Les esponges tenen propietats anticancerígenes - UdG

De vuit cèl·lules es passa a setze, no obstant, en aquest pas, tot i mantenir-se la
sincronia, la simetria desapareix. Les cèl·lules prenen tres mides diferents segons la
posició i passen a ser pluripotents, en d’altres paraules, cada una d’elles pot donar un
gran ventall de cèl·lules diferents, però no totes les que necessita l’embrió i per tant les
tres classes de cèl·lules són imprescindibles.
Aquesta pilota massissa de cèl·lules compactes en contínua
multiplicació pren el nom de mòrula. Poca estona després la mòrula
entra en un procés de blastulació en què les cèl·lules s’agrupen en
imatge.d’una mòrula forma esfèrica formant un buit interior anomenat blastocel.
Això comporta la desaparició de la membrana de fecundació i l’inici de la
gastrulació en què la blàstula perd la seva forma esfèrica i es replega sobre ella mateixa
de manera que es comença a formar un tub intern (arquènteron) que posteriorment serà
el tub intestinal de l’embrió.
A partir d’aquest punt l’arquènteron s’expandeix fins a ocupar gairebé tot el blastocel.
Un cop s’ha format completament l’arquènteron
esdevenint el tub digestiu de l’embrió; la gàstrula
comença a prendre forma triangular i la simetria
radial, que fins ara mantenia, esdevé bilateral.
En aquesta fotografia podem veure com l’arquènteron està ocupant el blastocel.
A partir d’aquest moment es formen les expansions que permetran el moviment
a la larva i lentament aquesta pren la seva forma definitiva.
En aquesta seqüència d’imatges podem veure l’evolució de l’antiga gàstrula fins a esdevenir la larva Pluteus (dreta).