Marca les característiques pròpies dels bacteris ... - LaGalera.Text

SESSIÓ 1
SESSIÓ 1 SESSIÓ 1
1
2
3
Marca les característiques pròpies dels bacteris:
reproducció
sexual
reproducció
asexual
eucariotes
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
pluricel·lulars
autòtrofs
fotosintètics
autòtrofs
quimiosintètics
procariotes heteròtrofs
unicel·lulars microorganismes
Escriu en els espais buits el nom d’un dels quatre tipus morfològics dels bacteris:
ba bact ct cter er e is eest
e st s afi lloc
l oc ococ oc ocs s
vibrions bacils cocs espirils
ba bact ct c er eris is i esp e sp spir ir iroq oq oque ue uets ts
(Tr Tr T ep epon on o em ema a pa p ll l id idum um um)
• Els bacteris que tenen forma esfèrica s’anomenen .
• Els bacteris que tenen forma de bastó s’anomenen .
• Els bacteris que tenen forma de tirabuixó s’anomenen .
• Els bacteris que tenen forma de bastó corb s’anomenen .
Relaciona cada tipus de bacteris amb la característica corresponent:
Bacteris
heteròtrofs
Bacteris autòtrofs
fotosintètics
Utilitzen l’energia química per
a produir molècules orgàniques.
S’alimenten de compostos
orgànics.
Bacteris autòtrofs
Utilitzen l’energia solar per
quimiosintètics a produir molècules orgàniques.
cu cult ltiu iu bac bacte
teri rià

SESSIÓ 1
SESSIÓ 2
SESSIÓ 2
4
5
6
Escriu el nom de la funció vital que es mostra en la imatge següent i explica’n breument
el funcionament:
Arrossega les etiquetes que calgui fi ns als espais buits corresponents per a completar
aquest text referent als protoctists:
bacteris traqueòfi ts
eucariotes
vertebrats fongs
protozous
algues espermatòfi ts
animals
protoctists briòfi ts
procariotes
invertebrats plantes mol·luscs
al a gu g es e v vver
er erde de d s
• Els són organismes molt senzills.
• Hi ha dos grans grups de protoctists: els i les .
Marca les característiques pròpies dels protozous:
reproducció
sexual
reproducció
asexual
eucariotes
procariotes
unicel·lulars
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
pluricel·lulars
autòtrofs
heteròtrofs
microorganismes
protozou

SESSIÓ 2
SESSIÓ 2
SESSIÓ 3
7
8
9
Relaciona cada tipus de protozous amb la característica i la fotografi a corresponents:
Es mouen gràcies a fl agels,
com els tripanosomes.
Tenen nombrosos cilis vibràtils,
com els paramecis.
No presenten estructures especials
per al desplaçament i es mouen mitjançant
contraccions i fl exions, com els plasmodis.
Es desplacen mitjançant unes extensions
del citoplasma anomenades pseudopodis,
com les amebes.
Marca les característiques pròpies de les algues:
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
eucariotes
procariotes
unicel·lulars
ciliats
fl agel·lats
rizòpodes
esporozous
pluricel·lulars
tissulars
autòtrofes
fotosintètiques
autòtrofes
quimiosintètiques
pluricel·lulars
tal·lòfi ts
heteròtrofs
al a ga v
v er erda da al a ga g v vver
v er erda da d mic icro r sc scòpica
Marca en la taula les característiques corresponents als bacteris, els protoctists i els fongs:
procariota
eucariota
unicel·lular
pluricel·lular tal·lòfi t
pluricel·lular tissular
autòtrof fotosintètic
autòtrof quimiosintètic
bacteri
protoctist
protozou alga
heteròtrof mo m ls lsa a i bo bole le l ts
fong

SESSIÓ 3
SESSIÓ 3 SESSIÓ 3
10
11
12
Arrossega les etiquetes fi ns al buit corresponent per a completar aquest text referent
a la reproducció dels fongs:
gemmació
Els fongs es poden reproduir de diverses maneres. La manera més simple és a partir de trossos del
miceli i s’anomena reproducció per . També n’hi ha que formen protuberàncies
o , com els llevats, que es desprenen i formen una cèl·lula fi lla. És l’anomenada
reproducció per . Finalment, hi ha bolets que produeixen moltes cèl·lules
microscòpiques molt lleugeres i capaces de resistir la sequedat, anomenades .
En aquest tipus de reproducció, anomenada per , les cèl·lules microscòpiques
es formen dins una estructura especial anomenada , que en molts fongs rep el nom
de .
cos fructífer
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
espores
esporulació
fragmentació del miceli
gemmes
Observa la il·lustració i arrossega el nom de les parts del bolet fi ns al lloc corresponent:
espores
barret
làmines
hifes
peu
miceli
Defi neix aquests tipus de fongs:
Fongs sapròfi ts
Fongs paràsits
Fongs simbionts
bolet
ce c p

