Calcula la massa atòmica relativa i la massa d'un ... - LaGalera.Text

SESSIÓ 1
SESSIÓ 1 SESSIÓ 1
1
2
3
Calcula la massa atòmica relativa i la massa d’un mol
de plata si es presenta a la natura en forma de dos
isòtops estables amb les abundàncies especifi cades.
Escriu els resultats amb quatre decimals.
107 Ag; abundància: 51,82%
47
109 Ag; abundància: 48,18%
47
A r (Ag) =
Massa d’un mol de Ag = g
Llegeix:
El nombre atòmic d’un àtom
és Z = 19 i el nombre màssic,
A = 39.
Ara, escriu el símbol de l’element al qual pertany i els nombres de la seva confi guració
electrònica:
Després, indica si es tracta d’un metall o d’un no-metall segons el nombre d’electrons
de valència que té.
5. La química i la matèria activitats
• Quants protons, neutrons i electrons té aquest àtom?
Nombre de protons = Nombre d’electrons =
Nombre de neutrons =
( , , , )
metall
no-metall
Consulta la taula periòdica i completa aquesta graella. Considera que els isòtops
són neutres elèctricament.
nombre atòmic (Z) 36
nombre màssic (A) 238 81 108
nombre de neutrons (N) 48
nombre d’electrons 47
símbol de l’isòtop Pb
207
82
Ara, indica en quina columna canviarien els nombres si els isòtops no fossin elèctricament
neutres:
Nombre
atòmic (Z)
Nombre
màssic (A)
Nombre
de neutrons (N)
Nombre
d’electrons
Símbol
de l’isòtop

SESSIÓ 1
SESSIÓ 2
SESSIÓ 2
4
5
6
Calcula i escriu la massa atòmica del coure si considerem
que un 68% dels seus àtoms són isòtops de massa atòmica
63 i la resta són isòtops de massa atòmica 65.
A r (Cu) =
Ara, dedueix i escriu en quina proporció es troben
els dos isòtops del clor, de masses 35 i 37, respectivament,
si la massa atòmica relativa del clor és 35,46.
Proporció de 35 Cl:
17
%
Proporció de 37 Cl:
17
%
Observa els dibuixos dels àtoms. Després, escriu la seva distribució electrònica
i el seu nombre atòmic:
Ca ( )
Z =
5. La química i la matèria activitats
P ( )
Z =
Li ( )
Completa la taula sobre la confi guració electrònica dels àtoms dels elements següents:
element nombre de nivells electrons de valència
Cl 3 7
17
7 N
12 Mg
19 K
16 S
6 C
13 Al
10 Ne
Z =
• Quins d’aquests àtoms establirien enllaços
estables amb un sol àtom d’hidrogen?
Cl N Mg K
S C Al Ne
• A quin no li cal establir enllaços?
Cl N Mg K
S C Al Ne

SESSIÓ 2
SESSIÓ 2
SESSIÓ 2
7
8
9
Sense consultar la taula periòdica, escriu la confi guració electrònica d’un element “X”
que està situat en el tercer període i en el grup IV.
Tria la resposta correcta:
5. La química i la matèria activitats
X ( )
Què tenen en comú els elements d’un mateix grup de la taula periòdica?
Els elements que es localitzen en la mateixa fi la horitzontal o grup
de la taula periòdica tenen el mateix nombre d’electrons en l’últim
nivell d’energia, per això les seves propietats químiques són semblants.
Els elements que es localitzen en la mateixa columna o grup de la taula
periòdica tenen el mateix nombre d’orbitals, per això les seves propietats
químiques són semblants.
Els elements que es localitzen en la mateixa columna o grup de la taula
periòdica tenen el mateix nombre d’electrons en l’últim nivell d’energia,
per això les seves propietats químiques són semblants.
45 102,9
Rh
Rodi
77 192,2
Ir
Iridi
28 58,7
Ni
Níquel
46 106,4
Pd
Pal·ladi
Relaciona els elements amb les confi guracions electròniques indicades segons siguin
metalls, no-metalls o gasos nobles. Relaciona’ls també amb el grup i el període de la taula
periòdica al qual pertanyen:
Confi guració electrònica a: (2, 7)
Confi guració electrònica b: (2, 8, 8, 1)
Confi guració electrònica c: (2)
metall
no-metall
gas noble
grup 1
grup 17
grup 18
primer període
segon període
quart període

