Les esponges tenen propietats anticancerígenes - UdG

6 CONCLUSIONS
El control té una evolució satisfactòria, ja que els embrions arriben fins a l’estat
larval. Això demostra que l’experiment s’ha dut a terme amb èxit i que per tant els
resultats a què s’han arribat són vàlids.
Els resultats del experiment confirmen la nostra hipòtesi; els components
químics alliberats per ambdues esponges són de caràcter antimitòtic. Concretament en
les dosis utilitzades, sembla que les dues esponges tenen substàncies de propietats
antimitòtiques molt més agressives i contundents que el Vincrisul. Aquest fet suggereix
que provablement les esponges tenen un mètode d’actuació diferent al del Vincrisul.
Aquest afecta els microtúbuls i, per tant, la repartició del material genètic. Però, sembla
que tot i presentar una distribució anòmala del material genètic, l’embrió pot
evolucionar fins a l’estadi de quatre cèl·lules, ja que, en les primeres divisions l’òvul
domina el procés amb certa independència del material genètic. Tot i això, a partir de
l’estat de quatre cèl·lules el material genètic es fa indispensable i les malformacions
efectuades pel Vincrisul porten a l’aberració i conseqüent apoptosi de les cèl·lules de
l’embrió.
Contràriament l’efecte de les esponges és molt més abrupte, els components de
la primera Chondrosia reniformis sembla que no permeten ni la primera divisió, sinó
que directament produeixen aberracions o aturen la divisió portant en ambdós casos a
l’apoptosi cel·lular. L’efecte dels components de l’esponja Crambe crambe és una mica
més suau que l’anterior, tot i que més contundent que el Vincrisul en les dosis
utilitzades. Amb tota probabilitat permet l’estadi de dues cèl·lules a partir del qual els
embrions no cursen sinó que pateixen apoptosi.
A més, també és important esmentar que en els medis amb extracte d’esponja la
fecundació és molt baixa fet que ens indueix a pensar que les substàncies que estem