SESSIÓ 3
SESSIÓ 3 SESSIÓ 3
13
14
15
Llegeix el punt 4 (“Malalties de transmissió hemàtica i cutaneomucosa”) de l’article
Guia higienicosanitària per a professionals del tatuatge, pírcing i micropigmentació del Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya. Veuràs que algunes malalties que afecten la pell i les mucoses
són provocades per fongs paràsits. Explica a què creus que són degudes.
Explica què són els líquens. Pots trobar-ne informació en la pàgina web Fauna i fl ora,
un bloc sobre la fauna i la fl ora del nostre país:
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
ta tatu tu t atge
lí l qu q en e s
Busca informació sobre bolets i escriu el nom d’alguns bolets apreciats gastronòmicament
i d’alguns bolets metzinosos. Pots trobar informació en les pàgines web següents:
• Bolets. Consells i recomanacions de salut alimentària
• Bolets a la Catalunya sud, llocs de bolets a les comarques de Tarragona

SESSIÓ 4
16
Ara, resol:
a Escriu alguns dels efectes tòxics dels bolets metzinosos:
b Llegeix les recomanacions següents i, a continuació, justifi ca-les:
• Cal agafar només els bolets que un conegui amb tota seguretat.
• Cal triar els exemplars joves i sans i consumir-los com a màxim al cap de 24 hores.
• No és bo menjar gaires bolets en un sol àpat.
• És convenient deixar-ne un exemplar sense cuinar.
Observa l’esquema següent i completa’l arrossegant les etiquetes fi ns al lloc corresponent:
briòfi ts gimnospermes
plantes no vasculars
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
plantes vasculars
Regne de les plantes
Ex. molsa
(pteridòfi ts) Ex. falgueres
espermatòfi ts
plantes sense llavors
(traqueòfi ts)
plantes sense fruit
Ex. pi, avet, xiprer
plantes amb llavors
plantes amb fruit
(angioespermes)
Ex. gira-sol, castayer

SESSIÓ 4
SESSIÓ 4 SESSIÓ 4
17
18
19
Arrossega les etiquetes fi ns a la imatge corresponent:
Raona:
molsa falguera planta vascular planta no vascular
• Explica per què les plantes vasculars poden ser més altes que els briòfi ts.
• Explica per què els briòfi ts necessiten viure en ambients més humits que moltes plantes vasculars.
• Explica per què les falgueres que viuen en zones tropicals humides són més altes que les que viuen
a la Mediterrània.
Arrossega les etiquetes fi ns al lloc corresponent per a completar aquest text sobre
les plantes vasculars:
humits aigua vasculars cutícula terrestre
Les plantes estan perfectament adaptades
a la vida i han desenvolupat una coberta protectora
molt efectiva contra la pèrdua d’ , anomenada ,
que els permet viure en llocs que no són .
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
fa falg lg lgue ue uera ra

SESSIÓ 4
SESSIÓ 5 SESSIÓ 5
20
21
22
Relaciona els noms dels diversos tipus de vasos conductors amb el tipus de saba que
transporten i la direcció d’aquest transport:
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
VASOS
CONDUCTORS
xilema
fl oema
SABA QUE
TRANSPORTEN
saba elaborada
saba bruta
SENTIT DEL
TRANSPORT
de les arrels a les fulles
Completa el text arrossegant les paraules següents fi ns al lloc corresponent:
espermatòfi ts
pluricel·lulars
angiospermes
traqueòfi ts
fotosíntesi
autòtrof
briòfi ts
gimnospermes
de les fulles a la resta de la planta
Les plantes són organismes generalment . La seva nutrició és de tipus
, és a dir, fabriquen el seu propi aliment mitjançant un procés anomenat .
Les plantes es classifi quen en dos grans grups: el de les plantes no vasculars o i el de les
plantes vasculars o . Aquest darrer grup se subdivideix en dos subgrups: el de les plantes
sense llavor o i el de les plantes amb llavor o . Dins d’aquest últim subgrup,
les es caracteritzen per produir i les , per no produir-ne.
fruit
terrestres
Explica quina relació hi ha entre el tipus de pol·linització i el fet que les plantes tinguin fl ors o no.
pteridòfi ts

