Les esponges tenen propietats anticancerígenes - UdG

dues cadenes de doble hèlice de l’ADN simultàniament de manera que resulta
impossible que se separin alhora de replicar-se.
A aquest grup pertanyen els anticancerígens més freqüents. Es divideixen en
grups segons el seu mètode particular d’actuació:
Agents alquilants: Provoquen l'acció citotòxica mitjançant la formació
d'enllaços covalents entre els grups alquil d’aquests components i les
molècules nucleofíliques cel·lulars provocant alteracions irreversibles en
l’ADN i, per tant impedint la reproducció cel·lular. Són alquilants la Ifosfamida
(IFM) i el Cis-diclorodiaminoplatí (CIS-DDP).
Antimetabòlits: són químicament anàlegs de les bases púriques i
piramídiques i, per tan, intervenen en els mecanismes de síntesis del ADN,
degut a la seva gran semblança provocant cadenes que segons els defectes que
pateixin que poden ser reparades o bé comportar la destrucció cel·lular. Cal
apuntar que tot i que sembla ser un mètode eficaç no s’ha estudiat gaire.
Alguns antimetabòlits són la Citarabina i el Fluorourat.
Antibiòtics citostàtics: compostos elaborats per certs bacteris que tenen
la capacitat d’aturar el creixement cel·lular. S’uneixen a la molècula d’ADN,
bloquejant-ne la elaboració o transcripció d’ARN de manera que la replicació o
síntesi de proteïnes esdevé impossible. Tot i que cal apuntar que actuen de
manera lleugerament diferent entre ells. En formen part la Actinomicina D
(ACD) i la Mitomicina C (Mit. C).
Derivats de la epipodofilotoxina: Aquests components tenen la
capacitat de formar un triple complex (molècula formada per tres subunitats)