1 metre<br />
Es penja el baròmetre de la corda se’l baixa des del terrat de l’edifici,<br />
fins que toca terra. Llavors es mesura la llargària de la corda entre<br />
el baròmetre i el terrat. Es pot prescindir del metre i fer servir com a<br />
unitat la llargària del baròmetre.<br />
La llargària de la corda correspon a l’alçada de l’edifici.<br />
E u r e k a O C T U B R E 2 0 0 7 E u r e k a<br />
Hannes Grobe<br />
Els baròmetres són<br />
instruments que<br />
serveixen per mesurar<br />
la pressió atmosfèrica<br />
i n’hi ha de<br />
diferents tipus<br />
1