SESSIÓ 5
SESSIÓ 5
23
24
Observa aquestes fotografi es de plantes i arrossega fi ns al lloc corresponent les etiquetes
amb el nom del grup al qual pertanyen:
Ara, classifi ca-les en ordre creixent de complexitat estructural, que es correspon amb
l’ordre cronològic d’aparició a la Terra:
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
pteridòfi t gimnosperma briòfi t angiosperma
mo mols ls lsa av a et e ro rose se s ll lla fa f lg lgue ue u ra
Arrossega les etiquetes amb els noms dels òrgans reproductors de la fl or fi ns al lloc
corresponent del dibuix:
estigma antera gineceu estil androceu fi lament ovari

SESSIÓ 6
25
Observa els dibuixos següents, que representen el cicle reproductor d’una planta
angiosperma, i descriu el que s’esdevé en cada fase:
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
A
D
fruit
pistil
estam
C
pol·len (cèl·lula reproductora
masculina)
B1
cèl·lula reproductora
femenina
B2
C
ovari
B

SESSIÓ 6
25
Ara, contesta:
• En què consisteix la pol·linització?
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
A
fruit
pistil
estam
• Per què les fl ors són de colors intensos i fan olors característiques?
• Quines altres formes de pol·linització coneixes?
• Per què creus que els fruits són comestibles?
D
C
pol·len (cèl·lula reproductora
masculina)
cèl·lula reproductora
femenina
C
ovari
B

SESSIÓ 6
SESSIÓ 6
SESSIÓ 6
26
27
28
Arrossega les etiquetes amb els noms dels principals grups d’animals invertebrats
i vertebrats fi ns al lloc corresponent de l’esquema:
celenterats mol·luscs
porífers equinoderms
mamífers peixos
rèptils ocells
artròpodes amfi bis
cucs
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
Regne dels animals
animals invertebrats animals vertebrats
Ex. esponja Ex. tonyina
Ex. corall Ex. granota
Ex. planària Ex. serp
Ex. musclo Ex. pardal
Ex. estrella de mar Ex. humà
Ex. aranya
Arrossega les etiquetes amb els noms dels diversos grups d’animals invertebrats fi ns
a la fotografi a corresponent:
cuc
artròpode
equinoderm
porífer
mol·lusc
celenterat
es e tr t el ella la d dde
e ma m r
er e iç içon ç on o s
ll l ag agos os osta ta
me medu dusa
es espo po p nj n a
cl c oï oïss ss s es e
pa p pa p ll llon on o a
cu cuc c de t tter
t er erra ra
Arrossega les etiquetes amb els noms de diverses classes d’animals invertebrats fi ns
a la columna corresponent segons si pertanyen al grup dels mol·luscs, dels equinoderms,
dels artròpodes o dels cucs:
bivalves anèl·lids
ofi uroïdeus
miriàpodes
gasteròpodes
nematodes
asteroïdeus
equinoïdeus
aràcnids
platihelmints
crustacis
cefalòpodes
mol·luscs equinoderms artròpodes cucs
insectes

SESSIÓ 6
SESSIÓ 7 SESSIÓ 7
29
30
31
Consulta la pàgina web de l’Aquàrium de Barcelona i escriu el nom de 10 animals
invertebrats marins i el grup al qual pertanyen:
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
anem em e on one
Defi neix què és un animal vertebrat i un animal invertebrat. Després, posa uns quants
exemples de cada grup:
gr g an a ot ota
es e po p nj nja a de m mmar
m ar a
Explica les característiques principals d’aquests grups d’animals vertebrats:
Peixos
Amfi bis

SESSIÓ 7
SESSIÓ 7
32
33
Rèptils
Ocells
Mamífers
Relaciona cada grup d’animals vertebrats amb els òrgans que fan servir per a respirar:
peixos
amfi bis
rèptils
ocells
mamífers
4.ELS ÉSSERS VIUS activitats
brànquies
pell
pulmons
Explica quina característica o quines característiques triaries per a defi nir les persones:
pe p ns n ador or de d Ro Rodi di din
pe peix ix ppal
p al alla la lass ss s o