LITERATURA ASTRONOMIA GEOLOGIA - Revista eureka

LITERATURA
Agamèmnon, rei de Micenes i
comandant de l’exèrcit grec contra
els troians; germà de Menelau.
Vol ser un bon rei, però la seva
incapacitat per al diàleg li fa perdre
la perspectiva per vèncer.
els troians entren a la ciutat per refugiarse.
Tots, menys un. Hèctor resta fora de la
muralla, ja no vol fugir més. El seu pare,
Príam, el crida a la retirada per la salvació
de Troia. Però Hèctor només sent com el
seu honor el té clavat a la sorra, esperant
l’arribada d’Aquil·les.
Quan els dos herois es troben cara a
cara, Hèctor sent por per primera vegada
a la seva vida. La brillant armadura
li enlluerna els ulls i l’àurea de poder
que desprèn el seu rival l’obliguen a
començar a córrer en cercles al voltant de
la muralla de troia. Fins a tres vegades,
Hèctor intenta fugir seguit ferotgement
per qui més l’odia i observat amb sorpresa
per amics i enemics. A l’Olimp, Zeus ja
ha fet balanç: ha arribat el moment per a
Hèctor. Apol·lo abandona l’heroi troià i
Atena l’incita a la lluita. Hèctor s’atura,
Aquil·les tira una primera llança i falla;
després Hèctor ho intenta però l’escut
Afrodita, deessa de l’amor i de
la sexualitat. El seu protegit és
Paris, a qui va concedir Helena.
Tot va començar perquè volia
ser elegida la més bella de
l’Olimp...
diví protegeix Aquil·les; aquest es torna
i el cop mortal arriba per a Hèctor. Príam
deixa anar un crit de desesperació mentre
Aquil·les ja ha desarmat el seu fill, l’ha
lligat amb una corda al carruatge i se
l’emporta arrossegant vergonyosament
el cadàver cap a les naus. Andròmaca,
la jove dona d’Hèctor, que s’ha negat a
veure el combat, sent els plors des de la
seva cambra i es contagia. Ara sap que
Hèctor ja no restarà més al costat del
foc que per a ell havia fet preparar.
La reconciliacio
“Així d’Hèctor, el domador de
cavalls, reté Troia les fúnebres
honres.” (Cant XXIV)
Aquil·les ja li va dir a Hèctor abans de
començar a lluitar: no hi hauria cap tracte,
davant la mort, no tindria ni l’honor d’un
Hèctor, fill de Príam i Hècuba,
príncep de Troia i comandant de
tot l’exèrcit dels troians i aliats.
Representa el model d’heroi humà
(a diferència d’Aquil·les que és
mig Déu): valent, responsable,
honorable i racional, no anteposa
mai els seus interessos als del seu
poble. Per si això fos poc, és un bon
espòs per Andròmaca i un bon pare
per al seu fill. La joia de la corona...
enterrament digne. Durant dies, el cos
d’Hèctor és menyspreat per Aquil·les que
encara necessita alliberar la seva ràbia.
Apol·lo protegeix el seu cos perquè no
es malmeti i incita al rei dels mirmidons
a tornar les restes del difunt a la seva
família. Finalment, el rei Príam s’omple
de coratge per anar fins al campament
dels aqueus per recuperar el seu fill.
Ajudat pels déus, aconsegueix arribar
davant la presència d’Aquil·les que
s’apiada del vell, de la seva sinceritat, de
l’amor paternal que li recorda i que ell fa
tant de temps que no té. Una treva: dotze
dies de marge per als Troians mentre fan
els preparatius per retre homenatge al seu
heroi, el jove Hèctor que els déus han
resguardat de la desfeta, però a qui també
han abocat a la mort. Aquil·les, per fi, pot
reposar de la seva pròpia ira.
fI
Després
de La Ilíada...
Mentre Homer finalitza el seu relat en
aquest punt de la història, nosaltres us
podem explicar que la guerra de Troia
va acabar amb aquesta ciutat cremada,
els seus homes i nens –inclosos els
nedons- morts i les dones segrestades
com a trofeu de guerra. La victòria per
als aqueus va ser possible gràcies a
l’enginy –una vegada més- d’Ulisses,
QUI ERA HOMER?
Homer és el suposat autor de l’obra més
antiga que es conserva de la literatura
grega i, en conseqüència, de la literatura
occidental, La Ilíada. Diem “suposat”,
perquè no hi ha proves fermes de que
existís, també podria ser un ideal, una
forma de posar nom a l’autoria de les
obres que representaran el pensament
grec posterior. Les dades que de moment
es tenen, apunten que va viure al segle
VIII aC i que va ser, per tant, en aquesta
època quan va compondre La Ilíada i
l’Odissea, que encara avui s’estudien per
determinar si realment van ser escrites
per la mateixa persona. Un nom ple de
misteris que, de moment, continua sent
l’autor dels poemes èpics més universals
de la història de la humanitat.
que va tenir la pensada de construir
un enorme cavall de fusta i deixar-lo
davant les portes troianes. Els troians
van creure que era una ofrena dels déus,
però el que no sabien és que a dintre
hi havia amagat l’exèrcit aqueu que
finalment sortiria del seu amagatall per
aniquilar-los.
Durant el combat i com havia predit
l’oracle, Aquil·les va morir per una
fletxa enverinada de Paris directa al seu
taló feble; la seva mare Tetis va recollir-
ne el cos per portar-lo a l’Illa Blanca i
convertir-lo en immortal. Agamèmnon
va tornar a casa; Menelau va tardar
divuit anys en arribar a la seva llar al
costat de la bella Helena; Eneas, un
dels comandants de Troia, va ser l’únic
que no va creure en la divinitat del
cavall de fusta i va liderar l’únic grup
de supervivents de la desfeta troiana. A
l’Odissea, Homer ens narra les aventures
que Ulisses, o Odisseu, va viure abans
no va poder tornar a casa amb la seva
estimada Penèlope.
HOMER EN CATALÀ
Si us animeu a llegir La ilíada,
trobareu una acurada traducció
al català de Manuel Balasch
(Proa, 1997), tot un expert en
aquest text d’Homer que ja
havia traduït trenta anys enrera
i que, tres dècades després, va
decidir revisar, aquesta vegada
amb un vocabulari més actual
i un bon recull de notes que us
poden ajudar a entendre amb
més profunditat aquesta obra
universal.
2