Les esponges tenen propietats anticancerígenes - UdG

de topoisomerassa i, per tant, el seu efecte sobre la resta de cèl·lules normals és
menor. Alguns exemples concrets són l’ Irinotecà i el Topotecà.
Els que actuen sobre la mitosis (sense afectar l’ADN): inhibeixen la
mitosis sense pràcticament afectar l’ ADN ni les cèl·lules en la interfase.
Influeixen en els microtúbuls que formen el fus acromàtic i microtúbuls
cinetocòrics indispensables en el repartiment dels cromosomes.
Els microtúbuls es regeixen per un estret equilibri entre la despolimerització i la
polimerització , és a dir, el pas de tubulina a microtúbuls i viceversa. D’aquesta
manera aquests components trenquen l’ equilibri i eviten la divisió cel·lular. Hi ha
bàsicament dos tipus de fàrmacs amb una actuació d’aquesta mena:
Els Alcaloides de la Vinca: són substàncies naturals extretes dels
vegetals; actuen sobre la tubulina i eviten que es polimeritzi en microtúbuls de
manera que el fus acromàtic el fus acromàtic i microtúbuls cinetocòrics no es
poden formar. Això provoca que en la metafase el cicle s’aturi i els
cromosomes es dispersin o agrupin anormalment. Són alcaloides La
Vinblastina i La Vincristina (VCR) : Aquest és el component actiu del fàrmac
que utilitzaré (amb nom comercial Vincrisul).
Taxoides: Aquests components provoquen la formació precipitada de
microtúbuls en unir-se a la B-tubulina. En conseqüència els microtúbuls són
anormals o massa estables i no poden despolimeritzar-se en tubulina i per tan
no són aptes per a la mitosis.
Tot i que gràcies a als anteriors fàrmacs; en el transcurs d’aquests últims anys s’ha
aconseguit guarir algunes malalties malignes i disminuir l’efecte de moltes altres,