SESSIÓ 2
SESSIÓ 3
SESSIÓ 3
10
11
12
Arrossega al costat dels elements el nombre o nombres d’oxidació corresponents,
de menor a major:
–1
–2
+3
+5
+7
+1
+2
+4
+6
Ara, fi xa’t en els seus nombres d’oxidació. Quins d’aquests elements podríem afi rmar
que sempre es comportarien com a elements metàl·lics?
5. La química i la matèria activitats
K S
Cl O
Ca Na
F
K
Cl Ca F S O Na
Arrossega els símbols dels elements fi ns al lloc corresponent i completa les estructures
de Lewis de les molècules de HF, Br 2 , H 2 O, CH 4 , N 2 i NH 3 .
H
Br
C
F
O
N
Completa aquest text sobre la sal i el sucre:
Ni la sal ni el sucre no condueixen l’ en estat sòlid,
però la sal dissolta en sí que la condueix. La sal
és un compost format per i anions,
mentre que el sucre és un compost .
Si els escalfem tots dos en un cassó, veurem que el sucre no triga
a fondre’s; en canvi, la sal romandrà en estat
encara que l’escalfem força estona. El sucre té una temperatura
de molt més que la sal, perquè
les unions entre les seves molècules són dèbils.
Tots dos són solubles en , però només el sucre
és soluble en .

SESSIÓ 3
SESSIÓ 3
SESSIÓ 3
13
14
15
Arrossega i completa la resposta:
• Quan són polars o apolars les molècules d’una substància?
apolar
Si els àtoms enllaçats són iguals, l’enllaç és
es distribueixen uniformement.
perquè les càrregues
polar
Si els àtoms enllaçats són diferents, l’enllaç és
que atrau els electrons amb més força.
, perquè n’hi ha un
Ara, arrossega i classifi ca les molècules següents segons la seva polaritat:
HF
N 2
HCI
H 2
5. La química i la matèria activitats
Polar Apolar
Arrossega cada tipus de substància al costat de l’afi rmació corresponent:
1 Elements metàl·lics 3 Elements i compostos covalents moleculars
2 Compostos iònics 4 Estructures gegants covalents
• Els seus ions estan envoltats d’un núvol d’electrons de valència.
• Tenen temperatures de fusió elevades.
• En estat sòlid no condueixen l’electricitat, però sí que ho fan fosos o dissolts.
• Tenen temperatures de fusió i d’ebullició baixes.
• Els seus àtoms enllaçats comparteixen electrons.
• No condueixen l’electricitat, però el grafi t n’és una excepció.
• Són bons conductors de l’electricitat perquè tenen electrons lliures.
• Són molt durs.
• Els seus cations i anions estan units per forces electrostàtiques.
• Són fràgils.
• Són formats per molècules.
Escriu la fórmula dels compostos hidrogenats següents:
• Hidrur de sodi
• Sulfur d’hidrogen
• Aigua
• Hidrur d’alumini
• Clorur d’hidrogen
• Amoníac
• Hidrur de ferro (II)
• Iodur d’hidrogen
• Metà

SESSIÓ 3
SESSIÓ 3
SESSIÓ 4
16
17
18
Escriu la fórmula dels òxids següents:
Formula aquests compostos químics:
• Clorur de sodi
• Iodur de magnesi
• Iodur de plom (IV)
Ara, anomena aquests compostos químics:
• HgCl 2
• Cal 2
• HI
• SO 2
• Cl 2 O 2
Contesta:
5. La química i la matèria activitats
• Sulfur de calci
• Bromur de liti
• Clorur de crom (III)
• K 2 O
• CH 4
• NH 3
• ZnS
• Òxid de calci
• Òxid de bari
• Triòxid de sofre
• Òxid de ferro (III)
• Òxid de zinc
• Diòxid de carboni
• Òxid de liti
• Òxid d’argent
• Pentaòxid de dinitrogen
• Fluorur d’alumini
• Sulfur de potassi
• Quina és la massa d’un mol de cafeïna (C 8 H 10 N 4 O 2 )?
• Bromur de coure (II)
Massa d’un mol de (C H N O ) = 8 10 4 2 g
• I la d’una molècula de la mateixa substància? Escriu el resultat amb notació
científi ca i amb dos decimals.
Massa d’un mol de (C H N O ) = 8 10 4 2 · 10 g
Ara, calcula i escriu quants mols i quantes molècules hi ha en 100 g de sucre, és a dir,
sacarosa (C 12 H 22 O 11 ).
mols
· 10 molècules de C 12 H 22 O 11

19
SESSIÓ 4 SESSIÓ 4
SESSIÓ 4
20
21
Llegeix:
Ara, contesta:
• Quantes molècules hi ha en 3 mols d’amoníac? Escriu el resultat amb notació científi ca i amb 3 decimals.
· 10 molècules
• Quina és la massa dels tres mols d’amoníac?
g
5. La química i la matèria activitats
L’amoníac és un gas incolor d’olor molt penetrant.
La molècula d’amoníac (NH 3 ) és piramidal, amb
el nitrogen al cim i els hidrògens als tres vèrtexs
de la base. La major part de l’amoníac produït en
plantes químiques és usat per a fabricar adobs.
Quina quantitat de solut hi ha en 200 g de vinagre tenint en compte que el vinagre
és una dissolució d’àcid acètic en aigua al 3% en massa?
Llegeix:
H O
H C C
H OH
Una cullerada de sal conté 11,7 g de clorur de sodi (NaCl).
Ara, contesta:
• Quants mols de sal hi ha en aquesta cullerada?
mols de NaCl
• Quants ions de sodi (Na + ) i ions de clorur (Cl – ) hi ha en la cullerada?
Escriu el resultat amb notació científi ca i tres decimals.
· 10 ions Na + i · 10 ions Cl –
g d’àcid acètic (solut)

SESSIÓ 4
SESSIÓ 4
SESSIÓ 4
22
23
24
Calcula i arrossega fi ns al lloc corresponent el valor de massa i concentració
de les dissolucions aquoses formades per la mescla de les quantitats de solut
i dissolvent indicades.
Llegeix i contesta:
5. La química i la matèria activitats
solut dissolvent dissolució (g) concentració (%)
5 g 250 g
10 g 100 ml
50 g 1 l
9,1 110 1,96 1.050
220
20 g 200 cm 3
255 4,76
• Quin volum d’alcohol hi ha en una ampolla de tres quarts
de litre de vi de 16 graus? Escriu el resultat amb quatre
decimals.
Volum d’alcohol = l
• Quin volum d’aiguardent de 40 graus conté el mateix alcohol
que tota l’ampolla de vi?
Volum d’aiguardent = l
Calcula la quantitat de sal que quedarà sense dissoldre quan se’n tiren 100 g
en 200 ml d’aigua, si la solubilitat d’aquesta sal en aigua, a 20 ºC, és de 36 g per
cada 100 ml d’aigua.
g de sal

SESSIÓ 4
SESSIÓ 4
SESSIÓ 4
25
26
27
Observa la taula següent, que mostra la corba de solubilitat d’una sal en aigua respecte
de la temperatura. Després, tria la resposta correcta en cada cas:
Solubilitat (g/100 cm 3 aigua)
120
100
80
60
40
20
0
0 20 40 60 80 100
Temperatura (ºC)
Troba el volum d’aigua que es necessita per a preparar
500 g d’una dissolució aquosa amb una concentració
del 5% en massa.
Volum d’aigua = ml d’aigua
Tria la resposta correcta:
5. La química i la matèria activitats
• Què passarà si intentem dissoldre 40 g de sal en 100 g d’aigua
a 20 °C? Es dissoldrà No es dissoldrà
• I si escalfem l’aigua a 40 °C? Es dissoldrà
No es dissoldrà
• Quina és la màxima quantitat de sal que podrem dissoldre
en 200 ml d’aigua a 60 °C? 100 g 130 g 160 g 210 g
• Quina és la quantitat de sal que es dipositarà al fons si la dissolució
anterior es refreda fi ns a 20 °C? 30 g 45 g 60 g 75 g
• Quina quantitat de sal quedarà sense dissoldre si tirem 100 g
de sal en 200 ml d’aigua a 40 °C? 10 g 30 g 50 g 70 g
• Dissolem 10 g de clorur de sodi fi ns a obtenir 200 cm 3 de dissolució. Quina és la molaritat de la dissolució
obtinguda?
Molaritat = 0,558 M
Molaritat = 0,585 M
Molaritat = 0,855 M
• Quina serà la nova concentració si continuem afegint aigua fi ns a arribar a 0,5 litres de dissolució?
Molaritat = 0,243 M
Molaritat = 0,342 M
Molaritat = 0,432 M

SESSIÓ 5
SESSIÓ 5
SESSIÓ 5
28
29
30
Completa i ajusta la reacció que té lloc quan introduïm un tros
de ferro en una dissolució de clorur d’hidrogen (HCl) i es produeix
el despreniment d’hidrogen i la formació d’una sal, clorur
de ferro (III).
Fe ( ) + 6 ( ) ⇒
Ara, calcula i escriu quants mols d’hidrogen es desprendran
a partir de 6 mols de ferro en la reacció anterior.
mols d’hidrogen
5. La química i la matèria activitats
(s) + 3
Escriu els coefi cients necessaris per a ajustar aquestes equacions químiques:
Al (s) + O 2 (g) ⇒ Al 2 O 3
Li (s) +
O2 (g) ⇒ Li O (s) 2
H2S (g) + O (g) ⇒
2
SO 3
(g) +
H O (g) 2
C 6 H 6 (l) + O 2 (g) ⇒ CO 2 (g) + H 2 O (g)
Llegeix i tria les respostes correctes:
• Quina massa d’oxigen caldrà per a cremar 1 kg de carboni?
2,6 kg de O 2 4,6 kg de O 2 6,6 kg de O 2
• Quina massa de diòxid de carboni obtindrem quan es cremi 1 kg de carboni?
1,6 kg de CO 2 3,6 kg de CO 2 6,6 kg de CO 2
(g)
El carboni es crema en presència d’oxigen i s’obté
diòxid de carboni. L’equació química corresponent
a aquesta reacció és la següent:
C (s) + O 2 (g) ⇒ CO 2 (g)

SESSIÓ 5
SESSIÓ 5
SESSIÓ 6
31
32
33
Relaciona les reaccions següents segons siguin de descomposició, síntesi, substitució
o doble substitució:
2 Na (s) + S (s) ⇒ Na 2 S (s)
2 AgNO 3 (aq) + Cu (s) ⇒ Cu(NO 3 ) 2 (aq) + 2 Ag (s)
Mg CO 3 (s) ⇒ MgO (s) + CO 2 (g)
Cl 2 (g) + 2 KBr (aq) ⇒ 2KCl (aq) + Br 2 (g)
NaCl (aq) + AgNO 3 (aq) ⇒ NaNO 3 (aq) + AgCl (s)
Llegeix. Després, tria les respostes correctes:
• Quins són els reactius d’aquesta reacció? Fe H 2 H 2 SO 4 FeSO 4
• Quins són els productes? Fe H 2 H 2 SO 4 FeSO 4
• Es tracta d’una reacció exotèrmica o endotèrmica? Exotèrmica Endotèrmica
Finalment, escriu l’estat dels reactius i dels productes en la reacció química:
Fe ( ) H 2 ( ) H 2 SO 4 ( ) FeSO 4 ( )
Llegeix:
Ara, completa:
• De quin tipus és aquesta reacció?
És una reacció de .
• Ajusta l’equació química corresponent si cal:
HNO 3 +
KOH ⇒
5. La química i la matèria activitats
Reacció de doble substitució
Reacció de descomposició
Reacció de substitució
Reacció de síntesi
Si fi quem en un tub d’assaig 1 g de llimadures de ferro i hi afegim uns 20 cm 3
d’una dissolució d’àcid sulfúric (H 2 SO 4 ), observarem immediatament la formació
de bombolletes de gas hidrogen (H 2 ). També observarem que el tub s’escalfa i
que al cap de poc temps el ferro sòlid ha desaparegut. El líquid del tub adquireix
un color verdós: es tracta d’una dissolució de sulfat de ferro (II) (FeSO 4 ). Aquest
sulfat s’utilitza per a tractar alguns tipus d’anèmia, per exemple.
L’àcid nítric (HNO 3 ) reacciona amb l’hidròxid de potassi (KOH),
que és una base, i forma aigua i nitrat de potassi (KNO 3 ). El
nitrat de potassi s’utilitza com a adob, i barrejat amb carbó i
sofre forma la pólvora negra, encara utilitzada en la pirotècnia
actual.
KNO 3 +
H 2 O

SESSIÓ 6
SESSIÓ 6
SESSIÓ 6
34
35
36
Completa l’equació química corresponent a la neutralització de l’àcid clorhídric (HCl)
amb l’hidròxid de potassi (KOH).
5. La química i la matèria activitats
HCl + ⇒ KCl +
Completa l’equació química corresponent a la neutralització de l’àcid
clorhídric (HCl) amb l’hidròxid de sodi (NaOH):
+ NaOH ⇒ + H 2 O
Ara, contesta les preguntes. Escriu les respostes amb dos decimals.
• Quants grams d’hidròxid de sodi es necessiten per a neutralitzar 350 g de HCl?
Massa NaOH = g
• Quants grams d’àcid clorhídric i d’hidròxid de sodi es necessiten per a preparar
100 g de clorur de sodi?
Massa de HCl = g
Massa de NaOH = g
Observa les diferents tires de paper indicador del pH que s’han fet servir per a determinar
l’acidesa o la basicitat de diferents dissolucions i escriu el pH aproximat (sense decimals)
de cada dissolució.
pH: pH: pH:
pH:
pH: pH: pH: pH: